1libro1euro

1 Libro = 1 Euro ~ Save The Children

traductor

Charles Darwin quotation

Ignorance more frequently begets confidence than does knowledge: it is those who know little, and not those who know much, who so positively assert that this or that problem will never be solved by science

Jean-Baptiste Colbert quotation

L'art de l'imposition consiste à plumer l'oie pour obtenir le plus possible de plumes avec le moins possible de cris

Somebody quotation

El miedo es la via perfecta hacia el lado oscuro. El miedo lleva a Windows, Windows a la desesperacion, esta al odio hacia Bill Gates y ese odio lleva a LINUX

Vares Velles

Vares Velles
Al Tall

Això és Espanya (vara seguidilla) per Al Tall

divendres, 28 d’agost de 2009

El club de la cançó. Cançó 7 en colors. Pau Riba. El País Basc. Raimon

Avui Karmen ha elegit com a tema Colors.

De Pau Riba, porto la "Cançó número 7 En Colors", una tendra història, una mica surrealista si voleu, de l'enfant terrible de la cançó catalana, incluida al seu mític àlbum, Diòptria.




CANÇÓ 7a EN COLORS

I
Ha plogut sobre el meu cap
i ha crescut herba molt fresca
he sortit a passejar
la testa florida i verda
perquè també s'hi han fet flors
com si jo fos una gerra
després ha sortit el sol
i he sentit olor de terra

Fixa't jo quin cap més verd
quina enveja, quina enveja!
papallones i ocellets
s'hi posen i les abelles
Fixa't jo quin cap més verd
quina enveja, quina enveja!

II
El vent m'ha dut grans de blat
i com que ja és primavera
les espigues s'han llevat
per damunt dels brins de l'herba
i han cobert les flors del foc
car també han crescut roselles
i per fer-me un cap tot d'or
el sol m'ha pansit la gespa.

Fixa't jo quin cap més groc
quina enveja, quina enveja!
papallones i ocellots
s'hi posen i les abelles
Fixa't jo quin cap més groc
quina enveja, quina enveja!

III
L'estiu m'ha dut la calor
i ha arribat el temps de sega
he anat a cal segador
-vinc perquè em segueu la testa
podeu segar tot el blat
però per res ni una rosella!
i he sortit al carrer gran
amb la testa ben vermella

Fixa't jo quin cap vermell
quina enveja, quina enveja!
papallones i grans ocells
s'hi posen i les abelles
Fixa't jo quin cap vermell
quina enveja, quina enveja!
oh, quina enveja em tens
oh, quina enveja em tens
oh, quina enveja em tens

IV
Les roselles s'han pansit
la tardor no té donzelles
i els meus cabells blancs i fins
m'han omplert de nou la testa
l'hivern m'ha cobert de neu
m'ha robat les flors i l'herba
i el fred m'ha fet presoner
amb el cap blanc com la pedra.

Fixa't jo quin cap més blanc
quina enveja, quina enveja!
ni papallones ni ocells
s'hi posen ni les abelles
On és la pluja on és?
On és el blat, on és l'herba?
On és la pluja, on és?

On és la pluja, on és?
on és, on és, on és?
on és la pluja, on és?

CANCION 7ª EN COLORES
I
Ha llovido sobre mi cabeza
Y ha crecido hierba muy fresca
He salido a pasear
La testa florida y verde
Porque también han crecido flores
Como si yo fuera una maceta
Después ha salido el sol
Y he sentido olor a tierra

Fíjate, yo, ¡qué cabeza más verde!
¡Qué envidia!,¡ qué envidia!
Mariposas y pajaritos
Se posan y las abejas
Fíjate, yo, ¡qué cabeza más verde!
¡Qué envidia!,¡ qué envidia!

II
El viento me ha traído granos de trigo
Y como ya es primavera
Las espigas se han levantado
Por sobre las briznas de hierba
Y han cubierto las flores del fuego
Porque también han crecido amapolas
Y para dorarme totalmente la cabeza
El sol me ha agostado el césped.

Fíjate, yo, ¡qué cabeza más amarilla!
¡Qué envidia!, ¡qué envidia!
Mariposas y pajarracos
Se posan y las abejas
Fíjate, yo, ¡qué cabeza más amarilla!
¡Qué envidia!, ¡qué envidia!

III
El verano me ha traído el calor
Y ha llegado el tiempo de siega
He ido a casa del segador
-Vengo para que me seguéis la testa
Podéis segar todo el trigo
Pero, ¡de ningún modo una amapola!
Y he salido a la calle grande
Con la testa muy roja

Fíjate, yo, ¡qué cabeza más roja!
¡Qué envidia! ¡qué envidia!
Mariposas y grandes pájaros
Se posan y las abejas
Fíjate, yo, ¡qué cabeza más roja!
¡Qué envidia! ¡qué envidia!
Oh, qué envidia me tienes!
Oh, qué envidia me tienes!
Oh, qué envidia me tienes!

IV
Las amapolas se han mustiado
El otoño no tiene doncellas
Y mis cabellos blancos y finos
Han llenado de nuevo mi cabeza
El invierno me ha cubierto de nieve
Me ha robado las flores y la hierba
Y el invierno me ha hecho prisionero
Con la cabeza blanca como una piedra

Fíjate, yo, ¡qué cabeza más blanca!
¡Qué envidia! ¡qué envidia!
Ni mariposas ni pájaros
Se posan, ni las abejas
¿Dónde está la lluvia, dónde?
¿Dónde el trigo?, ¿dónde la yerba?
¿Dónde está la lluvia, dónde?

¿Dónde está la lluvia, dónde está?
¿Dónde, dónde, dónde?
¿Dónde está la lluvia, dónde?




Però també voldria que escoltéssiu una cançó d'en Raimon, dedicada al País Basc. Molta gent pensa que Raimon és un cantant polític, un cantant protesta. Bé, algunes cançons, -més d'una- ha fet en aquest sentit. Però fonamentalment les seves cançons són versions de poetes, i cançons d'amor. Com aquesta que dedica al País Basc, als múltiples colors del verd al País Basc. I és que per als fills de València -aquest país que un dia, fa segles, li va guanyar la mà al desert, i que ara l'està perdent-, contemplar l'exhuberant exhibició de verds a la cornisa cantàbrica i al golf de Biskaia és un espectacle que ens enamora sense remei.




EL PAÍS BASC

Tots els colors del verd
sota un cel de plom
que el sol vol trencar.
Tots els colors del verd
en aquell mes de maig.

Portava el vent la força
d'un poble que ha sofert tant.
Portava la força el vent
d'un poble que ens han amagat.

Tots els colors del verd
sota un cel ben tancat.

I l'aigua és sempre vida
entre muntanyes i valls.
I l'aigua és sempre vida
sota la grisor del cel.

Tots els colors del verd
en aquell mes de maig.

És tan vell i arrelat,
tan antic com el temps
el dolor d 'aquella gent.
És tan vell i arrelat
com tots els colors del verd
en aquell mes de maig.

Tots els colors del verd,
gora Euskadi, diuen fort
la gent, la terra i el mar
allà al País Basc.

EL PAÍS VASCO

Todos los colores del verde
bajo un cielo plomizo
que el sol quiere romper,
Todos los colores del verde
en aquel mes de mayo.

Traía el viento la fuerza
de un pueblo que ha sufrido tanto,
traía la fuerza el viento
de un pueblo que nos han escondido.

Todos los colores del verde
en aquel mes de mayo.

Y el agua es siempre vida
entre montañas y valles
el agua es siempre vida
bajo el gris del cielo.

Todos los colores del verde
en aquel mes de mayo.

Es tan viejo y arraigado
tan antiguo como el tiempo
el dolor de aquella gente,
Es tan viejo y arraigado
como todos los colores del verde
en aquel mes de mayo.

Todos los colores del verde
gora euskadi dicen en alto,
la gente, la tierra y el mar
allá en el País Vasco.




Per acabar vull donar les gràcies a Rosa, per haver-me ajudat pujant aquesta última cançó, ja que continuo incapaç de fer-ho, i encara ignoro per què. Sap algú d'algun altre repositori on poder pujar les cançons?


Trobareu altres cançons sobre aquest tema a:

agueda
cata
conciertoarte
Cristina
Estoesplanb
Gatita
Hurano
Jose Mari
Karmenj
Lita
Mariana
Mayka
Nire
Noah
Nyna
Proparoxitono
Rosa
FJNC
Imerburu
Guille
Iñaki
Erprofe
Sarcaes
Celia
Arice
GriseoMitran
CortesAmador

4 comentaris:

rosa ha dit...

Hola Julio. Me gustó muchísimo esta segunda canción había oído algo a este cantante pero nunca esta canción. Muy bonita, es relajante.

Un abrazo

Rosa

Menorka ha dit...

Jo també em decanto per Raimón. Aquesta no la conneixia pero és una veu que sempre m'ha agradat.

Quan a la pàgina per pujar música ara que goear sembla tenir problemas, jo utilitzo
http://www.imeem.com, funciona bastant millor que Boom.mp3, prova a veure si t'agrada.
Una abraçada !!

PD estic intentant treure la lletra d'una cançó menorquina i m'he enganxat amb una paraula, PACUR, o açò em sembla que diu. La coneixes??? jo no he aconseguit trobar-la a cap diccionari ni a la xarxa.

Nynaeve ha dit...

Ahora no me puedo extender, la conexión es mala, mala...

Pero cuando llegue a Madrid, te aviso y en un rato intento explicarte un sitio que a mi me gusta mucho para subir las canciones

http://www.archive.org

Y ya te comentaré también el post ;)

Nire ha dit...

Definitivamente este Pau Riba tiene que ser un tío raro, raro, porque anda que hace unas canciones raras, raras... La de Raimon es fantástica, me ha puesto los pelos de punta cantando a mi tierra. Pero de punta, punta.