1libro1euro

1 Libro = 1 Euro ~ Save The Children

traductor

Charles Darwin quotation

Ignorance more frequently begets confidence than does knowledge: it is those who know little, and not those who know much, who so positively assert that this or that problem will never be solved by science

Jean-Baptiste Colbert quotation

L'art de l'imposition consiste à plumer l'oie pour obtenir le plus possible de plumes avec le moins possible de cris

Somebody quotation

El miedo es la via perfecta hacia el lado oscuro. El miedo lleva a Windows, Windows a la desesperacion, esta al odio hacia Bill Gates y ese odio lleva a LINUX

Vares Velles

Vares Velles
Al Tall

Això és Espanya (vara seguidilla) per Al Tall

divendres, 7 d’agost del 2009

El club de la cançó. Volant. La Troba Kung-fu. Jo, l'invertit de cos i ànima. Miguel Poveda

Hurano, el magnífic cantautor del club, ens proposa com a tema la droga. He estat a punt de portar algun corrido de Los Tigres del Norte, com ara per exemple, Pacas de a Kilo, però realment aquestes cançons parlen del negoci de la droga, de la màfia al voltant de la droga, i no m'acabava de fer el pes.

Així que m'he decidit per dues cançons ben distintes.

La primera, una rumbeta de La Troba Kung-fu, que ens descriu els pensaments i sensacions d'una simpàtica intoxicació de maria: "Volant".




VOLANT

M’enlairo com un pardal
Deixant el vèrtic reposar a terra
I quan menys era el meu pes
Jo més pujava, més m’enfilava
Se m’ha empetitit el jo
I el TOT creixia entre els meus braços
Se m’ha empetitit mon ànsia
De bracet amb ma ignorància

[amunt...] ole

Volant, volant he vist
Que eren mentida les lleis dels homes
Volant, volant he vist
Que eren veritat les cançons de dones
Volant, volant he vist
Que s’esvaïa tota frontera
Volant, volant he vist
Que en la tristesa hi ha un puntet de guerra
Que l’aire és la companyia
I el foc vol sabiduria
I l’aigua amaga la vida
I la terra amb la panxa crida
I al seré m’enganyo el sóc ara
I el riure i el plor són germans
I l’odi, pes mort dels grans,
Dels capgrossos fa capsigranys

[amunt...]

Volant, volant he vist
Que eren mentida les lleis dels homes
Volant, volant he vist
Que eren veritat les cançons de dones
Volant, volant he vist
Que s’esvaïa tota frontera
Volant, volant he vist
Que la galàxia és amb tecnosfera
Que tot flota amb desig
D’acostar-se i atraure els altres
Que no em passa res d’estrany
Que no li passi a una estrella llunyana
Que sóc un tresor preciós
Com la sardina i la marihuana
Com l’olivada
Com el vent que em pentinava
Que si volo amb els ulls oberts
veig un miracle aquí, en cada passa

[amunt… SEMPRE AMUNT…]

VOLANDO

Me elevo como un pájaro
dejando el vértigo reposar en tierra
y cuanto menos era mi peso
yo más subía, más me elevaba.
Se me ha empequeñecido el yo
y el TODO crecía entre mis brazos
Se me ha empequeñecido mi ansia
del brazo de mi ignorancia.

[arriba...]

Volando, volando, he visto
que eran mentira las leyes de los hombres,
volando, volando, he visto
que eran verdad las canciones de las mujeres,
Volando, volando, he visto
que desaparecían todas las fronteras,
Volando, volando, he visto
que en la tristeza hay el inicio de la guerra
que el aire es la compañía
y el fuego quiere sabiduría
y el agua esconde la vida
y la tierra con su barriga grita
y que el futuro no es más que engaño, el soy ahora
y el reir y el llanto son hermanos
y el odio, peso muerto de los viejos
de los demasiado listos hace zopencos

[arriba...]

Volando, volando, he visto
que eran mentira las leyes de los hombres,
volando, volando, he visto
que eran verdad las canciones de las mujeres,
Volando, volando, he visto
que desaparecían todas las fronteras,
Volando, volando, he visto
que la galaxia es como una tecnosfera
que todo flota con deseo
de acercarse y atraer a los otros
que no me pasa nada raro
que no le pase también a una lejana estrella
que soy un tesoro precioso
como la sardina y la marihuana
como la olivada
como el viento que me peinaba
que si mantengo los ojos abiertos
veo un milagro a cada paso.

[arriba... SIEMPRE ARRIBA...]



La segona, i us ben prego disculpes, però als meus cinquanta vuit anys ja he vist morir més d'un amic de colla (l'heroïna un cas, els dos altres l'alcohol), i algun altre amic que, si bé no és mort encara, ja no tornarà a ser el mateix mai més, una constatació amarga del final previsible: "Jo, l'invertit de cos i d'ànima" del gran cantaor de flamenco Miguel Poveda. sobre una poesia del poeta mallorquí Sebastià Alzamora




JO, L’INVERTIT DE COS I D’ÀNIMA

Jo, l’invertit de cos i d’ànima,
que he estat el vici privat d’algun pròcer,
el caprici dels qui saben parlar
i un signe del meu temps,
no he de merèixer un plany quan mori?

(Serà de nit, dins un local de joc,
o dins un tren descarrilat,
o als sidatoris d’algun país pobre
i llunyà)

Tot i que, per altra banda,
mai no es pot descartar un final
com en aquelles notes breus de premsa
que informen de certs accidents domèstics:
el gas, la flama, un moment de descuit,
i un altre fill de puta se’n va al cel.

YO, EL INVERTIDO DE CUERPO Y DE ALMA

Yo, el invertido de cuerpo y de alma,
que he sido el vicio privado de algún prócer,
el capricho de los que saben hablar
y un signo de mi tiempo,
¿no habré de merecer un llanto cuando muera?

(Será de noche, en un garito,
o en un tren descarrilado,
o en los sidatorios de algún país pobre
y lejano)

Aunque, por otra parte,
nunca podemos descartar un final
como el de aquellas breves reseñas en prensa
que informan de ciertos accidentes domésticos:
el gas, la llama, un momento de despiste,
y otro hijo de puta se va al cielo.


Trobareu altres cançons sobre aquest tema a:

agueda
cata
conciertoarte
Cristina
Estoesplanb
Gatita
Hurano
Jose Mari
Karmenj
Lita
Mariana
Mayka
Nire
Noah
Nyna
Proparoxitono
Rosa
FJNC
Imerburu
Guille
Iñaki
Erprofe
Sarcaes
Celia
Arice

9 comentaris:

mari ha dit...

Como siempre interesante elección la tuya, yo soy más jovencita que tu, y también he visto por desgracia partir a algún amig@ por esta causa, a parte de aquellos a los que he atendido y despedido en el hospital, sobretodo de estas dos, la socialmente bien vista, "el alcohol" y la peor vista "la heroina". Un bico Julio y buen finde.

conciertoarte ha dit...

Gracias

Nire ha dit...

Esta semana te has superado. La primera canción es genial, supongo que porque has tocado mi punto sesible, el reggae. Y la segunda, además de la sorpresa de escuchar buen flamenco en catalán, la letra es extraordinaria.

Un abrazo agradecido.

Anònim ha dit...

Me ha gustado la segunda canción..ese estilo flamenquito...te deseoun gran fin de semana, un beso

Anònim ha dit...

la del anónimo es Agueda (princesadelnilo1964...

Menorka ha dit...

A mi també m'ha agradat més la segona, ens mostra la realitat més fosca de les drogues, anomenades "dures" i la cançó és realment bona.

La primera dóna una visió més festiva del tema, que pot ser real en un consum responsable i esporàdic de maria.

Anònim ha dit...

Ufff... que fort has treballat aquesta setmana. Molt bones les cançons escollides. Petonets passats per aigua avuí, res de calor, ja ja...

Anònim ha dit...

No recordo mai que no estic al País... així doncs en surt anònim cada cop... però que soc jo, la Cata, des de el Petit País als Pirineus. Muacckksss

Anònim ha dit...

Lo cierto es que si no publiqué nada sobre el tema es porque mi posición ante este problema es "ignorarlo". No quiero decir que no sea consciente o que no me importen las ramificaciones sociales de todo esto.

No, es que mi cerebro parece que se cierra a conocer lo mínimo posible de este tema.

Pero la segunda me ha tocado la fibra. Aunque no fue la culpa directa de su muerte, la muerte de mi amigo Lepe, sí tiene que ver, aunque en este caso estuviera más castigado por el alcohol que por otra cosa, a pesar de ser fumador ocasional y tomar cocaína esporádicamente.

Si algo sé de este mundo, es gracias a él, y eso que se reía de mi, porque decía que no podía haber alguien tan inocente en este tema (e ignorante)...

Un petonazo