1libro1euro

1 Libro = 1 Euro ~ Save The Children

traductor

Charles Darwin quotation

Ignorance more frequently begets confidence than does knowledge: it is those who know little, and not those who know much, who so positively assert that this or that problem will never be solved by science

Jean-Baptiste Colbert quotation

L'art de l'imposition consiste à plumer l'oie pour obtenir le plus possible de plumes avec le moins possible de cris

Somebody quotation

El miedo es la via perfecta hacia el lado oscuro. El miedo lleva a Windows, Windows a la desesperacion, esta al odio hacia Bill Gates y ese odio lleva a LINUX

Vares Velles

Vares Velles
Al Tall

Això és Espanya (vara seguidilla) per Al Tall

divendres, 24 de setembre de 2010

El club de las canciones. Fracaso o Fracasos

Maffy ens proposa aquesta primera setmana de la tardor un tema realment autumnal: cançons relacionades amb el fracàs.

Començaré amb una cançoneta popular versionada pel Grup de Folk, on un jovencell ens conta el rebuig amorós que ha patit per part de la xicona que li agrada.




NA ROSETA D'OLIVELLA


N'és Olivella una vila molt bella,
hi ha una donzella que a mi em fa penar.
Dic: «adéu, vila...», dic: «adéu, nina...»
Tu n'ets la causa que me'n tinc que anar.

Jo en vaig i en vinc per la vora, vora de l'aigua.
Jo en vaig i en vinc per la vora, vora del riu.

Quatre vegades la'n só demanada,
quatre vegades me'n só dit que no.
Quatre vegades, quatre carbasses.
Déu me'n conservi tan bona llavor.

Jo en vaig i en vinc per la vora, vora de l'aigua.
Jo en vaig i en vinc per la vora, vora del riu.

Els vostres ulls, vostres cabells i orelles,
pits i mamelles me'n tenen lligat.
Dic: «adéu, vila...», dic: «adéu, nina...»
Tu n'ets la causa que me'n tinc que anar.

Jo en vaig i en vinc per la vora, vora de l'aigua.
Jo en vaig i en vinc per la vora, vora del riu.

I en arribar dalt del pla de Corbera
miro endarrere i em poso a plorar.
Dic: «adéu, vila...», dic: «adéu, nina...»
Tu n'ets la causa que me'n tinc que anar.

Jo en vaig in en vinc per la vora, vora de l'aigua.
Jo en vaig in en vinc per la vora, vora del riu.


Però hi han coses molt pitjors que una carabassa amorosa juvenil.

I si no, escolteu aquesta "història d'un amic" que ens conta Ovidi Montllor. Tanta gent ha tingut que abandonar el seus somnis i posar-se a treballar allà on bonament ha pogut...




HISTÒRIA D'UN AMIC


Sóc fresador
des dels tretze anys,
tinc condicions
però pocs guanys.
Tinc al treball
molt bons companys
que fan menys
pesada
la jornada.
Tinc una "núvia"
que molt m'estime,
i així acabe
del meu treball
(jornada llarga,
més de deu hores),
amb ella em trobe
fins a sopar.
Ella em descansa
del meu treball,
té una dolçor
que força em dóna.
Després al llit,
que a l'endemà
cal matinar,
s'ha de tornar
a treballar.
Quan ve el diumenge
dormo fins tard,
(un dia que tinc
per descansar).
A mitja tarda
vaig per la "Novia",
i anem al cine,
que pague jo.
Després tots dos
donem un tomb,
i l'acompanye
a casa seva.
I en el portal
ens estimem
fins que la criden.
Després a casa,
a sopar un poc,
i si fan bon programa
a la tele,
faig un esforç
i em quede.
Després al llit,
que a l'endemà
cal matinar,
s'ha de tornar,
a treballar.
D'aquí a poc temps
volem casar-nos,
i si pot ser
fer una llar.
Jo sóc feliç,
res no envege
més del que tinc.
Tan sols tinc por
d'estar malalt,
no pas pel mal,
sinó pel metge,
No saps, Ovidi
el meu patir.
Es que jo, saps,
jo he nascut...
jo he nascut
per a ser metge.


Clar que, fracàs per fracàs, l'últim, el definitiu, la mort. I sobretot quan aquesta mort acaba arribant de pròpia mà, quan aquesta mort és per suïcidi. Escolteu aquest homenatge que Raimon li dedica al poeta Vladimir Maiakovsky.




MORIR EN AQUESTA VIDA

No és difícil morir en aquesta vida,
que viure és més difícil.
I he d'evitar el teu gest
més absurd, inútil.
No he de dir mai:
s'ha trencat la barca de l'amor
contra la vida quotidiana;
prehistòric com sóc, contradictori com sóc,
em seria més fàcil destrossar-la.
Perquè t'he fet part de la meua vida
i crec els poemes que tu feies,
he d'evitar el teu gest
més absurd, inútil.
No he de dir mai:
s'ha trencat la barca de l'amor
contra la vida quotidiana.
Tu has escrit ja fa molts anys
jo et llegeix encara avui,
poeta Maiakovski.
No és difícil morir en aquesta vida,
que viure és més difícil.


Programa tardoral, com deia, de cançons tristes com no podia ser d'altra manera. Esperem que en pròximes setmanes les cançons puguin ésser més animades.

6 comentaris:

celialor ha dit...

Pues si que son tristes, pero como tu dices no puede ser de otra manera porque el fracaso es lo más triste que puede sucedernos.
Un bico Julio.
PD: Por cierto acabaré aprendiendo Catalan o Valenciano, o los dos de leerte.

Gales ha dit...

Me ha gustado la folk.

De la de Montllor estoy de acuerdo contigo demasiadas veces dejamos los sueños de lado aunque no queramos, es como una muerte en vida.

Ya no hablemos del suicidio.

Besos.

Erprofe ha dit...

Has reflejado el fracaso en distintas etapas de la vida. El fracaso del amor, increíblemente duro en la adolescencia.
EL mal del trabajo, típico de la madurez.
Y el peor fracaso de todos, como bien dices, la muerte, más habitual en la vejez.
Respecto a las canciones, la primera se la he escuchada cientos de veces a mi padre, aunque otra versión que no sabría decirte, y por fin la entiendo.
La segunda, la letra me gusta, pero la música, la verdad no me gusta nada lo siento.
Raimon, genial, como siempre.
Una abraçada.

Cristina ha dit...

Tot és relatiu a la vida, tot pot canviar segons des de l'òptica que ho mirem, també el fracàs. I aquesta percepció canvia segons la edat, perquè a cada edat li corresponen un somnis diferents, unes fites diferents a conseguir.
M'ha agradat molt la estructura que has donat a la teva entrada, i també les cançons, especialment la última. Em quedo de totes, totes amb la potent i prodigiosa veu de Raimon.
Una abraçada

Antton ha dit...

me ha impresionado la canción de Ovidi Montllor. Desde el tono y la melodía de la canción hasta la letra. ¡Todo es superdeprimente!

Y lo que más me deprime es precisamente la actitud conformista del protagonista. Muy bien, le gustaría ser otra cosa pero se ha instalado en una horrible rutina y no hace nada por cambiar su destino. Simplemente, se merece su suerte.

jpolinya ha dit...

Después de releer vuestros comentarios, me da la impresión de que me ha faltado una: "La vieja" de Labordeta:

http://www.youtube.com/watch?v=idhId9NyJXU

En cuanto a la canción de Ovidi, es cierto, es monocorde y deprimente, pero mucho más deprimente todavía cuando se la veías cantar en persona. No olvidemos que era un actor bastante decente que recitaba de puta madre y hacía canciones no demasiado acordes con su época y sus compañeros. Por cierto, los grupos más cañeros del momento están retomando sus canciones. "Triunfar después de morir" se le llama a eso.

Salut