1libro1euro

1 Libro = 1 Euro ~ Save The Children

traductor

Charles Darwin quotation

Ignorance more frequently begets confidence than does knowledge: it is those who know little, and not those who know much, who so positively assert that this or that problem will never be solved by science

Jean-Baptiste Colbert quotation

L'art de l'imposition consiste à plumer l'oie pour obtenir le plus possible de plumes avec le moins possible de cris

Somebody quotation

El miedo es la via perfecta hacia el lado oscuro. El miedo lleva a Windows, Windows a la desesperacion, esta al odio hacia Bill Gates y ese odio lleva a LINUX

Vares Velles

Vares Velles
Al Tall

Això és Espanya (vara seguidilla) per Al Tall

diumenge, 14 d’agost de 2011

No estava Negre per orgues, anit

Reconec que per un gos no resulta gens fàcil la vida en aquest país del sud que, si per alguna cosa, a banda de la merament política-geogràfica, mereix l'apel·latiu (que no el nom, per favor, no el nom) de Llevant, és per la massiva utilització de coets a tota mena de festes, festiues i festasses.

Abans no era tan complicat. Total, de coets només se'n tiraven a les festes grosses: "despertaes" de matí, "mascletaes" a migdia, "castells" a mitjanit, "cordaes" en acabar el ball i fins a la matinada.

I a les entrades de processó, i a les bodes, bateigs i comunions (encara no als funerals però tot arribarà, ja hem començat amb els aplaudiments...).

I quan el nostre equip marcava un gol, i quan el nostre equip guanyava... I quan aquell equip que no podem veure perquè és "l'arxienemic" encara que aquell dia no hi jugués contra el nostre, perdia...

Abans, com veieu, no era tan complicat.

Però ara, han aparegut a la venda, a preus raonablement barats, unes capses amb una bona quantitat de carcasses, veritables orgues de Stalin en petit, que han democratitzat, fins a extrems inimaginables fa pocs anys, la pirotècnia popular.


Anit mateixa, amb pocs minuts de diferència, dos castells il·luminaren el cel del Far de Cullera, probablement fins de festa de comiat de dues urbanitzacions els habitants de les quals, aquest cap de setmana retornaran a casa, un cop acabada la quinzena de vacances a la platja.

Com de costum, Negre, el meu gos, despertà acovardit i s'hi llançà bordant amb agressivitat cap al balcó.

El vaig aturar i l'abrací. El cor li anava a mil. El vaig anar calmant a poc a poc. Quan tot acabà, li vaig donar una barreta de premi.

No crec que arribi mai a ser un "faller", però espero aconseguir que no acabi morint d'un infart les pròximes falles.


1 comentari:

Uru ha dit...

Oh! és guapíssim en Negre!
Aquí, a la València del Nord, tenim els mateixos problemes. Guanya el Barça (o el Madrid); cohets, festeta de barri; cohets, Blanes; festival de pirotecnia de 6 dies, plou; trona, el nen fa anys; petards (i després diran de la crisi) i el pitjor de tot... 15 d'agost; s'obre la temporada de caça!!!
Total, aquest any anem de bòlid amb la Nini. Ella els té tanta por que entortolliga la cua a les cames, respira a cor que vols i s'amaga dins de la dutxa. Ni menja, ni beu, es queda garratibada per la por. És terrible pobreta. Precisament ahir incapaç de fer res per ajudar-la, vaig escriure a César Millán!!! si em diu res ja t'ho passaré!
Petonassos