contadores de visitas
I ara, el poeta, ens presenta el poble. Vist des d'un marge del campet, per un dels seus llauradors (com a València anomenem els pagesos), el mateix poeta? qui ho dubta!, la seua referència a Ibn al Russafí ho evidencia. El poeta fill de forners, el net de Nadalet, com tot lo món arrelat al camp, als carrers emblanquinats. El poeta amb un tendre orgull no pels monuments i campanars, al cap i a la fi supra estructures, sinó per les humils construccions de la humil gent de poble.
4
Contemplaries, des del marge, el poble,
fumant a espai, silenciós, a gust,
amb un orgull recatadíssim de
pare que mira com les dones miren
el seu fill, com els homes miren la
seua filla, semblant el Russafí,
però no deixaries, per als segles
futurs, uns versos de dolguda gràcia,
sinó el silenci o tremolor de l’ànim,
tu que miraves des del marge el poble,
no el campanar de l’afamada alçària,
sinó teulades, galeries, murs,
les finestretes dels comuns, la calç
que el temps aigualiria a les façanes.
4
Contemplarías, desde el ribazo, el pueblo,
fumando lentamente, silencioso, a gusto,
con un recatadísimo orgullo de
padre que contempla como las mujeres miran
a su hijo, como los hombres miran
a su hija, tal como hiciera el Russafí,
pero no dejarías, para los siglos
futuros, unos versos de doliente gracia,
sino el silencio o el temblor del alma,
tú que mirabas desde el ribazo el pueblo,
no el campanario de afamada altura,
sino tejados, galerías, muros,
los ventanucos de los retretes, la cal
que el tiempo desluciría en las fachadas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada