1libro1euro

1 Libro = 1 Euro ~ Save The Children

traductor

Charles Darwin quotation

Ignorance more frequently begets confidence than does knowledge: it is those who know little, and not those who know much, who so positively assert that this or that problem will never be solved by science

Jean-Baptiste Colbert quotation

L'art de l'imposition consiste à plumer l'oie pour obtenir le plus possible de plumes avec le moins possible de cris

Somebody quotation

El miedo es la via perfecta hacia el lado oscuro. El miedo lleva a Windows, Windows a la desesperacion, esta al odio hacia Bill Gates y ese odio lleva a LINUX

Vares Velles

Vares Velles
Al Tall

Això és Espanya (vara seguidilla) per Al Tall

dijous, 22 de maig de 2008

Vicent Andrés Estellés. El gran foc dels garbons (IV)




contadores de visitas

I ara, el poeta, ens presenta el poble. Vist des d'un marge del campet, per un dels seus llauradors (com a València anomenem els pagesos), el mateix poeta? qui ho dubta!, la seua referència a Ibn al Russafí ho evidencia. El poeta fill de forners, el net de Nadalet, com tot lo món arrelat al camp, als carrers emblanquinats. El poeta amb un tendre orgull no pels monuments i campanars, al cap i a la fi supra estructures, sinó per les humils construccions de la humil gent de poble.

4

Contemplaries, des del marge, el poble,
fumant a espai, silenciós, a gust,
amb un orgull recatadíssim de
pare que mira com les dones miren

el seu fill, com els homes miren la
seua filla, semblant el Russafí,
però no deixaries, per als segles

futurs, uns versos de dolguda gràcia,
sinó el silenci o tremolor de l’ànim,
tu que miraves des del marge el poble,

no el campanar de l’afamada alçària,
sinó teulades, galeries, murs,
les finestretes dels comuns, la calç

que el temps aigualiria a les façanes.

4

Contemplarías, desde el ribazo, el pueblo,
fumando lentamente, silencioso, a gusto,
con un recatadísimo orgullo de
padre que contempla como las mujeres miran

a su hijo, como los hombres miran
a su hija, tal como hiciera el Russafí,
pero no dejarías, para los siglos
futuros, unos versos de doliente gracia,

sino el silencio o el temblor del alma,
tú que mirabas desde el ribazo el pueblo,
no el campanario de afamada altura,

sino tejados, galerías, muros,
los ventanucos de los retretes, la cal
que el tiempo desluciría en las fachadas.