1libro1euro

1 Libro = 1 Euro ~ Save The Children

traductor

Charles Darwin quotation

Ignorance more frequently begets confidence than does knowledge: it is those who know little, and not those who know much, who so positively assert that this or that problem will never be solved by science

Jean-Baptiste Colbert quotation

L'art de l'imposition consiste à plumer l'oie pour obtenir le plus possible de plumes avec le moins possible de cris

Somebody quotation

El miedo es la via perfecta hacia el lado oscuro. El miedo lleva a Windows, Windows a la desesperacion, esta al odio hacia Bill Gates y ese odio lleva a LINUX

Vares Velles

Vares Velles
Al Tall

Això és Espanya (vara seguidilla) per Al Tall

dissabte, 31 de maig de 2008

Vicent Andrés Estellés. El gran foc dels garbons (XIII)




contadores de visitas


I el poema d'avui ens presenta una mare. Una humil mare de poble, que ha fet tot el possible, tot el què ella ha considerat millor pel seu fill. El resultat? Ja ho veureu en els propers poemes.

Pobra mare, benintencionada mare, soferta mare, abandonada mare.

Però també em dol, i molt, el què endevine del fill, desclassat, oblidat del poble, oblidat de tot.

Com diu Raimon: "qui perd els orígens, perd l'identitat"

13

Tot ho esperaves del teu fill. Te’l veies
créixer, parlar en castellà. Et pensaves
un dolç futur de confortants poltrones
de vímet, al carrer de Mendizábal.

Si ara et pregunten pel teu fill, no saps
res d’ell. “Pel món”. T’inventes uns retalls
de cartes que no reps. I dolça, el penses
en algun lloc, parlant en castellà

amb els senyors, fumant amb els senyors.
Si abans te’l veies, te l’inventes ara.
Sola en la casa de brancudes bigues,

del corral ample i oblidat, amb una
conca entre els peus, te’l penses, te l’inventes,
amarga dona del meu poble, mare.

13

Lo esperabas todo de tu hijo. Lo veías
crecer, hablar en castellano. Imaginabas
un dulce futuro de confortables poltronas
de mimbre, en la calle de Mendizábal.

Si hoy te preguntan por tu hijo, no sabes
nada de él. “Por el mundo”. Te inventas unos retazos
de cartas que no recibes. Y dulcemente, lo imaginas
en algún lugar, hablando en castellano

con los senyores, fumando con los senyores.
Si antes lo veías, te lo inventas ahora.
Sola en la casa de recias vigas,

de amplio y olvidado corral, con un
cuenco entre los pies, lo imaginas, lo inventas,
amarga mujer de mi pueblo, madre.