1libro1euro

1 Libro = 1 Euro ~ Save The Children

traductor

Charles Darwin quotation

Ignorance more frequently begets confidence than does knowledge: it is those who know little, and not those who know much, who so positively assert that this or that problem will never be solved by science

Jean-Baptiste Colbert quotation

L'art de l'imposition consiste à plumer l'oie pour obtenir le plus possible de plumes avec le moins possible de cris

Somebody quotation

El miedo es la via perfecta hacia el lado oscuro. El miedo lleva a Windows, Windows a la desesperacion, esta al odio hacia Bill Gates y ese odio lleva a LINUX

Vares Velles

Vares Velles
Al Tall

Això és Espanya (vara seguidilla) per Al Tall

divendres, 31 de juliol del 2009

El club de la cançó. El gran burgès. Pi de la Serra. Cançó de llaurador. Ovidi Montllor

Avui Gatita ens proposa una cançó sobre el treball. Ja ho sé que el treball és salut, però per això hem inventat els hospitals. O no?

Havia pensat portar un poema de Salvat-Papasseit: "L'Ofici que més m'agrada", en una versió preciosa de l'Ovidi Montllor, però què carall, som a l'estiu, i no està gens bé fer apologies del treball que potser posarien tristos als qui fan les (in)merescudes vacances, així que al final m'he decidit per aquest poema de Pere Quart: "El Burgès" versionat per Francesc Pi de la Serra.




EL BURGÈS

Pere Quart - Francesc Pi de la Serra

Es lleva a dos quarts d'una,
es banya i es perfuma
i amb l'haiga nou que té,
corre a firmar una estona
a un banc de Barcelona
on fot de conseller.

Finida l'àrdua tasca,
i per no caure en basca,
es pren un vermut complet
a un club de senyorassos
tibats, lluents i grassos
que ja ho tenen tot fet.

Allà mateix el maître,
vinclant l'esquena dreta,
li cantarà el menú.
Ell triarà una truita
de llagostins poc cuita
i un palpissàs mig cru.

És l'ofici del burgès:
menjar, jeure i no fer res.

Un cop llesta la teca
se'n va a la biblioteca,
s'enfonsa en el sofà
i dorm la migdiada,
l'armilla descordada
i un rot al paladar.

Després el gran sapastre
s'arribarà a cal sastre
per emprovar-se un tern:
l'arruga de l'espatlla,
dels pantalons la ratlla,
l'amplada de l'infern.

Més tard com cada dia
seurà a la barberia
on el perfilaran.
-L'altre barbut.- La cita:
que avui toca Lolita
i cap al restaurant.

És l'ofici del burgès:
menjar, jeure i no fer res.

Endrapa en tres passades
tan densament cuinades
que ja no poden més.
Amb el que el mosso els cobra
a casa d'un manobre
viurien tot un mes.

Mata llavors tres hores:
a un fosc bar dels afores
es prenen molts gin fish.
Amb la saliva amarga.
fent una cara llarga,
pugen tots dos al pis.

Al pis de l'amigueta,
que li farà, pobreta,
l'amor sense perills.
I a casa, a darrera hora,
on vetlla, i potser plora,
la mare dels seus fills.

És l'ofici del burgès:
menjar, jeure i no fer res.

EL BURGUÉS

Se levanta a las doce y media,
se baña y se perfuma
y con el nuevo cochazo,
corre a firmar un rato
en un banco de Barcelona
donde está de consejero.

Acabada la dura tarea,
y para no caerse en redondo
se toma un vermut completo
en un club de señorones
que ya lo tienen todo hecho

Allí mismo el maitre
inclinando ligeramente la espalda,
le cantará el menú.
Elegirá una tortilla
de langostinos poco hecha
y un chuletón medio crudo.

Buen oficio el del burgués:
comer, dormir y no dar ni palo.

Acabado el banquete
se va a la biblioteca,
se hunde en el sofá
y duerme la siesta,
el chaleco desabotonado
y un eructo en el paladar.

Después el gran pillastre
se acercará a donde el sastre
para probarse un terno:
la arruga de la espalda,
la ralla de los pantalones
el ancho del bolsillo del chaleco.

Más tarde como a diario
se sentará en la barbería
donde lo perfilarán.
-El siguiente barbudo.- La cita:
hoy toca Lolita
y recto al restaurante.

Buen oficio el del burgués:
comer, dormir y no dar ni palo.

Engulle en tres bocados
la comida tan elaborada
que más ya no se puede.
Con lo que les cobra el camarero
en casa de un obrero
vivirían todo un mes.

Mata entonces tres horas:
en un bar poco iluminado de las afueras
donde toman muchos gin fish.
Con la saliva amarga,
poniendo cara de circustancias,
suben los dos al piso.

Al piso de la querida,
que le hará, pobrecita,
el amor sin peligro.
Y a casa, a última hora,
donde vela y quizás llora,
la madre de sus hijos.

Buen oficio el del burgués:
comer, dormir y no dar ni palo.


Però més tard he recapacitat, i he recordat aquesta cançó de treball que m'ha recordat les que li sentia cantar al germà de mon pare, que era d'ofici carreter. Mal ofici el de llaurador. Amb vosaltres, la Cançó de llaurador d'Ovidi Montllor




CANÇÓ DE LLAURADOR

Tant com m'estime la terra, ai mare!
i no vull ser llaurador, ai mare!
jo no vull ser llaurador.
Si no em compren un tractor, ai mare!
que les xiquetes del poble, ai mare!
no em volen veure amb la mula.
No vull fer verema a França, ai mare!
jo vull treballar ma terra, ai mare!
jo vull treballar ma terra.
I si no marxe no em case, ai mare!
que les xiquetes fadrines, ai mare!
no volen xicots amb mula.
No et puc pas donar la culpa, ai mare!
tu pels fills vols lo millor, ai mare!
tu pels fills vols lo millor.
Qui és que obliga al llaurador, ai mare!
a deixar sa mare terra, ai mare!
per ell mil malediccions.

CANCION DE LABRADOR

Tanto como amo la tierra, ay madre!
y no quiero ser labrador, ay madre!
yo no quiero ser labrador.
Si no me compran un tractor, ay madre!
que las muchachas del pueblo, ay madre!
no me quieren ver con la mula.
No quiero ir a la vendimia a Francia, ay madre!
yo quiero trabajar mi tierra, ay madre!
yo quiero trabajar mi tierra.
Y si no voy no me caso, ay madre!
que las muchachas solteras, ay madre!
no quieren mozos con mula.
No te puedo echar la culpa, ay madre!
tú para tus hijos quieres lo mejor, ay madre!
tú para tus hijos quieres lo mejor.
Quien es el que obliga al labrador, ay madre!
a dejar su madre tierra, ay madre!
para él mil maldiciones.


Trobareu altres cançons sobre aquest tema a:

agueda
cata
conciertoarte
Cristina
Estoesplanb
Gatita
Hurano
Jose Mari
Karmenj
Lita
Mariana
Mayka
Nire
Noah
Nyna
Proparoxitono
Rosa
FJNC
Imerburu
Guille
Iñaki
Erprofe
Sarcaes
Celia
Arice

14 comentaris:

Menorka ha dit...

No puc escoltar-les, sembla que l'enllaç de GOEAR no funciona. Tornaré més tard

julio navarro ha dit...

Cristina, per algun motiu, no havien quedat ben copiats els enllaços. He tornat a editar, i esper que ara les puguis escoltar

Petons

Anònim ha dit...

Ajajá... ¡¡¡luego me dijiste que tenía muuuuuusho morro!!! pero veo que "me has copiaoo"

¡¡¡Por suerte, claro!!! me han encantado...

ojkrin ha dit...

Sí se escucha,,,
Ahora sí.
Es que vine al mediodía y...nada...
Menos mal que encontré paciencia en un cajón.
Aunque no me sobra ¿eh?

Un saludo.-

casajuntoalrio ha dit...

Hola Julio. M'agraden però no són els meus preferits. Jo, ja saps, sóc devot de Pau Riba,Ramón Muntaner o Toti Soler. Bè, són algunes de les meves referncias catalanes. 1abraçada i els meus millors desitjos. Dolços somnis

Menorka ha dit...

Dues propostes ben diferents, potser la sol.lució passaria per demanar-li al burgès de financiar-li el tractor al llaurador, perquè es pugui casar bé i guanyar-se la vida.
No sóc fan de cap dels dos intèrprets però m'ha agradat especialment la primera lletra.

Una abraçada!!

mari ha dit...

Es alucinante lo diferente que suena la música de cada uno de los distintos puntos de España, y por lo que voy descubriendo gracias sobretodo a ti y a Cristina la vuestra tiene un sonido especial y muy caracteristico. Un bico con un día de retraso.

Nire ha dit...

Me gusta mucho la segunda, tiene la fuerza de lo auténtico.

Ya he escuchado la versión de Raimon de Amanda y me ha gustado tanto que la he incluido en el post.

Moltes gracies.

Jose Mari ha dit...

Reconozco que es la primera vez en mi vida que las escucho... gracias a que tu las has puesto, por lo que te lo agradezco. Me han gustado bastante.
¡Saludos!

Daniel Yanez-Gonzalez ha dit...

Pues sí, vaya contraste: el señorito del eructo y el caballero del dolor. Otra historia universal.

Un fuerte abrazo, Julio.

Sahha.

Anònim ha dit...

yo tambien la escucho por primera vez.

No conocia a este cantante. Gracias por ponerlo Julio.

Un beso

Rosa

Anònim ha dit...

Osti! quan de temps que no escoltaba al Ovidi... Bona escullida. Petons, i bon cap de setmana, amic.

Anònim ha dit...

He oblidad firmar el comentari... Anònim, soc jo, la cateta de la Cata. Petons

XARBET ha dit...

Molt bones les dues, però molt tristes. Es com posar els dos extrems de la vida.
M'ha agradat que nombressis "l'haiga", segurament molt no sabran el que es. Jo vaig a veure que es un palpissàs.