1libro1euro

1 Libro = 1 Euro ~ Save The Children

traductor

Charles Darwin quotation

Ignorance more frequently begets confidence than does knowledge: it is those who know little, and not those who know much, who so positively assert that this or that problem will never be solved by science

Jean-Baptiste Colbert quotation

L'art de l'imposition consiste à plumer l'oie pour obtenir le plus possible de plumes avec le moins possible de cris

Somebody quotation

El miedo es la via perfecta hacia el lado oscuro. El miedo lleva a Windows, Windows a la desesperacion, esta al odio hacia Bill Gates y ese odio lleva a LINUX

Vares Velles

Vares Velles
Al Tall

Això és Espanya (vara seguidilla) per Al Tall

divendres, 19 d’agost del 2011

Una mera qüestió de majúscules i minúscules

-Que quant val aquest poi?

El xicot que atén la finestreta de caixa contempla, astorat, el pagès que, a sa mà dreta, sosté un gruixut pollastre, ben plomat.

-Que quant val aquest poi? -insisteix el pagès, brandant la peça.

L'ajudant de caixa dubta. Com seguir la broma? Més encara, es tracta realment d'una broma?

Mira de reüll els companys, que semblen tan estranyats o més, inclús, que no ell.

-Com dieu? -pregunta.

-Que quant val aquest poi -repeteix el bon home. -Sa dona m'ha enviat a comprar-ne un ja fa estona, i està esperant-me a casa.

-Ja ho veig, i l'acabeu de comprar a ... -suggereix l'oficinista.

-On? On ha de ser? Aquí enfront mateix, a Sa Murada. Però quan li he demanat a sa carnissera, m'ha dit: “Això pagueu-ho a sa caixa”. “A Sa Caixa?” li he dit. “Sí, clar, a sa caixa”. De modo que he creuat es carrer i aquí em teniu. Que em podeu dir d'una vegada quant repunyetes val aquest poi, o no?

El narrador s'acaba la cervesa d'un glop.

-I com ha quedat per fi la cosa? -que li pregunto jo, rient-me, mentre em bec la meua.

-No ha estat gens fàcil de convèncer, t'ho jur. L'he hagut d'acompanyar en es supermercat, i explicar-li a sa caixera, que es pobre home no havia fet altra cosa que entendre en majúscules ses minúscules de la carnissera.

2 comentaris:

XARBET ha dit...

Ja no hi ha ningú que agafi el pollastre per les potes i l'aixequi en alt demanant el preu. O al menys aixi m'imagino l'escena. I es que avui, o venen ja esquarterats, o embolicats en plàstic. Quina mania de donar-nos la feina feta ¡¡¡ Amb lo polit que es encalçar un pollastre per la tanca, com fèiem amb el meu amic Bep, i després d'agafar el mes polit, el matàvem, plomàvem, el tallàvem i a mes no teníem que passar per la caixa... o era La Caixa?

Uru ha dit...

Imagino l'escena a la Caixa. Tant de bo això passés a la oficina de Tordera! Hi ha una caixera que és de tot menys simpàtica. Com m'agradaria veure-li la cara de paradeta que li quedaria!! i el súper és just davant!

petonassos