1libro1euro

1 Libro = 1 Euro ~ Save The Children

traductor

Charles Darwin quotation

Ignorance more frequently begets confidence than does knowledge: it is those who know little, and not those who know much, who so positively assert that this or that problem will never be solved by science

Jean-Baptiste Colbert quotation

L'art de l'imposition consiste à plumer l'oie pour obtenir le plus possible de plumes avec le moins possible de cris

Somebody quotation

El miedo es la via perfecta hacia el lado oscuro. El miedo lleva a Windows, Windows a la desesperacion, esta al odio hacia Bill Gates y ese odio lleva a LINUX

Vares Velles

Vares Velles
Al Tall

Això és Espanya (vara seguidilla) per Al Tall

divendres, 11 de setembre de 2009

El club de la cançó. Corrandes de l'exili. Ovidi Montllor. Laura. Lluís Llach

Avui Mariana ens proposa portar cançons amb records.

Records...

A la meva edat, la quantitat de cançons que no solament em recorden trossos de vida, sinó que elles mateixes parlen internament de records és ingent, inconmensurable.

Però bé hi ha que elegir, així que, coincidint amb la imputació al jutge Garzón, per haver volgut estar al nostre costat i ajudar-nos a evitar la desmemòria que tanta gent desitjaria, tot confonent amnistia amb amnèsia, porte aquest poema de Pere Quart (Joan Oliver) que ens parla del exili col·lectiu a través dels Pirineus fugint de les tropes de l'assassí Franco.

Corrandes de l'exili




CORRANDES DE L'EXILI

Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena
lentament sense dir re
si la lluna feia el ple
també el feu la nostra pena.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixarme sens vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré
ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra
quatre pins un bosc espès
cinc quarters massa terra
com el Vallès no hi ha res.

Una esperança desfeta
una recança infinita
i una pàtria tan petita
que la somnio completa
que la somnio completa.

COPLAS DEL EXILIO

Una noche de luna llena
atravesamos la montaña
lentamente sin decir nada
si la luna estaba llena
también lo estaba nuestra pena

A Catalunya dejé
el día de mi partida
media vida adormecida
la otra mitad vino conmigo
para no dejarme sin vida.

Hoy en tierras de Francia
y mañana quizá más lejos
no me moriré de añoranza
más bien de añoranza viviré
más bien de añoranza viviré.

En mi tierra del Vallés
tres colinas hacen una sierra
cuatro pinos un bosque espeso
cinco cuartones demasiada tierra
como el Vallés no hay nada.

Una esperanza deshecha
una tristeza infinita
y una patria tan pequeña
que la sueño completa
que la sueño completa.


I de Lluís Llach, aquest preciós homenatge a Laura Aymerich, la guitarrista que tant de temps l'ha acompanyat a dalt dels escenaris.

No, no és una cançó d'amor a l'ús. Encara que haureu de coincidir amb mi, que molts cantants ho donarien tot per fer una cançó d'amor tan sincera i tendra com aquesta que no ho és.




LAURA

I avui que et puc fer una cançó
recordo quan vas arribar
amb el misteri dels senzills,
els ulls inquiets, el cor altiu,
i amb la rialla dels teus dits
vares omplir els meus acords
amb cada nota del teu nom, Laura.

M'és tan difícil recordar
quants escenaris han sentit
la nostra angoixa per l'avui,
la nostra joia pel demà...
A casa enmig dels teus companys
o al trist exili mar enllà
mai no ha mancat el teu alè, Laura.

I si l'atzar et porta lluny,
que els déus et guardin el camí,
que t'acompanyin els ocells,
que t'acaronin els estels.
I en un racó d'aquesta veu,
mentre la pugui fer sentir,
hi haurà amagat sempre el teu so, Laura.

LAURA

Y hoy que te puedo hacer una canción
recuerdo cuando llegaste,
con el misterio de los sencillos,
los ojos inquietos, el corazón altivo,
y con la risa de tus dedos
llenaste mis acordes
con cada nota de tu nombre, Laura.

Me resulta tan difícil recordar
cuantos escenarios han sentido
nuestra angustia por el hoy,
nuestra gozo por el mañana...
En casa, entre tus compañeros,
o en el triste exilio, mar allá,
nunca ha faltado tu aliento, Laura.

I si el azar te lleva lejos
que los dioses te protejan el camino,
que te acompañen las aves,
que te acaricien las estrellas.
Y en un rincón de esta voz,
mientras la pueda hacer oír,
estará escondido siempre tu sonido, Laura.


Trobareu altres cançons sobre aquest tema a:

agueda
cata
conciertoarte
Cristina
Estoesplanb
Gatita
Hurano
Jose Mari
Karmenj
Lita
Mariana
Mayka
Nire
Noah
Nyna
Proparoxitono
Rosa
FJNC
Imerburu
Guille
Iñaki
Erprofe
Sarcaes
Celia
Arice
GriseoMitran
CortesAmador

6 comentaris:

Nynaeve ha dit...

Bueno, neng, estoy llorando. Y creo que ese es el mejor cumplido que te puedo dejar.

Esa por la primera canción.

La segunda... bueno, a mi es que Lluis Llach me parece sublime desde que tenía tres o cuatro años... siempre me deja sin palabras...

Un petó

Menorka ha dit...

M'agraden totes dues, però la primera és molt més emotiva. Encara que prefereixo escoltar-la en la veu de Lluís Llach, li dona una aire més dolç i malenconiós.

Laura, no l'he poguda escoltar, sembla que goear no acaba de funcionar bé.

Menorka ha dit...

Ha costat, però funciona !!!
Una abraçada!!

rosa ha dit...

Hola Julio veo que ya se solucionó lo del goear. Me agradan las canciones de Lluis Llac y esta en especial de Laura tiene una letra muy bonita.

Un beso

jpolinya ha dit...

Nyna, me imaginaba que te gustaría.

Como dice Cristina hay otra versión de Lluís Llach pero es más dulce.

Ovidi utiliza una música más similar a las canciones de trabajo de mi tierra.

colombine ha dit...

Hola Julio..me ha encantado volver a escucharla...y como bien dices no se tratra sólo de una canción más...sino de un trozo de escenario de nuestra vida en el que muchos hemos estado subidos...

besos