1libro1euro

1 Libro = 1 Euro ~ Save The Children

traductor

Charles Darwin quotation

Ignorance more frequently begets confidence than does knowledge: it is those who know little, and not those who know much, who so positively assert that this or that problem will never be solved by science

Jean-Baptiste Colbert quotation

L'art de l'imposition consiste à plumer l'oie pour obtenir le plus possible de plumes avec le moins possible de cris

Somebody quotation

El miedo es la via perfecta hacia el lado oscuro. El miedo lleva a Windows, Windows a la desesperacion, esta al odio hacia Bill Gates y ese odio lleva a LINUX

Vares Velles

Vares Velles
Al Tall

Això és Espanya (vara seguidilla) per Al Tall

divendres, 21 de maig de 2010

El club de las canciones. Puro teatro

La primera cosa que he pensat amb el lema d'aquesta setmana, ha estat en les recents declaracions de Sergio Gamón però clar, no solament no són musicals, sinó que, a més, encara no ha "cantat". Però ja cantarà, i sinó, al temps.

La segona, i a risc de coincidir amb molts companys, ha estat la cançó de la cubana Lupe:


Puro teatro. La Lupe




He pensat després en com vaig gaudir amb aquells primers musicals de Dagoll Dagom, col·laboracions amb Jaume Sisa, que vaig tenir la sort de veure en format reduït, al teatre de la Societat Coral El Micalet, on tan bones estones vaig passar.


Macari. Nit de Sant Joan. Dagoll Dagom




Macari. Sisa

Les «titis» del poble m'esperen a mi.
Macari, Macari, em diuen així.
De nata i de crema, de sucre i de mel.
Macari, Macari, me les menjaré.
«Isetta», coqueta, sigues boniqueta, corre de presseta,
enfila la dreta, la carretera del nord.
Avui és «verbena» i vull anar d'estrena
amb una nena de foc.

Macari, sóc un xava fardon
Macari, sóc un triomfador.
El terror de la festa,
heroi de la vida moderna sense remissió.
De bracets de gitano i cotxes rodonets
m'imagino la meva il•lusió.

Si no m'espavilo, arribaré tard.
Macari, Macari, ens hem d'ajuntar.
Qui són tots aquests? Em recorden algú.
Macari, Macari, nosaltres som tu.
Jo sóc el Macari i no un perdulari tan estrafolari
com aquest bestiari. Aquest rosari de jos.
Això és un deliri o estic fent el «gili».
No hi ha qui lligui aquest món.

Macari, sóc un xava...

Aquesta «verbena» és molt especial.
Macari, Macari, això no és normal.
És cosa de bruixes, aquest embolic.
Macari, Macari, estem repetits.
Doncs mira quin plan, les hores tocant
i els Macaris van
copiant i copiant. Multiplicant els bessons.
I a veure què passa, perquè ara som massa,
i no hi ha places per a tots.

Macari, som uns xaves fardons.
Macari, som els triomfadors.
El terror...

Macari. Sisa

Las "titis" del pueblo me esperan a mí.
Macari, Macari, así me llaman.
De nata y crema, de azúcar y miel.
Macari, Macari, me las comeré.
"Isetta", coqueta, sé buenecita, corre aprisita,
enfila la derecha, la carretera del norte.
Hoy hay verbena y quiero ir de estrena
con una chavala de fuego.

Macari, soy un chava fardón
Macari, soy un triunfador.
El terror de la fiesta,
heroe de la vida moderna sin remisión.
De brazos de gitano y coches redondos
me imagino mi ilusión.

Si no espabilo, llegaré tarde.
Macari, Macari, tenemos que unirnos.
¿Quiénes son todos estos? me recuerdan a alguien.
Macari, Macari, nosotros somos tú.
Yo soy el Macari y no un perdulario tan estrafalario
como este ganado. Este rosario de yos.
Esto es un delirio o estoy haciendo el gili
No hay quien entienda este mundo.

Macari, soy un chava...

Esta verbena es muy especial.
Macari, Macari, esto no es normal.
Es cosa de brujas este follón.
Macari, Macari, estamos repetidos.
Pues mira qué plan, las horas pasando
y los Macarios replicándose y replicándose.
Multiplicando los gemelos.
Y a ver qué hacemos, porque ahora somos demasiados,
y no hay sitio para todos.

Macari, somos una chavas fardones.
Macari, somos unos triunfadores...


I aquest altre musical amb música de Guinovart que els hi vaig veure a Madrid, en una reposició en espanyol, fa pocs anys, encara que ja la coneixia d'haver-la vista a la TV3 quan encara no tenia cap aparell gravador


Mar i Cel. Dagoll Dagom




Himne dels Pirates

Xavier Bru de Sala - Dagoll Dagom

El mar és com un desert d'aigua,
no té camins ni té senyals;
el mar és un desert d'onades,
una lluita sorda i constant;
és el mar la nostra terra ferma
on vivim arrelats en el vent.
és el mar la nostra terra ferma
on vivim arrelats en el vent.

Les veles s'inflaran,
el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones. (Bis.)

El sol és el senyor del dia,
la lluna és reina de la nit;
sovint s'adorm entre les veles
i al matí no es pot amagar;
aleshores ens fa de bandera
i el sol vol fer-se enrere i fugir.
aleshores ens fa de bandera
i el sol vol fer-se enrere i fugir.

Les veles s'inflaran,
el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones. (Bis.)

El mar serà tot per nosaltres,
ja som senyors i reis del mar;
tots voldran fugir de la lluna
que flameja al nostre estendard;
però per a ells no hi haurà cap clemència,
perquè Al•là ens ha volgut triomfants.
però per a ells no hi haurà cap clemència,
perquè Al•là ens ha volgut triomfants.

Les veles s'inflaran
el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones. (Bis.)

I arribarà el dia de glòria,
quan ja no quedin cristians,
que cantarem la gran victòria
dels fidels valents fills d'Al•là;
i aquest mar estimat serà nostre,
serà el mar dels germans musulmans.
i aquest mar estimat serà nostre,
serà el mar dels germans musulmans.

Les veles s'inflaran
el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones. (Bis.)

Himno de los Piratas

El mar es como un desierto de agua,
sin caminos ni señales;
el mar es un desierto de olas,
una lucha sorda y constante;
es el mar nuestra tierra firme
donde vivimos arraigados en el viento.

Las velas se hincharán,
el viento nos llevará
como un caballo desbocado por las olas.

El sol es el señor del día,
la luna es reina de la noche;
a menudo se adormece entre las velas
y por la mañana no puede esconderse;
entonces nos hace de bandera
y el sol quiere echarse atrás y huir.

Las velas se hincharán...

El mar lo será todo para nosotros,
ya somos señores y reyes del mar;
tods querrán huir de la luna
que flamea en nuestro estandarte;
pero no habrá clemencia para ellos,
porque Alá nos ha querido triunfantes.

Las velas se hincharán...

Y llegará el día de gloria,
cuando ya no queden cristianos,
en el que cantaremos la gran victoria
de los fieles valientes hijos de Alá;
y este amado mar será nuestro,
será el mar de los hermanos musulmanes.

Las velas se hincharán...


I ja, per acabar, aquesta cançó de l'Ovidi, inclosa al seu disc dedicat al seu poble, Alcoi.



Una nit a l'opera.

Lletra i Música: Ovidi Montllor

Aquesta nit hi ha Liceu.
De l'aristocràcia, palau.
Bell. Ferm. Gran. Senyor.

Prepara'm l'smoking, Romeu.
Vull el cotxe a punt a les deu.
Sabates. Colònia. El bany. Ràpid.

Núria, digue'm si en tens per molt.
Els nervis em tornaran foll.
Tres hores vestint-te. No puc més. No puc!

-Joan Anton, amor meu.
No tinguis pressa, com hi ha Déu!
Només penses amb el teu.

-Arribarem i entrarem sols.
I farem el paper dels nous.
Cols. Recols. Ostres noi.

-Val més arribar tard i bé,
Que no pas fer-hi el pagès.
Ets poc entès.

-Ja t'ho he dit, arribem tard.
Fins els mirons se n'han anat.
Carat. Caracus. Hem fracassat!

-Esperarem doncs l'ocasió,
per a lluir el ressopó.
Som fets per a l'admiració!

-Entra Nurieta al gran palau.
Som al bressol de nostra sang.
"Rango". Fortuna. Classe. Seny!

-Joan Anton, vés quina sort.
Encara hi han mirons de cor.
Fixa't quina colla ens mira.

(Colla.)

El vi i la mala veta,
Fa que ragi l'aixeta.
Mira la senyoreta,
que va ben vestideta.
I mira el senyoret,
que va ben vestidet.

I mireu com nosaltres,
que ens diuen els altres,
caurem en moltes faltes,
i pararem les galtes.
Mentre fem palauets
per aquests senyorets.

I ara mirem.
I ara aplaudim.
Que entren contents
mentre esperem
el nostre temps.

Una noche en la ópera

Esta noche hay Liceo,
de la aristocracia, palacio.
Bello. Firme. Grande. Señor.

Prepárame el esmoquin, Romeu.
Quiero el coche a punto a las diez.
Zapatos. Colonia. El baño. Rápido.

Nuria, dime si te queda mucho.
Los nervios me volverán loco.
Tres horas para vestirte. No puedo más. No puedo!

-Joan Anton, amor mío.
No tengas prisa, por Dios.
Sólo piensas en tí.

-Llegaremos y entraremos sólos.
Y haremos el papel de los nuevos ricos.
Coles. Recoles. Ostras tú.

-Más vale llegar tarde y bien,
que no hacer el payés.
No te enteras.

-Ya te lo dije, llegamos tarde.
Hasta los mirones se han largado.
Caray. Caratus. Hemos fracasado!

-Pues esperemos la ocasión,
nos luciremos en el entreacto.
Estamos hechos para la admiración!

-Entra Nurieta al gran palacio.
Estamos en la cuna de nuestra sangre.
Rango. Fortuna. Clase. Seny!

-Joan Anton, mira qué suerte.
Todavía hay un coro de mirones.
Fíjate aquel grupo como nos mira.

(grupo)

El vino y la mala leche,
hacen que el grifo rebose.
Mira la señorita,
que bien vestidita que va.
Y mira el señorito
como va bien vestidito.

Y mirad como nosotros,
a los que llaman los otros,
tendremos la culpa de todo,
y pondremos la otra mejilla.
Mientras hacemos palacietes
para estos señoritos.

Y ahora miremos.
Y ahora aplaudamos.
Que entren contentos
mientras esperamos
que llegue nuestra hora.

1 comentari:

Gales ha dit...

La Lupe fantástica!!, volveré a escuchar el resto. Un saludo.