1libro1euro

1 Libro = 1 Euro ~ Save The Children

traductor

Charles Darwin quotation

Ignorance more frequently begets confidence than does knowledge: it is those who know little, and not those who know much, who so positively assert that this or that problem will never be solved by science

Jean-Baptiste Colbert quotation

L'art de l'imposition consiste à plumer l'oie pour obtenir le plus possible de plumes avec le moins possible de cris

Somebody quotation

El miedo es la via perfecta hacia el lado oscuro. El miedo lleva a Windows, Windows a la desesperacion, esta al odio hacia Bill Gates y ese odio lleva a LINUX

Vares Velles

Vares Velles
Al Tall

Això és Espanya (vara seguidilla) per Al Tall

dimecres, 19 de maig del 2010

Previsions, segons l'FMI d'endeutament per enguany. I doncs, de què collons parlem?

Llig avui a Le Monde un interessant article: "La crisi del deute. Volta al món dels propers objectius" (dels especuladors, supose)

L'article inclou un gràfic (un mapa) dels països, segons l'endeutament previst per l'FMI, per la fi d'enguany 2010.



A sota d'aquest gràfic hi figura el següent text, no sé si com a subtítol de l'article o del propi gràfic:

Després de Grècia, primera víctima del desafiament dels mercats, nombrosos països s'hi troben directament amenaçats.

I jo em pregunte, si ens comparem amb bona part dels nostres col·legues europeus, sempre atenent a les úniques coses que els amics de l'FMI (fervents seguidors de Milton Friedman i l'escola de Xicago) estimen importants, ens trobem en molt millor situació que no pas ells.

Clar que, pels que no combreguem amb aquestes idees de capitalisme salvatge (idees de lladregot mafiós si parlem amb propietat) i creiem que l'atur que patim és molt més important, aquestes dades de l'FMI la única cosa que ens indiquen és que necessitem incrementar els controls monetaris i financers i modificar (a nivell europeu, això sí, i aquesta n'és la dificultat) els codis penals per poder tancar a la presó sota vint-i-una claus, els especuladors i els seus acòlits (alts executius de la majoria dels bancs, fonamentalment).

Ah, i crear una sèrie d'imposts sobre els beneficis dels bancs que superin un cert percentatge, no gaire elevat (el percentatge, clar, no l'impost; aquest darrer quan més elevat millor), si us plau.

Desgraciadament, açò no serà més que un altre brindis al sol, però que consti que s'ho mereixen.

1 comentari:

Anònim ha dit...

I tant que s'ho mereixen! És vergonyós que amb els diners que guanyen (gràcies als nostres propis, tot sigui dit) no contribueixin quasi res al benestar de tots.