-No, no! - said the Queen. - Sentence first, verdict afterwards.
Alice in Wonderland
Sembla que l'afer Garzón, aquest(s) assumpte(s) amb què l'il·lustre membre de l'Opus Dei i ex-ministre Federico Trillo-Figueroa y Martínez-Conde ha intentat tapar i taponar l'afer Gürtel, ha acabat esclatant, com una bomba casera en mans d'un terrorista inepte, al sí d'açò que venim anomenant -i mostrant en públic per a pública vergonya- justícia espanyola.
Per una banda el Jutge Varela, mostrant més a les clares que mai, la seua incombustible animadversió respecte al de Jaén, redacta en una nit tot allò que hi mancava, escurça temps, i demostra que la justícia no sempre cal que sigui tan lenta com d'habitud. Tot per por que Garzón, amb la seua acceptació per treballar al TPI, no se li escapi sense ser expulsat de l'AN.
Per una altra banda, com que l'última iniciativa de l'insigne germà del també il·lustre advocat José Mariano, instant el canvi de cromos Camps / Garzón no li ha acabat d'eixir bé -El TS ho tenia ben difícil malgrat les Ppressions PoPulars- i la malícia (malíccia, pronuncien al meu poble, en el sentit que ens dóna el DCVB a la cinquena accepció: 5. Indignació, sentiment de ràbia) dels amiguets del "curita" Camps, entre els quals Carlos Dívar, farà que les deliberacions al CGPJ s'accelerin de forma inaudita. Cal impedir, sigui com sigui que Garzón pugui anar a la fiscalia del TPI com a advocat en exercici, patrocinat per un estat.
Caldrà reconèixer que ara el mal ja és fet, tant si, com sembla, l'amic de Camps, el catoliquíssim Carlos Dívar, aconsegueix aturar i impedir el vist-i-plau governamental a la petició del fiscal Moreno-Ocampo, com si no.
Tinc la lleugera impressió que a ulls forans, més d'un jutge acabarà sent considerat prevaricador, i no precisament el previsiblement sentenciat.
Tinc la penosa sensació que a fora no entenen res, o pitjor encara, que estan comprenent-ho tot perfectament, i ràpidament estem tornant a lloc i jóc. I és que Europa no ha deixat mai d'acabar als Pirineus.
Com deia un altre il·lustre personatge d'aquestes llars: "La noshe me confunde"
Doncs això.
Bona nit cresol que la llum s'apaga.
Alice in Wonderland
Sembla que l'afer Garzón, aquest(s) assumpte(s) amb què l'il·lustre membre de l'Opus Dei i ex-ministre Federico Trillo-Figueroa y Martínez-Conde ha intentat tapar i taponar l'afer Gürtel, ha acabat esclatant, com una bomba casera en mans d'un terrorista inepte, al sí d'açò que venim anomenant -i mostrant en públic per a pública vergonya- justícia espanyola.
Per una banda el Jutge Varela, mostrant més a les clares que mai, la seua incombustible animadversió respecte al de Jaén, redacta en una nit tot allò que hi mancava, escurça temps, i demostra que la justícia no sempre cal que sigui tan lenta com d'habitud. Tot per por que Garzón, amb la seua acceptació per treballar al TPI, no se li escapi sense ser expulsat de l'AN.
Per una altra banda, com que l'última iniciativa de l'insigne germà del també il·lustre advocat José Mariano, instant el canvi de cromos Camps / Garzón no li ha acabat d'eixir bé -El TS ho tenia ben difícil malgrat les Ppressions PoPulars- i la malícia (malíccia, pronuncien al meu poble, en el sentit que ens dóna el DCVB a la cinquena accepció: 5. Indignació, sentiment de ràbia) dels amiguets del "curita" Camps, entre els quals Carlos Dívar, farà que les deliberacions al CGPJ s'accelerin de forma inaudita. Cal impedir, sigui com sigui que Garzón pugui anar a la fiscalia del TPI com a advocat en exercici, patrocinat per un estat.
Caldrà reconèixer que ara el mal ja és fet, tant si, com sembla, l'amic de Camps, el catoliquíssim Carlos Dívar, aconsegueix aturar i impedir el vist-i-plau governamental a la petició del fiscal Moreno-Ocampo, com si no.
Tinc la lleugera impressió que a ulls forans, més d'un jutge acabarà sent considerat prevaricador, i no precisament el previsiblement sentenciat.
Tinc la penosa sensació que a fora no entenen res, o pitjor encara, que estan comprenent-ho tot perfectament, i ràpidament estem tornant a lloc i jóc. I és que Europa no ha deixat mai d'acabar als Pirineus.
Com deia un altre il·lustre personatge d'aquestes llars: "La noshe me confunde"
Doncs això.
Bona nit cresol que la llum s'apaga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada