Vicent Andrés Estellés. El gran foc dels garbons (XLIII)

Homes asseguts, fumant i mirant el cel, quin oratge demà? "Posta roja, vent o ploja". Preocupació constant, indefugible, del llaurador, sempre atent als senyals del cel, sempre pendent d'endevinar l'incert demà d'una incerta collita

43

Aquells presagis dels crepuscles, que
interpretaven sense dir ni pruna,
mentre fumaven, des dels marges, els
homes d’edat, fingint indiferència,

i atents només a sinuositats,
a friccions o cansaments dels núvols,
com caminaven, cap a casa, els vents,
aquells secrets de coloració,

com eixien els vents, gràcils o flàccids,
la lucidesa de l’estrella única,
el moment únic d’expectació,

absorts alfalsos i canyars, i Tebes,
d’un dramatisme resignat encara,
vespres de pluges o de sang, qui ho sap.

43

Aquellos presagios de los crepúsculos, que
interpretaban sin decir ni mu,
mientras fumaban, desde los ribazos, los
hombres de edad, fingiendo indiferencia,

y atentos solo a sinuosidades,
a fricciones o cansancios de las nubes,
a cómo caminaban, hacia casa, los vientos,
aquellos secretos de coloración,

cómo salían los vientos, gráciles o flácidos,
la luminosidad de la estrella única,
el momento único de expectación,

absortos campos de alfalfa y cañizos, y Tebas,
de un dramatismo resignado todavía,
vísperas de lluvias o de sangre, quién lo sabe.