1libro1euro

1 Libro = 1 Euro ~ Save The Children

traductor

Charles Darwin quotation

Ignorance more frequently begets confidence than does knowledge: it is those who know little, and not those who know much, who so positively assert that this or that problem will never be solved by science

Jean-Baptiste Colbert quotation

L'art de l'imposition consiste à plumer l'oie pour obtenir le plus possible de plumes avec le moins possible de cris

Somebody quotation

El miedo es la via perfecta hacia el lado oscuro. El miedo lleva a Windows, Windows a la desesperacion, esta al odio hacia Bill Gates y ese odio lleva a LINUX

Vares Velles

Vares Velles
Al Tall

Això és Espanya (vara seguidilla) per Al Tall

dimecres, 27 d’agost de 2008

Francesc Romeu, una persona sensata.

O almenys això crec.

Francesc Romeu, candidat a la secretaria general del PSPV (partit socialista del país valencià), que escric de forma totalment conscient i intencionada en lletres minúscules, ha dit que no, que no li sembla bé la intenció de canviar aquestes sigles per les de PSCV (partit socialista de la comunitat valenciana) tal com, entre d'altres coses ben encertades, proposa la ponència del pròxim congrès de setembre.

Sempre m'he queixat de que s'haja institucionalitzat una patotxada com la propiciada per, crec recordar, Attard (al temps que aturava el rellotge), per desbloquejar la burrera de la dreta que intentava, basant-se en una qüestió de noms, impedir l'autonomia de València.

Perquè aquest és el nom i no cap altre: València. Encara que una divisió en províncies (pro-vintia, pels vençuts) ens dividís (divide et vince) finalment, en tres províncies (arribaren a ser-ne quatre), y deixés el territori central amb el nom del territori global.

Així que les opcions eren les següents:

Regne de València. Anacrònic, romàntic i inexacte. L'estat unitari va ser ràpidament implantat pels borbons amb els Decrets de Nova Planta.

València. Inacceptable per als pro-murcians del territori sud, que, com a molt, acceptarien una denominació que inclogués el territori sud en el nom Alicante-Alacant

Levante. Invent del segle passat i capçalera d'un diari, però que a molta gent ens recorda el Líban, aquest sí amb tot el dret, Levante del Mediterrani. Perquè, com en el cas de provintia, ens remet a la dependència, aquesta vegada geogràfica, d'un hipotètic (hipotètic, no, ben real) territori central dominant.

País Valencià. Invent modern, inacceptable per a la dreta, per les seues implicacions de nova constitució, de voluntarietat. A més de la seua possible relació amb un espai cultural que hem vingut a definir (cada vegada menys, també és cert) com a Països Catalans, i que alguns, molt pocs, pretenen espai també polític.

Així que amb data límit per presentar a Corts (les espanyoles, of course, de aquí les majúscules o capitals) no hi hagué més remei que deturar el rellotge a la mitja nit última, i seguir discutint, fins que ens vam quedar sense nom.

La comunitat autònoma valenciana, passarà dir-se, comunitat autònoma valenciana. Tota una troballa.

I ara, un partit d'esquerres, confluència d'uns quants partits socialistes de la transició, que va adoptar en la seua creació el nom de PSPV, renuncia a la seua història, i es conforma amb la kafkiana situació de acceptar com a senyes d'identitat del territori que diu representar, la falta de nom propiciada per la rebequeria de la dreta.

Propose que de no continuar amb el nom actual passin a denominar-se Partit Socialista de l'única comunitat autònoma espanyola sense nom (PSUCASN) quedaria fi

Que tinguis sort amb la teua postura, Paco. Ja hem renunciat a massa coses.

5 comentaris:

Rafael ha dit...

Hola amigo Julio,

me atraen estos debates, a pesar de que yo mismo casi nunca discuto por palabras. Si me dejas meter cuchara en cazo ajeno, lo de Regne de València no me parece mal. Soy asturiano y allí lo de Principado de Asturias me parece que no lo discute nadie, ni los comunistas, que llevan a las manifestaciones tan tranquilamente una bandera que lleva una cruz en el centro.
Si la tradición no nos limita deberíamos conservarla.
Bueno, a lo mejor es que soy demasiado romántico.

Saludos.

Uru ha dit...

A mi m'hauria agradat molt que els països catalans fossin una realitat cultural compartida, lluny d'interessos polítics. Però, es clar, soc una utòpica de soca-rel.
Ara, això d'haver de canviar les sigles d'un partit històric, em sembla una tonteria en majúscules.
Petons

bandama ha dit...

Querido amigo dos cosas:se te echaba de menos y con este artículo interesante he visto que has vuelto al ruedo y segundo he visto y comprobado que lo pasaron bien en la comida con lola y otras personas de la comunidad que me dio una envidia sana comprobar como las personas de este entorno unes lazos de amistad más allá de los odenadores y sus pantallas y teclados.

Cuidate.

Mari ha dit...

A la proxima comida me apunto.Un beso te quiere Mari.

Lola ha dit...

Como sigamos haciendo cesiones para "buscar acuerdos con la derecha" ...terminaremos confundiéndonos con ella...

Es la gran enfermedad de la política actual..sólo prima la ambición de poder , ..por encima de las ideas..

un beso