1libro1euro

1 Libro = 1 Euro ~ Save The Children

traductor

Charles Darwin quotation

Ignorance more frequently begets confidence than does knowledge: it is those who know little, and not those who know much, who so positively assert that this or that problem will never be solved by science

Jean-Baptiste Colbert quotation

L'art de l'imposition consiste à plumer l'oie pour obtenir le plus possible de plumes avec le moins possible de cris

Somebody quotation

El miedo es la via perfecta hacia el lado oscuro. El miedo lleva a Windows, Windows a la desesperacion, esta al odio hacia Bill Gates y ese odio lleva a LINUX

Vares Velles

Vares Velles
Al Tall

Això és Espanya (vara seguidilla) per Al Tall

divendres, 26 de setembre de 2008

E. López y F.J. Hernando: Un altre tràgala inevitable? Una anècdota.

Que en tota negociació cal que les parts enfrontades cedesquen alguna cosa, és ben sabut. Només seran estables aquells pactes on el balanç de guanys i pèrdues siga similar per ambdós bàndols. No descubrir totes les cartes és lícit, tenir asos amagats a la màniga és de tafurs.

I açò ho dic arran de les negociacions per solucionar els problemes de la composició del CGPJ i del TC. Sembla que el Pp intenta aprofitar una esquerda en els laboriosos pactes haguts, per premiar dues persones, Enrique López i Francisco José Hernando, diguem-ne que humanes, que amb les seues actuacions insòlites i tramposes, han abocat el passat CGPJ al seu màxim desprestigi, per la seua tendenciositat i males arts emprades. I el premi no serà altre que la seua entrada al TC, se suposa que per a seguir fent les mateixes jugades que al CGPJ.

Com diuen al meu poble: “no volies caldo? Pren-ne dos tasses”.

I açò m’ha recordat un cas que voldria contar-vos.

Al meu poble hi ha molta afició a la pilota, al raspall, exactament. I un diumenge, vingueren a jugar contra l’equipet del meu poble, un equip d’un poble de la ribera alta, o de la costera, no ho recorde. Un d’ells jugava molt bé i en acabar la partida, va retar individualment el nostre equip, pel diumenge següent, al seu poble. Clar que, com que ell era tot sol contra tres jugadors, posava les següents condicions:

Primera, l’equip del meu poble començava al resto, o siga, ell començava traient, sense sorteig.

Segona, no hi havia falta en el saque, o siga, no era obligat que, al traure, la pilota fes un primer bot en camp propi, un bot abans de la ratlla (mitjan carrer)

Tercera, El canvi de saque a resto, només es produirïa quan el resto (el meu poble) guanyés dos quinzes o un quinze i ratlla.

Malgrat aquestes tres condicions, que d’altra banda eren bastant usuals per compensar així l’handicap de l’u a tres, no hi havia color, almenys això pensaven al meu poble, que van apostar a ulls clucs pel nostre equip.

Quan, diumenge següent, vam arribar al poble de la partida, i aquesta començà, l’engany es féu evident. El carrer, estret i tort, acabava en un cul de sac, amb un racó molt menut a l’esquerra del resto, on anava a caure la pilota llençada pel jugador local, després de rebotar diverses vegades per les teulades. El saque, perfectament assajat i medit, era perfecte, Ni un sol error per la seua part. Ni una sola pilota encalada a la teulada. En cap moment els del meu poble tingueren la mínima ocasió de restar la pilota a dins del carrer després del primer bot, tal com diuen les regles del joc.

I així, quinze a quinze, joc a joc, acabà la partida sense que l’equip del meu poble arribés a tocar pilota.

Els del meu poble perderen totes les apostes fetes, i les pagaren religiosament, “la paraula és l’home”, i supose que escarmentaren, perquè aquell jugador ja mai no va tornar a jugar al meu poble, ni he sabut de cap altra partida contra ell.

Però el mal gust de boca que ens deixà la partida, encara es recorda quan en parlem.

I ara em pregunte, ens trobem encara a temps d’impedir aquesta Ppartida amb tramPpa, aquest tràgala, que ens han preparat els del Pp?, o ens tocarà una altra vegada pagar l'aposta i que els tramPposos se'n surtin amb la seua?

Espere que els nacionalistes (CiU, PNV) es comporten com cal i ens ajuden a evitar aquest desficaci.

7 comentaris:

Nekane ha dit...

Que sepas que aun con collarin sigo leyendote cada dia.
Con mi mano izquierda y la ayuda de mi amiga Inma, os he dejado mi primer relato después de la rotura de mi muñeca derecha. Espero que te guste.
BESINES

XARBET ha dit...

El problema està en que ens estem acostumant a aquesta manera caïnita de fer les coses. No tenen cap tipus de vergonya, ni de sentit ètic de les coses. Es curiós, ells que es diuen catòlic apostòlic i romans, y que parlen de una moral superior, ells se la passen per el forro de la camisa. En circumstancies normals, serien els mateixos jutges que no voldrien aquests elements que posen la seva posició al servei del PP.

Anònim ha dit...

Estimat amic. Em costa de navegar pels blogs, m'entretinc molt i perdo massa temps, pero quan torno al teu, després de molts dies, percebo un alleugiment interior i copso la bonhomia del seu autor. I la sensibilitat i la inteligencia. Gracies per ser com ets Julio i per fer-me estimar el País Valencià (o la Comunitat Valenciana, per mi els noms no fan la cosa). Sempre he admirat a la gent sensible d'arreu i com deia Joan Fuster "puig que parla català, veiem que diu". I l'estimat Obvidi Montllor o el sempre admirat Raimon. I ara el meu admirat bloguista "Polinyà". UNa Abraçada. Modest

Eurotopia ha dit...

No se si haveu llegit l’article publicat en El País titulat El Consejo en sus manos escrit pel magistrat PERFECTO ANDRÉS IBÁÑEZ, en el què posa a parir al vell CGPJ i als nous nomenaments, posant al final tota la confiança en el ‘factor humà’ quan si este factor humà existira seria el que els obligaria a no acceptar el càrrec.
Salutacions cordials.

Lola ha dit...

Si al final se cuelan ..es para echarse a llorar ...y si se paraliza la renovación ...pues tampoco es bueno...

Yo pienso, ..que por lo menos a uno...quizás metan ...

Es la forma precipitada de hacer las leyes, ..sin amarrar cabos...que elijan la CCAA, ..pues SI ...pero , ..siguiendo algunos criterios que impidan tropelías como ésta...

un beso

Anònim ha dit...

qUE BUNA JPO, VERÁS QUE NO ME MUEVO BIEN CON LAS IZQUIERDA.
QUIEN LO DIRÍa, GHRACIAS POE HAWCERME MÁS FÁCILES LAS TARDES DE OBLIDA REPOSO.
BESINES, no m elo creo me han vuelto a joder la contraseaña.
Nekane

Anònim ha dit...

Hola Julio, recibí tus buenos deseos para mí próximo alumbramiento... Gracias mil, regreso en cuanto haya parido. Ahora me quedaré un rato leyendo tu blog, como suelo hacerlo y escuchando esta bellísima canción...

Un cálido abrazo con cariño, desde México.

Rosa Niña Guerrera.