1libro1euro

1 Libro = 1 Euro ~ Save The Children

traductor

Charles Darwin quotation

Ignorance more frequently begets confidence than does knowledge: it is those who know little, and not those who know much, who so positively assert that this or that problem will never be solved by science

Jean-Baptiste Colbert quotation

L'art de l'imposition consiste à plumer l'oie pour obtenir le plus possible de plumes avec le moins possible de cris

Somebody quotation

El miedo es la via perfecta hacia el lado oscuro. El miedo lleva a Windows, Windows a la desesperacion, esta al odio hacia Bill Gates y ese odio lleva a LINUX

Vares Velles

Vares Velles
Al Tall

Això és Espanya (vara seguidilla) per Al Tall

divendres, 5 de setembre de 2008

Un any. Un brindis. Als amics

Avui, cinc de setembre de 2008, fa exactamente un any que vaig escriure el meu primer post, a la Comunidad del País.

Es titulava España, España, i senzillament intentava ser l’inici del diari que mai no havia estat capaç de portar en una forma mínimament duradora.

Però les coses no surten mai com les programes, i em vaig liar a comentar en blocs que em semblaven interessants, mentre que alguns blocaires començaren a comentar en el meu.

I allò que no m’esperava, part d’aquells que em comentaven, no parlaven el meu idioma, ni compartien les meues obsessions, ni assumien les meues fílies i fòbies politiques. I tanmateix...

I tanmateix un cert corrent de simpatia, una connexió s’anava establint, que m’obligava amb ells, que em portava a oferir-los allò que m’agradava personalment, que particularment m’interessava, però que, donades les tristes circumstàncies d’aquest país a mig fer que anomenem Espanya, i que, realment, caldria anomenar Espanyes, quedava fora del seu abast: La poesia de Vicent Andrés Estellés, certs poemes de Pere Quart, un disc descatalogat de Núria Espert, uns diàlegs amb Bertrand Russell...

Al mateix temps, vaig deixar als meus enllaços alguns traductors que em semblaven fiables, perque aquells que no entenien l’idioma en què escric, i al que no puc, ni vull, renunciar, poguessin, si així ho decidien, continuar llegint-me sense les traves inherents a la lectura en una llengua, no per certament similar, sempre comprensible.

Més tard vaig migrar a una plataforma técnicament (no personalment) més amigable, això sí, informant els amics de la nova adreça. Ja en aquesta nova adreça, vaig obrir dos blocs més, un on registrar alguns comentaris sobre les meues lectures, i un altre on desar, i compartir, les fotos que vaig fent.

I en aquestes estic i estem. En un any han passat moltes coses. Un bon amic se l’endugué la parca, uns altres, avorrits de lluites estèrils, van abandonar, altres han arribat amb nova saba, s’ha creat un club, esplèndid, d’escriptors, i el cercle es va eixamplant, i jo vaig enriquint-me i fent amics que algun dia espere trobar-me cara a cara, i encaixar la mà amb ells, i fer-los dos petons, i una forta abraçada i un brindis.

A tots els qui llegiran açò. Moltíssimes gràcies.

6 comentaris:

Rafael ha dit...

Muchas gracias a ti, Julio, por tus posts, tus comentarios, los conocimientos que compartes, tu "tarannà" y los buenos momentos que paso con tus blogs.
Saludos.

Lola ha dit...

Las gracias son a ti amigo..por todo lo que nos ha aportado, por saber estar , ser una persona tan afable..y tantas cosas más, ...Es difícil encontrar personas como tú, ..en este medio..

Ya te dije que voy estoy descansando unos días..He borrado blogger..sigo con wordpress y en la comunidad ...porque como bien dices , hay personas a las que he tomado verdadero aprecio..De los palos se aprende mucho..ahora será questión de apartar la paja y seguir , pero con los ojos bien abiertos..

Sólo deseo paz, pasarlo bien con esas personas que aprecio..y nada más..

un beso

odisea ha dit...

hola, julio, eres uno de los mejores que he encontrado, yo no tengo tan buenos sentimientos con todos los de la comunidad...pero necesito expresarme en público, así que aquí expreso en público-privado que te quiero mucho y aprendo mucho de ti, y no sé por qué, escribo como si tuviera 10 años...

jpolinya ha dit...

Rafa, asturiano en barcelona, sigo esperando la continuación de Bailén, y seguir compartiendo tus poemas y reflexiones

Lola, tus posts de curiosidades filológicas son una maravilla, ¿para cuando otro?

Odisea, pésimo tiempo tenéis en este momento en tu tierra. Que se calme, y sigo diciendo que cuando vaya a Galicia, nos veremos sí o sí. Salvo que ya hayas conseguido plaza en el mediterráneo

Besos a todos, y gracias por vuestro cariño

lacarretera ha dit...

Gracias a ti, Julio, gracias a ti.

Un abrazo.

XARBET ha dit...

Gracies a tu per la teva bonhomia y el teu bon tarannà