Vicent Andrés Estellés. El gran foc dels garbons (XCIII)

Parla avui dels seus companys de diari? Possiblement.

Estellés no teoritza, viu, parla com ho fa la seua gent al carrer, no consulta diccionaris.

93

Cabdellarien, descabdellarien.
Teoritzaven, com dirien ells.
I tu els deixaves que teoritzassen.
Si eren feliços amb això... Mesquins,

mesquins. Obrien el Casares. Amb
el dit cruel i dictatorial
resseguirien les analogies
i dictarien les preeminències.

Es contentaven amb això. Mesquins,
mesquins. I més: covards. I més encara:
Tots els te-deums de la confusió.

Però el poble alenava. Se’n fotia
de la sintaxi i qui la toca. El poble
pujaria a l’andana les collites.

93

Ovillarían, desovillarían.
Teorizaban, como dirían ellos.
Y tú los dejabas que teorizaran.
Si eran felices con éso... Desgraciados,

ruínes. Abrían el Casares. Con
el dedo cruel y dictatorial
repasarían las analogías
y dictarían las prioridades.

Se contentaban con éso. Desgraciados,
ruínes. Más aún: cobardes. Y todavía más:
todos los tedeums de la confusión.

Peró el pueblo respiraba. Se reía
de la sintaxis y de quien la toca. El pueblo
subiría al granero sus cosechas.