1libro1euro

1 Libro = 1 Euro ~ Save The Children

traductor

Charles Darwin quotation

Ignorance more frequently begets confidence than does knowledge: it is those who know little, and not those who know much, who so positively assert that this or that problem will never be solved by science

Jean-Baptiste Colbert quotation

L'art de l'imposition consiste à plumer l'oie pour obtenir le plus possible de plumes avec le moins possible de cris

Somebody quotation

El miedo es la via perfecta hacia el lado oscuro. El miedo lleva a Windows, Windows a la desesperacion, esta al odio hacia Bill Gates y ese odio lleva a LINUX

Vares Velles

Vares Velles
Al Tall

Això és Espanya (vara seguidilla) per Al Tall

dissabte, 27 de setembre del 2008

Pau Riba. Licors.

Els catalanoparlants sempre hem tingut a gala estar permanentment pledejats els uns amb els altres:

regionalment: catalans vs. valencians,
en arquitectura: noucentistes vs. modernistes,
en literatura: seguidors de Riba vs. seguidors de J. V. Foix

i com no, en música.

En el 61, neixen els setze jutges, admiradors de la cançó francesa, grup del que formaven part, Raimon, Pi de la Serra, Serrat, i Maria del Mar Bonet, entre altres.

Però ja en el 67 es constitueix el grup de folk, admirador de la cançó americana i del rock i contraposat al grup anterior. Entre ells, Jaume Sisa, i Pau Riba.

Pau Riba, nét del gran escriptor de la renaixença Carles Riba, últim hippy, autor en el 70 d'un àlbum maleït, Diòptria, descatalogat i reeditat vàries vegades. Entre els seus múltiples àlbums, en publicarà un l'any 76, Licors, amb la cançó que li dóna nom a l'LP i que ocupa tota una cara.



He trobat avui la cançó i vull compartir-la, en aquest post, i durant algun temps també a la capçalera del meu bloc. Espere que us agradi.


LICORS




Aquesta és la lletra

LICORS

Just per llà on la gent del port
Fan fraus, trafiques i conxorxes,
Un xicot de robes pobres,
Observava abstret
Un punt concret del cel

On, de cara nova i neta,
Ell hi veia una pesseta
Brillant com una bombeta
Marca zeta (o phillips)
De vint-i-cinc vats.

Veia el cel de color menta,
Veia uns núvols de grosella,
Veia ocells color chartreuse groc,
I veia un mar
Tot de color
Parfait amour.

Just davant d’ell, palplantada,
Una dona malcarada
Se’l mirava, cara a cara,
Des de feia potser cinc
O deu minuts.

“I que tinc micos a la cara?”,
Va dir el noi, plantant-li cara.
“Iuix mussol, si en tens de cara!”,
Féu la dona, grassa, amb aire amenaçant.

“I jo als marrecs que em planten cara
Sempre els hi he girat la cara!”
Intervingué donant la cara,
Un senyor amb un trajo crema de cacau.

Poc després, quatre o cinc cares,
Dotze, quinze, trenta cares,
Se’l miraven a la cara,
Per saber si sí o si no, 
Estava drogat.

I varen cridar un guàrdia urbano,
I el dos verds d’una barraca,
Feren venir un blau que passava,
Perquè anés a buscar els grisos
En un salt.
Xim pam, xim pam!.

I els grisos:... “A ver qué pasa!?!”,
D’un cop d’ull se’n feren càrrec,
I en poc temps i una ambulància,
El varen fotre a dins del llit
D’un hospital.

Veié metges color palo,
Infermeres curaçao
Sals d’anís i aigua del Carme,
Pis i aromes i orinals de Montserrat

Veia anàlisis de kummel
Infeccions com de chartreuse verd,
Crema de banana,
Calisay, cointreau ,
Ricard i estomacal.

Varen buscar-li marihuana,
I varen buscar-li grifa o haixix
I varen buscar-li àcid lisèrgic,
I heroïna,
I cocaïna,
I mescalina
I varen buscar-li morfina
I anfetamina.

I varen buscar-li vaselina
I també varen buscar-li
Si se li escapava l’orina,
(i una mandolina),
I brillantina,
(...und das Shiff mit acht Segel,
Nund mit fünfzig kanonen...)
(margarina)
O ... kiff.

L’endemà ja el varen fer fora
I no li varen trobar cap droga.
Li varen fer interrogatoris
Però el xicot els va respondre
Innocentment.

I l’informe que donaren
Tots els que l’analitzaren
Fou de que sols li trobaren
Un petit excés de copes de licor

Ja en ser fora ell mirà el cel i
Només hi veié deu cèntims
Foscos, bruts, plens de misteri
I decebut se n’anà a buscar
Algun bar obert,
Decebut se n’anà a buscar
Algun bar obert,
Decebut se n’anà a buscar
Algun bar obert

És el que passa
Per mamar massa,
Pren xocolata
I deixa el licor.

És el que passa
Que no t’enteres
Pren xocolata
Que és el millor.

És el que passa
Per mamar massa
Pren xocolata
I deixa el licor.

y la traducció:

LICORES

Justo por allá donde la gente del puerto
Trafican, defraudan y se conjuran,
Un muchacho de ropas pobres
Observaba abstraido
Un punto concreto del cielo.

Donde, con cara nueva y limpia
El veía una peseta
Brillando como una bombilla
Marca zeta (o phillips)
De veinticico vatios.

Veía el cielo de color menta,
Veía unas nubes de grosella,
Veía pájaros color chartreuse amarillo,
Y veía un mar
Todo de color
Parfait amour.

Enfrente mismo de él, envarada,
Una mujer malcarada,
Se lo mirava, cara a cara,
Desde quizá hacía cinco
O diez minutos.

“¿Es que tengo monos en la cara?
Dijo el chico plantándole cara,
Uff, mochuelo, si tienes cara,
Dijo la mujer, gorda, con aire amenazador.

Y yo a los críos que me plantan cara
Siempre les he vuelto la cara,
Intervino, dando la cara,
Un señor con un traje, crema de cacahuete.

Poco más tarde, cuatro o cinco caras,
Doce, quince, treinta caras,
Se lo miraban a la cara,
Para saber si sí o si no, estaba drogado.

Y llamaron a un guardia urbano
Y los dos verdes de una barraca
Hicieron venir a un azul que pasaba
Para que fuese a buscar a los grises,
De un salto.
Chim pam, chim pam.

Y los grises:...”¿A ver qué pasa?!”,
Enseguida se hicieron cargo
Y en poco tiempo y una ambulancia
Lo metieron dentro de la cama
De un hospital.

Vió médicos color palo,
Enfermeras curaçao
Sales de anís, y agua del Carmen
Pis y aromas y orinales de Montserrat.

Veía anàlisis de kummel
Infecciones como de chartreuse verde
Crema de banana,
Calisay, cointreau,
Ricard y estomacal.

Le buscaron marihuana
Y le buscaron grifa o hachís
Y le buscaron ácido lisérgico
Y heroína,
Y cocaína,
Y mescalina,
Y le buscaron morfina,
Y anfetamina,

Y le buscaron vaselina,
Y también le buscaron
Si se le escapaba la orina
(y una mandolina)
Y brillantina
(...und das Shiff mit acht Segel,
Nund mit fünfzig kanonen...)
(margarina)
O Kiff.

Al día siguiente lo pusieron en la calle
Y no le encontraron ninguna droga,
Le hicieron interrogatorios
Pero el muchacho les respondió
Inocentemente.

Y el informe que dieron
Todos los que lo analizaron
Fue que únicamente le encontraron
Un pequeño exceso de copas de licor.

Ya fuera miró al cielo y
Sólo vio diez céntimos,
Oscuros, sucios, llenos de misterio
Y, decepcionado se fue a buscar
Algún bar abierto.
Decepcionado se fue a buscar
Algún bar abierto
Decepcionado se fue a buscar
Algún bar abierto.

Es lo que pasa
Por mamar demasiado
Toma chocolate
Y deja el licor.

Es lo que pasa,
Que no te enteras.
Toma chocolate
Y deja el licor.

Es lo que pasa,
Por mamar demasiado.
Toma chocolate
Y deja el licor.


5 comentaris:

casajuntoalrio ha dit...

Una abraçada Julio. M´agradat molt.
Pau Riba sempre ha sigut de culto.
El Dioptria no fa molt que-ho vaig compra un altra veguade.
Bona tarda i bona sort.

Menorka ha dit...

Pensava que només hi havia hagut un grup, els setze jutges. No coneixia el grup folk, encara que sí a molts dels seus integrants.
De Pau Riba només havia escoltat cançons com "noia de porcellana" o "l'home estàtic".
La música de "Licors" m'ha recordat a una orquestina de la plaça d'un poble el dia de festa major.

Salut Júlio

Daniel Yanez-Gonzalez ha dit...

Se les escapó la absenta, Julio!!
Qué buena la guitarra. La música tiene un aire a orquesta blues-jazz de Nueva Orleans. Buenísima. Me la bajo ahora mismo.
Me ha encantado la estructura de la canción. A lo juglar, como Dylan. Toda una novela en una simple canción.
Salut i Pau.
Daniel.

Enrique ha dit...

gracias, Julio. Es realmente un música de gran atrevimiento, difícil de encuadrar. Desde luego (y espero no pecar de ignorante), algunos instrumentos y ritmos de la introducción son genuinamente catalanes y cerrando los ojos me transportan a mis veranos en el paseo que dábamos por las calles de Cadaqués a las horas más animadas cerca del casino o de la zona de restaurantes y terrazas. Es realmente una joya musical que buscaré para guardar pues aunque el nombre de Pau Riba es conocido yo nunca me había parado a oir a otros catalanes que a Serrat o a Iceberg (Max Suñé y cía). Por tu culpa se me abrió la mente un poco más y ya no hago oídos sordos a nada. Me ganasteis tu y Xarbet a base de tolerancia y educación. Por esa vía siempre soy derrotado.

Mano Negra ha dit...

Julio, gracias por acordarte de mi. Muy buena la cancion.
Un abrazo.