1libro1euro

1 Libro = 1 Euro ~ Save The Children

traductor

Charles Darwin quotation

Ignorance more frequently begets confidence than does knowledge: it is those who know little, and not those who know much, who so positively assert that this or that problem will never be solved by science

Jean-Baptiste Colbert quotation

L'art de l'imposition consiste à plumer l'oie pour obtenir le plus possible de plumes avec le moins possible de cris

Somebody quotation

El miedo es la via perfecta hacia el lado oscuro. El miedo lleva a Windows, Windows a la desesperacion, esta al odio hacia Bill Gates y ese odio lleva a LINUX

Vares Velles

Vares Velles
Al Tall

Això és Espanya (vara seguidilla) per Al Tall

dimecres, 7 de gener de 2009

Santes Pasqües. Un article de Marta Rojals

Torne a poc a poc a una oblidada normalitat, (mira que n'és de fàcil deixar la feina, la tele, la ràdio i altres galindaines, sobretot quan coincideixes uns dies amb uns fills que t'okupen el portàtil, i alhora t'impedeixen veure la tele)

I encara sort que, en previsió d'allò ja a bastament sabut, havia deixats engabiats els compromesos posts de la Crònica, i els relats dels dimecres.

Ara em tocarà d'esforçar-me en recuperar el temps perdut, la lectura dels blocs abandonats, els amics deixats de banda. Vacances són vacances, és la meua única excusa, plausible o no.

Allò que no he deixat de fer a banda d'aquirir uns quants -massa sempre- quilos, ha estat llegir i escoltar música. Per cert, parlant de música, els reis s'ha portat bé, massa bé, amb mi: Etxea (Kepa Junkera i amics), Vida (Ainhoa Arteta), La niña de fuego (Buika) i Passione (una recopilació d'òpera i cançons assimilables bastant acertada).

Però deixem de parlar de mi. Avui trobe a VilaWeb un article "Santes Pasqües" de na Marta Rojals, que paga la pena llegir:

SANTES PASQÜES

Aquesta setmana que ve pot passar que tu, ciutadà de Barcelona (o ciutadana de Barceló), surtis un vespre de la feina, si és que encara en tens, i, en plena hora punta, quan et disposis a fer ús del servei de compactació al buit dins l'autobús habitual, sí, el mateix que agafes per estalviar-te el tap de la Ronda i que et deixa a les tantes a casa, això mateix, aquell quart sense ascensor adquirit a preu de palau florentí i que et xuclarà la sang fins a la jubilació, doncs pot passar, dèiem, que tinguis la sort que el bus que t'ha de transportar els ossos llueixi escrit en cul i flancs el cop d'optimisme que necessitaves: 'Probablement Déu no existeix, deixa de preocupar-te i gaudeix de la vida'.

Doncs sí, després d'una reeixida gira per unes quantes ciutats angleses, començant per Londres, el 'bus ateu' ja escalfa motors, segons el tòpic periodístic, per aixecar l'ànim de les consciències descregudes del nostre país. La iniciativa, impulsada a l'origen per la British Humanist Association, i a casa nostra per Ateus de Catalunya i associacions afins, té vocació de travessar fronteres per pal·liar un greuge comparatiu: el que afecta els no-creients i les seues variants pel fet d'haver estat privats històricament, i àdhuc militarment, d'una publicitat que pogués fer ombra a l'implacable promoció secular del credisme, promoció que li ha valgut el reconeixement internacional per les efectives campanyes de fidelització del client i per un domini magistral del 'merchandising' que no s'explica, certament, sense una mediació divina.

Així, doncs, els missatges més tronats del teisme tradicional, com el clàssic adveniment de les set plagues, per exemple, que emet aquella emissora escollida per nostrossenyor mateix per a radiar l'apocalipsi, ja tenen la corresponent contraproposta atea amb un anunci fresc, dinàmic, pensat per a l'home-dona d'avui, una criatura urbanita, víctima de l'estrès, del malmenjar, de l'euríbor, que no té un forat a l'agenda ni per a tallar-se les ungles, i que, per tant, no sabria d'on treure temps i energia per a dedicar-se a les tribulacions metafísiques. I amb més raó encara, si tenim en compte que en aquesta societat ens han acostumat a donar-nos-ho tot mastegat. Per això és tant d'agrair que algú, mogut per un sentiment filantròpic innegable, s'hagi pres la molèstia d'oferir-nos una resolució ràpida, pràctica i sobretot alternativa a aquest misteri universal que tantes clepses ha fet fumejar des que l'home s'arrossega pel món i va a 'enterro': 'Probablement Déu no existeix', au, aquí ho tens, i ara corre, que faràs tard al tai-txi.

I com que després de l'ensabonada ve l'esbandida, ja advertim per endavant que els promotors de la campanya, sigui per inexperiència, sigui per falta de vista, han perdut una oportunitat d'or per a esgarrapar una bona porció de mercat a la competència. Només que haguessin fet circular la bona nova un mes abans, en aquests temps de 'creixement negatiu' i 'desacceleració accelerada' segur que el missatge hauria aconseguit d’alçar en massa tot d'objectors de consciència del Nadal en favor d'una apostasia que permetés de donar-se de baixa de la celebració, des de la Puríssima fins a Reis, sense risc de ser estigmatitzat per asocial, amargat i al damunt agarrat, que no té miraments ni per la pròpia família. Ah, i quadrant la carambola, aquesta plantada hauria constituït un pas ferm cap a l'abolició de l'apoteosi comercial i gastronòmica per l'excusa d'unes festes que ja no tindrien raó de ser. I santes pasqües!

SANTAS PASCUAS

Esta semana entrante puede ocurrir que tú, ciudadano de Barcelona (o ciudadana de Barceló), salgas una tarde del trabajo, si es que todavía tienes, y, en plena hora punta, cuando te dispongas a utilizar el servicio de compactación al vacío en tu autobús habitual, sí, el mismo que coges para ahorrarte el atasco de Ronda y que te deja a las tantas en casa, eso mismo, aquel cuarto sin ascensor adquirido a precio de palacio florentino y que te chupará la sangre hasta la jubilación, puede pasar, decíamos, que tengas la suerte de que el bus que ha de transportar tus huesos luzca escrito detrás y en los lados el mensaje de optimismo que necesitabas: 'Probablemente Dios no existe, deja de preocuparte y goza de la vida'.

Pues sí, tras una exitosa gira por unas cuantas ciudades inglesas, iniciada en Londres, el 'bus ateo' calienta motores, según el tópico periodístico, para levantar el ánimo de las conciencias descreídas de nuestro país. La iniciativa, impulsada al principio por la British Humanist Association, y aquí en casa por Ateus de Catalunya y asociaciones afines, tiene vocación de atravesar fronteras para paliar un agravio comparativo: el que afecta a los no creientes y sus variantes por el hecho de haber estado privados históricamente, e incluso militarmente, de una publicidad que pudiera hacer sombra a la implacable promoción secular del credismo, promoción que le ha valido el reconocimiento internacional por las efectivas campañas de fidelización del cliente y por un dominio magistral del 'merchandising' que no se explica, ciertamente, sin intervención divina.

Así pues, los mensajes más alocados del teísmo tradicional, como el clásico advenimiento de las siete plagas, por ejemplo, que emite aquella emisora escogida por nuestroseñor mismo para radiar en directo el apocalipsis, ya tienen la correspondiente contrapropuesta atea con un anuncio fresco, dinámico, pensado para el hombre-mujer de hoy, una criatura urbanita, víctima del estrés, de la comida rápida, del euríbor, sin hueco a la agenda ni para cortarse las uñas, y que, por tanto, no sabría de dónde sacar tiempo ni energía para dedicarse a las elucubraciones metafísicas. Y con mucha más razón todavía, si tenemos en cuenta que en esta sociedad nos han acostumbrado a dárnoslo todo masticado. Por eso es tan de agradecer que alguien movido por un sentimiento filantrópico innegable, se haya tomado la molestia de ofrecernos una resolución rápida, práctica y sobre todo alternativa a este misterio universal que tantos perolos ha hecho humear desde que el hombre se arrastra por el mundo y asiste a 'entierros': 'Probablemente dios no existe', hala, ahí lo tienes, y ahora corre, que llegarás tarde al tai-chi.

Y como tras el enjabonado viene el aclarado, advertimos por adelantado que los promotores de la campaña, bien por inexperiencia, bien por falta de sentido comercial, han dejado escapar una oportunidad de oro para arrebatarle una buena porción del mercado a la competencia. Sólo con que hubieran hecho circular la buena nueva un mes antes, en estos tiempos de 'crecimiento negativo' y 'desaceleración acelerada' seguro que el mensaje habría conseguido levantar en masa una buena cantidad de objetores de conciencia de la Navidad en favor de una apostasía que permitiera darse de baja de la celebración, desde la Purísima hasta Reyes, sin el riesgo de ser estigmatizado por asocial, amargado y encima tacaño, sin ningún miramiento ni por su propia familia. Ah, y cuadrando la carambola, este plante habría constituído un paso firme hacia la abolición de la apoteosis comercial y gastronómica basadas en unas fiestas que ya no tendrían razón de ser. ¡Y santas pascuas!