Divendres cançó. Joan Isaac. Una presentació i dos bonus track

I acabem ja aquesta revisió del disc Joies Robades.

I l'acabarem en pla senyors, com toca. Amb la presentació situada al tall 13 d'un disc de 12 cançons, segons ens diu Joan Isaac, i dues cançons més, una de Serrat i una altra de Sacchi.

Començarem per la presentació que és tota una declaració de principis

Com podeu imaginar no ha estat gens fàcil escollir dotze cançons per aquest espectacle, en tot cas aquesta és una tria molt personal i que obeeix a tot un univers íntim que forma part de la meva memòria musical.

Como podéis imaginar no ha sido nada fácil escoger doce canciones para este espectáculo, en todo caso esta es una selección muy personal y que obedece a todo un universo íntimo que forma parte de mi memoria musical.

Però més enllà de tot això voldria aquesta nit retre un homenatge, un modest homenatge des de l'admiració i el respecte més profund a tots aquells homes i dones que des de la paraula, la poesia i la música han cregut i creuen que encara és possible defensar l'emoció i la sensibilitat davant de la mediocritat i de la banalitat.

Pero más allá de todo esto querría esta noche rendir un homenaje, un modesto homenaje desde la admiración y el respeto más profundo a todos aquellos hombres y mujeres que desde la palabra, la poesía y la música han creído y creen que todavía es posible defender la emoción y la sensibilidad frente a la mediocridad y la banalidad.

A tots aquells que ja no hi són:
Brel, Ferré, Brassens, Víctor Jara, Yupanqui, Carlos Cano, Ovidi, Amílcare Rambaldi.

A todos lo que ya no están:
Brel, Ferré, Brassens, Víctor Jara, Yupanqui, Carlos Cano, Ovidi, Amílcare Rambaldi.

A tots aquells que encara hi són:
Serrat, Raimon, Maria del Mar, Llac, Pi de la Serra, Silvio, Pablo, Aute, Paco, Sisa, Conte, Caetano.

A todos los que todavía siguen:
Serrat, Raimon, Maria del Mar, Llac, Pi de la Serra, Silvio, Pablo, Aute, Paco, Sisa, Conte, Caetano.

A tots.

A todos.

Els grans i els petits, els coneguts i els desconeguts, i també com no a tots vosaltres que amb la vostra complicitat heu fet que malgrat totes les dificultats encara creiem en aquest ofici meravellós de fer cançons, si més no, diferents.

Los grandes y los pequeños, los conocidos y los desconocidos, y también, como no, a todos vosotros que, con vuestra complicidad habéis hecho que a pesar de todas las dificultades todavía creemos en este maravilloso oficio de hacer canciones, si otra cosa no, diferentes.

A tots, gràcies per existir.

A todos, gracias por existir.

David Simó a la bateria
Jordi Camp al baix
el quartet de cordes invisibles: Pere Bardagí, Josep Enric Tarrassó, Qim Albau i Xavier Blanc
piano, teclats, arreglos i direcció: Xevi Ibañez
i a les guitarres, també als arreglos i a la direcció: en Joan Garrové
al so: el Toni Puig
i a baix,: amagat gravant Enric Casamitjana
i també, me n'oblidava, a tota la gent de l'Espai

Moltes gràcies i bona nit

I seguim amb els dos regals, els dos bonus tracks del disc.

El primer, la versió en català de "Aquellas pequeñas cosas", cantada per Serrat a qui acompanya Isaac al piano, fent un duo al final. Com que la cançó és molt coneguda i la traducció és gairebé literal, pense que no cal traduir-la.

Aquelles petites coses
(Joan Manuel Serrat)

Un sempre es creu
que les marceix
el temps i l'absència.
Però el seu tren
ara se'n va,
ara retorna...
Són aquelles petites coses
que ens va deixar un temps de roses
en un racó, en un paper o en un calaix.

Pacients, t'assetgen
com aquell lladre
darrere una porta.
Et tenen pres
sota els seus peus
com fulles mortes
que el vent aixeca aquí o allà.
S'enlairen tristes per arreu
i ens fan plorar sense avisar
quan ningú no ens veu…

I ja per acabar el tall 15 una cançó de Sergio Secondiano Sacchi, directament en italià, on és acompanyat per Mauro Pagani

IL MOMENTO PER LEI
LA TEVA HORA
TU MOMENTO

(Sergio Secondiano Sacchi - Joan Isaac)

Il pianista se ne è andato
insieme all'ultimo autobus
e ogni stella suona un blues nella sua scia
mentre la tua fantasia
non si spoglia mai di lei
e sveglia quelle danze che non sai.
Si sono spenti gli orizzonti
nella tua rosa dei venti
ti accontenti del risveglio di un aprile
ma i cancelli del cortile
si spalancano per voi
e la luna sta guardando dove vai.

El pianista se n'ha anat
amb l'últim autobús
i cada estrella canta un blues al seu pas
mentre la teua fantasia
no t'abandona mai
i desvetlla balls desconeguts.
Més enllà dels horitzons
en la teua rosa dels vents
t'acontentes amb el despertar d'un abril
però les portes del pati
resten obertes per tu
i la lluna està contemplant cap on vas.

El pianista se ha marchado
con el último autobús
y cada estrella canta un blus a su paso
mientras tu fantasía
nunca te abandona
y te muestra bailes que desconocías.
Más allá del horizonte
en tu rosa de los vientos
te contentas con el despertar de un abril
pero las puertas del patio
están abiertas para tí
y la luna contempla tu camino.

E tu vai, vai, se lo vuoi
è arrivato il momento per lei
è arrivato il momento di amarla
e tu vai, é il momento per lei.

I tu vaja, vaja, si ho vols
ha arribat el teu moment
ha arribat el moment d'estimar-la
i tu vaja, és la teva hora.

Y tú, vaya, vaya, si lo deseas
ha llegado tu momento
ha llegado el momento de amarla
y tú, vaya, és tu momento.

Troverai cento stagioni
tra canzoni a buon mercato
e tu mi chiedi quanto dura primavera
forse durerá una sera
durerà una sera e basta
però che sia una sera come questa.
C'è silenzio e come vedi
non ha fedi né certezze
se bastasse potrei darti una risposta
ma ti dico solo resta
ancora un poco qui con me
e prendi questa musica che va.

Trobaràs cent estacions
entre les cançons barates
i em preguntes quant dura la primavera
potser durarà una tarda
durarà una tarda i prou
però que sigui una tarda com aquesta.
Hi ha silenci i com veus
no hi ha fe ni certesa
que pugui donar-te una resposta
però et dic només queda't
encara un poc aquí amb mi
i escolta aquesta música que sona. 

Encontrarás cien estaciones
entre las canciones baratas
y me preguntas cuanto durará la primavera
quizás durará una tarde
durará una tarde y basta
pero que sea una tarde como esta.
Hay silencio y puedes ver
que no hay creencia ni certeza
que te pueda dar una respuesta
y sólo te digo quédate
todavía un poco aquí conmigo
y escucha esta música que suena.

E le strade sono piene
di finestre e di bugie
vorrei darti un passaporto per l'inferno
ma il tepore dell'inverno
ti accarezza e vuole te
e la luna sta guardando cosa fai
ma tu resti e il fuoco tace
tace il buio e questa voce
si alza il giorno sui tuoi sogni e sul mio sguardo
e il domani è già un ricordo
che cammina insieme a me
e accompagna questa musica che va.

I els carrers estan plens
de finestres i mentides
voldria donar-te un passaport per l'infern
però la calor de l'hivern
t'acarona i et vol
i la lluna està contemplant què fas
però tu et quedes i el foc calla
calla la foscor i aquesta veu
s'aixeca el dia sobre el teu somni i sobre la meua mirada
i el futur és ja un record
que camina al meu costat
i acompanya aquesta música que sona.

Y las calles están llenas
de ventanas y mentiras
querría darte un pasaporte al infierno
pero el calor del invierno
te acaricia y te quiere
y la luna vigila lo que haces
pero tú te quedas y el fuego calla
calla la oscuridad y esta voz
amanece el día sobre tu sueño y sobre mi mirada
y el mañana ya es un recuerdo
que camina a mi lado
y acompaña esta música que suena.