1libro1euro

1 Libro = 1 Euro ~ Save The Children

traductor

Charles Darwin quotation

Ignorance more frequently begets confidence than does knowledge: it is those who know little, and not those who know much, who so positively assert that this or that problem will never be solved by science

Jean-Baptiste Colbert quotation

L'art de l'imposition consiste à plumer l'oie pour obtenir le plus possible de plumes avec le moins possible de cris

Somebody quotation

El miedo es la via perfecta hacia el lado oscuro. El miedo lleva a Windows, Windows a la desesperacion, esta al odio hacia Bill Gates y ese odio lleva a LINUX

Vares Velles

Vares Velles
Al Tall

Això és Espanya (vara seguidilla) per Al Tall

dimecres, 16 de juliol de 2008

El mapa!, el mapa! Un article de Vicent Partal

Bo, ha tardat anys però ja tenim fumata blanca, per fi s'han decidit a publicar les balances fiscals per autonomies.

Amb dos mètodes distints, -recordeu Leontieff, premi nobel d'economia: "Tota estadística és susceptible de ser torturada fins que confessi"- però amb els mateixos resultats, si fa no fa.

Bé, no exactament. En un dels dos sistemes, Madrid és la més solidària, mentre que en l'altre, no, passant al quart lloc.

I a quin resultat arribem?.

Al fa molt temps conegut, però difícilment reconegut: Si deixem fora l'illa formada per Navarra - País Basc, ambdues comunitats forals, i no li fem un cas excessiu a Madrid (que no hauria de ser una comunitat sinó un Districte Federal amb la seua excepcionalitat a tots els nivells) ens trobem amb uns territoris que formaven històricament part d'una entitat nacional (la corona d'Aragó) absorbida arran d'una guerra (la de successió, que bé es podria haver anomenat també de seccessió) amb unes servituds econòmiques assimilables a les d'una colònia respecte a la metròpoli.

I açò que dic no és una negació de la necessària i convenient solidaritat econòmica que els territoris més rics estan obligats moralment a mantenir envers els territoris més pobres.

No. Sóc absolutament partidari de la solidaritat. Però al menys ara els territoris catalanoparlants, (els paísos catalans, què punyetes) podrem oposar a la demagògia espanyolista les xifres contrastades.

Servirà de res? Ho dubte. Els mitjans més nacionalistes espanyols continuaran insistint en que som nosaltres els afavorits, continuaran mossegant com a gosos maleducats, la mà de qui els ajuda.

I passe a l'article d'en Partal.



La publicació de les balances fiscals dibuixa un mapa de l'estat ben significatiu i concret. Hi ha el País Basc i Navarra a banda, fora i tots dos junts, en el règim foral. Hi ha Madrid demostrant la seua inesgotable enginyeria financera fins aconseguir que un dels càlculs la faça aparèixer com la més solidària. En l'altre, però, no ho aconsegueix i queda justament per sota del bloc de les tres 'autonomies' que van del bracet, juntes i unides, com les més espoliades. Hi ha les Illes, Catalunya i el País Valencià. El mapa! El mapa! El mapa!!!

Ep! I hi ha els altres. Retirem Madrid, que tots sabem com va, i si en quedem fora nosaltres tres i els bascos, dos, ens podem preguntar: l'Espanya no plural què és en realitat? I ara ja ens ho podem preguntar amb les dades d'ells i tot, no oblidem aquest detall. Una resposta òbvia a la vista de les dades és que som al davant d'un conjunt de territoris fortament subsidiats, que reclamen dosis molt elevades de 'solidaritat' dels altres per a funcionar, dècades després de posar-se en marxa el sistema.

Hi ha qui creurà o voldrà creure que som davant d'una simple curiositat, d'una anècdota, d'una coincidència. Però és que tenim davant un tres de tres, les tres en línia, seguides, unides i sense cap fractura entre elles: les Illes, Catalunya i el País Valencià. La consistència i la unanimitat amb les quals es repeteix el mapa i les posicions, i l'ordre amb les Illes al capdavant! Com a mínim hauria de fer pensar, ens hauria de fer pensar a tots. Els matisos ja els discutirem un altre dia. Avui hi ha prou amb mirar el mapa per entendre millor de què va tot plegat.


Vicent Partal director@vilaweb.cat

I traduesc:

La publicación de las balances fiscales dibuja un mapa del estado muy significativo y concreto. Está el País Vasco y Navarra, a parte, fuera y los dos juntos, en su régimen foral. Está madrid demostrando su inagotable ingenieria financiera hasta conseguir que uno de los dos cálculos la haga aparecer como la más solidaria. En el otro, sin embargo no lo consigue, y queda por detrás del bloque de las tres 'autonomías' que van de la mano, juntas y unidas, como las más expoliadas. Les Illes, Catalunya y el País Valencià. ¡El mapa! ¡El mapa! ¡El mapa!!!!

Eh, y está el resto. Retiremos Madrid que todos sabemos cómo va, y si nos retiramos nosotros tres y los vascos, dos, nos hemos de preguntar: La España no plural, ¿qué es en realidad? Y ahora ya nos lo podemos preguntar con sus propios datos, no olvidemos este detalle. Una respuesta obvia a la vista de estos datos es que estamos frente a un conjunto de territorios fuertemente subsidiados, que reclaman dosis muy elevadas de 'solidaridad' de los otros para funcionar, décadas después de haberse puesto en marcha el sistema.

Hay quien creerá o querrá creer que estamos ante una simple curiosidad, ante una anécdota, una coincidencia. Pero es que delante tenemos un tres de tres, las tres en línea, seguidas, unidas, sin fractura entre ellas: Les Illes, Catalunya y el País Valencià. La consistencia y unanimidad con que se repite este mapa y sus posiciones, y el orden, con Les Illes al frente! Como mínimo tendría que hacer pensar, nos tendría que hacer reflexionar a todos. Los matices ya los discutiremos otro día. Hoy tenemos bastante con mirar el mapa para entender mejor de qué va todo esto.

1 comentari:

lacarretera ha dit...

A esas tres puedes añadir Murcia, que está justo debajo de Valencia.

Si nos fijamos en el mapa, la idea que podemos extraer es que esas CCAA, junto con Madrid, son las más ricas de España. Lo cual se debe a varios factores, no todos relacionados con la política.

En cuanto al reparto de los dineros públicos, yo creo que todos estamos de acuerdo en buscar una solución intermedia: ni subsidios ni insolidaridad.

Un abrazo.