Encara recorde, quan arribava la collita dels dos o tres cavallonets de dacsa en mig dels tarongers (panís, blat de moro, blat d'índies, quantes paraules per aquest cereal que ens arribà d'Amèrica...) la festa al carrer, a la porta de casa, allà a poqueta nit, la família, i els amics, pelant les espigues, per poder penjar-les més tard, un cop assecades al terrat de les bigues de la pallissa.
I com acudien amics com a mosques, quan, a la família, hi havien xiquetes festejadores.
72
Hi havia, obscur, un sentiment litúrgic.
Es torrava el cacau, i les cacaues,
d’assuavides rodonors, serien
àvidament buscades; o bé es feien
roses, o bé hi havia carabassa.
Despellorfàvem les panolles, i
recorde el pèl de les panolles, un
pèl incògnit encara, una família
de pèl que suscitava les rialles.
Després sorgia, la panolla, erèctil,
una panolla, d’or, de pell suau.
No compreníem res i ens divertíem.
Hi havia un ambient conjugal dens.
Pixàvem al corral, sota un cel cru.
72
Había, oscuro, un sentimiento litúrgico.
Se tostaban cacahuetes, y los grandes
de suaves redondeces, serían
ávidamente buscados; o quizá se hacían
rosas, o a lo mejor había calabaza.
Pelábamos las mazorcas, y
recuerdo el pelo de las mazorcas, un
pelo desconocido todavía, una clase
de pelo que suscitaba las risas.
Luego surgía, la mazorca, eréctil,
una mazorca, de oro, de piel suave.
No comprendíamos nada y nos divertíamos.
Había un ambiente densamente conyugal.
Meábamos en el corral, bajo el crudo cielo.
El despertar del Leviatán
Fa 2 anys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada