Divendres cançó. Haurtxo txikia. Estrella Morente

Incapaç de pujar noves cançons, i esperant que només siga un problema transitori, deixe en suspens la sèrie Joies Robades i en comence una altra: Etxea.

El projecte "Casa" que això vol dir en euskera "Etxea", ha acabat sent un magnífic disc que aconselle. Una sèrie de cantans no bascos, amics del gran acordeonista Kepa Junkera, cantaran en euskera tot un seguit de cançons populars basques. I a més a més li regalaren els seus dibuixos, com aquests dos






Aquesta és la introducció del projecte, en euskera, espanyol i català, tal com ve en el disc (a banda de gallec, portuguès, anglès i francès)

ETXEA

Zatoz, nahi duzunean. Gure etxea zabalik dago, giltza kanpoan aurkituko duzu jarria. Proiektu honekin hasi nintzenean, zirriborro bat besterik ez zen etxea. Lehenengo zutabeak jaso genituen, teilak hodeietarantz joan ziren hegan, oinarriak sakon errotu ziren. Abesti tradizionalek eta euskarak ongi etorria egin zieten eraikuntzan parte hartzera hurbildutako guztiei. Etxeak itxura hartu du, baserri eta loft arteko zerbait da, haritzaren eta altzairuaren arteko nahasketa. Leihoak zabaldu dira gure ostatu hau aireberritzeko, eta atzo Habanan eta bihar Manilan izango den aireari sartzen uzteko. Mila esker musikaz eta emozioz beteriko etxe bat egiten lagundu duzuen guztioi.

Ven cuando quieras. Nuestra casa está abierta, la llave queda puesta por fuera. Cuando empecé este proyecto la casa era solo un boceto, Las primeras vigas fueron lIegando, la tejas volaban hacia las nubes, los cimientos fueron asentándose. Las canciones tradicionales y el euskera recibían a todos los que se iban acercando a compartir su construcción. La casa ha tomado forma, una mezcla de caserío y loft , una mezcla de roble y acero. Las ventanas se abren para que este refugio se ventile y deje entrar el aire que ayer estuvo en La Habana y mañana estará en Manila. Gracias a todas y a todos por hacer una casa llena de música y emociones.

Vine quan vulguis. Casa nostra és oberta, la clau queda posada per fora. Quan vaig començar aquest projecte la casa tan sols era un esborrany. Les primeres bigues van anar arribant, les teules volaven cap els núvols, els fonaments es van anar assentant. Les cançons tradicionals i l'euskera rebien a tots els que s'anaven apropant a compartir la seva construcció. La casa ha pres forma, una barreja de masia i loft, una barreja de roure i acer. Les finestres s'obren per tal que aquest refugi es ventili i deixi entrar l'aire que ahir va ser a L'Havana i demà a Manila. Gràcies a tots i totes per fer una casa plena de música i emocions.

I la primera cançó, haurtxo txikia, una preciosa nana cantada per Estrella Morente. No sé euskera, però he buscat a un diccionari i haurtxo significa nen petit, bebé, mentre que txiki significa petit. Per tant, supose que haurtxo txikia vindrà a ser (el) petit bebé.

HAURTXO TXIKIA

Haurtxo txikia negarrez dago
ama, emaiozu titia.
Aita gaiztoa tabernan dago
pikaro jokalaria.
Aita jokuan, ama lanian.
Hauxe bai negargarria!
Eskerrak zuri, lore polita
alaitzen dezu etxia.
La ra la...

Ardoa edan, txanponak galdu
horlaxe dabil aitatxo.
Jainko maitia, gutaz erruki
erruki zazu amatxo.
Inoiz aitatxo txintxotzen bada
oi zeinen esker haundia!
Orduantxe nik bai ekarriko
zapata berri txuriak.
La ra la...

Begiak xabalik ametsetan
ari naiz oso polliki.
Aitak eltzian zure papattak
txitxi ordez sartu dizkit.
Joku gaizto, txar, zikin, ziztrina
nondikan haugu sortua?
Nere maitetxo kuttun pollita
hik dek alperrik galdua.
La ra la...

Ama gaxoa lanez ta lanez
osoro zaigu hondatu
halere aitatxok errukirik
bat ere ez dio hartu.
Negar ta negar beti nahigabez
inontxo ere pozik ez
ama zerura joan zanetik
inortxok maitasunik ez.
la, la, la...

HAURTXO TXIKIA

El pequeño bebé llora y llora,
madre, dale de mamar;
y el malvado padre está en la taberna,
el muy pícaro jugador.
El padre jugando a cartas, la madre trabajando.
¡Esto sí que es penoso!
Menos mal, mi hermosa flor,
que tú alegras esta casa.
La-ra-la…

Beber vino y perder dinero
así anda tu padrecito.
¡Amado Dios! ¡Apiádate de nosotros,
apiádate de esta madre!
Si algún día se enmienda el padre
¡Oh, qué gran gracia sería!
¡Entonces sí que yo te traería
zapatitos blancos y nuevos!
La-ra-la…

Con los ojos abiertos, soñando
estoy con mucha calma.
Tu padre me ha puesto en el puchero
tus zapatitos en lugar de carne.
¡Juego maldito, malvado, cochino, miserable!
¿Cuál es tu procedencia?
A mi hermoso bien amado
tú lo has echado a perder.
La-ra-la…

La pobre madre, de tanto trabajo,
está totalmente acabada,
sin embargo, el padre no se ha apiadado
en absoluto de ella.
Ahogándose en llantos, siempre apenada,
sin encontrar gozo en ningún sitio.
Desde que su madre se fue al cielo
ya no hay nadie que le quiera.
La-ra-la…

HAURTXO TXIKIA

El petit nadó plora i plora,
mare, dóna-li el pit;
i el malvat pare és a la taverna,
el molt picardiós jugador.
El pare jugant a cartes, la mare
treballant.
Això sí que és penós!
Encara sort, la meva formosa flor,
que tu alegres aquesta casa.
La-ra-la…

Beure vi i perdre diners
així està ton pare.
Estimat Déu! Compadeix-te de nosaltres,
compadeix-te d'aquesta mare!
Si algun dia millora el pare
Oh, quina gran gràcia seria!
Aleshores sí que jo et portaria
sabatetes blanques i noves!
La-ra-la…

Amb els ulls oberts, somiant
estic molt calmada.
Ton pare m'ha posat al tupí
les teves sabatetes enlloc de carn.
Joc maleït, malvat, porc, miserable!
Quina és la teva procedència?
Al meu formós estimat
tu l'has fet malbé.
La-ra-la…

La pobra mare, de tanta feina,
està totalment acabada,
tot i així, el pare no s'ha compadit d'ella
en absolut.
Ofegant-se en llàgrimes, sempre trista,
sense trobar alegria enlloc.
Des que sa mare se'n va anar al cel
ja no hi ha ningú que l'estimi.
La-ra-la…