I ens autoanomenem "Sapiens"... Quina vergonya!

He rebut d'un amic, Daniel Yáñez González-Irún un correu estremidor sobre la matança de dofins, sembla que ritual i periòdica, que anualment es realitza al petit arxipèlag volcànic de les illes Faroe, sota administració danesa, des de fa uns 1200 anys.

Si bé la carn d'aquests intel·ligents mamífers sembla que és una part important de la dieta dels illencs, des de fa innumerables anys, no per això ens en podem estar de condemnar la brutalitat i la crueltat exercida sobre aquests confiats animals que mostren tan gran curiositat envers l'home.

Aquestes són les estremidores imatges rebudes:

M'agradaria recordar aquí la declaració universal dels drets dels animals aprovada primer per la Unesco i més tard per l'Onu:

Preàmbul:

Considerant que tot animal té drets,

Considerant que la ignorància i el rebuig d’aquests drets han conduït i segueixen conduint l’home a cometre crims contra la naturalesa i contra els animals,

Considerant que el reconeixement, per part de l’espècie humana, dels drets a l’existència d’altres espècies d’animals serà la clau de la coexistència de les espècies al món,

Considerant que l’espècie humana comet genocidi i existeix l’amenaça que segueixi cometent-lo,

Considerant que el respecte cap als animals per part de l’home està lligat al respecte dels humans entre ells mateixos,

Considerant que l’educació ha d’ensenyar, des de la infantesa, a observar, comprendre, respectar i estimar els animals,

Per tot això es proclama el següent:

Article 1r.
Tots els animals neixen iguals davant la vida i tenen els mateix dret a l’existència.

Article 2n.
a. Tot animal té dret al respecte.
b. L’ésser humà, com espècie animal, no té dret d’exterminar o explotar altres animals, ni violar aquest dret. L’ésser humà té l’obligació de posar els seus coneixements al servei dels animals.
c. Tots els animals tenen dret a l’atenció, a ser cuidats i a la protecció per part de l’ésser humà.

Article 3r.
a. Cap animal serà sotmès a mals tractaments i es prohibeixen els actes cruels envers els animals.
b. En cas que la mort de l’animal sigui necessària, aquesta ha de ser instantània, sense dolor i no ha de generar angoixa.

Article 4t.
a. S’estableix el dret a la llibertat dels animals salvatges i el dret dels domèstics a viure i créixer al ritme i en les condicions pròpies de la seva espècie, i a viure en el seu medi natural, ja sigui terrestre, aeri o aquàtic, a reproduir-se i a poder complir el seu cicle natural de vida.
b. Tota privació de llibertat, encara que sigui amb finalitats educatives, és contrària a aquest dret.

Article 5è.
a. Tot animal que pertanyi a una espècie que visqui tradicionalment en l’entorn humà, té dret a viure i créixer al ritme i en les condicions de vida i de llibertat que són pròpies de la seva espècie.
b. Tota modificació d’aquest ritme o condicions que sigui imposada per l’home amb finalitats mercantils, és contrària al susdit dret.

Article 6è.
a. Tot animal que l’home hagi acollit com a company té dret que la duració de la seva vida sigui conforme a la seva longevitat natural.
b. L’abandonament d’un animal és un acte de crueltat i degradant.

Article 7è.
Tot animal de treball té dret a gaudir d’un límit en el temps i la intensitat del seu treball i a una alimentació adequada i al repòs.

Article 8è.
a. Es condemna tota experimentació científica amb animals que impliqui un patiment, tant físic com psicològic, puix que el patiment és totalment incompatible amb els drets de l’animal, ja es tracti d’experiments mèdics, científics, comercials o de qualsevol naturalesa.
b. Han de ser utilitzades i desenvolupades tècniques alternatives a l’experimentació animal.

Article 9è.
Quan un animal és criat per a l’alimentació, ha de ser nodrit, allotjat, transportat i sacrificat sense que res no li produeixi ansietat o dolor.

Article 10è.
a. Cap animal ha de ser explotat per divertiment de l’ésser humà.
b. Es prohibeixen els espectacles i exhibicions incompatibles amb la dignitat de l’animal.

Article 11è.
Tot acte que provoqui la mort innecessària d’un animal és un crim contra la vida, és a dir un biocidi.

Article 12è.
a. Tot acte que provoqui la mort d’un gran nombre d’animals salvatges és un genocidi, és a dir, un crim contra l’espècie.
b. La contaminació i la destrucció de l’ambient natural conduiran cap al genocidi.

Article 13è.
a. Un animal mort ha de ser tractat amb respecte.
b. Les escenes de violència en què els animals són víctimes han de ser prohibides en el cinema i la TV, a no ser que serveixin per mostrar els atemptats contra els drets dels animals.

Article 14è.
a. Els organismes de protecció i salvaguarda dels animals han de ser representats a nivell governamental.
b. Els drets de l’animal han de ser defensats per la llei com ho són els drets dels humans.

I ja per acabar aquest llarg i indignat post, citaré un paràgraf de la carta que el cap de la nació seattle adreçà al senador dels Estats Units Franklin Pierce:

...allò que li passi als animals també li ocorrerà a l'home. Tot va lligat. Cal que ensenyeu els vostres fills que el terra que trepitgen són les cendres dels nostres avis. Cal que inculqueu els vostres fills que la terra està enriquida amb la vida dels nostres semblants a fi que sàpiguen respectar-la. Ensenyeu els vostres fills com nosaltres hem ensenyat els nostres que la terra és la nostra mare. Tot allò que li passi a la terra li passarà als fills de la terra. Si els homes escopim al terra, a nosaltres mateixos ens escopim. Açò sabem: La terra no pertany a l'home; és l'home qui pertany a la terra. Açò sabem, tot va lligat, com la sang que uneix una família. Tot va lligat. Tot allò que li passe a la terra, li passarà als fills de la terra. L'home no va teixir la trama de la vida; éll només n'és un fil. Allò que li fa a la trama a ell mateix s'ho fa.