Molts anys i bons, Frederic-Xarbet

L'amic Frederic, el menorquí Xarbet, és quinto meu com diuen al meu poble, i tinc entès que, justament avui, fa anys, no diré quants per no resultar indiscret. Els mateixos, però, que faré jo al setembre.

I encara que reconec que no és pas la música la seua art preferida, em permetré deixar-li aquesta cançó del meu paisà Raimon, sobre un text d'un altre paisà de l'edat mitjana, Jaume Roig, extret de la seua novel·la "Espill o llibre de les dones".

I ho faré, malgrat tot, perquè conta una història que estic segur que no solament li agradarà, sinó que diria més encara, estic convençut que li hagués agradat escriure-la ell mateix.

Tranquil, Frederic, et pot servir de base i inspiració per alguna història de les teues. (Recorde ara sense anar més lluny la del club inspirada per un sopar japonès)

ESPILL

Mestre Jaume Roig va nàixer probablement a València a començament del segle XV. Se sap amb certesa que va morir un dissabte quart dia del mes d'abril, l'any mil quatre-cents setanta-vuit, en aquesta ciutat. Va estudiar "Medecina i Arts" a ciutat de Lleida a l'Estudi General i a la Sorbona, París. Fou cèlebre com a metge, examinador de metges i Conseller de València. I ha passat a la Història com autor de la novel·la que ell va titular Espill, escrita en vers tota ella.

L'Espill és obra important, d'evident misogínia, més citada que llegida, amb més de setze mil versos dels quals jo vos en diré noranta-set. Els que calen per contar-vos una història terrible i esgarrifosa, d'un restaurant de París on servien carn humana, segons l'autor, ben cuinada:

Mestre Jaume Roig nació probablemente en Valencia a principios del siglo XV. Se sabe con certeza que murió un sábado cuarto día del mes de abril, el año mil cuatrocientos setenta y ocho, en esta ciudad. Estudió "Medicina y Artes" en la ciudad de Lleida en el Estudi General y en la Sorbona, París. Fue célebre como médico, examinador de médicos y Conseller de València. Y ha pasado a la Historia como autor de la novela que él tituló Espejo, escrita toda ella en verso.

El Espill (Espejo) es obra importante, de evidente misoginia, más citada que leída, con más de dieciséis mil versos de los que os diré noventa y siete. Los necesarios para contaros una historia terrible y espeluznante, de un restaurante de París donde servían carne humana, según el autor, bien cocinada.

Mes, aquell any,/un cas estrany
Pero aquel añó,/un caso extraño
en lo món nou,/jorn de Ninou
insólito,/en enero
s'hi esdevenc./Jo tinguí el reng
sucedió./Yo había sido el director
fiu convidar/tots, a sopar
e hice invitar/a todos, a cenar
e rigolatge,/los de paratge
y pasarlo bien,/a los del torneo
qui junt havíem,/allí teniem
que habíamos justado,/allí nos sirvieron
de tots potatges;/de carns salvatges;
toda clase de potajes;/de carne de caza;
volateria;/pastisseria
y de volatería;/pastelería
molt preciosa,/la pus famosa
muy buena,/la más famosa
de tot París./En un pastís,
de todo París./En un pastel,
capolat, trit,/d'hom cap de dit
cortado, triturado,/un trozo de dedo humano
hi fon trobat./Fon molt torbat
encontramos./Quedó muy sorprendido
qui el conegué;/reconegué
quien lo identificó;/rebuscó
que hi trobaria:/més, hi havia
por si encontraba algo más:/había
un cap d'orella./Carn de vedella
un trozo de oreja./Carne de ternera
créiem menjàssem/ans que hi trobàssem
creíamos comer/antes de encontrarnos
l'ungla i el dit/tros mig partit.
la uña y el dedo/medio partido en trozos.
Tots lo miram,/e arbitram
Todos lo miramos,/y decidimos
carn d'hom cert era./La pastissera,
que ciértamente era carne de hombre./La pastelera,
ab dos aidants/filles ja grans,
con dos ayudantes/hijas ya mayores,
era fornera/e tavernera;
era tahonera/y tabernera;
dels que hi venien/allí bevien,
de los que acudían/y allí bebían,
alguns mataven;/carn capolaven,
mataban a algunos;/tritruaban su carne,
feien pastells,/e, dels budells,
haciendo pasteles,/y, de las tripas,
feien salsisses/o llonganisses,
hacían salchichas/o longanizas,
del món pus fines./Mare i fadrines,
las más finas del mundo./La madre y las mozas,
quants ne tenien/tants ne venien,
tanto cuanto tenían/tanto vendían,
e no hi bastaven;/elles mataven
y no daban abasto; mataban
alguns vedells:/ab la carn d'ells
algunos terneros:/y con su carne
tot ho cobrien,/assaborien
lo recubrían todo,/le daban sabor
ab fines salses./Les dones falses,
con finas salsas./Las falsa mujeres,
en un clot tou,/fondo com pou,
en un agujero blando,/hondo como un pozo,
descarnats ossos,/cames e tossos,
descarnados huesos, piernas y cabezas,
allí els metien;/e ja l'omplien
allí enterraban;/y ya la llenaban
les fembres braves,/cruels e praves,
las bravas hembras,/crueles y depravadas,
infels, malvades,/e escelerades,
infieles, malvadas,/y extremedamente
abominables!/Cert, los diables,
abominables!/Cierto, los diablos,
com los mataven,/crec les aidaven
a matarlos,/creo que las ayudaban
e lo dimoni./Faç testimoni
y el demonio./Doy testimonio
que en mengí prou:/mai carn ni brou,
que comí suficiente:/nunca carne ni caldo,
perdius, gallines/ni francolines
perdices, gallinas/ni francolinas
de tal sabor,/tendror, dolçor,
de tal sabor, ternura, dulzor,
mai no sentí./Per lo matí,
jamás comí./A la mañana siguiente,
de totes tres/feren quarters;
a todas tres/descuartizaron;
e llur posada/fon derrocada,
y su posada/fue derrocada,
e l'aplanaren,/sal hi sembraren;
y la asolaron,/y sembraron sal en ella;
e tots los cossos/tallats a trossos,
y a todos los cuerpos/cortados a pedazos,
(cent n'hi comptaren)/i els soterraren
(cien contaron)/los enterarron
en lloc sagrat.
en lugar sagrado.