L'estiu passat la meua germana m'explicava els persistents rumors sobre certes amistats masculines de l'Honorable President de la Generalitat de Baix, de nom Francisco Camps, altrament conegut en ambients "coneixedors" com a Ppaquita la CamPpestre.
Com que no tinc cap prevenció sobre aquests temes, i sempre he pensat que, com diuen al meu poble, dels pecats del piu nostre senyor se'n riu, no vaig fer gaire cas de la notícia.
Però ara arriben una sèrie de converses gravades, amb una sèrie d'expressions que em porten a pensar que
a) es trobava sota els efectes d'una lleugera intoxicació etílica (en pla, que anava una mica mamat)
b) que el coeficient mental d'ell i del grup d'amigatxos amb qui es relaciona no és excessivament elevat (més o menys a l'altura d'un xiquet de cinc o sis anys i que em disculpen, si poden, els xiquets, que no en tenen cap culpa)
c) que, efectivament, resideix de fa molts anys dins d'un armari que es resisteix a abandonar, d'aquí, potser, el seu aspecte malaltís i descolorit.
tres possibilitats que, evidentment, no s'exclouen entre sí, tot cal dir-ho.
Juanjo Millás, al Levante, escriu avui un article relacionat: Lecciones de sensibilidad que paga la pena de llegir.
I El Mundo, publica una enquesta en la que jo ha he votat.
Endevineu el sentit del meu vot?
Com que no tinc cap prevenció sobre aquests temes, i sempre he pensat que, com diuen al meu poble, dels pecats del piu nostre senyor se'n riu, no vaig fer gaire cas de la notícia.
Però ara arriben una sèrie de converses gravades, amb una sèrie d'expressions que em porten a pensar que
a) es trobava sota els efectes d'una lleugera intoxicació etílica (en pla, que anava una mica mamat)
b) que el coeficient mental d'ell i del grup d'amigatxos amb qui es relaciona no és excessivament elevat (més o menys a l'altura d'un xiquet de cinc o sis anys i que em disculpen, si poden, els xiquets, que no en tenen cap culpa)
c) que, efectivament, resideix de fa molts anys dins d'un armari que es resisteix a abandonar, d'aquí, potser, el seu aspecte malaltís i descolorit.
tres possibilitats que, evidentment, no s'exclouen entre sí, tot cal dir-ho.
Juanjo Millás, al Levante, escriu avui un article relacionat: Lecciones de sensibilidad que paga la pena de llegir.
I El Mundo, publica una enquesta en la que jo ha he votat.
Endevineu el sentit del meu vot?
3 comentaris:
hola Julio , aquí me tienes de nuevo ...con el libro leido...aunque te prometo no adelantar nada..Me ha gustado mucho ..Se aprende mucho al menos yo, de las costumbres y formas de entender la vida de otras personas...
Pero tengo que decirte que el primero me gustó más aún, increible el ingenio y saber de esos "cuentos"...sin perder su halo de misterio permanente...
Espero todo vaya bien ..un beso fuerte ...voy a mirar lo has puesto..
Jo, llegint la transcripció també he quedat un poc sorprès, per que sembla mes una conversa de enamorats que altre cosa. I que consti que jo li dono tot el dret del mont a fer-ho. Peró aquestes declaracions d'amor etern, es tenen que explicar per part de un polític, que sembla ser que ha afavorit el seu amant.
Me parece increible e inexplicable que todavía no se haya tomado ninguna medida contra ese tipo...
La política con casos así..y que además vienen de antaño...está cada vez más por los suelos y desprestigiada...¿para qué está la justicia?
Es denigrante y causa vergüenza ajena que ese corrupto ladrón vaya por la calle como si no pasara nada...y gracias al País que está dando información sobre las pruebas...que todo hay que decirlo...¿donde está la oposición de izquierdas de la C.Valenciana? ...¿están pringaos ellos también?...Dan que pensar eso...
un beso
Publica un comentari a l'entrada