1libro1euro

1 Libro = 1 Euro ~ Save The Children

traductor

Charles Darwin quotation

Ignorance more frequently begets confidence than does knowledge: it is those who know little, and not those who know much, who so positively assert that this or that problem will never be solved by science

Jean-Baptiste Colbert quotation

L'art de l'imposition consiste à plumer l'oie pour obtenir le plus possible de plumes avec le moins possible de cris

Somebody quotation

El miedo es la via perfecta hacia el lado oscuro. El miedo lleva a Windows, Windows a la desesperacion, esta al odio hacia Bill Gates y ese odio lleva a LINUX

Vares Velles

Vares Velles
Al Tall

Això és Espanya (vara seguidilla) per Al Tall

dimecres, 22 d’abril del 2009

L'ànima i l'embrió. Un article de Joan Francesc Mira

Avui llegesc al diari una bona notícia: Sanidad aprueba la selección de embriones para evitar el cáncer

I com que, molt em tem, tornaran els bisbes i demés gentola a castigar-nos amb les seues filípiques, cadells de linx i llacets blancs, rescate aquí un article recent del meu admirat Joan Francesc Mira, L'ànima i l'embrió del que us oferesc també la meua humil traducció per tots aquells que tinguen dificultat en seguir l'article en el seu idioma original.

L'ÀNIMA I L'EMBRIÓ

Joan Francesc Mira


Els bisbes i el Vaticà s’aferren a una teoria molt estranya i peculiar, segons la qual vida humana i persona humana són termes rigorosament sinònims. Però vida humana és qualsevol trosset insignificant del nostre cos, com ara un fragment d’orella o una goteta de sang, que són matèria vivent i són matèria humana, i no he sentit mai que alguna conferència episcopal defense que cal protegir moralment i políticament aquests trossets de vida, estrictament humans. Ajuntar l’adjectiu humà al substantiu vida, i a continuació redactar manifestos, convocar manifestacions, escampar imatges de criatures amb bolquers al costat d’animalets protegits, i dir-ne, de tot això, “defensa de la vida” és un sofisma indigne i profundament immoral. Com si els qui no pensen com ells foren defensors de la mort.

Òbviament, la teoria assegura que un embrió de poques cèl·lules és ja una personeta, i per tant aquest mínim grumoll cel·lular és un ciutadà amb tots els drets civils i religiosos. Déu, se suposa que diu l’estranya teoria, infon l’ànima espiritual en el moment que l’òvul rep l’espermatozou –no se sap què hi pot fer un esperit en un lloc tan difícil, però tant se val–, i per tant a partir d’aquell moment tenim ja complet un ésser humà perfectament batejable. A propòsit d’aquesta insigne collonada teològica, cal recordar que, si la santa mare església hi creguera realment, el Codi Canònic establiria que tot embrionet aparegut viu a la llum –per avortament prematur o per qualsevol altra causa, inclosa la fecundació in vitro– hauria de ser ràpidament batejat, li hauria de ser assignat un nom cristià, i hauria de ser inscrit en el registre parroquial corresponent. Si cregueren de veritat en la insostenible teoria, els bons metges catòlics dels hospitals catòlics cridarien el capellà de la casa per batejar canònicament (amb efectes retroactius, si és el cas) cada embrió que els caiguera a les mans, altrament tots aquests microhumans (inclosos els congelats) no tindrien més opció que passar l’eternitat als llimbs amb la resta d’innocents sense baptisme, no podrien aspirar mai al cel. Però no tinc notícia que hagen batejat mai un embrionet gros com un cap d’agulla.

El cas, en tot cas, és que un embrionet gros com un cap d’agulla encara no té ànima espiritual, no senyor, i aquesta ha estat doctrina sòlida i antiga dins de l’Església catòlica apostòlica, abans d’inventar-se les insostenibles teories que ara fan circular. El problema és que el Papa, els cardenals de la cúria vaticana i els bisbes de les diverses conferències –i els seus braços armats, dits moviments pro vida– no llegeixen els clàssics cristians. Si almenys conegueren el pensament de Dante, s’estalviarien aquests errors herètics que ara escampen. Dante, en efecte, bon coneixedor de Tomàs d’Aquino, dels dogmes de la fe, de la doctrina dels sants pares i de la ciència del seu temps, exposa un esplèndid resum d’embriologia humana en el cant XXV del Purgatori. La llavor de la generació (una mena de “sang perfecta” o depurada, que no és la sang de les venes) “baixa al lloc que és millor / callar que dir, i des d’allí es destil·la / sobre altra sang dins del vas natural. / Allí es recullen l’una i l’altra juntes” i aquesta llavor masculina dins del receptacle femení forma una mena de coàgul i li dóna vida.

Aquesta vida, en una primera etapa posseeix una “ànima” vegetal (“s’ha fet ànima com de planta”, i si fóra una planta s’acabaria ací el procés, suggereix Dante). Després, és com un animal elemental (“com esponja de mar”), després com un animal amb òrgans diferenciats, i finalment arriba a ser un fetus amb cervell complet, capaç d’acollir una ànima racional: “Obre el pit a la veritat que ve,/ i sàpigues que, en el moment que el fetus/ ja té un cervell complet i articulat,/ Déu, el primer motor, se’l mira, alegre/ per tan gran art de natura, i li inspira/ un esperit nou i ple de potències”, etcètera. L’embriologia dantesca, doctrina que mai no va ser impugnada per l’Església del seu temps, no definia en quin moment, o a partir de quina setmana, la criatura en gestació rebia la seua animeta espiritual i per tant ja era humana: només afirmava, amb molt de seny, que això només podia produir-se en la darrera etapa, no en les etapes primeres.

Sembla que Déu Nostre Senyor, i el seu intèrpret Dante Alighieri, són molt més assenyats que aquests papes de Roma i els seus cardenals, més que la conferència episcopal espanyola (i les altres conferències del ram), més que els anomenats defensors de la vida que criden pels carrers. Perquè al senyor Alighieri i a l’Esperit Sant no se’ls acudiria mai inspirar una animeta racional, és a dir insuflar vida pròpiament humana, en un “coàgul” o en un embrionet sense “cervell complet i articulat”. És clar que a la dreta espanyola –si governara al seu gust– sempre li quedaria la possibilitat d’enviar Dante a l’exili, i al Vaticà la de posar la Divina Comèdia a l’índex de llibres prohibits. “Apri a la verità che viene il petto”, demana el poeta a través d’un altre poeta. Però aquesta gent que ix als carrers i brama, bisbes inclosos, no obren el pit a la veritat que ve, sinó a la mentida que passa.

Avui 03.04.2009

EL ALMA Y EL EMBRIÓN

Joan Francesc Mira


Los obispos y el Vaticano se aferran a una teoría muy extraña y peculiar, según la cual vida humana y persona humana son términos rigurosamente sinónimos. Pero vida humana es cualquier pedacito insignificante de nuestro cuerpo, como por ejemplo un fragmento de oreja o una gotita de sangre, que son materia viva y son materia humana, y no he escuchado nunca que ninguna conferencia episcopal defienda que hay que proteger moral y políticamente estos pedacitos de vida, estrictamente humanos. Añadir el adjetivo humano al sustantivo vida, y acto seguido, redactar manifiestos, convocar manifestaciones, divulgar imágenes de criaturas en pañales al lado de animalitos protegidos, y llamar a esto: “defensa de la vida”, es un sofisma indigno y profundamente inmoral. Como si todos aquellos que no piensan como ellos fueran defensores del asesinato.

Obviamente, su teoría asegura que un embrión de pocas células es ya una personita, y por tanto este mínimo grumo celulares un ciudadano con todos los derechos civiles y religiosos. Dios, según parece que dice la extraña teoría, infunde el alma espiritual en el momento en que el óvulo recibe al espermatozoide –nadie sabe qué puede hacer un espíritu en un lugar tan difícil, pero da lo mismo-, y por tanto a partir de aquel momento tenemos ya completo un ser humano perfectamente bautizable. A propósito de esta insigne estupidez teológica, habríamos de recordar que, si la santa madre iglesia creyera en ello realmente, el Código Canónico establecería que todo embrioncillo aparecido vivo a la luz (fuera del cuerpo materno) –por aborto prematuro o por cualquier otra causa, incluida la fecundación en vitro- debería ser rápidamente bautizado, se le tendría que asignar un nombre cristiano, y debería ser inscrito en el registro parroquial correspondiente. Si de verdad creyeran en esta insostenible teoría, los buenos médicos católicos de los hospitales católicos llamarían al capellán de la casa para bautizar canónicamente (con efectos retroactivos, si es el caso) cada embrión que les cayeran en las manos, en caso contrario todos estos microhumanos (incluidos los congelados) no les quedaría otra opción que pasar la eternidad en el limbo con el resto de inocentes no bautizados, no podrían aspirar nunca al cielo. Pero no tengo ninguna noticia de que hayan bautizado nunca un embrioncillo del tamaño de una cabeza de aguja.

Lo cierto, en todo caso, es que un embrioncillo del tamaño de una cabeza de aguja todavía no tiene alma espiritual, no señor, y esta ha sido doctrina sólida y antigua dentro de la Iglesia católica apostólica, antes de inventarse las insostenibles teorías que ahora pregonan. El problema es que el Papa, los cardenales de la curia vaticana y los obispos de las diferentes conferencias –y sus brazos armados, llamados comúnmente pro vida- no leen los clásicos cristianos. Si al menos conocieran el pensamiento de Dante, se ahorrarían estos errores heréticos que ahora divulgan. Dante, en efecto, buen conocedor de Tomás de Aquino, de los dogmas de fe, de la doctrina de los santos padres y de la ciencia de su tiempo, expone un espléndido resumen de embriología humana en el Canto XXV del Purgatorio. La semilla de la generación (un tipo de “sangre perfecta” o depurada, que no es la sangre de las venas) “baja al lugar que es mejor / callar que nombrar, y desde allí se destila / sobre otra sangre dentro del vaso natural. / Allí se recogen una y otra junta” y esta simiente masculina dentro del receptáculo femenino forma un a modo de coágulo y le da vida.

Esta vida, en una primera etapa posee un “alma” vegetal (“se ha hecho alma como de planta”, y si fuera una planta se acabaría aquí el proceso, sugiere Dante). Luego, es como un animal elemental (“como esponja de mar”), más tarde como un animal con órganos diferenciados, y finalmente alcanza a ser un feto con cerebro completo, capz de acoger un alma racional: “Abre el pecho a la verdad que llega, / y sepas que, en el momento que el feto / ya tiene un cerebro completo y articulado, / Dios, el primer motor, lo contempla alegre / de tan gran arte de la naturaleza, y le insufla / un espíritu nuevo y lleno de potencias”, etcétera. La embriología dantesca, doctrina que nunca fue impugnada por la Iglesia de su tiempo, no definía en qué momento, o a partir de qué semana, la criatura en gestación recibía su alma espiritual y por tanto ya era humana: sólo afirmaba, con mucho sentido común, que eso sólo podía ocurrir en la última etapa, no las etapas primeras.

Parece que Dios Nuestro Señor, y su intérprete Dante Alighieri, son mucho más sensatos que estos papas de Roma y sus cardenales, más que la conferencia episcopal española (y las otras conferencias del ramo), más que los llamados defensores de la vida que gritan por las calles. Porque al señor Alighieri y al Espíritu Santo no se les ocurriría nunca inspirar un alma racional, es decir, insuflar vida propiamente humana, en un “coágulo” o en un embrión sin “cerebro completo y articulado”. Cierto que a la derecha española –si gobernara a su placer- siempre le quedaría la posibilidad de enviar a Dante al exilio, y al Vaticano, la de poner la Divina Comedia en el índice de libros prohibidos. “Apri a la verità que viene il petto”, pide el poeta a través de otro poeta. Pero esta gente que sale a las calles y se desgañita, obispos incluidos, no abren el pecho a la verdad que viene, sino a la mentira que pasa.

Avui, 03.04.2009

1 comentari:

colombine ha dit...

Me parece una excelente medida julio...todos los avances de la ciencia para salvar ...mejorar la calidad de vida de las personas...serán para siempre bien recibidos...

La noticía logicamente la conocía ...pero no conocía el artículo...Es buenísimo...Gracias por ponerlo ...me lo quedo y lo reenviaré a determinadas personas...

besos