Avui m'hi arriba una mala notícia, Robért Lafont, l'escriptor, editor i activista occità que em féu estimar la història, morí ahir als vuitanta-sis anys.
A finals dels seixanta, caigué a les meves mans un llibre seu: "Per una teoria de la nació", on donava una visió nova per mi, si més no, de com l'actual França havia anat esdevenint allò que en diem "L'Hexàgon" a partir d'una nació molt més petitona que ell anomena "la Francie"
Com aquesta havia anat absorbint i anorreant nacions històriques, amb o sense estats constituïts, (Armòrica, Bretanya, Navarra, Còrsega...) i havia fet gala d'un centralisme excloent i xenòfob, tot reeixint a convèncer els habitants de les nacions conquerides, de que no era compatible en cap dels casos la pertenença a dues cultures.
Com va dur a l'extrem més extrem la dita llatina "Cuius regio eius religio", ampliant-la també a l'idioma, als costums, a totes les facetes de la vida.
Però no vull avui parlar del jacobinisme sinó del meu dol per la mort de Robért Lafont. I aconsellar la lectura tant d'aquest assaig "Sur la France", traduït aquí, com ja he dit, amb el títol de "Per una teoria de la nació". I també d'un altre assaig que el complementa, més àrid, però molt clarificador: "La revolució regionalista".
I per acabar, i en homenatge a aquest gran home, la notícia, tal com m'ha arribat, en el seu idioma occità que tant s'estimava:
Robèrt Lafont, lo grand intellectual e occitanista es mòrt
Es estat un dels pensadors e activistas mais fondamentals del nacionalisme occitan modèrn
Robèrt Lafont, un dels mai grands pensadors occitanistas modèrns, moriguèt ièr a ochanta-sièis anys. Intellectual de longa trajectòria, son influéncia es venguda decisiva en la renovacion del pensament occitanista, e quitament catalanista, sustot dins lo nòrd. Escrivan (dramaturg, ensagista, poèta...), istorian, linguista e sociolinguista, fondèt tanplan lo Comitat Occitan d'Estudis e d'Accion e foguèt president de l'Institut d'Estudis Occitans (IEO).
Per tant que Lafont acabèt divergint de l'IEO, e mai lo quitèt, laissèt pas mai, çaquelà, de pensar e trabalhar per aprigondir e consolidar lo nacionalisme occitan dins una vision europeista conciliable amb l'identitat de las nacions. En 1974 se presentèt candidat a la presidéncia de la republica francesa, mas sa candidatura foguèt pas autorizada.
Mantunas de sas òbras, plan influentas dins Occitània e França, son estadas reviradas al catalan.
Que el camí que vas seguir incansablement, tingui continuïtat, i no es perdi.
Descansa en pau.
A finals dels seixanta, caigué a les meves mans un llibre seu: "Per una teoria de la nació", on donava una visió nova per mi, si més no, de com l'actual França havia anat esdevenint allò que en diem "L'Hexàgon" a partir d'una nació molt més petitona que ell anomena "la Francie"
Com aquesta havia anat absorbint i anorreant nacions històriques, amb o sense estats constituïts, (Armòrica, Bretanya, Navarra, Còrsega...) i havia fet gala d'un centralisme excloent i xenòfob, tot reeixint a convèncer els habitants de les nacions conquerides, de que no era compatible en cap dels casos la pertenença a dues cultures.
Com va dur a l'extrem més extrem la dita llatina "Cuius regio eius religio", ampliant-la també a l'idioma, als costums, a totes les facetes de la vida.
Però no vull avui parlar del jacobinisme sinó del meu dol per la mort de Robért Lafont. I aconsellar la lectura tant d'aquest assaig "Sur la France", traduït aquí, com ja he dit, amb el títol de "Per una teoria de la nació". I també d'un altre assaig que el complementa, més àrid, però molt clarificador: "La revolució regionalista".
I per acabar, i en homenatge a aquest gran home, la notícia, tal com m'ha arribat, en el seu idioma occità que tant s'estimava:
Robèrt Lafont, lo grand intellectual e occitanista es mòrt
Es estat un dels pensadors e activistas mais fondamentals del nacionalisme occitan modèrn
Robèrt Lafont, un dels mai grands pensadors occitanistas modèrns, moriguèt ièr a ochanta-sièis anys. Intellectual de longa trajectòria, son influéncia es venguda decisiva en la renovacion del pensament occitanista, e quitament catalanista, sustot dins lo nòrd. Escrivan (dramaturg, ensagista, poèta...), istorian, linguista e sociolinguista, fondèt tanplan lo Comitat Occitan d'Estudis e d'Accion e foguèt president de l'Institut d'Estudis Occitans (IEO).
Per tant que Lafont acabèt divergint de l'IEO, e mai lo quitèt, laissèt pas mai, çaquelà, de pensar e trabalhar per aprigondir e consolidar lo nacionalisme occitan dins una vision europeista conciliable amb l'identitat de las nacions. En 1974 se presentèt candidat a la presidéncia de la republica francesa, mas sa candidatura foguèt pas autorizada.
Mantunas de sas òbras, plan influentas dins Occitània e França, son estadas reviradas al catalan.
Que el camí que vas seguir incansablement, tingui continuïtat, i no es perdi.
Descansa en pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada