Avui, primer dia del club, Àgueda ens ha proposat com a tema el sexe.
I cercant entre els meus vinils, he trobat aquesta cançó de la Trinca, on tracten amb humor, -com si no, tractaríem de sexe?- l'educació sentimental que patírem els espanyolets de la meua generació, amb les escapades de cap de setmana a Perpinyà, i les llargues cues davant el cine, a veure les pel·lícules "S" prohibides aquí per obra i gràcia del general Franquíssim i la putrefacta església que l'acollia sota pal·li.
I encara que he estat dubtant entre aquest "Últim Tango a Manresa" i "La Cançó dels Amants" versió recitada del poema del mateix títol de Vicent Andrés Estellés, finalment m'he decidit pel tango. Quan torne a sortir el tema, ja posaré l'Ovidi.
Quant a la meua educación sexual, jo, confesse que vaig tindre la sort de que l'empresa on comencí la meva vida laboral m'envià, allà a mitjan dècada del 70, a Eivissa, on hi vaig passar quatre anys.
I cercant entre els meus vinils, he trobat aquesta cançó de la Trinca, on tracten amb humor, -com si no, tractaríem de sexe?- l'educació sentimental que patírem els espanyolets de la meua generació, amb les escapades de cap de setmana a Perpinyà, i les llargues cues davant el cine, a veure les pel·lícules "S" prohibides aquí per obra i gràcia del general Franquíssim i la putrefacta església que l'acollia sota pal·li.
I encara que he estat dubtant entre aquest "Últim Tango a Manresa" i "La Cançó dels Amants" versió recitada del poema del mateix títol de Vicent Andrés Estellés, finalment m'he decidit pel tango. Quan torne a sortir el tema, ja posaré l'Ovidi.
Quant a la meua educación sexual, jo, confesse que vaig tindre la sort de que l'empresa on comencí la meva vida laboral m'envià, allà a mitjan dècada del 70, a Eivissa, on hi vaig passar quatre anys.
TANGO
El meu amic Armando,
sentint el gran escàndol,
d'un film d'en Bertolucci
que fan a Perpinyà,
se'n va de contrabando
a veure en Marlon Brando
i torna a casa seva
amb ganes d'endrapar.
M'agafa la costella,
me li endinya mantega
i mentre s'arrossega
per la moqueta del pis
en mig d'un esbufec,
diu Pepeta jo crec,
que això és més pistonut
que el tango de París.
Amor meu, vine aquí,
ballem l'últim tango a Manresa,
i abans de que quedis estesa,
garrella meva, has de fruir.
Si el trobes estantís,
aquest últim tango a Manresa,
jo et cantaré la Marsellesa
i et semblarà que ets a París.
La cosa no canvia,
i a l'home cada dia
el pot de la mantega
li fa més il·lusió,
però ara els comestibles
no són gaire asequibles
cada cop surt més cara
l'alimentació.
I abans que la mantega
no el porti a la ruïna,
ho prova amb margarina,
del Montseny per fer país.
I diu a la muller: ha, ha, ha:
- Calla que això va bé
i surt millor de preu
que el tango de París.
Amor meu vine aquí,
fes-me una truita a la francesa,
ara que tens la cuina encesa.
carinyo meu has de fregir.
Si ho trobes estantís,
lo de la truita a la francesa,
jo et cantaré la Marsellesa
i et semblarà feta a París.
TANGO
Mi amigo Armando,
oyendo el gran escándalo
de un film de Bertolucci
que echan en Perpinyà
se va de contrabando
a ver a Marlon Brando
y regresa a casa
con ganas de atracarse.
Me agarra a la parienta
me la mete manteca
y mientras se revuelca
por la moqueta del piso
en mitad de un resoplido
dice Pepeta yo creo
que esto es más pistonudo
que el tango de París.
Amor mío, ven p'acá
bailemos el último tango en Manresa
que antes que te quedes tiesa
El meu amic Armando,
sentint el gran escàndol,
d'un film d'en Bertolucci
que fan a Perpinyà,
se'n va de contrabando
a veure en Marlon Brando
i torna a casa seva
amb ganes d'endrapar.
M'agafa la costella,
me li endinya mantega
i mentre s'arrossega
per la moqueta del pis
en mig d'un esbufec,
diu Pepeta jo crec,
que això és més pistonut
que el tango de París.
Amor meu, vine aquí,
ballem l'últim tango a Manresa,
i abans de que quedis estesa,
garrella meva, has de fruir.
Si el trobes estantís,
aquest últim tango a Manresa,
jo et cantaré la Marsellesa
i et semblarà que ets a París.
La cosa no canvia,
i a l'home cada dia
el pot de la mantega
li fa més il·lusió,
però ara els comestibles
no són gaire asequibles
cada cop surt més cara
l'alimentació.
I abans que la mantega
no el porti a la ruïna,
ho prova amb margarina,
del Montseny per fer país.
I diu a la muller: ha, ha, ha:
- Calla que això va bé
i surt millor de preu
que el tango de París.
Amor meu vine aquí,
fes-me una truita a la francesa,
ara que tens la cuina encesa.
carinyo meu has de fregir.
Si ho trobes estantís,
lo de la truita a la francesa,
jo et cantaré la Marsellesa
i et semblarà feta a París.
TANGO
Mi amigo Armando,
oyendo el gran escándalo
de un film de Bertolucci
que echan en Perpinyà
se va de contrabando
a ver a Marlon Brando
y regresa a casa
con ganas de atracarse.
Me agarra a la parienta
me la mete manteca
y mientras se revuelca
por la moqueta del piso
en mitad de un resoplido
dice Pepeta yo creo
que esto es más pistonudo
que el tango de París.
Amor mío, ven p'acá
bailemos el último tango en Manresa
que antes que te quedes tiesa
ternera mía has de gozar
Si lo encuentras rancio
este último tango en Manresa
te cantaré la Marsellesa
y creerás que estamos en París.
La cosa no cambia
y al tío, cada día,
el tarro de manteca
le hace más ilusión,
pero ahora los comestibles
no están muy asequibles
cada día es más cara
la alimentación.
Y antes que la manteca
lo lleve a la ruína
lo prueba con margarina
del Montseny, para hacer país.
Y dice a la mujer, ja, ja, ja
calla que esto va bien
y sale más barato
que el tango de París.
Amor mío, ven p'acá
hazme una tortilla a la francesa
ahora que tienes la cocina encendida
cariño mío has de freir.
Si encuentras rancio
lo de la tortilla a la francesa
te cantaré la Marsellesa
y creerás que estamos en París.
Si lo encuentras rancio
este último tango en Manresa
te cantaré la Marsellesa
y creerás que estamos en París.
La cosa no cambia
y al tío, cada día,
el tarro de manteca
le hace más ilusión,
pero ahora los comestibles
no están muy asequibles
cada día es más cara
la alimentación.
Y antes que la manteca
lo lleve a la ruína
lo prueba con margarina
del Montseny, para hacer país.
Y dice a la mujer, ja, ja, ja
calla que esto va bien
y sale más barato
que el tango de París.
Amor mío, ven p'acá
hazme una tortilla a la francesa
ahora que tienes la cocina encendida
cariño mío has de freir.
Si encuentras rancio
lo de la tortilla a la francesa
te cantaré la Marsellesa
y creerás que estamos en París.
Trobareu altres cançons sobre aquest tema a:
agueda
cata
conciertoarte
Cristina
Estoesplanb
Gatita
Hurano
Jose Mari
Karmenj
Lita
Mariana
Mayka
Nire
Noah
Nyna
Proparoxitono
Rosa
9 comentaris:
Fantàstica,Julio, encara que fa més de trenta anys que em sé la lletra de memòria, he tornat a disfrutar escoltant-la.
Aquests tres són una bogeria, bona elecció i molt apropiada per al tema d'aquesta setmana.
Petons!!!
PE se m'oblidava, la traducció molt bona!!
jo, yo no hablo ni entiendo el catalan...pero la trinca siempre me ha gustado mucho....
menos mal que has puesto la traducción...
Encantada de conocerte...hola! soy gatita
chao
Que bonito el tango!! y la letra es simpatiquisima.
Rosa
Joer, mejete, qué recuerdos con la Trinca. Esta no la conocía, pero todavía me acuerdo de aquel disco que sacaron en castellano... ¡qué canciones! especialmente la de la historia del bidé. Ja ja ja ja.
Muy buena.
Aqui aprop, a baix de casa, hi han un local bastant trafegós que fa molts anys que canta'n a la fresca. Una de les cançons es aquesta i edemes l'escenifiquen. Molt bona, jo també vaig anar a Perpinyà a veure la pelicula.
julio ya funciona el enlace de la canción.
Rosa.
La trinca, con su humor de sal gorda que funciona, es siempre divertida. Por cierto, ¿Qué fue de este grupo?.
Al último comentario.
Se dedicaron a crear programas de entretenimiento para televisión, algunos propios, otros copiados. Uno de los tres murió, por cierto.
Salut
Cuando era chica, recuerdo que escuchar a la Trinca era como contar chistes "de mayores". Y eso que estoy segura de que no pillaba ni la mitad.
Vaya tela la que se lió en España cuando salió "El último tango" (no es que yo lo viviera, pero lo he oído)... Y es que aquí eso de la mantequilla nos debía sonar mu'raro... acostumbrados al aceite de oliva, jeje.
Me ha encantado esta primera entrega de vuestro club. Enhorbuena :)
Besos.
Publica un comentari a l'entrada