Divendres cançó. Maitia nun zira. Ginesa Ortega. Lluís Llach

I avui, sesió doble:

Primer escoltarem el tall número 5 del primer CD d'aquest projecte: la versió d'aquesta trista cançó d'amor feta per Ginesa Ortega

I ara el tall número 2 del segon CD, amb la versió de Lluís Llach

.



I dos dibuixos més abans de la lletra

MAITIA NUN ZIRA

Maitia, nun zira?
Nik ez zaitut ikusten
ez berririk jakiten
nurat galdu zira?
Hala kanbiatu da
zure deseina?
Hitz eman zenereitan
ez behin, bai berritan
enia zinela!

Hala kanbiatu da…

Ohikua nauzu
ez nauzu kanbiatu
bihotzian beinin hartu
eta zu maitatu.
Aita jeloskor batek dizu kausatu.
Zure ikustetik
gehiago mintzatzetik
hark nizu pribatu.

Aita jeloskorra!
Zuk alaba igorri
arauz ene ihesi
komentu hartara.
Are eta ez ahal da sarturen serora!
Fede bedera dugu
Alkarri eman tugu
Gauza segurra da.

Zamariz iganik
jin zauzkit ikustera
ene konsolatzera
aitaren ixilik.
Hogoi eta laur urte baditut beterik.
Urte baten burian
nik ez duket ordian
Aitaren axolik.

Alaba diener
erranen dit orori:
"So'gidaziet eni
beha ene erraner.
Gaztetto direlarik, untsa diziplina!
Handitu direnian
berant date ordian
nik badakit untsa".

MAITIA NUN ZIRA

¿Dónde estás, amada mía? No te veo, ni tengo noticias tuyas,
¿dónde te has perdido? ¿Acaso ha cambiado tu designio?
Me dijiste, una y otra vez que eras mía.

Soy la de siempre, no he cambiado, mi corazón decidió amarte a ti.
Un padre celoso ha provocado esto.
Él me priva de verte y hablar contigo.

Padre celoso, mandas a tu hija, como si huyese de mí, a ese convento.
De todos modos no ingresará monja. Mantenemos nuestra palabra,
nos hemos prometido, es la pura verdad.

Ven a verme cabalgando en tu caballo, ven a consolarme,
a escondidas de mi padre. Tengo cumplidos veinticuatro años,
dentro de otro más, ya no tendré que preocuparme de mi padre.

A todas las hijas les digo: "fijaros en mí, haced lo que yo os digo.
Mientras son jóvenes, la disciplina es buena!
Cuando sean mayores, será tarde entonces; bien que lo sé".

MAITIA NUN ZIRA

On ets estimada meva? No et veig, ni tinc
notícies teves, on t'has perdut?
Potser ha canviat el teu designi? Em vas dir
una i altra vegada que eres meva.

Sóc la de sempre, no he canviat, el meu cor
va decidir estimar-te a tu. Un pare gelós ha
provocat això. Ell em priva de veure't i de
parlar amb tu.

Pare gelós, envies a ta filla, com si fugís de
mi, a aquest convent. De totes maneres no
ingressarà monja. Mantenim la nostra
paraula, ens hem promès, és la pura veritat.

Vine a veure'm cavalcant en el teu cavall,
vine a consolar-me, d'amagat de mon pare.
Tinc complerts vint-i-quatre anys, d'aquí a un
altre any, ja no hauré de preocupar-me de
mon pare.

A totes les filles els dic: "fixeu-vos en mi, feu
el que jo us dic. Mentre són joves, la
disciplina és bona! Quan siguin grans, serà
tard aleshores; bé prou que ho sé."