Acabe de llegir ara mateix al Levante una notícia de les 17:05, on explica que el Tribunal Suprem si bé recolza l'assignatura EpC, cosa que ja sabíem de fa uns dies, afegeix frases d'aquest estil
"no autorizan a la Administración educativa, ni a los centros docentes, ni los concretos profesores a imponer o inculcar, ni siquiera de manera indirecta, puntos de vista determinados sobre cuestiones morales que en la sociedad española son controvertidas"
o
"no debe ser la Administración educativa -ni tampoco los centros docentes, ni los concretos profesores- quien se erija en árbitro de las cuestiones morales controvertidas", ya que éstas pertenecen "al ámbito del libre debate en la sociedad civil, donde no se da la relación vertical profesor-alumno, y por supuesto al de las conciencias individuales"
o també
"Todo ello implica que cuando deban abordarse problemas de esa índole al impartir la materia Educación para la Ciudadanía -o, llegado el caso, cualquiera otra- es exigible la más exquisita objetividad y el más prudente distanciamiento"
I jo que, ho reconec, seria partidari d'un reforçament de l'assignatura de filosofia (amor per la sabiduria significa aquesta paraula) més que d'una assignatura d'educació per la ciutadania, pense que els senyors components del TS fa molts anys que van deixar l'escola.
Si l'assignatura d'EpC no és una espai de lliure discussió, i la transformem en una assignatura de memorització, no haurem fet res. Millor dit, ens l'haurem carregada, l'haurem transformat en una maria immunda, sense sentit i sense trellat.
I, què és això de que els professors no han d'exhibir la seua opinió? On queda la llibertat de càtedra?.
I, què és això de que els centre educatius no han de respectar la seua línia ideològica? Per què, aleshores, els hi demanem que la declarin?
Clar que, és cert i no hauria d'exaltar-me, açò no és Finlàndia, on els professors gaudeixen de tot el respecte de la societat, i així tenen el que tot lo món considera el millor sistema educatiu d'Europa.
Pobres de nosaltres i pobres dels nostres fills.
Vull creure que els senyors del TS no sabien, pobrets, el que deien. O potser és que no saben expressar-se.
Perquè això de considerar que els mestres han de ser pures cintes de magnetòfon, o cds d'audio que és més modern, en comptes de ser transmissors de cultura...
"no autorizan a la Administración educativa, ni a los centros docentes, ni los concretos profesores a imponer o inculcar, ni siquiera de manera indirecta, puntos de vista determinados sobre cuestiones morales que en la sociedad española son controvertidas"
o
"no debe ser la Administración educativa -ni tampoco los centros docentes, ni los concretos profesores- quien se erija en árbitro de las cuestiones morales controvertidas", ya que éstas pertenecen "al ámbito del libre debate en la sociedad civil, donde no se da la relación vertical profesor-alumno, y por supuesto al de las conciencias individuales"
o també
"Todo ello implica que cuando deban abordarse problemas de esa índole al impartir la materia Educación para la Ciudadanía -o, llegado el caso, cualquiera otra- es exigible la más exquisita objetividad y el más prudente distanciamiento"
I jo que, ho reconec, seria partidari d'un reforçament de l'assignatura de filosofia (amor per la sabiduria significa aquesta paraula) més que d'una assignatura d'educació per la ciutadania, pense que els senyors components del TS fa molts anys que van deixar l'escola.
Si l'assignatura d'EpC no és una espai de lliure discussió, i la transformem en una assignatura de memorització, no haurem fet res. Millor dit, ens l'haurem carregada, l'haurem transformat en una maria immunda, sense sentit i sense trellat.
I, què és això de que els professors no han d'exhibir la seua opinió? On queda la llibertat de càtedra?.
I, què és això de que els centre educatius no han de respectar la seua línia ideològica? Per què, aleshores, els hi demanem que la declarin?
Clar que, és cert i no hauria d'exaltar-me, açò no és Finlàndia, on els professors gaudeixen de tot el respecte de la societat, i així tenen el que tot lo món considera el millor sistema educatiu d'Europa.
Pobres de nosaltres i pobres dels nostres fills.
Vull creure que els senyors del TS no sabien, pobrets, el que deien. O potser és que no saben expressar-se.
Perquè això de considerar que els mestres han de ser pures cintes de magnetòfon, o cds d'audio que és més modern, en comptes de ser transmissors de cultura...
3 comentaris:
Me uno a tu propuesta sobre la Filosofía. Es muy necesario despertar entre nuestros jóvenes el interés por pensar. Y, desde luego, la Filosofía nunca podrá enseñarse sin controversias y discrepancias. Precisamente de ahí nacen las mejores ideas,
Un abrazo.
Si no he entendido mal la sentencia del TS dice que no se podrán tratar puntos de vista determinados sobre cuestiones morales que en la sociedad española son controvertidas, o sea que no se podra educar en el respeto a la homosexualidad, la eutanasia, el aborto o cualquier cuestión "comprometida". Vale, entonces creo que nos han dado gato por liebre, admiten la asignatura pero la vacían de contenido. Muy listos.
Estoy de acuerdo parece que todos los acuerdos importantes se toman con miedo,..proyectando una idea de falta de convicciones de lo que se dice o hace...Igual ha ocurrido con el aborto...
De todas partes los dos temas me parece positivo que se hayan tomado y se hayan afrontado...puede hacerse mucho mejor...pero YA ESTÁN EN MARCHA...
Vamos CON ALFILERES , es verdad...pero algo es algo...porque el profesorado ahora ,..y eso nadie lo va a controlar...y el gobierno lo sabe,...va a hacer LO QUE LE DE LA GANA...como ha ocurrido siempre..
un beso
Publica un comentari a l'entrada