Pentimento
Inexorable i lent, el temps esborra
els solcs que els dies sobre la teua pell deixaren.
I afloren les cruïlles ja oblidades
que no porten enlloc.
I et fa mal el genoll, o la canella
et falla. I els mil metres d'ahir
semblen avui costeres impossibles.
Des de l'espill un amigable
estrany t'esguarda
i et disculpa, magnànim,
mentre tu només veus la vella foto
d'aquell que un dia fores.
I sents el fred als ossos.
Van de la mà dels pares, els xiquets cap a escola,
i tu els enveges.
Inexorable i lent, el temps esborra
els solcs que els dies sobre la teua pell deixaren.
I afloren les cruïlles ja oblidades
que no porten enlloc.
I et fa mal el genoll, o la canella
et falla. I els mil metres d'ahir
semblen avui costeres impossibles.
Des de l'espill un amigable
estrany t'esguarda
i et disculpa, magnànim,
mentre tu només veus la vella foto
d'aquell que un dia fores.
I sents el fred als ossos.
Van de la mà dels pares, els xiquets cap a escola,
i tu els enveges.
5 comentaris:
Inexorable y lento, el tiempo borra los surcos que los días sobre la piel dejaron. Y afloran los cruces ya olvidados que no traen en ninguna parte. Y te hace daño la rodilla, o el caño te falla. Y los mil metros de ayer parecen hoy costas imposibles. Desde el espejo un amigable extraño te esguarda y te disculpa, magnànim, mientras tú sólo ves la vieja foto de aquel que un día serías. Y sientes el frío a los huesos.
!!PRECIOSO!!
El inexorable paso del tiempo!...
besos
El poema és molt bonic i m'ha deixat un cert sentiment de tristor, suposo que perquè m'he vist un poc identificada en les seves estrofes. Els que ja em passat l'ecuador de la vida podem entendre alguns d'aquests símptomes i sensacions.
El títol em recorda una novel.la llegida fa molt temps, però no en conneixia cap poema.
Qui és l'autor, és teu???
Sí, és meu. Entre els 17 i els 30 anys hi vaig perpetrar uns vint-i-tants poemes, tots ells d'amor, però ja no hi havia tornat. El problema (meu) és que estan perduts enmig de munts de llibres.
Ahir, anant cap al treball, em vaig mig tòrcer un peu, i, de sobte, em va sortir açò. I ho escrit ací perquè no em passe igual.
Supose que en uns trenta anys més, potser, en pariré un altre.
Gràcies
Ah, respecte a la novel·la, la vaig llegir fa molt temps, prop de trenta anys, és de Lilian Hellman, i jo en aquell moment acabava de descobrir el seu marit, Dashiell Hammet.
Se'm va quedar gravada la paraula italiana, que s'utilitza en art per indicar la pintura original, els assajos, que queden amagats sota la pintura definitiva.
Julio
M'has posat la pell de gallina!
Arriba cada vers teu directament a l'ànima. La teva mirada cap al sentiment d'una dona és absolutament precisa i tendra i plena de veritable poesia.
Com triguis trenta anys a escriure una altra poesia et matooooo!!!!
És d'una qualitat que difícilment es troba.
Moltes gràcies
Petonassos
pd. Ara que t'hi has posat no ho deixis home! la primera és la més difícil, després només t'has d'escoltar amb paper i llapis a la mà. T'aniran sortint soles. Les tens dins!!!
Moltes gràcies per les correccions, aquestes no se'm tornaran a escapar! Després repasaré les errades per aprende bé on m'equivoco.
Publica un comentari a l'entrada