La cançó del divendres. La bellesa. Joan Isaac

Avui portem "La bellesa", quarta entrega del disc que venim visitant, Joies Robades.

Aquesta cançó del gran artista Luís Eduardo Aute, com podreu comprovar ha estat traduïda quasi literalment.

Y ara, la versió de Joan Isaac

LA BELLESA (Luís Eduardo Aute)

Enemic de tota guerra
i el seu premi, la medalla,
no volia altra batalla
que lliurar tot el meu cor
de posar-se cos a terra
sota el pes que té la història
i enlairar fins a la glòria
el poder de la raó…
I ara que no hi han trinxeres,
el combat és l'estratègia
d’enfilar-se més que els altres.
Fora escrúpols, fora marges,
i, si cal, donar l'esquena
a la bellesa, la bellesa, la bellesa…

Enemigo de toda guerra
y de su premio, la medalla
no quería otra batalla
que librar a mi corazón
del cuerpo a tierra
bajo el peso de la historia
y elevar hasta el cielo
el poder de la razón...
Y ahora que ya no hay trincheras
el combate es la estrategia
de trepar sobre los otros.
Sin escrúpulos, sin márgenes,
y si se tercia dar la espalda
a la belleza, la belleza, la belleza

I mireu-los: són com rèptils
assetjant la pobra presa,
negociant a cada mesa
maquillatges d'ocasió.
Tots segueixen les dreceres
que els duran a la grandesa,
bojos per enlluernar-nos
amb l'estúpida ambició.
Abans anaven de profetes
i ara l'èxit és la meta.
Mercaders insaciables,
més que fàstic, fan tristesa.
No han tocat ni per miracle
la bellesa, la bellesa, la bellesa…

Y miradlos, son como reptiles
asediando a la pobre presa
negociando en cada mesa
maquillajes de ocasión.
Todos siguen los atajos
que les llevarán a la grandeza
locos por deslumbrarnos
con su estúpida ambición.
Antes iban de profetas
y ahora el éxito es la meta.
Mercaderes insaciables,
más que asco dan pena.
No han tocado ni por asomo
la belleza, la belleza, la belleza...

I em parlaven de futurs
fraternals i solidaris,
que tot el que fos falsari
moriria en el piló.
I ara que el gran mur s'enfonsa,
la igualtat no és la mateixa.
"Quant més tens, més et respecten"
Visca la revolució!
Reivindico el vell miratge
de sentir-se viu encara,
viatjar pels teus llavis
descobrint en el viatge
la certesa de trobar-me
la bellesa, la bellesa, la bellesa…

Y hablaban de futuros
fraternales y solidarios,
y que todo lo falsario
moriría en el pilón.
Y ahora que el muro se hunde,
la igualdad no es la misma.
"Cuanto más tienes más te respetan"
¡Viva la revolución!
Reivindico el antiguo espejismo
de sentirse todavía vivo,
viajar por tus labios
descubriendo en el viaje
la certeza de encontrarme
a la belleza, la belleza, la belleza...