Tercera cançó del disc Joies Robades de Joan Isaac. Avui li toca enfrontar-se a Jacques Brel.
Encara avui recorde aquell octubre del 78, a Perpinyà, veient totes les portades dels diaris francesos, de dol per la mort d'aquest cantautor flamenc en llengua francesa.
Algun dia localitzaré i pujaré en aquest espai les magnífiques versions que Lluís Miquel va construir amb els seus millors temes.
En aquesta cançó, com podreu comprovar, Joan Isaac ha mantingut el sentit de la lletra, però no en base a una traducció quasi quasi literal com en altres cançons d'aquest àlbum.
Comproveu-ho vosaltres mateixos.
Primer, un vídeo amb l'original acompanyat de la lletra en francès.
Encara avui recorde aquell octubre del 78, a Perpinyà, veient totes les portades dels diaris francesos, de dol per la mort d'aquest cantautor flamenc en llengua francesa.
Algun dia localitzaré i pujaré en aquest espai les magnífiques versions que Lluís Miquel va construir amb els seus millors temes.
En aquesta cançó, com podreu comprovar, Joan Isaac ha mantingut el sentit de la lletra, però no en base a una traducció quasi quasi literal com en altres cançons d'aquest àlbum.
Comproveu-ho vosaltres mateixos.
Primer, un vídeo amb l'original acompanyat de la lletra en francès.
LA CHANSON DES VIEUX AMANTS
Jacques Brel
Bien sûr, nous eûmes des orages
Vingt ans d'amour, c'est l'amour fol
Mille fois tu pris ton bagage
Mille fois je pris mon envol
Et chaque meuble se souvient
Dans cette chambre sans berceau
Des éclats des vieilles tempêtes
Plus rien ne ressemblait à rien
Tu avais perdu le goût de l'eau
Et moi celui de la conquête
Mais mon amour
Mon doux, mon tendre, mon merveilleux amour
De l'aube claire jusqu'à la fin du jour
Je t'aime encore, tu sais, je t'aime
Moi, je sais tous tes sortilèges
Tu sais tous mes envoûtements
Tu m'as gardé de pièges en pièges
Je t'ai perdue de temps en temps
Bien sûr tu pris quelques amants
Il fallait bien passer le temps
Il faut bien que le corps exulte
Finalement, finalement
Il nous fallut bien du talent
Pour être vieux sans être adultes
Oh, mon amour
Mon doux, mon tendre, mon merveilleux amour
De l'aube claire jusqu'à la fin du jour
Je t'aime encore, tu sais, je t'aime
Et plus le temps nous fait cortège
Et plus le temps nous fait tourment
Mais n'est-ce pas le pire piège
Que vivre en paix pour des amants
Bien sûr tu pleures un peu moins tôt
Je me déchire un peu plus tard
Nous protégeons moins nos mystères
On laisse moins faire le hasard
On se méfie du fil de l'eau
Mais c'est toujours la tendre guerre
Oh, mon amour...
Mon doux, mon tendre, mon merveilleux amour
De l'aube claire jusqu'à la fin du jour
Je t'aime encore, tu sais, je t'aime.
Jacques Brel
Bien sûr, nous eûmes des orages
Vingt ans d'amour, c'est l'amour fol
Mille fois tu pris ton bagage
Mille fois je pris mon envol
Et chaque meuble se souvient
Dans cette chambre sans berceau
Des éclats des vieilles tempêtes
Plus rien ne ressemblait à rien
Tu avais perdu le goût de l'eau
Et moi celui de la conquête
Mais mon amour
Mon doux, mon tendre, mon merveilleux amour
De l'aube claire jusqu'à la fin du jour
Je t'aime encore, tu sais, je t'aime
Moi, je sais tous tes sortilèges
Tu sais tous mes envoûtements
Tu m'as gardé de pièges en pièges
Je t'ai perdue de temps en temps
Bien sûr tu pris quelques amants
Il fallait bien passer le temps
Il faut bien que le corps exulte
Finalement, finalement
Il nous fallut bien du talent
Pour être vieux sans être adultes
Oh, mon amour
Mon doux, mon tendre, mon merveilleux amour
De l'aube claire jusqu'à la fin du jour
Je t'aime encore, tu sais, je t'aime
Et plus le temps nous fait cortège
Et plus le temps nous fait tourment
Mais n'est-ce pas le pire piège
Que vivre en paix pour des amants
Bien sûr tu pleures un peu moins tôt
Je me déchire un peu plus tard
Nous protégeons moins nos mystères
On laisse moins faire le hasard
On se méfie du fil de l'eau
Mais c'est toujours la tendre guerre
Oh, mon amour...
Mon doux, mon tendre, mon merveilleux amour
De l'aube claire jusqu'à la fin du jour
Je t'aime encore, tu sais, je t'aime.
I ara, la versió de Joan Isaac.
Confie en que us agradarà.
LA CANÇÓ DELS VELLS AMANTS
Jacques Brel
Al nostre cel hi ha hagut molts núvols.
Tants anys d’amor fan un empatx.
Sovint jo feia les maletes.
Sovint tu deies: "Prou; me'n vaig!"
I en aquest pis que sembla mort
ja cada moble és un record.
L'antiga llum, una ombra trista.
I ja res no s'assembla a res
quan tu has perdut el gust del bes
i jo el desig de la conquesta...
En nuestro cielo han habido muchas nubes
tantos años de amor acaban empachando.
A menudo yo hacía las maletas.
A menudo tu decías: “Basta, me voy!”
Y en este piso que parece muerto
ya cada mueble es un recuerdo.
La antigua luz, una sombra triste.
Y ya nada se parece a nada
cuando tú has perdido el gusto del beso
y yo el deseo de conquista...
Amor, amor,
meravellós i tendre i dolç amor,
des del matí naixent fins al ponent,
t’estimo encara, ho saps, t’estimo.
Amor, amor
maravilloso y tierno y dulce amor,
desde la mañana que nace hasta el ocaso,
te amo todavía, lo sabes, te amo.
Tu saps quins són els meus defectes
i jo conec les teves dents.
Tu em retenies dins cent trompes
i jo et perdia cent moments.
Jo vaig tenir d'altres amants.
Em feia por arribar al descans.
Em cal sentir sempre un impuls.
I finalment, i finalment,
vàrem tenir prou de talent
per fer-nos vells sense ser adults.
Tú sabes cuáles son mis defectos
y yo conozco tus dientes.
Tú me retenías dentro de cien giros
y yo te perdía cien momentos.
Tuve otros amantes.
Me daba miedo llegar al descanso.
Necesito sentir siempre un impulso.
Y finalmente, y finalmente,
tuvimos bastante talento
para llegar a viejos sin ser adultos.
Amor, amor,
meravellós i tendre i dolç amor,
des del matí naixent fins al ponent,
t’estimo encara, ho saps, t’estimo.
Amor, amor
maravilloso y tierno y dulce amor,
desde la mañana que nace hasta el ocaso,
te amo todavía, lo sabes, te amo.
El pas del temps la fúria escampa
i tot té un aire molt més suau,
i per als amants la pitjor trampa
no és pas que puguin viure en pau.
És cert que ja no et veig sofrir
i jo no ploro com ahir,
i el vell misteri és mort en terra.
Però podem seguir el sol
i imaginar, com un consol,
que no ha acabat la tendra guerra…
El curso del tiempo escampa la furia
y todo tiene un aire mucho más suave,
y para los amantes la peor trampa
no es que puedan vivir en paz.
Cierto que ya no te veo sufrir
y yo no lloro como ayer,
y el viejo misterio yace enterrado.
Pero podemos seguir el sol
e imaginar, como consuelo,
que no ha terminado la tierna batalla...
Amor, amor,
meravellós i tendre i dolç amor,
des del matí naixent fins al ponent,
t’estimo encara, ho saps, t’estimo.
Amor, amor
maravilloso y tierno y dulce amor,
desde la mañana que nace hasta el ocaso,
te amo todavía, lo sabes, te amo.
Jacques Brel
Al nostre cel hi ha hagut molts núvols.
Tants anys d’amor fan un empatx.
Sovint jo feia les maletes.
Sovint tu deies: "Prou; me'n vaig!"
I en aquest pis que sembla mort
ja cada moble és un record.
L'antiga llum, una ombra trista.
I ja res no s'assembla a res
quan tu has perdut el gust del bes
i jo el desig de la conquesta...
En nuestro cielo han habido muchas nubes
tantos años de amor acaban empachando.
A menudo yo hacía las maletas.
A menudo tu decías: “Basta, me voy!”
Y en este piso que parece muerto
ya cada mueble es un recuerdo.
La antigua luz, una sombra triste.
Y ya nada se parece a nada
cuando tú has perdido el gusto del beso
y yo el deseo de conquista...
Amor, amor,
meravellós i tendre i dolç amor,
des del matí naixent fins al ponent,
t’estimo encara, ho saps, t’estimo.
Amor, amor
maravilloso y tierno y dulce amor,
desde la mañana que nace hasta el ocaso,
te amo todavía, lo sabes, te amo.
Tu saps quins són els meus defectes
i jo conec les teves dents.
Tu em retenies dins cent trompes
i jo et perdia cent moments.
Jo vaig tenir d'altres amants.
Em feia por arribar al descans.
Em cal sentir sempre un impuls.
I finalment, i finalment,
vàrem tenir prou de talent
per fer-nos vells sense ser adults.
Tú sabes cuáles son mis defectos
y yo conozco tus dientes.
Tú me retenías dentro de cien giros
y yo te perdía cien momentos.
Tuve otros amantes.
Me daba miedo llegar al descanso.
Necesito sentir siempre un impulso.
Y finalmente, y finalmente,
tuvimos bastante talento
para llegar a viejos sin ser adultos.
Amor, amor,
meravellós i tendre i dolç amor,
des del matí naixent fins al ponent,
t’estimo encara, ho saps, t’estimo.
Amor, amor
maravilloso y tierno y dulce amor,
desde la mañana que nace hasta el ocaso,
te amo todavía, lo sabes, te amo.
El pas del temps la fúria escampa
i tot té un aire molt més suau,
i per als amants la pitjor trampa
no és pas que puguin viure en pau.
És cert que ja no et veig sofrir
i jo no ploro com ahir,
i el vell misteri és mort en terra.
Però podem seguir el sol
i imaginar, com un consol,
que no ha acabat la tendra guerra…
El curso del tiempo escampa la furia
y todo tiene un aire mucho más suave,
y para los amantes la peor trampa
no es que puedan vivir en paz.
Cierto que ya no te veo sufrir
y yo no lloro como ayer,
y el viejo misterio yace enterrado.
Pero podemos seguir el sol
e imaginar, como consuelo,
que no ha terminado la tierna batalla...
Amor, amor,
meravellós i tendre i dolç amor,
des del matí naixent fins al ponent,
t’estimo encara, ho saps, t’estimo.
Amor, amor
maravilloso y tierno y dulce amor,
desde la mañana que nace hasta el ocaso,
te amo todavía, lo sabes, te amo.
2 comentaris:
es preciosa...yo no conocía a este cantante ..lo estoy conociendo aquí...
me encanta...
buen fin de semana ,...un beso
ayer me la baje de emule..jnto con otras de él...ASÍ ES QUE YA TENGO EL ARCHIVO...
Publica un comentari a l'entrada