Que el govern de la Generalitat de baix és una font perpètua d'ocurrències dignes de Club de la Comèdia, crec que ja ningú no pot dubtar-ho.
Tenim un conseller de cultura, Font de Mora, que no solament considera que donar l'assignatura EpC en anglès resultarà beneficiós pels alumnes valencians, sinó que ara vol començar l'ensenyança (no sé si del o en) xinès mandarí.
Tenim un president de la diputació, Fabra, imputat en uns assumptes de corrupció (no us sona de res aquesta paraula?) que ja han passat crec que per vuit jutges i quatre fiscals, i anem anant. Per cert, sembla abonat a guanyar la loteria contínuament, o al menys així explica l'interfecte els seus fabulosos increments patrimonials.
Ara se'ns ha cremat un teatre, el Princesa, on a finals dels setanta recorde haver assistit a un recital de Paco Ibáñez, de principis del XIX, teòricament protegit pel seu valor històric, però que portava tancat i en ruïnes més de vint anys, malgrat les contínues reclamacions dels veïns. Supose que els diners ens els hem gastat tots en visites papals i circuits urbans de F1. Oi, senyà Rita?
I l'última (la penúltima segur) història, la del senyor Camps, l'honorable dels trajos Milano, que només sentir-se una mica insegur, es posa a dir, ell que és dels pocs polítics que queden que saben parlar el nostre idioma, que el valencià i el català són tant i tant distints i distants, i que mai, mai, jamai, acceptarà que el valencià i el català puguen ser, ni de lluny, el mateix idioma.
He llegit avui a Levante-Emv un article de Josep Miquel Bauset, que m'agradaria compartir amb els possibles lectors.
NO FAÇA MÉS EL RIDÍCUL, SENYOR CAMPS
Josep Miquel Bauset.
Em sap greu que el Govern del meu país faça el ridícul com ho està fent, pel tema de la llengua. Fa uns dies, el Congrés i el Senat aprovaven la reciprocitat de les emissions de TV3 i de Canal 9. Ràpidament el conseller Vicente Rambla rebutjava que la reciprocitat de TV3 i de Canal 9, «se base en que compartan la lengua». El conseller Rambla lamentava l´aprovació d´aquesta moció (que el Senat va fer per unanimitat, també amb els vots de PP!) considerant inadmissible que «los socialistas valencianos consideren a la Comunidad Valenciana y a Cataluña un lugar en el que se comparte la misma lengua». Per cert que el senador valencià del PP, Pedro Agramunt, que va votar a favor, afortunadament va qualificar l´entesa aconseguida al Senat, com «un acuerdo bueno para todos».
Torne a repetir-ho : em sap greu que el Govern del meu país faça el ridícul com ho està fent !! Algú s´imagina un conseller valencià negant la selecció natural de Darwin? O l´heliocentrisme de Copèrnic? O la llei de la gravetat de Newton? O el moviment pendular estudiat per Galileu? Un conseller que actuara d´eixa manera, no seria cessat immediatament per ignorant? Algú s´imagina, que un conseller o un ministre negara l´homologació de la llengua que es parla a Madrid, amb la que es parla a Buenos Aires, Bogotà o Mèxic? I el conseller Rambla encara afirmava que «de ninguna manera vamos a tolerar la homologación con la lengua catalana». I això ho diu, coneixent com coneix les nombroses sentències favorables de l´alt Tribunal, que certifiquen que estar en possessió de la llicenciatura en Filologia Catalana, avala sobradament el coneixement de la llengua del País Valencià, anomenada valenciana per l´Estatut, i catalana en l´àmbit internacional i acadèmic ! El conseller Rambla rebutjarà també el Dictamen de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua de 9 de febrer de 2005, quan afirma que «el valencià... forma part del sistema lingüístic que els corresponents Estatuts d´Autonomia dels territoris hispànics de l´antiga Corona d´Aragó reconeixen com a llengua pròpia»?. El conseller Rambla i el Govern valencià rebutjarà també l´acord de la Secció Lexicogràfica de l´AVL (23 abril 2008) que va aprovar l´entrada «valencià», a l´esborrany del Diccionari Normatiu, com un dels dos noms que rep la llengua pròpia dels territoris de l´antiga Corona d´Aragó? Em sap greu que el Govern del meu País, faça el ridícul! I encara em sap més greu, que el Govern del meu país manipule i jugue amb els sentiments dels valencians.
Quan l´any 1975 (la cosa ja ve de lluny) hi hagué un intent (com ara) de negar la unitat de la llengua, la Real Academia de la Lengua, amb la signatura favorable dels seus acadèmics, donà a conèixer un document en el afirmava que «el valenciano es una variante dialectal del catalán». Aquest document continuava així: «nos causa sorpresa ver este hecho puesto públicamente en duda, por personas que claramente utilizan sus propios prejuicios como fuente de autoridad científica. Se hace fácil suponer que tras esas posiciones negativas se ocultan consideraciones y propósitos que en nada se relacionan con la verdad de un hecho sufientemente claro para la filologia». Entre els firmants del document hi havia el cardenal Vicent Enrique i Tarancon, que afegia: «Firmo con mucho gusto el documento presentado por mis compañeros de Academia y no tengo ningún inconveniente en que se haga pública mi adhesión. No comprendo como se puede defender la postura contraria». Ara comprenc per què en el centenari del naixement del cardenal de Borriana, la Generalitat Valenciana no ha tingut cap mena de sensibilitat en homenatjar al Cardenal valencià. Hi ha hagut reconeixements als cardenals Carles i Cañizares, però no al Cardenal Tarancon.
Em sap greu, de veritat, el ridícul que fa el Govern valencià. I em sap greu la manera com es juga amb els sentiments dels valencians. El conseller Rambla creu que en passar l´Ebre hem de canviar de llengua ? Creu el conseller Rambla que en anar a Veneçuela o Argentina, els espanyols canvien de llengua? Per què el Govern Valencià no escolta la gent de Morella, de Vinaròs, de Sant Mateu o d´el Forcall, i veu les diferències que troben amb la llengua que parlen els habitants de Tortosa o d'Alcanar? Per què el conseller Rambla no tradueix al valencià aquest article meu? Si creu que català i valencià són llengües diferents, per què no prova a trobar les paraules que són distintes? Podria ser clarificador veure quines paraules valencianes, no són catalanes. Quantes en trobaria? No sap el conseller Rambla les expressions que hi ha a Xile o Guatemala, diferents de les que hi ha a Madrid o a Burgos, i no per això, no es nega la unitat de l´espanyol? O serà capaç de negar que la llengua que es parla a Bolívia, El Salvador o Nicaragua, no és la mateixa que es parla a Toledo o a Màlaga? Li recomanaria al conseller Rambla que llegira els llibres d´Octavio Paz, García Márquez o Isabel Allende, a veure si, malgrat les expressions que no entén, és capaç de dir que eixos llibres no estan escrits en espanyol.
Em sap greu el ridícul que fa el Govern valencià. Darwin, Copèrnic, Newton o Galileu, van tindre dificultats en que s´acceptaren les seues teories. Però tothom recorda hui en dia a Darwin, Copèrnic, Galileu i Newton, i ningú no té en compte als ignorants que es van oposar a aquests grans científics. Com deia recentment una persona extraordinària, qualificada per Fuster com un «personatge subterrani», tothom sap qui era Joan Fuster. I tothom sap qui era Newton, Darwin, Copèrnic o Galileu: hòmens que van treballar per mostrar la veritat, malgrat les incomprensions o persecucions que van patir. Però d´ací uns anys, ningú no sabrà qui va ser Francisco Camps o Vicente Rambla. A no ser que els recorden com aquells que van lluitar contra la veritat. Diuen que la llengua és com la columna vertebral d´un país. Pretenen, atacant la nostra llengua, desvertebrar el nostre país ? Hagués preferit no escriure aquest article. De veritat, Sr. Camps! Però no he pogut callar davant la vergonya que tinc, en veure com el Govern del meu país fa el ridícul. El mateix ridícul que van fer els qui s´oposaven a Darwin, Copèrnic o Galileu. Diuen que rectificar és de savis. De veritat que m´agradaria que reconegueren allò que és evident : una mateixa llengua compartida per catalans, valencians, mallorquins i andorrans. Com la llengua espanyola és compartida a Madrid, a l´Havana, o a Caracas. Però encara que no ho reconeguen, Eppur si muove.
Tenim un conseller de cultura, Font de Mora, que no solament considera que donar l'assignatura EpC en anglès resultarà beneficiós pels alumnes valencians, sinó que ara vol començar l'ensenyança (no sé si del o en) xinès mandarí.
Tenim un president de la diputació, Fabra, imputat en uns assumptes de corrupció (no us sona de res aquesta paraula?) que ja han passat crec que per vuit jutges i quatre fiscals, i anem anant. Per cert, sembla abonat a guanyar la loteria contínuament, o al menys així explica l'interfecte els seus fabulosos increments patrimonials.
Ara se'ns ha cremat un teatre, el Princesa, on a finals dels setanta recorde haver assistit a un recital de Paco Ibáñez, de principis del XIX, teòricament protegit pel seu valor històric, però que portava tancat i en ruïnes més de vint anys, malgrat les contínues reclamacions dels veïns. Supose que els diners ens els hem gastat tots en visites papals i circuits urbans de F1. Oi, senyà Rita?
I l'última (la penúltima segur) història, la del senyor Camps, l'honorable dels trajos Milano, que només sentir-se una mica insegur, es posa a dir, ell que és dels pocs polítics que queden que saben parlar el nostre idioma, que el valencià i el català són tant i tant distints i distants, i que mai, mai, jamai, acceptarà que el valencià i el català puguen ser, ni de lluny, el mateix idioma.
He llegit avui a Levante-Emv un article de Josep Miquel Bauset, que m'agradaria compartir amb els possibles lectors.
NO FAÇA MÉS EL RIDÍCUL, SENYOR CAMPS
Josep Miquel Bauset.
Em sap greu que el Govern del meu país faça el ridícul com ho està fent, pel tema de la llengua. Fa uns dies, el Congrés i el Senat aprovaven la reciprocitat de les emissions de TV3 i de Canal 9. Ràpidament el conseller Vicente Rambla rebutjava que la reciprocitat de TV3 i de Canal 9, «se base en que compartan la lengua». El conseller Rambla lamentava l´aprovació d´aquesta moció (que el Senat va fer per unanimitat, també amb els vots de PP!) considerant inadmissible que «los socialistas valencianos consideren a la Comunidad Valenciana y a Cataluña un lugar en el que se comparte la misma lengua». Per cert que el senador valencià del PP, Pedro Agramunt, que va votar a favor, afortunadament va qualificar l´entesa aconseguida al Senat, com «un acuerdo bueno para todos».
Torne a repetir-ho : em sap greu que el Govern del meu país faça el ridícul com ho està fent !! Algú s´imagina un conseller valencià negant la selecció natural de Darwin? O l´heliocentrisme de Copèrnic? O la llei de la gravetat de Newton? O el moviment pendular estudiat per Galileu? Un conseller que actuara d´eixa manera, no seria cessat immediatament per ignorant? Algú s´imagina, que un conseller o un ministre negara l´homologació de la llengua que es parla a Madrid, amb la que es parla a Buenos Aires, Bogotà o Mèxic? I el conseller Rambla encara afirmava que «de ninguna manera vamos a tolerar la homologación con la lengua catalana». I això ho diu, coneixent com coneix les nombroses sentències favorables de l´alt Tribunal, que certifiquen que estar en possessió de la llicenciatura en Filologia Catalana, avala sobradament el coneixement de la llengua del País Valencià, anomenada valenciana per l´Estatut, i catalana en l´àmbit internacional i acadèmic ! El conseller Rambla rebutjarà també el Dictamen de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua de 9 de febrer de 2005, quan afirma que «el valencià... forma part del sistema lingüístic que els corresponents Estatuts d´Autonomia dels territoris hispànics de l´antiga Corona d´Aragó reconeixen com a llengua pròpia»?. El conseller Rambla i el Govern valencià rebutjarà també l´acord de la Secció Lexicogràfica de l´AVL (23 abril 2008) que va aprovar l´entrada «valencià», a l´esborrany del Diccionari Normatiu, com un dels dos noms que rep la llengua pròpia dels territoris de l´antiga Corona d´Aragó? Em sap greu que el Govern del meu País, faça el ridícul! I encara em sap més greu, que el Govern del meu país manipule i jugue amb els sentiments dels valencians.
Quan l´any 1975 (la cosa ja ve de lluny) hi hagué un intent (com ara) de negar la unitat de la llengua, la Real Academia de la Lengua, amb la signatura favorable dels seus acadèmics, donà a conèixer un document en el afirmava que «el valenciano es una variante dialectal del catalán». Aquest document continuava així: «nos causa sorpresa ver este hecho puesto públicamente en duda, por personas que claramente utilizan sus propios prejuicios como fuente de autoridad científica. Se hace fácil suponer que tras esas posiciones negativas se ocultan consideraciones y propósitos que en nada se relacionan con la verdad de un hecho sufientemente claro para la filologia». Entre els firmants del document hi havia el cardenal Vicent Enrique i Tarancon, que afegia: «Firmo con mucho gusto el documento presentado por mis compañeros de Academia y no tengo ningún inconveniente en que se haga pública mi adhesión. No comprendo como se puede defender la postura contraria». Ara comprenc per què en el centenari del naixement del cardenal de Borriana, la Generalitat Valenciana no ha tingut cap mena de sensibilitat en homenatjar al Cardenal valencià. Hi ha hagut reconeixements als cardenals Carles i Cañizares, però no al Cardenal Tarancon.
Em sap greu, de veritat, el ridícul que fa el Govern valencià. I em sap greu la manera com es juga amb els sentiments dels valencians. El conseller Rambla creu que en passar l´Ebre hem de canviar de llengua ? Creu el conseller Rambla que en anar a Veneçuela o Argentina, els espanyols canvien de llengua? Per què el Govern Valencià no escolta la gent de Morella, de Vinaròs, de Sant Mateu o d´el Forcall, i veu les diferències que troben amb la llengua que parlen els habitants de Tortosa o d'Alcanar? Per què el conseller Rambla no tradueix al valencià aquest article meu? Si creu que català i valencià són llengües diferents, per què no prova a trobar les paraules que són distintes? Podria ser clarificador veure quines paraules valencianes, no són catalanes. Quantes en trobaria? No sap el conseller Rambla les expressions que hi ha a Xile o Guatemala, diferents de les que hi ha a Madrid o a Burgos, i no per això, no es nega la unitat de l´espanyol? O serà capaç de negar que la llengua que es parla a Bolívia, El Salvador o Nicaragua, no és la mateixa que es parla a Toledo o a Màlaga? Li recomanaria al conseller Rambla que llegira els llibres d´Octavio Paz, García Márquez o Isabel Allende, a veure si, malgrat les expressions que no entén, és capaç de dir que eixos llibres no estan escrits en espanyol.
Em sap greu el ridícul que fa el Govern valencià. Darwin, Copèrnic, Newton o Galileu, van tindre dificultats en que s´acceptaren les seues teories. Però tothom recorda hui en dia a Darwin, Copèrnic, Galileu i Newton, i ningú no té en compte als ignorants que es van oposar a aquests grans científics. Com deia recentment una persona extraordinària, qualificada per Fuster com un «personatge subterrani», tothom sap qui era Joan Fuster. I tothom sap qui era Newton, Darwin, Copèrnic o Galileu: hòmens que van treballar per mostrar la veritat, malgrat les incomprensions o persecucions que van patir. Però d´ací uns anys, ningú no sabrà qui va ser Francisco Camps o Vicente Rambla. A no ser que els recorden com aquells que van lluitar contra la veritat. Diuen que la llengua és com la columna vertebral d´un país. Pretenen, atacant la nostra llengua, desvertebrar el nostre país ? Hagués preferit no escriure aquest article. De veritat, Sr. Camps! Però no he pogut callar davant la vergonya que tinc, en veure com el Govern del meu país fa el ridícul. El mateix ridícul que van fer els qui s´oposaven a Darwin, Copèrnic o Galileu. Diuen que rectificar és de savis. De veritat que m´agradaria que reconegueren allò que és evident : una mateixa llengua compartida per catalans, valencians, mallorquins i andorrans. Com la llengua espanyola és compartida a Madrid, a l´Havana, o a Caracas. Però encara que no ho reconeguen, Eppur si muove.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada