Per fi, i malgrat els repetits intents d'impedir una necessària investigació, estem assistint a la vista pels morts del Yak-42
Sembla que en aquesta vista, l'única cosa que hom jutjarà és la responsabilitat penal per haver assegurat per escrit en uns papers oficials que hom havia efectuat una identificació que realment no havia estat efectuada. Clar i ras, per haver mentit, sabent que mentien.
De manera que, gràcies a un jutge instructor que va separar la causa en dues, una d'elles ha quedat desestimada.
Justament la que haguera jutjat la responsabilitat penal per haver subcontractat i haver permès successives subcontractacions en el transport de les tropes espanyoles a l'estranger, i haver omitit el control sobre l'aparell final, i haver desoït, sembla, les queixes dels usuaris.
L'altra, la que hom està jutjant aquests dies, ens depara sorpreses.
Sorpreses, com que el general mèdic Vicente Navarro (no és família meua que jo sàpia i molt menys vulga) ens diga, tot cofoi, que va signar un document del que no entenia ni papa, perquè estava escrit en turc. Tan pobres estem que no som capaços de cercar bons traductors?
Sorpreses, com que els defensors d'aquests espavilats, ens diguen que tota la culpa és dels turcs, que han presentat les seues identificacions, totes encertades, per cert. Els turcs van encertar totes les identificacions, els espanyols cap ni una, ergo la culpa és tota dels turcs. Supose que deu ser un nou model de sil·logisme.
Ah, i si la culpa no la tenen tota els turcs, la tenen les presses. Les presses en fer un funeral amb uns cossos no identificats (però aquesta minúcia d'informació gens important sembla que es va perdre pel camí de Turquia a Madriz). Presses perquè calia acallar els familiars i impedir que seguiren demanant les responsabilitats pel lloguer indegut. Responsabilitats penals que gràcies al jutge instructor Grande-Marlaska, ja tampoc no es jutjaran.
I el senyor(?) Aznar donant lliçons del que vulguen, i cobrant-les, clar.
I el senyor(??) Trillo donant lliçons i demanant, sobretot demanant, explicacions a tort i a dret.
I els seus companys de partit (i badat afegeix la meua dona) aplaudint com ja van fer quan entràrem en guerra a l'Iraq.
I els seus votants tan contents de tenir una gent tan intel·ligent i honrada a qui poder votar quan toque.
Em sap greu pels familiars. Ells són els perdedors i saben bé que no trauran trellat per molts anys que passen.
La merda sempre sura.
Sembla que en aquesta vista, l'única cosa que hom jutjarà és la responsabilitat penal per haver assegurat per escrit en uns papers oficials que hom havia efectuat una identificació que realment no havia estat efectuada. Clar i ras, per haver mentit, sabent que mentien.
De manera que, gràcies a un jutge instructor que va separar la causa en dues, una d'elles ha quedat desestimada.
Justament la que haguera jutjat la responsabilitat penal per haver subcontractat i haver permès successives subcontractacions en el transport de les tropes espanyoles a l'estranger, i haver omitit el control sobre l'aparell final, i haver desoït, sembla, les queixes dels usuaris.
L'altra, la que hom està jutjant aquests dies, ens depara sorpreses.
Sorpreses, com que el general mèdic Vicente Navarro (no és família meua que jo sàpia i molt menys vulga) ens diga, tot cofoi, que va signar un document del que no entenia ni papa, perquè estava escrit en turc. Tan pobres estem que no som capaços de cercar bons traductors?
Sorpreses, com que els defensors d'aquests espavilats, ens diguen que tota la culpa és dels turcs, que han presentat les seues identificacions, totes encertades, per cert. Els turcs van encertar totes les identificacions, els espanyols cap ni una, ergo la culpa és tota dels turcs. Supose que deu ser un nou model de sil·logisme.
Ah, i si la culpa no la tenen tota els turcs, la tenen les presses. Les presses en fer un funeral amb uns cossos no identificats (però aquesta minúcia d'informació gens important sembla que es va perdre pel camí de Turquia a Madriz). Presses perquè calia acallar els familiars i impedir que seguiren demanant les responsabilitats pel lloguer indegut. Responsabilitats penals que gràcies al jutge instructor Grande-Marlaska, ja tampoc no es jutjaran.
I el senyor(?) Aznar donant lliçons del que vulguen, i cobrant-les, clar.
I el senyor(??) Trillo donant lliçons i demanant, sobretot demanant, explicacions a tort i a dret.
I els seus companys de partit (i badat afegeix la meua dona) aplaudint com ja van fer quan entràrem en guerra a l'Iraq.
I els seus votants tan contents de tenir una gent tan intel·ligent i honrada a qui poder votar quan toque.
Em sap greu pels familiars. Ells són els perdedors i saben bé que no trauran trellat per molts anys que passen.
La merda sempre sura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada