1libro1euro

1 Libro = 1 Euro ~ Save The Children

traductor

Charles Darwin quotation

Ignorance more frequently begets confidence than does knowledge: it is those who know little, and not those who know much, who so positively assert that this or that problem will never be solved by science

Jean-Baptiste Colbert quotation

L'art de l'imposition consiste à plumer l'oie pour obtenir le plus possible de plumes avec le moins possible de cris

Somebody quotation

El miedo es la via perfecta hacia el lado oscuro. El miedo lleva a Windows, Windows a la desesperacion, esta al odio hacia Bill Gates y ese odio lleva a LINUX

Vares Velles

Vares Velles
Al Tall

Això és Espanya (vara seguidilla) per Al Tall

divendres, 6 de març del 2009

La cançó del divendres. Mar i lluna. Joan Isaac

Continuant amb el disc Joies Robades, avui, Joan Isaac s'atreveix a fer una versió de Mar e lua de Chico Buarque. Una preciosa cançó que ens parla de l'amor prohibit entre dues dones.

Aquesta és la cançó original




Mar e Lua
(Chico Buarque)

Amaram o amor urgente
As bocas salgadas pela maresia
As costas lanhadas pela tempestade
Naquela cidade
Distante do mar
Amaram o amor serenado
Das noturnas praias
Levantavam as saias
E se enluaravam de felicidade
Naquela cidade
Que não tem luar
Amavam o amor proibido
Pois hoje é sabido
Todo mundo conta
Que uma andava tonta
Grávida de lua
E outra andava nua
Ávida de mar

E foram ficando marcadas
Ouvindo risadas, sentindo arrepios
Olhando pro rio tão cheio de lua
E que continua
Correndo pro mar
E foram correnteza abaixo
Rolando no leito
Engolindo água
Boiando com as algas
Arrastando folhas
Carregando flores
E a se desmanchar
E foram virando peixes
Virando conchas
Virando seixos
Virando areia
Prateada areia
Com lua cheia
E à beira-mar


i aquesta la versió de Joan Isaac



Mar i lluna
(Chico Buarque)

Volien l'amor amb urgència.
Les boques, salades per la mar brava;
les costes, nafrades por tantes tempestes
en aquella ciutat tan llunyana del mar.

Querían el amor con urgencia.
Las bocas, saladas por el mar bravío;
Las costas, heridas por tantas tempestades
en aquella ciudad tan alejada del mar.

Volien l’amor que asserena.
De nocturnes platges,
faldilles enlaire,
s'emborratxaven de felicitat
en aquella ciutat
de llunes minvants.

Querían el amor que serena.
De nocturnas playas,
faldas volando al aire,
se emborrachaban de felicidad
en aquella ciudad
de lunas menguantes.

Volien l'amor més prohibit.
I avui ja es sabut:
tots conten la història
que l’una anava boja,
gràvida de lluna,
i l'altra anava nua,
àvida de mar.

Querían el amor más prohibido.
Y hoy ya es bien sabido:
todos cuentan la historia
de que una iba loca,
preñada de luna,
y la otra iba desnuda,
ávida de mar.

I foren per tots assenyalades
a cops de somriures.
De fred s’estremien.
I el riu les mirava
tan farcit de lluna
que continua, camí de la mar.

Y por todos fueron señaladas
con sonrisas y movimientos de cabeza.
Se estremecían de frío.
Y el río las miraba
tan relleno de luna
que continúa. camino del mar.

I riu avall varen perdre's
rodant en la llera,
empassant tanta aigua,
surant amb les algues,
arrossegant fulles
i flors de l'escuma
fins a naufragar.

Y río abajo se perdieron
rodando en su lecho,
tragando tanta agua,
flotando con las algas,
arrastrando hojas
y flores de la espuma
hasta naufragar.

I varen tornar se peixos,
petxines blanques,
tornar-se pedres,
tornar-se arena,
daurada arena.
La lluna plena
vora la mar…

Y se volvieron peces,
conchas blancas,
volviéronse piedras,
volviéronse arena,
dorada arena.
La luna llena
a orillas del mar...

1 comentari:

Anònim ha dit...

Preciosa canción que había escuchado en un disco de Ana Belén.

Pero ahora, leyendo la letra, descubro que cuenta una bonita historia de amor, prejuicios e incomprensión. En su día no le presté atención a la letra.