La cançó del divendres. Ovidi Montllor. Vicent Andrés Estellés. In memoriam

Avui fa anys de la mort d'un dels més grans poetes valencians dels últims temps, Vicent Andrés Estellés.

Interromp temporalment, amb aquest motiu, la sèrie dedicada a Joan Isaac i el seu disc Joies Robades i, d'un del cantants que millor l'ha versionat, l'Ovidi Montllor, porte la cançó "Prediccions i Conformitats" sobre un tema molt típic de l'Estellés, la mort.

PREDICCIONS I CONFORMITATS

De dalt a baix em creuarà la mort.
De dalt a baix m'engolirà la nit.
De dalt a baix em deixaran en terra.
De dalt a baix esperaré el taüt.
De dalt a baix em vestiran de fusta.
De dalt a baix em miraran les gents.
De dalt a baix em tancaran després.

No podien posar
el mort dins el taüt.
Començà a plorar;
es posà cabut.

Quan tancaven, treia
un braç, una mà.
Alçava la tapa
fent força amb el cap.

La mare li deia:
- no sigues així...
El pare li deia:
- no plores més fill...

Li posaren el cap
novament al coixí.
- Mare, vindrà a veure'm?
- Clar que hi vindré fill...

PREDICCIONES Y CONFORMIDADES

De arriba a abajo me cruzará la muerte.
De arriba a abajo me tragará la noche.
De arriba a abajo me depositarán en el suelo.
De arriba a abajo esperaré el ataúd.
De arriba a abajo me vestirán de madera.
De arriba a abajo me mirará la gente.
De arriba a abajo me encerrarán después.

No podían meter
al muerto en su ataud.
Comenzó a llorar,
se puso tozudo.

Cuando cerraban, sacaba
un brazo, una mano.
Levantaba la tapa
empujando con la cabeza.

Su madre le decía:
- no seas así...
Su padre le decía:
- no llores más, hijo...

Pusieron su cabeza
de nuevo en la almohada.
-Madre, ¿vendrás a verme?
-Claro que sí, hijo...