La cançó del divendres. Per no morir. Joan Isaac

Començaré avui una nova sèrie.

El 2002, Joan Isaac, un cantautor de la generació de Marina Rossell i Ramon Muntaner, va publicar un treball, Joies Robades, amb versions de cançons d'altres que li agradaven.

Com que totes, o al menys la majoria d'elles, són molt conegudes, deixaré únicament la lletra en català.

Avui, una versió del clàssic de Pablo Milanés, "Para vivir".

Primer, l'original

i ara, la versió de Joan Isaac, "Per no morir"

Per no morir

Recordo que et deia
que abans d'arriscar-nos
havíem de pensar-ho molt bé,
que a la nostra aventura
potser li faltava la brisa que dóna el plaer,
que no bastava que m’entenguessis
i que tu morissis per mi,
que no bastava que els meus naufragis
trobessin refugi al teu pit.
I ara, ja ho veus, al cap dels anys ens ha arribat
puntual i implacable,
la profunda distancia
que intueixo en mirar-te.
I, encara que es molt difícil,
t'ho he de dir, t'ho he de dir:
reconec que esperava
que el temps dictaria
un punt i final un matí.
I si això no arribava,
jugaria com sempre
per tal de fer-te feliç.
I en el plor i la tristesa
pensa en els anys
que encara tens per no morir,
que jo també pateixo
perquè el dolor que sento
a penes el puc advertir.
Hem d'intentar
conquerir amb molt d'afany
tot el temps que hem perdut
esgotats i vençuts,
ignorants i allunyats
d’això que en diuen amor.
Per no morir,
per no morir.