Avui fa anys de la mort d'un dels més grans poetes valencians dels últims temps, Vicent Andrés Estellés.
Interromp temporalment, amb aquest motiu, la sèrie dedicada a Joan Isaac i el seu disc Joies Robades i, d'un del cantants que millor l'ha versionat, l'Ovidi Montllor, porte la cançó "Prediccions i Conformitats" sobre un tema molt típic de l'Estellés, la mort.
Interromp temporalment, amb aquest motiu, la sèrie dedicada a Joan Isaac i el seu disc Joies Robades i, d'un del cantants que millor l'ha versionat, l'Ovidi Montllor, porte la cançó "Prediccions i Conformitats" sobre un tema molt típic de l'Estellés, la mort.
PREDICCIONS I CONFORMITATS
De dalt a baix em creuarà la mort.
De dalt a baix m'engolirà la nit.
De dalt a baix em deixaran en terra.
De dalt a baix esperaré el taüt.
De dalt a baix em vestiran de fusta.
De dalt a baix em miraran les gents.
De dalt a baix em tancaran després.
No podien posar
el mort dins el taüt.
Començà a plorar;
es posà cabut.
Quan tancaven, treia
un braç, una mà.
Alçava la tapa
fent força amb el cap.
La mare li deia:
- no sigues així...
El pare li deia:
- no plores més fill...
Li posaren el cap
novament al coixí.
- Mare, vindrà a veure'm?
- Clar que hi vindré fill...
PREDICCIONES Y CONFORMIDADES
De arriba a abajo me cruzará la muerte.
De arriba a abajo me tragará la noche.
De arriba a abajo me depositarán en el suelo.
De arriba a abajo esperaré el ataúd.
De arriba a abajo me vestirán de madera.
De arriba a abajo me mirará la gente.
De arriba a abajo me encerrarán después.
No podían meter
al muerto en su ataud.
Comenzó a llorar,
se puso tozudo.
Cuando cerraban, sacaba
un brazo, una mano.
Levantaba la tapa
empujando con la cabeza.
Su madre le decía:
- no seas así...
Su padre le decía:
- no llores más, hijo...
Pusieron su cabeza
de nuevo en la almohada.
-Madre, ¿vendrás a verme?
-Claro que sí, hijo...
De dalt a baix em creuarà la mort.
De dalt a baix m'engolirà la nit.
De dalt a baix em deixaran en terra.
De dalt a baix esperaré el taüt.
De dalt a baix em vestiran de fusta.
De dalt a baix em miraran les gents.
De dalt a baix em tancaran després.
No podien posar
el mort dins el taüt.
Començà a plorar;
es posà cabut.
Quan tancaven, treia
un braç, una mà.
Alçava la tapa
fent força amb el cap.
La mare li deia:
- no sigues així...
El pare li deia:
- no plores més fill...
Li posaren el cap
novament al coixí.
- Mare, vindrà a veure'm?
- Clar que hi vindré fill...
PREDICCIONES Y CONFORMIDADES
De arriba a abajo me cruzará la muerte.
De arriba a abajo me tragará la noche.
De arriba a abajo me depositarán en el suelo.
De arriba a abajo esperaré el ataúd.
De arriba a abajo me vestirán de madera.
De arriba a abajo me mirará la gente.
De arriba a abajo me encerrarán después.
No podían meter
al muerto en su ataud.
Comenzó a llorar,
se puso tozudo.
Cuando cerraban, sacaba
un brazo, una mano.
Levantaba la tapa
empujando con la cabeza.
Su madre le decía:
- no seas así...
Su padre le decía:
- no llores más, hijo...
Pusieron su cabeza
de nuevo en la almohada.
-Madre, ¿vendrás a verme?
-Claro que sí, hijo...
1 comentari:
preciosa...me ha encantado...
Publica un comentari a l'entrada