TEMPS DE PLOM, LA POSTGUERRA
No em parlaren dels morts, millor calla, em digueren
i com a bon al·lot callava i obeïa.
Eren temps miserables de Cara-al-Sol a escola.
Però a casa hi havia un bagul a les golfes
amb contes de Calleja i un gruixut Guerra i Pau
que, amb pocs anys, vaig mamprendre. I les xocolatines
que em compraven diumenges, els cromos de les quals
em donàren Jules Verne i el seu capità Nemo.
I any a any m'empassava, una darrere l'altra,
l'Enciclopedia Álvarez: primer grau, segon grau,
i els Cara-al-Sols i el pati. I la colla d'amics
i el cine dels diumenges. I Nadal i les festes
del poble. I Sant Antoni i les seues fogueres.
I la Setmana Santa. Era gris la postguerra.
JNP
13/08/2023
