1libro1euro

1 Libro = 1 Euro ~ Save The Children

traductor

Charles Darwin quotation

Ignorance more frequently begets confidence than does knowledge: it is those who know little, and not those who know much, who so positively assert that this or that problem will never be solved by science

Jean-Baptiste Colbert quotation

L'art de l'imposition consiste à plumer l'oie pour obtenir le plus possible de plumes avec le moins possible de cris

Somebody quotation

El miedo es la via perfecta hacia el lado oscuro. El miedo lleva a Windows, Windows a la desesperacion, esta al odio hacia Bill Gates y ese odio lleva a LINUX

Vares Velles

Vares Velles
Al Tall

Això és Espanya (vara seguidilla) per Al Tall

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris octubre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris octubre. Mostrar tots els missatges

diumenge, 26 d’octubre del 2008

Premis Octubre 2008

Amb Permís del Levante


Los premios recaen en cinco autores de la Comunitat por primera vez desde que se adoptó el actual formato. El abad de Poblet y el pintor Antoni Miró recibieron un homenaje 

Ricardo Rodríguez, Valencia

"Es la primera vez, desde la edición inicial de los Octubre, que los premios recaen por completo en autores valencianos". Las palabras de Eliseu Climent resumen la excepcionalidad de una edición de los premios que ayer celebró su jornada de clausura y que se ha quedado íntegramente en tierras valencianas. "La vez anterior -recordó Climent- fue el año de Falles folles fetes foc, de Amadeu Fabregat, y País perplex, de Josep Vicent Marqués, que han guiado el pensamiento de este país durante décadas".
El listón queda pues, muy alto para los galardonados en esta XXXVII edición de los Premis Octubre. Antoni Defez (Joan Fuster d'Assaig); Xavier Aliaga (Andròmina de Narrativa); Josep Lluís Roig (Vicent Andrés Estellés de Poesia); Samuel Sebastián (Teatre); y Mario Reyes (Ramon Barnils de Periodisme) fueron ayer los protagonistas de la tradicional velada literaria celebrada en el Octubre Centre de Cultura Contemporània, y en la que estuvieron presentes políticos como Pasqual Maragall, Carme Alborch, Isaura Navarro o Enric Morera y representantes de la cultura como el escritor Joan Francesc Mira, el compositor Carles Santos o el pintor Antoni Miró, que recibió uno de los homenajes de la noche. El otro fue para el abad del monasterio de Poblet, Josep Alegre, también presente en la cena.

Nación e identidad

La identidad misma de nación, más allá de las nociones políticas, es el eje de Realisme i nació: un assaig de filosofia impura, de Antoni Defez. La conclusión del premiado, alabado por el jurado por tratarse de "un ensayo, y no una tesina reciclada o un blog", es que "una nación no existe si no hay suficiente masa crítica que piense en ella". Un acercamiento filosófico al nacionalismo que "es aplicable a Cataluña, pero también a España, Euskadi o Escocia. La única base de mi análisis es que una nación necesita conciencia para existir, no es un objeto que exista por sí mismo".
El sarcasmo y la ironía son el vehículo de Els neons de Sodoma, la obra de Xavier Aliaga a la que le fue concedido el Andròmina de Narrativa. Su autor la definió como "un retrato de diferentes realidades de la sociedad rural valenciana, algunas de las cuales se encuentran en proceso de desaparición, desde una óptica diferente".
El jurado valoró los logros de un trabajo que "utiliza el sarcasmo pero sin caer en los excesos que suelen derivarse de este tipo de enfoque". El uso del lenguaje ha supuesto la gran baza del autor de Xàtiva, que ya cuenta con dos novelas en su haber.
Dureza y esperanza

Un tono mucho más oscuro es el que acompaña a Les habitacions tancades, con el que el joven Samuel Sebastián se alzó con el Premi de Teatre en su primera incursión en el género. La "valentía para bordar un tema de extrema dureza como el del incesto y los abusos" le valió el reconocimiento del jurado, que también quiso destacar la cercanía de un texto construido alrededor de dos únicos personajes. Se trata de un padre que abusa sexualmente de su hija, y la obra se encarga de recorrer la conversación entre "una persona que comienza a ser consciente de lo que le está pasando pero que al mismo tiempo es esclava de su dependencia del monstruo que es su padre", según Sebastián, cuya carrera ha discurrido siempre tras la cámara, como autor de obras de ficción y documentales.

Finalmente, "la capacidad para convertir en imágenes brillantes la amargura de la supervivencia" decantó la balanza del jurado del Vicent Andrés Estellés de Poesia hacia Josep Lluís Roig. El autor de Oliva, que a lo largo de su trayectoria ha sido reconocido con numerosos premios, reconoció que Peixos d'un mar sec se convirtió "en una catarsis gestada a lo largo de un año, tras un periodo en el que me costaba escribir", y que con ella inicia una nueva etapa en su trayectoria.

Esvásticas en los Jardines de Viveros

Resulta un hecho poco investigado, pero Valencia, como otras muchas ciudades de España, vivió un singular fervor pronazi en los años que mediaron entre la victoria franquista en la Guerra Civil y el momento en el que Hitler fue derrotado en la Segunda Guerra Mundial.

Aquel periodo es la base de "La València de Hitler", el trabajo periodístico galardonado con el Ramon Barnils en el que Mario Reyes ha invertido varios años de trabajo para buscar "unos hechos que existieron, pero que posteriormente intentaron ser borrados con la misma intensidad con la que se habían promocionado tiempo antes". Reyes puso como ejemplo "la reunión celebrada en 1943 en Viveros y alentada por Falange. Todo el parque estuvo decorado con esvásticas, con todo tipo de símbolos nazis, y participaron miles de personas. Reto a cualquiera a que encuentra una foto de todo aquello".

Horas y horas de hemeroteca han servido para reconstruir una parte silenciada de una ciudad "que fue una de las que abrazó con más devoción el apoyo al nazismo", y en cuyos diarios y radios era habitual encontrar discursos de Hitler o Goebbels durante aquellos años. Una ciudad cuyos habitantes acudieron en masa a luchar con la División Azul o a trabajar en las fábricas alemanas durante la contienda mundial, que incluso fue campo de operaciones para la Gestapo, y que sigue siendo una gran desconocida.

Premis octubre 2008

Amb permís de VilaWeb

DISSABTE, 25/10/2008 - 23:59h

Premis Octubre, 100% valencians

Una nova generació d'autors valencians comença a fer-se visible

Des de la primera edició dels Premis Octubre fa trenta-set anys no es donava el fet que tots els premiats fossin del País Valencià. Xavier Aliaga, guanyador de l'Andròmina de narrativa, en dóna una interpretació possible: 'L'èxit de Manuel Baixauli ha suposat un punt d'inflexió. La literatura catalana es trobava molt compartimentada per territoris i el fenomen Baixauli ha servit per tornar a obrir l'interès al Principiat pels autors valencians.'

Continua Aliaga: 'Hi ha autors més enllà de Ferran Torrent, J. F. Mira i Isabel-Clara Simó. Hi ha una altra generació d'escriptors amb Francesc Bodí i d'altres que el lector català ha de descobrir. I els Octubre són els premis literaris valencians amb més difusió a Catalunya.' 

El periodista de Xàtiva Xavier Aliaga (encara que nascut a Madrid el 1970) ha obtingut el Premi Andròmina de narrativa amb una obra de títol provocador: 'Els neons de Sodoma'. Josep Lluís Roig (Oliva, 1967) ha obtingut el Vicent Andrés Estellés de Poesia amb 'Peixos d’un mar sec'. El premi d'assaig Joan Fuster se l'ha endut el filòsof Antoni Defez (València, 1958) , professor de filosofia a la universitat de Girona amb el treball 'Realisme i nació: un assaig de filosofia impura'. El premi de teatre l'ha guanyat el cineasta Samuel Sebastián (València, 1976) amb 'Les habitacions tancades', que és la seva primera incursió com a dramaturg. I el premi de periodisme Ramon Barnils, que atorga el setmanari El Temps se l'ha endut el periodista Mario Reyes (Port de Sagunt, 1971) pel reportatge 'La València de Hitler'. 

Sàtira de la societat contemporània 

El periodista 'free lance' Xavier Aliaga havia guanyat l'any 2005 el Premi Vila Lloseta (Mallorca) amb 'Si no ho dic rebente (Moll), on feia una sàtira de la corrupció política i urbanística actual en un poble inventat del País Valencià. Ara, amb 'Els neons de Sodoma', l'autor torna a situar la història en el mateix poble imaginat però li dóna la volta, tot jugant amb elements més literaris, com les petites històries rurals al voltant de les dones, de les festes patronals... 'Se situa en l'època actual i hi continua havent crítica social però és més enganxada a la realitat. Al principi de l'obra jugo a parodiar les novel·les esotèriques per després mostrar més una realitat rural que al País Valencià es troba en decadència. Tot comença amb un misteri: la imatge de Sant Roc desapareix de la parròquia del poble. I tot plegat narrat amb una dosi forta d'humor negre, fent una sàtira mordaç.' 

Una proposta captivadora i innovadora, segons el jurat del premi de poesia, és el poemari que ha guanyat el Vicent Andrés Estellés, 'Peixos d'un mar sec' de Josep Lluís Roig. I el premi de periodisme Ramon Barnils, 'La València de Histller', de Mario Reyes. El reportatge analitza l’impacte que el nazisme va tenir a la ciutat. Es tracta d’un tema que gairebé no s’ha investigat i és fruit del treball de quatre anys i moltes hores d’hemeroteca. Reyes explica per exemple la presència de la Gestapo a València per la seva importància tàctica, sobretot del port, i com s’utilitzaven les partides de taronges per introduir explosius. 

El concepte de nació des d'una mirada filosòfica 

L'assaig que ha guanyat el Premi Joan Fuster proposa un tema molt estudiat i alhora difícil, el concepte de nació. L'autor, el doctor en filosofia i poeta Antoni Defez, el planteja des de la vessant filosòfica i el titula 'Realisme i nació: un assaig de filosofia impura'. Segons l'autor: 'Les nacions no són tigres, és a dir, no són classes naturals, sinó entitats intencionals. Una nació existeix si hi ha la suficient massa crítica de gent que se la creu. Si no, no existeix. No és com un tigre, que tant si te’l creus com si no, existeix.' Recupera, segons ell, la vella controvèrcia entre Prat de la Riba, essencialista, i Rovira i Virgili, que entenia que la nació existia en la mesura en què la gent volia. 

I sobre el premi de teatre, se l'ha endut un total desconegut en aquest camp, el cineasta Samuel Sebastián amb la seva òpera prima en aquesta disciplina. Es tracta d'un text dur i cru, 'Les habitacions tancades', que tracta sobre els abusos sexuals d'un pare cap a la seva filla. La història s'esdevé en temps real, una hora i mitja, i se situa just després d'un d'aquests abusos, abans de dinar, quan l'adolescent de catorze anys, comença a entendre l'atrocitat que li fa el seu pare. 'Ella no ha viscut res més per això li costa entendre el que passa', diu Sebastián. És una obra molt intensa i amb molta força dramàtica ha dit el jurat. 'Toco el tema des d'una cruesa total, sense cap element ornamental, perquè penso que com a creador m'haig de comprometre i denunciar abusos com aquests.' Samuel Sebastián prové d'una família d'immigrants castellano-parlants. Ell és el primer de la seva família que ha optat per la llengua catalana com a eina d'expressió i creació. Per això el premi l'omple d'orgull. 

Fotografia de Guillermo Lucas (d'esquerra a dreta): Xavier Aliaga, Mario Reyes, Antonio Defez, Samuel Sebastián i Josep Lluís Roig.

divendres, 24 d’octubre del 2008

Demà es lliuren els XXXVII Premis Octubre. Una entrevista amb Eliseu Climent

Demà, un any més, es lliuren els Premis octubre en la seua trentasetena edició.

Encara recorde quan van començar i l'Eliseu, el seu gran impulsor ens demanava la voluntat per poder tirar-los endavant.

A hores d'ara, no solament són els premis literaris més prestigiosos de l'àmbit català, amb permís dels que Omnium Cultural atorga la Nit de Santa Llúcia, sinó que porten aparellades una sèrie de conferències i congresos que són un revulsiu per a la minsa activitat cultural autòctona a la ciutat de València. I això sí, amb la frontal oposició, y nul·la col·laboració de totes les autoritats municipals, provincials y generalitícies que, teòricament ens representen.

Faré aquí el meu petit homenatge, ja que per motius personals enguany no hi podré assistir, reproduïnt una entrevista amb l'Eliseu Climent, publicada avui a VilaWeb

DIVENDRES, 24/10/2008 - 06:00h

Eliseu Climent: 'Amb la Generalitat de Catalunya, malgrat les diferències, les relacions són normals'

El president d'ACPV parla amb VilaWeb dels Premis Octubre, de la situació dels repetidors de TV3 i de la relació amb el govern català

En plena Setmana dels Octubre, que concentra el Simposi Internacional Jaume I, el Congrés de Pensament ('Política i religió') i el de Mitjans de Comunicació ('Mitjans i identitat'), Eliseu Climent, que n'és fautor i principal responsable, parla amb VilaWeb dels Premis Octubre, de la situació dels repetidors de TV3 (de si els tancaran o no, cosa que es resoldrà el mes entrant), de la relació que manté avui amb la Generalitat de Catalunya...

—Com es presenta la vetllada dels Premis Octubre?

Els premis s'atorgaran dissabte al vespre, però enguany farem, al matí, un acte molt especial: '800è aniversari de Jaume I'. És un acte commemoratiu, en el qual assistirà dom Josep Alegre, abat de Poblet, que al vespre rebrà el premi institucional. És una mena de desgreuge del desagradable incident que hagué de suportar en ocasió del Nou d'Octubre.

—Què va passar?

L'abat de Poblet havia de concelebrar una missa a l'església de Sant Vicent de la Roqueta, dedicada a Jaume I, i l'arquebisbe de València la va prohibir. A part aquest fet intolerable, en el monestir de Poblet hi ha la despulla del Conqueridor...

—I dels premis literaris, què en pot dir?

Hi ha cent un aspirant, comptats els de tots els premis. Ara, dels premis, no en sé gaire res, perquè ja saps que sóc dels editors que no hi intervenen, però m'han dit que hi ha originals interessants en tots els premis. Ara, com que tenim uns jurats tan exigents, vés a saber... Espere que no passe com l'any passat, que van deixar-ne uns quants de deserts.

—Enguany els premis s'atorgaran per segona volta consecutiva a l'edifici Octubre, amb un refrigeri a peu dret. Abans es feia en un restaurant, tothom entaulat i amb espectacle. Ha perdut esplendor la vetllada literària?

Potser ha perdut solemnitat, però ha guanyat en llibertat. És una manera de fer més humana i deseixida, on tothom pot parlar amb qui vulga. Aquesta fórmula es mantindrà els anys vinents.

—TV3 transmetrà els premis?

TV3 hi farà algunes connexions en directe. Mònica Terribas assistirà, justament, als premis. I l'any passat va ser ella la conductora de l'homenatge a Lluís Llach.

—Parlant de TV3, en quin moment es troba el procés de tancament dels repetidors de TV3 al País Valencià?

A Castelló, València i Gandia els tribunals ens han donat la raó i, de moment, no els han tancats, cosa que no va passar en Alacant. Però això no vol dir res, perquè tot s'ha de resoldre en el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. I no sóc gens optimista, perquè ens ha tocat la pitjor sala de tota l'audiència, la que ha sentenciat contra la llengua... Ho sabrem d'ací a un mes.

—Mentrestant, avança el procés de reciprocitat entre ambdues Generalitats?

L'actitud de la Generalitat valenciana no ha canviat gens: manté els 800.000 euros de multa i, segons unes declaracions del conseller Rambla, de fa dues setmanes, manté la voluntat de tancar-ho tot. Al desembre farà un any que un diumenge a la nit varen entrar en la Carrasqueta i varen tancar el repetidor d'Alacant. De la reciprocitat, fa un any i mig que se'n parla i que van dient que la setmana vinent. Jo no hi confie.

—Però sembla que últimament tant l'una Generalitat com l'altra s'avinguin més; per exemple, sobre el nou sistema de finançament o el corredor mediterrani.

La Generalitat valenciana encara es troba més endeutada que no la catalana i necessita enganxar-se al carro de les demandes de finançament catalanes per mirar d'eixir-se'n. Sobre el corredor mediterrani, des de l'Institut Villalonga no hem parat de plantejar-lo, perquè és obvi que s'ha d'anar per aquí. Allò que volem és justament la millor relació possible entre ambdues institucions. Mentrestant, la valenciana continua volent fer callar TV3 al País Valencià.

—La crisi dels repetidors de TV3 ha erosionat la relació entre Acció Cultural del País valencià i la Generalitat de Catalunya?

En algunes qüestions hem defensat tesis diferents i hem actuat diferentment, però les relacions són normals, tant les d'ordre personal com les d'ordre institucional. Enguany el conseller Tresserras no vindrà als Octubre perquè coincideixen amb els Premis Nacionals de Cultura, però hi vindran tant el secretari de Cultura com el de Mitjans de Comunicació.

—Tornant a les activitats dels Octubre, com valora els congressos d'enguany?

Des del punt de vista de públic, els congressos s'han omplert, l'assistència (sobretot de València, però també de tots els Països Catalans) és immillorable. M'han explicat que en el Simposi sobre Jaume I, les intervencions del públic es van allargar l'altre dia fins a les deu del vespre. I hi participen figures de primer rengle, com Damian Smith (Saint Louis University, EUA), que forma part d'un equip d'estudiosos de Los Angeles que es dedica a l'estudi de Jaume I i del regne de València. Smith va parlar del jove Jaume I, un aspecte poc conegut.

També crec que hem encertat els temes: la figura de Jaume I, per raons òbvies, però també el del Congrés de Pensament, tan controvertit i actual com el de la relació entre política i religió, i el de la vinculació entre mitjans de comunicació i identitat. Sí, els hem encertats.

M. S.
********************************************************************

Eliseu Climent: “Con la Generalitat de Catalunya, a pesar de las diferencias, las relaciones son normales”

El presidente de ACPV habla con VilaWeb de los Premios Octubre, de la situación de los repetidores de TV3 y de la relación que mantiene hoy con el gobierno catalán.

En plena Setmana dels Octubre, que concentra el Simposi Internacional Jaume I, el Congrès de Pensament (“Política y religión”) y el de Mitjans de Comunicació (“Medios e Identidad”), Eliseu Climent, que es el creador y principal responsble, habla con VilaWeb de los “Premis Octubre”, de la situación de los repetidores de TV3 (de si los cerrarán o no, lo que se resolverá el més que viene), de la relación que mantiene hoy con la Generalitat de Catalunya...

-¿Como se presenta la velada de los Premios Octubre?

Los premios se otorgarán el sábado por la tarde, pero este año haremos, por la mañana, un acto muy especial: “800 aniversario de Jaume I”. Es un acto conmemorativo, al que asistirá dom Josep Alegre, abad de Poblet, que por la tarde recibirá el premio institucional. Es un a modo de desagravio del desagradable incidente que tuvo que soportar con ocasión del Nueve de Octubre.

-¿Qué pasó?

El abad de Poblet tenía que concelebrar una misa en la iglesia de Sant Vicent de la Roqueta, dedicada a Jaume I, y el arzobispo de València la prohibió. Aparte de este hecho intolerable, en el monasterio de Poblet están los restos del Conquistador...

-¿Y de los premios literarios, que nos puede contar?

Hay ciento un aspirantes, contados los de todos los premios. De los premios, no se casi nada, porque ya sabes que soy de los editores que no intervienen, pero me han dicho que hay originales interesantes en todos los premios. Ahora que, como tenemos unos jurados tan exigentes, vete a saber... Espero que no pase como el año pasado, que dejaron desiertos unos cuantos.

-Este año los premios se otorgarán por segunda vez consecutiva en el edificio Octubre, con un refrigero de a pie. Antes se hacía en un restaurante, todo el mundo sentado a la mesa y con espectáculo. ¿Ha perdido categoría la velada literaria?

Quizá ha perdido solemnidad, pero ha ganado en libertad. Es un modo de hacer más humano y sencillo, donde todo el mundo puede hablar con quien quiera. Esta fórmula se mantendrá en los años venideros.

-¿TV3 transmitirá los premios?

TV3 establecerá algunas conexiones en directo. Mónica Terribas asistirá, a propósito, a los premios. Ja el pasado año fue ella la conductora del homenaje a Lluís Llach.

-Hablando de TV3, en qué momento se encuentra el proceso de cierre de los repetidores de TV3 al País Valenciano?

En Castelló, València y Gandia los tribunales nos han dado la razón y, de momento, no los han cerrado, lo que no ocurrió en Alacant. Pero esto no quiere decir nada, porque todo se ha de resolver en el Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana. Y no soy nada optimista, porque nos ha tocado la peor sala de toda la audiencia, la que ha sentenciado contra la lengua... Lo sabremos de aquí en un mes.

-Entretanto, ¿avanza el proceso de reciprocidad entre ambas Generalitats?

La actitud de la Generalitat valenciana no ha cambiado en nada: mantiene los 800.000 euros de multa y, según unas declaraciones del conseller Rambla, de hace dos semanas, mantiene la voluntad de cerrarlo todo. Al diciembre hará un año que un domingo por la noche entraron en la Carrasqueta y cerraron el repetidor de Alacant. De la reciprocidad, hace año y medio que se habla y que van diciendo que la semana que viene. Yo no confío en ella.

-Pero parece que últimamente tanto una Generalitat como la otra se entiendan más; por ejemplo sobre el nuevo sistema de financiación o el corredor mediterráneo.

La Generalitat valenciana todavía se encuentra más endeudada que la catalana y necesita engancharse al tren de las peticiones de financiación catalanas par intentar salir a flote. Sobre el corredor mediterráneo, desde el Institut Villalonga no hemos cesado de plantearlo, porque es obvio que se ha de tirar por ahí. Lo que pretendemos es justamente la mejor relación posible entre ambas instituciones. Mientras, la valenciana continúa queriendo hacer callar a TV3 en el País Valenciano.

-¿La crisis de los repetidores de TV3 ha erosionado la relación entre Acció Cultural del País Valencià y la Generalitat de Catalunya?

En algunos temas hemos defendido tesis distintas y hemos actuado de forma diferente, pero las relaciones son normales, tanto a nivel personal como institucional. Este año el consejero Tresserras no vendrá a los Octubre porque coinciden con los Premis Nacionals de Cultura, pero acudirán tanto el secretario de Cultura como el de Mitjans de Comunicació.

-Volviendo a las actividades de los Octubre, ¿cómo valora los congresos de este año?

Desde el punto de vista de público, los congresos se han llenado, la asistencia (sobretodo de València, pero también de todos los Países Catalanes) es inmejorable. Me han explicado que en el Simposio sobre Jaume I, las intervenciones del público se alargaron el otro día hasta las diez de la noche. Y participan en ellos figuras de primera fila, como Damian Smith (Saint Louis University, EUA), que forma parte de un equipo de estudiosos de Los Angeles que se dedica al estudio de Jaume I y del reino de Valencia. Smith habló del joven Jaume I, un aspecto poco conocido.

También creo que hemos acertado en los temas: la figura de Jaume I, por razones obvias, pero también la del Congrès del Pensamiento, tan controvertido y actual como el de la relación entre política y religión, y el de la vinculación entre medios de comunicación e identidad. Sí, hemos acertado.