Sense senyal
Martí Domínguez
Faça el que faça Francisco Camps passarà a la història com el pitjor president de la Generalitat. També el poble valencià d’aquests anys serà recordat com el més patètic de la seua història més recent. És difícil recordar un moment més trist, més deplorable. Un poble que dóna suport obertament a la corrupció, a la incultura, a les males persones. També Rita Barberá serà recordada com una alcaldessa que va donar cobertura a aquest període tan sinistre de la nostra història, i que va ser còmplice d’una colla de pocavergonyes. Rita Barberá podria haver obligat Camps a dimitir i estalviar-nos així aquest espectacle que propaguem urbi et orbi, tan sols a l’altura del sainet de Berlusconi. Això l’hauria redimida una mica, i potser aquell amor que diu que sent per València s’hauria fet d’alguna manera explícit. Cap dels que manen vol aquesta terra? Comptat i debatut, no hi ha cap institució pública dependent del Govern valencià que no estiga en les mans més incompetents. La censura és present pertot arreu, de vegades amb conseqüències tan sinistres com al Muvim. Alhora, la Universitat de València ha de batallar amb un fum d’universitats privades, que pas a pas li furten estudiants i, sobretot, pressupost, amb la connivència del govern. El pas següent és ensorrar la universitat pública; d’això, no n’hi ha cap dubte. Reduir la llibertat de càtedra i el lliure pensament a un guió de Canal 9, una televisió amb una programació d’ultradreta que paguem tots els valencians. Què hem fet per a meréixer tanta estultícia? Com és possible caure tan baix? Sense cap oposició política solvent, sense cap bri d’il·lusió enlloc. El tancament de TV3 és un pas més en aquesta direcció de l’anorreament generalitzat. Ara les meues filles ja no poden veure els dibuixos animats dels Barrufets, ni del Xai Shaun, que els posava tots els matins al Super3 de TV3. Elles no entenen de política, tan sols s’han quedat, de sobte, sense senyal. Els vaig dir que no hi havia senyal i em preguntaren que què era això i els ho vaig intentar explicar. Però, ben mirat, tots els valencians (tots absolutament) estem així, a les fosques. Els uns perquè creuen que encara aquesta dreta corrupta és millor que les altres opcions; els altres perquè no confien gota que el senyor Alarte (que fins ara no ha demostrat massa aptituds polítiques) puga algun dia recollir més vots que Camps. Anem tots “sense senyal”, esmaperduts per complet. Què esperen l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i el Consell Valencià de Cultura a fer una declaració institucional de queixa? Si davant d’un atemptat contra la cultura i contra la llengua com el tancament de TV3 no baden boca, per a què els volem? Sens dubte, aquest poble valencià serà recordat com el més patètic de la història recent. Amb aquests governants i representants ningú no pot sentir-se orgullós de ser valencià. Realment, aquest “sense senyal” és un signe terrible del nostre temps.
El País. Quadern de València
Martí Domínguez
Faça el que faça Francisco Camps passarà a la història com el pitjor president de la Generalitat. També el poble valencià d’aquests anys serà recordat com el més patètic de la seua història més recent. És difícil recordar un moment més trist, més deplorable. Un poble que dóna suport obertament a la corrupció, a la incultura, a les males persones. També Rita Barberá serà recordada com una alcaldessa que va donar cobertura a aquest període tan sinistre de la nostra història, i que va ser còmplice d’una colla de pocavergonyes. Rita Barberá podria haver obligat Camps a dimitir i estalviar-nos així aquest espectacle que propaguem urbi et orbi, tan sols a l’altura del sainet de Berlusconi. Això l’hauria redimida una mica, i potser aquell amor que diu que sent per València s’hauria fet d’alguna manera explícit. Cap dels que manen vol aquesta terra? Comptat i debatut, no hi ha cap institució pública dependent del Govern valencià que no estiga en les mans més incompetents. La censura és present pertot arreu, de vegades amb conseqüències tan sinistres com al Muvim. Alhora, la Universitat de València ha de batallar amb un fum d’universitats privades, que pas a pas li furten estudiants i, sobretot, pressupost, amb la connivència del govern. El pas següent és ensorrar la universitat pública; d’això, no n’hi ha cap dubte. Reduir la llibertat de càtedra i el lliure pensament a un guió de Canal 9, una televisió amb una programació d’ultradreta que paguem tots els valencians. Què hem fet per a meréixer tanta estultícia? Com és possible caure tan baix? Sense cap oposició política solvent, sense cap bri d’il·lusió enlloc. El tancament de TV3 és un pas més en aquesta direcció de l’anorreament generalitzat. Ara les meues filles ja no poden veure els dibuixos animats dels Barrufets, ni del Xai Shaun, que els posava tots els matins al Super3 de TV3. Elles no entenen de política, tan sols s’han quedat, de sobte, sense senyal. Els vaig dir que no hi havia senyal i em preguntaren que què era això i els ho vaig intentar explicar. Però, ben mirat, tots els valencians (tots absolutament) estem així, a les fosques. Els uns perquè creuen que encara aquesta dreta corrupta és millor que les altres opcions; els altres perquè no confien gota que el senyor Alarte (que fins ara no ha demostrat massa aptituds polítiques) puga algun dia recollir més vots que Camps. Anem tots “sense senyal”, esmaperduts per complet. Què esperen l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i el Consell Valencià de Cultura a fer una declaració institucional de queixa? Si davant d’un atemptat contra la cultura i contra la llengua com el tancament de TV3 no baden boca, per a què els volem? Sens dubte, aquest poble valencià serà recordat com el més patètic de la història recent. Amb aquests governants i representants ningú no pot sentir-se orgullós de ser valencià. Realment, aquest “sense senyal” és un signe terrible del nostre temps.
El País. Quadern de València
