TS, CGPJ, una accelerada carrera de despropòsits.

-No, no! - said the Queen. - Sentence first, verdict afterwards.

Alice in Wonderland

Sembla que l'afer Garzón, aquest(s) assumpte(s) amb què l'il·lustre membre de l'Opus Dei i ex-ministre Federico Trillo-Figueroa y Martínez-Conde ha intentat tapar i taponar l'afer Gürtel, ha acabat esclatant, com una bomba casera en mans d'un terrorista inepte, al sí d'açò que venim anomenant -i mostrant en públic per a pública vergonya- justícia espanyola.

Per una banda el Jutge Varela, mostrant més a les clares que mai, la seua incombustible animadversió respecte al de Jaén, redacta en una nit tot allò que hi mancava, escurça temps, i demostra que la justícia no sempre cal que sigui tan lenta com d'habitud. Tot per por que Garzón, amb la seua acceptació per treballar al TPI, no se li escapi sense ser expulsat de l'AN.

Per una altra banda, com que l'última iniciativa de l'insigne germà del també il·lustre advocat José Mariano, instant el canvi de cromos Camps / Garzón no li ha acabat d'eixir bé -El TS ho tenia ben difícil malgrat les Ppressions PoPulars- i la malícia (malíccia, pronuncien al meu poble, en el sentit que ens dóna el DCVB a la cinquena accepció: 5. Indignació, sentiment de ràbia) dels amiguets del "curita" Camps, entre els quals Carlos Dívar, farà que les deliberacions al CGPJ s'accelerin de forma inaudita. Cal impedir, sigui com sigui que Garzón pugui anar a la fiscalia del TPI com a advocat en exercici, patrocinat per un estat.

Caldrà reconèixer que ara el mal ja és fet, tant si, com sembla, l'amic de Camps, el catoliquíssim Carlos Dívar, aconsegueix aturar i impedir el vist-i-plau governamental a la petició del fiscal Moreno-Ocampo, com si no.

Tinc la lleugera impressió que a ulls forans, més d'un jutge acabarà sent considerat prevaricador, i no precisament el previsiblement sentenciat.

Tinc la penosa sensació que a fora no entenen res, o pitjor encara, que estan comprenent-ho tot perfectament, i ràpidament estem tornant a lloc i jóc. I és que Europa no ha deixat mai d'acabar als Pirineus.

Com deia un altre il·lustre personatge d'aquestes llars: "La noshe me confunde"

Doncs això.

Bona nit cresol que la llum s'apaga.

A l'enemic que fuig, lo pont de plata

Per fi l'amic Garzón ha mogut fitxa.

El mateix dia que els diaris ens contaven el regateig trillero (o potser trilero?) Garzón per Camps, el jutge estrella (o estrellat potser?) s'ha tret l'as de la màniga i ha acceptat l'oferta del seu amic Moreno, fiscal del TPI.

Si les coses li surten bé, aquest pròxim exiliat assessor del TPI continuarà treballant en allò que més li agrada, i des d'un tribunal encara amb cert prestigi, podrà fer una bona (immensa) botifarra als jutges que li han volgut fer la pell.

Vençut pel franquisme? bé que ho sembla en primera instància (estic contagiant-me del llenguatge d'aquests baines) però em fa la impressió que aquests Vareles i Trillos han aconseguit una victòria pírrica que no solament els costarà de pair, sinó que a més, els hi pot produir alguna que altra úlcera.

A València tenim una dita:

Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat...

I ara, a esperar que ens diuen demà sobre el Molt H P (Molt Honorable President, no penseu mal, cristo) Sisco Camps.

Trillo i el Yak-42 o com li pot haver sortit el tret per la recambra

Ahir mateix, sense anar més lluny, em planyia de que el jutge Grande-Marlaska no havia estat afinat separant el cas Yakovlev en dos, un dels quals, el que afectava al senyor Trillo, havia quedat desestimat.

Avui, després haver escoltat els estremidors testimoniatges dels familiars, ja no n'estic tan convençut de que l'insigne aladroque (cartagener) Don Federico Trillo-Figueroa y Martínez-Conde (quina profussió de cognoms) haja eixit tan beneficiat com semblava.

Més bé em fa la impressió que el tret li ha sortit per la recambra (el tiro por la culata com diuen en espanyol)

Difícilment el jutge Bermúdez podrà impedir que els familiars expliquen les seues impressions, el seu dolor, les amenaces rebudes, les evidents mentides que van haver de patir.

I en tant que no acusat, mai no podrà ser exonerat per cap jutge.

L'assumpte Yakovlev està transformant-se a marxes forçades, com d'una altra banda no podía evitar-se, en el cas Trillo-Figueroa.

I encara que, com deia ahir, la merda sempre sura, i previsiblement tindrem diputat per estona, li quedarà segur com una mena de pudor, com un tuf, que cap píndola japonesa li podrà amagar.

I és que com deia Ruben Blades a la seua cançó Pedro Navaja: "sorpresas te da la vida, la vida te da sorpresas"

Aquí us deixe la versió de L'Orquestra Plateria

De cadàvers i presses i idiomes. Continuem sent els millors.

Per fi, i malgrat els repetits intents d'impedir una necessària investigació, estem assistint a la vista pels morts del Yak-42

Sembla que en aquesta vista, l'única cosa que hom jutjarà és la responsabilitat penal per haver assegurat per escrit en uns papers oficials que hom havia efectuat una identificació que realment no havia estat efectuada. Clar i ras, per haver mentit, sabent que mentien.

De manera que, gràcies a un jutge instructor que va separar la causa en dues, una d'elles ha quedat desestimada.

Justament la que haguera jutjat la responsabilitat penal per haver subcontractat i haver permès successives subcontractacions en el transport de les tropes espanyoles a l'estranger, i haver omitit el control sobre l'aparell final, i haver desoït, sembla, les queixes dels usuaris.

L'altra, la que hom està jutjant aquests dies, ens depara sorpreses.

Sorpreses, com que el general mèdic Vicente Navarro (no és família meua que jo sàpia i molt menys vulga) ens diga, tot cofoi, que va signar un document del que no entenia ni papa, perquè estava escrit en turc. Tan pobres estem que no som capaços de cercar bons traductors?

Sorpreses, com que els defensors d'aquests espavilats, ens diguen que tota la culpa és dels turcs, que han presentat les seues identificacions, totes encertades, per cert. Els turcs van encertar totes les identificacions, els espanyols cap ni una, ergo la culpa és tota dels turcs. Supose que deu ser un nou model de sil·logisme.

Ah, i si la culpa no la tenen tota els turcs, la tenen les presses. Les presses en fer un funeral amb uns cossos no identificats (però aquesta minúcia d'informació gens important sembla que es va perdre pel camí de Turquia a Madriz). Presses perquè calia acallar els familiars i impedir que seguiren demanant les responsabilitats pel lloguer indegut. Responsabilitats penals que gràcies al jutge instructor Grande-Marlaska, ja tampoc no es jutjaran.

I el senyor(?) Aznar donant lliçons del que vulguen, i cobrant-les, clar.

I el senyor(??) Trillo donant lliçons i demanant, sobretot demanant, explicacions a tort i a dret.

I els seus companys de partit (i badat afegeix la meua dona) aplaudint com ja van fer quan entràrem en guerra a l'Iraq.

I els seus votants tan contents de tenir una gent tan intel·ligent i honrada a qui poder votar quan toque.

Em sap greu pels familiars. Ells són els perdedors i saben bé que no trauran trellat per molts anys que passen.

La merda sempre sura.