Reflexions electorals amb un cert compromís inclòs

En aquest dia en què un tímid sol apunta malgrat els núvols, vespra d'unes eleccions que, previsiblement i desafortunada, ja tenen tot el peix pescat i venut a llotja, i a l'espera de, per primera vegada -a les anteriors eleccions hi vaig votar per correu- ser jo qui introduisca el meu vot a l'urna, escolte les veus de sirena d'en Rajoy i la seua colla:



I, clar, després d'haver-ho sentit, la meua resposta no pot ser una altra que



Per una altra banda, no em puc estar de sentir les adolorides veus de Rubalcaba i companya entonant el seu particular misereri mei, el seu angoixant Eli Eli Lama Sabachthani



I, ho reconec, m'entra la llàstima. Però, sentint-ho molt, jo, com la gallineta d'en Llach:



Perquè, al cap i a la fi, tinc un compromís. Un compromís amb la meua gent, amb el meu país, amb la meua terra. I, encara que no en som encara els suficients per capgirar la vergonyosa situació que patim, em queda l'esperança de que, a poc a poc, els meus paisans aniran obrint els ulls.



L'esperança de que, algun dia, podrem dir, després d'haver guanyat:

De més verdes en maduren, malgrat els corrons més majoritaris

Cinc mesos han passat des que les preguntes sobre contractes de diverses Conselleries amb empreses relacionades amb el cas Gürtel, que els diputats de Compromís havien fet, foren vetades per les Corts valencianes.

Aquestes són les conseqüències de la majoria absoluta que els valencians els hi venim regalant als imPpresentables del Pp.

Avui ens toca alegrarnos: el TC ha condemnat al Consell de la Generalitat de Baix a respondre per escrit a aquelles preguntes.

Cada vegada tinc més clar a qui votaré les properes eleccions.