Ni sacaremos trellat ni venderemos los fesols

Em conta un amic que, diumenge passat, el Cabanyal-Canyamelar era una festa. Desafortunadament no hi vaig poder assistir, perquè hi tornava a ser a Madrid, amb els meus fills, intentant trobar alguna forma de no tancar l'empresa. No són fàcils les coses avui en dia, amb aquesta crisi que s'allargassa interminable sense que li vejam una eixida a curt termini.

Però deixem els temes personals i tornem als públics: el Cabanyal, diumenge, era una festa. Com sol passar sempre a València a totes aquelles manifestacions on els nacionalistes i els esquerrans hi són representats.

Diu el meu amic que hi eren tots. Tots? No exactament. No el cap de l'oh!-posició, el socialista Alarte.

No, ell no hi era al costat dels seus correligionaris de base. Sembla que tenia que celebrar la festa de Sant Sebastià no sé on (no al meu poble que la celebra quan toca, el 20) i assistir més tard a una festa de la carxofa en un altre poble.

Motius incontestables com qualsevol (amb molt bona voluntat) podrà entendre.

I és que d'on no n'hi ha no se'n pot traure, o com també diuen al meu poble, amb una impagable aportació lexicogràfica d'un xurret (un immigrat andalús dels primers que hi vingueren): "Ni sacaremos trellat, ni venderemos los fesols".

Doncs això, don Jorge, difícil li ho està posant als sociates en aquest País.

Jo, per la meua part, ho tinc ben clar: votaré al Compromís, em mereixen més confiança.

BIC taronja, BIC cristall

Sembla que ara va de bo, que la ministressa Chacón, del ram de la guerra, ha decidit aplicar la llei i fer fora tots els records (més que records, malsons) que encara ens quedaven del dictador assassí de la veu aflautada.

Tots? Em tem que no tots.

A València algunes gallines en pedra i altres falòrnies esculpides als murs d'un edifici (aquest sí digne de ser conservat, no pas els afegitons) ocupat anys i panys pel govern militar,van ser declarades BIC (Bé d'Interès Cultural) cosa que impedeix la seua retirada i/o demolició.

Exactament igual que el barri Cabanyal-Canyamelar el qual, totalment a l'inrevés, sí que pot ser enderrocat sense manies. I, quan l'estat intervé per impedir aquest espoli, el Consell del País Valencià es reuneix i fabriquen un decret urgentíssim retirant-li la qualificació per poder així continuar usant la picola.

Encara recorde unes falles, a la plaça del País (ara dita de l'Ajuntament), com li tiràvem trons i petardos a l'estàtua eqüestre, sota el crit unànime de: "El burro i l'haca, fora de la plaça" Caldrà fer el mateix trenta anys més tard?

I és que hi ha BICS i bics.

Ja ho deia l'anunci:

Bic naranja escribe fino, Bic cristal escribe normal, Bic, Bic, Bic, Bic, Bic.

Però què s'hauran cregut els del govern? (traducció lliure d'unes paraules de l'alcaldessa de València)

Fa uns set mesos, vaig publicar un comentari sobre la situació del Cabanyal-Canyamelar on em congratulava de que el TS haguera agafat el rave per les fulles, com solem dir, o simplement hagués agafat el cas d'aquest barri que l'alcaldessa de València s'ha entestat en partir en dos, sota un altre punt de vista.

I és que la compartimentació dels casos que fa la justícia ens porta aquests merders, com, sense anar més lluny, que el bigotes gran protagonista del cas Gürtel, junt amb el seu amic de l'ànima, molt honorable (quina burla!) senyor Francisco Camps, campi per on vulga, gràcies a que no està sent investigat ni per uns ni per altres.

El TS va arribar a la conclusió, més o menys, que l'alcaldessa de València podia assolar tot allò que li vinguera en gana encara que es tractara d'un BIC (no un bolígraf, no, sinó un Bé d'Interès Cultural), llevat que hi hagués espoli cultural. I que no sent d'àmbit judicial el tema de l'espoli, per força havia de ser definit pel Ministeri de Cultura.

I, amb els reis, aquesta definició ha vingut pels habitants del barri i l'associació Salvem el Cabanyal, amb la prohibició expressa de continuar amb la destrossa de cases.

Com s'ha posat la senyora Rita! Diu que farà mans i mànigues (i ho pot fer perquè tant el govern de la ciutat com el de la Comunitat són de la mateixa corda Pepera) per canviar la qualificació de BIC i així poder continuar assolant cases. Què s'hauran cregut aquests del govern que no fan cas de les sentències dels jutges!

Oiga, que ustedes no saben con quién están hablando!.

Si Franco alçara el cap...!

El TS es desdiu, ara, en favor dels veïns. Cabanyal-Canyamelar. Arribarem a temps?

Un altre cas més de com la segmentació d'un únic cas en diversos sub-casos, pot dur a sentències contradictòries i perilloses.

Avui llegesc a VilaWeb, a Levante-Emv i a El País que el Tribunal Suprem d'Espanya ha reobert el cas del barri marítim de València Cabanyal-Canyamelar, amenaçat per la picola i les excavadores dels amics de l'alcaldessa de la ciutat Rita Barberà de qui, fa només sis dies, els veïns del barri es queixaven per les seues declaracions.

El barri, un antic poblet mariner, Poble Nou de la Mar, absorbit per València, i transformat en un barri residencial seguint la línia de la mar, interrompeix la prolongació d'una gran via radial (Blasco Ibañez) que acabaria partint-lo en dos.

Com que, degut a la seua arquitectura modernista i la seua conservació fins fa molt poc en magnífiques condicions, havia estat declarat bé d'interès públic i patrimoni cultural, els veïns, a travès d'una plataforma anomenada Salvem el Cabanyal interposaren un recurs contra el projecte de prolongació de Blasco Ibañez, per espoliació del patrimoni històric dels valencians. Aquest cas, va ser separat en dos: el d'espoliació i el d'urbanisme.

L'any passat el TS d'Espanya va dictaminar contra la sentència favorable als veïns del TSJ del País Valencià, contra la que havien apel·lat l'Ajuntament, la Generalitat i el Govern Espanyol (tots tres, casualment, al moment de l'apel·lació en mans Peperes). Ara, un any després, el mateix TS d'Espanya, falla a favor dels veïns en el cas d'espoliació, dient que "Donde dije digo, digo Diego" o alguna collonada similar, ja que al dictaminar la sentència anterior només parlava d'urbanisme, i desconeixia en aquell moment l'existència d'un altre cas per espoliació del patrimoni cultural.

I per justificar aquest canvi de posició, ens diu més o menys (i en interpretació molt lliure) que d'haver conegut aquest altre cas obert "otro gallo nos cantara", o alguna cosa similar.

En resum, em fa la impressió que la justícia espanyola, a poc que hi hagen uns advocats una mica espavilats i uns jutges políticament sensibles, acaba funcionant com les bombes de fragmentació.

I que, com enderrocar i destruir és sempre molt més fàcil que construir i respectar, en la majoria dels casos acabem víctimes del foc amic.

I si no, que li ho pregunten a l'amic Garzón.

Però no ens posem tristos. Pot ser encara hi som a temps d'aturar la barbàrie contra aquest barri patrimoni cultural dels valencians