Onada de morts

ONADA DE MORTS

A hard rain's a-gonna fall (Bob Dylan)

Dia vindrà que no us valdran les motes,
ni les muralles, ni les concertines.
Dia vindrà que serem tants els morts
que podrem caminar per damunt l'aigua

i arribar a peu pla sense mullar-nos.
I vosaltres, la bona gent que heu fet
de l'almoina bandera, que us creieu
intocables, veureu créixer les aigües,

com la mar puja i puja i entra en casa
i us ofega com ara fa amb nosaltres.
I no us valdrà pregar misericòrdia

als vostres déus que fa temps que moriren.
Llavors, dins la pudor de tant cadàver,
serem, per fi, germans en la desfeta.

JNP
19/08/19

La mar, la mar.

LA MAR, LA MAR.

La vespertina brisa em du remors
del batec de les ones a la platja.
La llevantada em porta el brogit
de les ones rompent contra les roques.

Però també la mort, el plor d’aquells
que van fugir ahir de la massacre
i ara deixem que la mar se’ls enduga.
Dolces remors, enfurismats brogits

i nàufrags morts surant sobre les ones,
i xiquets morts a platges oblidades:
noves que tots obliden als pocs dies.

Enyor de quan les coses eren netes,
dolor, i ràbia, impotència.
La mar, la mar, sempre recomençada.

JNP
16/08/19