1libro1euro

1 Libro = 1 Euro ~ Save The Children

traductor

Charles Darwin quotation

Ignorance more frequently begets confidence than does knowledge: it is those who know little, and not those who know much, who so positively assert that this or that problem will never be solved by science

Jean-Baptiste Colbert quotation

L'art de l'imposition consiste à plumer l'oie pour obtenir le plus possible de plumes avec le moins possible de cris

Somebody quotation

El miedo es la via perfecta hacia el lado oscuro. El miedo lleva a Windows, Windows a la desesperacion, esta al odio hacia Bill Gates y ese odio lleva a LINUX

Vares Velles

Vares Velles
Al Tall

Això és Espanya (vara seguidilla) per Al Tall

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris brassens. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris brassens. Mostrar tots els missatges

divendres, 9 d’octubre del 2009

El club de la cançó. La complainte des filles de joie. Brassens. Vostè (tu, tu mateixa). Pau Riba

Avui Nyna ens proposa un tema ben difícil: la prostitució. Com abordar-lo?

Per un costat tenim la literatura que ens parla dels prostíbuls com una necessària (o simplement convenient) escola de formació sexual.

A aquest respecte em permet recomanar "Gràcies per la propina" de Ferran Torrent, on entre moltes altres coses, l'autor ens narra el regal d'aniversari d'un oncle als bessons protagonistes.

També recordo un article llegit al ja llunyà 68, a un periòdic, SP, de tendència hedillista, on el columnista, si mal no recordo, un metge ginecòleg anomenat Pozuelo, ens conta la història d'un home, feliçment casat, que mai no ha eixit del poblet on va nàixer, un poblet de la Castella profunda que un dia va amb els amics a laNegreta capital, a veure un partit de futbol. A l'eixida amb el comboi de la primera sortida tot sol amb els amics, se'n van de farra, i acaben de putes. Quan torna a casa, agafa la dona, li fot una bufetada, i li diu "Toma, pa que aprendas!"

Però si algun dia la prostitució va tenir (ho dubto) aquest costat amable, mai no ha deixat de ser un esclavatge immund, on els clients s'aprofiten del seu poder econòmic per humiliar l'altre.

Això és el que reflecteix aquesta cançó de George Brassens




LA COMPLAINTE DES FILLES DE JOIE

Bien que ces vaches de bourgeois [x2]
Les appell'nt des filles de joie [x2]
C'est pas tous les jours qu'ell's rigolent
Parole, parole
C'est pas tous les jours qu'elles rigolent

Malgrat que aquests cabrons burgesos
Les qualifiquen de xicones al•legres
No es passen el dies rient
Paraula, paraula
No es passen els dies rient


Aunque estos cerdos burgueses
Las llaman chicas alegres
No se pasan el día riendo
Palabra, palabra
No se pasan el día riendo.

Car, même avec des pieds de grues [x2]
Fair' les cents pas le long des rues [x2]
C'est fatigant pour les guibolles
Parole, parole
C'est fatigant pour les guibolles

Perquè, inclús amb peus de rabosa
Caminar sense descans pel carrer
És ben cansat per les cames
Paraula, paraula
És ben cansat per les cames.

Porque, incluso con pies de zorra
Caminar sin descanso por la calle
Es muy pesado para las piernas
Palabra, palabra
Es muy pesado para las piernas.


Non seulement ell's ont des cors [x2]
Des œils-de-perdrix, mais encor [x2]
C'est fou ce qu'ell's usent de grolles
Parole, parole
C'est fou ce qu'ell's usent de grolles

No només tenen durícies
També ulls de poll
Us espantaríeu del que fan servir com a sabates
Paraula, paraula
Us espantaríeu del que fan servir com a sabates.


No sólo tienen callos
También ojos de gallo
Es de locos los zapatos que usan
Palabra, palabra
Es de locos los zapatos que usan.

Y a des clients, y a des salauds [x2]
Qui se trempent jamais dans l'eau [x2]
Faut pourtant qu'elles les cajolent
Parole, parole
Faut pourtant qu'elles les cajolent

Hi ha clients, i també fill de putes
Que mai no es renten
Però també a aquests caldrà engalipar-los
Paraula, paraula,
També a aquests caldrà engalipar-los.


Hay clientes, tan guarros
Que no se han puesto nunca en remojo.
Pero es preciso engatusarlos
Palabra, palabra
Es preciso también engatusarlos.


Qu'ell's leur fassent la courte échelle [x2]
Pour monter au septième ciel [x2]
Les sous, croyez pas qu'ell's les volent
Parole, parole
Les sous, croyez pas qu'ell's les volent

Prendre'ls de la maneta
Per dur-los al setè cel
Els diners, creieu-me, bé que se’ls guanyen
Paraula, paraula
Els diners, creieume, bé que se’ls guanyen.


Auparlos
Hasta el séptimo cielo.
El dinero, creedme, no lo roban
Palabra, palabra
El dinero, creedme, no lo roban.


Ell's sont méprisées du public [x2]
Ell's sont bousculées par les flics [x2]
Et menacées de la vérole
Parole, parole
Et menacées de la vérole

La gent les menysprea públicament
Els polis les omplen d’empentes
I les amenaça la sífilis
Paraula, paraula
Les amenaça la sífilis.


La gente las desprecia públicamente,
Los polis las empujan
Y son pasto de la sífilis
Palabra, palabra
Y son pasto de la sífilis.


Bien qu'tout' la vie ell's fass'nt l'amour [x2]
Qu'ell's se marient vingt fois par jour [x2]
La noce est jamais pour leur fiole
Parole, parole
La noce est jamais pour leur fiole

Malgrat que es passin la vida fent l’amor
Que es casin vint vegades cada dia
La festa no és mai per elles
Paraula, paraula
La festa no és mai per elles.


Aunque se pasan la vida haciendo el amor
Y se casan veinte veces al día
No habrá boda nunca para ellas
Palabra, palabra
No habrá boda nunca para ellas.


Fils de pécore et de minus [x2]
Ris pas de la pauvre Vénus [x2]
La pauvre vieille casserole
Parole, parole
La pauvre vieille casserole

Fill d’una puta i d’un tarat
No et rigues de la pobra Venus
La pobra vella ramera
Paraula, paraula
La pobra vella ramera.


Hijo de una puta y de un tarado
No te rías de la pobre Venus
La pobre vieja ramera
Palabra, palabra
La pobre vieja ramera.


Il s'en fallait de peu, mon cher [x2]
Que cett' putain ne fût ta mère [x2]
Cette putain dont tu rigoles
Parole, parole
Cette putain dont tu rigoles

De poc ha estat, xiquet
Que aquesta puta no fos ta mare,
Aquesta puta de la que te’n rius
Paraula, paraula
Aquesta puta de la que te’n rius.

De poco ha ido, muchacho
Que esta puta no fuera tu madre
Esta puta de la que te ríes
Palabra, palabra
Esta puta de la que te ríes.



Però hi ha una altra forma d'encarar aquest tema. Tots ens prostituïm en algun moment o altre, al treball, a casa, a la vida.

Açò és el que ens diu Pau Riba en aquesta cançó inclosa al àlbum Diòptria.





VOSTÈ (TU, TU MATEIXA)

T'has omplert els ulls de flors,
i la boca, nas i orelles
per ignorar el crit i el plor
tu vols sants, roses i estrelles!

Et tinc a tocar del dit
però no em veus, no pots sentir-me
ets feliç, ets molt feliç
i m'ho diu el teu somriure.
Mira! t'insultaré.
Diré a tots que ets ben podrida
diré que ets prou innocent
però és clar, no pots sentir-me!
Ja crido i no cal cridar
(ja és bo que em facis la cara)
però no m'escoltaràs
perquè no pots escoltar-me
i és que

tens els ulls plens de flors
i la boca nas i orelles
per ignorar el crit i el plor
tu vols sants, roses i estrelles!

Tens molt bona educació
calles sempre i obeeixes
no dius mai que sí o que no
però bé t'amagues i reses.
Mai t'has posat un per què
del que has vist o el que veus ara,
fas el que sempre s'ha fet,
creus perquè creia el teu pare,
vas allà on et fan anar,
fas de gent i així t'agrades,
i se t'han fet els ulls grans,
i la mirada ensucrada.
Perquè

tens els ulls plens de flors
i la boca, nas i orelles
per ignorar el crit i el plor
tu vols sants, roses i estrelles!

T'has casat amb un bon jan
que et fou triat amb esmera
i has sofert la seva carn,
una llei crec que ho esmenta,
Ho has fet sempre amb gran despit,
tot i morir-te'n de ganes,
perquè ets dona per fer fills
i és el Destí qui així ho mana.
T'has casat el cor glaçat
per solucionar la vida
mai no te n'has adonat
t'estic dient prostituta!
però

tens els ulls plens de flors
i la boca, nas i orelles
no veus més enllà del nas
amb els peus en la mentida.

Si m'haguessis sentit bé
t'hauries girat senyant-te,
buscant a per tot qui és
aquella de qui jo parlo
i jo només parlo de tu
que si el món és amarg i brut
n'ets la principal culpable: tu
que els teus fills no saps què parlen,
que les negres les veus blanques, tu,
tu que sempre et justifiques
en la gran maldat dels altres: tu,
tu que amb rams de flors als ulls
et clavaràs patacada: tu,
tu que et moriràs per sempre
l'instant que deixis de viure: tu,
tu que no has fet ni desfet
tu que ni Déu ni el diable et
podran acusar o defensar
perquè

tens els ulls plens de flors
i la boca, nas i orelles
per ignorar el crit i el plor
tu vols sants, roses i estrelles!

USTED (TÚ, TÚ MISMA)

Te has llenado los ojos de flores,
y la boca, nariz y orejas
para ignorar el grito y el llanto
¡tú quieres santos, rosas y estrellas!

Casi puedo tocarte
pero no me ves, no puedes oirme
eres feliz, eres muy feliz
cosa que me dice tu sonrisa.
Mira, te insultaré.
Diré a todo el mundo que estás podrida
pregonaré lo inocente que eres
pero claro ¡no puedes oirme!
Grito, pero no hace falta
(ya es bueno que me mires)
pero no me escucharás
porque no puedes oirme
y es que

tienes los ojos llenos de flores
y la boca, nariz y orejas
para ignorar el grito y el llanto
¡tú quieres santos, rosas y estrellas!

Estás muy bien educada
callas siempre y obedeces
nunca dices sí o no
pero te escondes y rezas.
Nunca te has planteado el por qué
de lo que has visto o de lo que ves,
haces lo que siempre se ha hecho,
crees porque tu padre creía,
vas a donde te hacen ir,
eres como los demás y así te gustas,
y se te han agrandado los ojos,
y se te ha endulzado la mirada.
Porqué

tienes los ojos llenos de flores
y la boca, nariz y orejas
para ignorar el grito y el llanto
¡tú quieres santos, rosas y estrellas!

T'has casat amb un bon jan
que et fou triat amb esmera
i has sofert la seva carn,
una llei crec que ho esmenta,
Ho has fet sempre amb gran despit,
tot i morir-te'n de ganes,
perquè ets dona per fer fills
i és el Destí qui així ho mana.
T'has casat el cor glaçat
per solucionar la vida
mai no te n'has adonat
t'estic dient prostituta!
però

Te has casado con un buen tío
que te fue elegido con esmero
y has sufrido su carne,
una ley creo que lo dice,
lo has hecho con gran despecho,
aunque te morías de ganas,
porque eres mujer para parir hijos
y es el Destino quien así lo ordena.
Te has casado con el corazón helado
para solucionar tu vida
nunca te has dado cuenta
¡te estoy llamando prostituta!
pero

tienes los ojos llenos de flores
y la boca, nariz y orejas
no ves más allá de la nariz
estás instalada en la mentira.

Si me hubieras oído bien
te habrías vuelto santiguándote,
buscando por todas partes quien es
aquella de la que hablo
y yo únicamente hablo de tí
que si el mundo es amargo y sucio
eres la principal culpable: de tí
que ignoras de qué hablan tus hijos,
que lo negro lo ves blanco, de tí,
de tí que siempre te justificas
en la gran maldad de los otros: de tí,
de tí que con ramos de flores en los ojos
te darás una hostia, de tí,
de tí que te morirás para siempre
en el mismo instante en que dejes de vivir, de tí,
de tí, que no has hecho ni deshecho
de tí a quien ni Dios ni el diablo te
podrán acusar ni defender
porqué

tienes los ojos llenos de flores
y la boca, nariz y orejas
para ignorar el grito y el llanto
¡tú quieres santos, rosas y estrellas!

divendres, 18 de setembre del 2009

El club de la cançó. Anàrem a Sant Miquel. Uc. Jeanne. Georges Brassens

Aquesta setmana Mayka ens proposa el tema dels fills.

No em resulta fàcil. Els meus ja gairebé han volat del niu, almenys el major dels dos, vull dir que l'època de les cançons de bressol fa temps que va passar.

Al final m'he decidit per una cançó popular d'Eivissa, versionada per UC (per cert la cançó comença amb un UC o AHUC crit típic de l'illa que, a la nit, sona com no us podeu imaginar i del qual aquest grup va prendre el nom) es tracta de la cançó Anàrem a Sant Miquel, on la iaia, valenta ella com les eivissenques que vaig conéixer els meus anys a l'illa, els ofereix les seues filles als al·lots que arriben a la festa.









ANÀREM A SANT MIQUEL

Anàrem a Sant Miquel
una colla de gent bona
sa iaia mos va dir entrau
joves si és heu de mester dona
ses meues filles ho són
convenientes per un pobre
perquè m'han sortit petites
i han de mester poca roba
així mateix també tenen
alguna altra cosa bona
sa cosa no vos la dic
però ja hi deveu pensar-hi
tal volta valtros teniu
es jugaroi de posar-hi

FUIMOS A SANT MIQUEL

Fuimos a Sant Miquel
un grupo de gente buena
la yaya nos dijo entrad
jóvenes si buscáis mujer
mis hijas lo son
convenientes para un pobre
porque me han salido pequeñas
y necesitan poca ropa
y además también tienen
alguna otra cosa buena
la cosa no os la digo
pero ya os la debéis imaginar
quizá vosotros tenéis
el juguete que combina.




Però els fills tenen uns orígens, uns pares. I hi han pares sense fills. Aleshores m'ha vingut al cap aquesta preciosa cançó de Georges Brassens, Jeanne, una de les meves preferides.




JEANNE

Chez Jeanne, la Jeanne
Son auberge est ouverte aux gens sans feu ni lieu
On pourrait l'appeler l'auberge de Bon Dieu
S'il n'en existait déjà une
La dernière où l'on peut entrer
Sans frapper, sans montrer patte blanche

Chez Jeanne, la Jeanne
On est n'importe qui, on vient n'importe quand
Et, comme par miracle, par enchantement
On fait partie de la famille
Dans son cœur, en s'poussant un peu
Reste encore une petite place

La Jeanne, la Jeanne
Elle est pauvre et sa table est souvent mal servie
Mais le peu qu'on y trouve assouvit pour la vie
Par la façon qu'elle le donne
Son pain ressemble à du gâteau
Et son eau à du vin comme deux gouttes d'eau

La Jeanne, la Jeanne
On la paie quand on peut des prix mirobolants
Un baiser sur son front ou sur ses cheveux blancs
Un semblant d'accord de guitare
L'adresse d'un chat échaudé
Ou d'un chien tout crotté comm' pourboire

La Jeanne, la Jeanne
Dans ses ros's et ses choux n'a pas trouvé d'enfant
Qu'on aime et qu'on défend contre les quatre vents
Et qu'on accroche à son corsage
Et qu'on arrose avec son lait
D'autres qu'elle en seraient tout's chagrines

Mais Jeanne, la Jeanne
Ne s'en soucie pas plus que de colin-tampon
Etre mère de trois poulpiquets, à quoi bon
Quand elle est mère universelle
Quand tous les enfants de la terre
De la mer et du ciel sont à elle

JEANNE

Ca na Jeanne, la Jeanne
el seu refugi és obert a gent sense foc ni lloc
hom el podria anomenar l'alberg del Bon Déu
si no n'existís ja un
l'últim lloc on hom hi pot entrar
sense trucar, sense haver d'ensenyar la poteta blanca.

Ca na Jeanne, la Jeanne
hom és no importa qui, on ve no importa quan
i, com per un miracle, com per un encanteri
hom forma part de la família
Al seu cor, empentant una mica
encara hi trobareu una petita plaça.

Na Jeanne, la Jeanne
ella és pobra i sa taula ben sovint escasseja
més el poc que hom hi troba satisfet per la vida
per la forma en què ho dóna
el seu pa sembla un pastís
i l'aigua sembla vi com dues gotes d'aigua.

Na Jeanne, la Jeanne
hom li paga quan pot amb preus fantàstics
un petó al seu front o sobre els seus cabells blancs
un intent d'acord de guitarra
l'adreça d'un gat escaldat
o la d'un gos brut de fang de propina.

Na Jeanne, la Jeanne
ni als seus rosers ni a les cols ha trobat cap nadó
que pugui estimar i defendre contra els quatre vents
i que s'enganxi a la seva brusa
i que es mulli amb la seva llet
unes altres estarien ben apenades.

Però Jeanne, la Jeanne
no se'n preocupa gens ni mica
d'ésser mare de tres marrecs, tant li fa
quan ella és mare universal
quan tots els xiquets de la terra
de la mar i del cel són seus.

JEANNE

Casa Jeanne, la Jeanne
su albergue está abierto a la gente sin fuego ni lugar
se le podría llamar el albergue del Buen Dios
si no existiera ya uno
el último refugio donde uno puede entrar
sin llamar, sin mostrar pata blanca.

Casa Jeanne, la Jeanne
no importa quién seas, ni de donde vengas
y, como por milagro, por encantamiento
formas parte de la familia
en su corazón, empujando un poco
todavía queda un pequeño sitio.

La Jeanne, la Jeanne
es pobre y su mesa es a menudo escasa
pero lo poco que encuentras satisfecho por la vida
por la forma en que ella lo da
su pan parece un pastel
y su agua se parece al vino como dos gotas de agua.

La Jeanne, la Jeanne
uno le paga, cuando puede, con monedas de fantasía
un beso sobre su frente o sobre sus canas
algo parecido a un acorde de guitarra
la dirección de un gato escaldado
o de un perro ulcerado como propina.

La Jeanne, la Jeanne
ni entre sus rosales ni en sus coles ha encontrado un niño
al que amar y defender contra los cuatro vientos
y que se enganche a su blusa
y que se moje con su leche
otras en su lugar estarían apenadas.

Pero a Jeanne, la Jeanne
no le preocupa en lo más mínimo
ser madre de tres bebés, qué más da
cuando ella es madre universal
cuando todos los niños de la tierra
del mar y del cielo son suyos.


Trobareu altres cançons sobre aquest tema a:

agueda
cata
conciertoarte
Cristina
Estoesplanb
Gatita
Hurano
Jose Mari
Karmenj
Lita
Mariana
Mayka
Nire
Noah
Nyna
Proparoxitono
Rosa
FJNC
Imerburu
Guille
Iñaki
Erprofe
Sarcaes
Celia
Arice
GriseoMitran
CortesAmador

dilluns, 13 d’octubre del 2008

L'edat no hi té res a veure amb l'afer. Dedicat a tots els censors del món mundial

M'agradaria que aquelles persones que semblen haver-se emborratxat d'un escàs i ridícul poder, obrissin una mica els ulls, i s'adonessin com en són de patètics, esborrant posts i blocs com un descosits.

No és una qüestió d'edat, com bé ens diu en Georges Brassens en aquesta cançó que els hi dedique, senzillament: quand on est con, on est con.

Només els hi resta una actitud digna, reconèixer el seu error, i riure amb nosaltres. Els ho agraïríem tots, i segur que ells hi quedarien més tranquils.




Le temps ne fait rien à l'affaire

Quand ils sont tout neufs
Qu'ils sortent de l'œuf
Du cocon
Tous les jeunes blancs-becs
Prennent les vieux mecs
Pour des cons
Quand ils sont d'venus
Des têtes chenues
Des grisons
Tous les vieux fourneaux
Prennent les jeunots
Pour des cons
Moi, qui balance entre deux âges
J'leur adresse à tous un message

Le temps ne fait rien à l'affaire
Quand on est con, on est con
qu'on ait vingt ans, qu'on soit grand-père
Quand on est con, on est con
Entre vous, plus de controverses
Cons caducs ou cons débutants
Petits cons d'la dernière averse
Vieux cons des neiges d'antan

Vous, les cons naissants
Les cons innocents
Les jeun's cons
Qui n'le niez pas
Prenez les papas
Pour des cons
Vous, les cons âgés
Les cons usagés
Les vieux cons
Qui, confessez-le
Prenez les p'tits bleus
Pour des cons
Méditez l'impartial message
D'un type qui balance entre deux âges

Le temps ne fait rien à l'affaire
Quand on est con, on est con
Qu'on ait vingt ans, qu'on soit grand-père
Quand on est con, on est con
Entre vous, plus de controverses
Cons caducs ou cons débutants
Petits cons d'la dernière averse
Vieux cons des neiges d'antan