1libro1euro

1 Libro = 1 Euro ~ Save The Children

traductor

Charles Darwin quotation

Ignorance more frequently begets confidence than does knowledge: it is those who know little, and not those who know much, who so positively assert that this or that problem will never be solved by science

Jean-Baptiste Colbert quotation

L'art de l'imposition consiste à plumer l'oie pour obtenir le plus possible de plumes avec le moins possible de cris

Somebody quotation

El miedo es la via perfecta hacia el lado oscuro. El miedo lleva a Windows, Windows a la desesperacion, esta al odio hacia Bill Gates y ese odio lleva a LINUX

Vares Velles

Vares Velles
Al Tall

Això és Espanya (vara seguidilla) per Al Tall

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pau riba. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pau riba. Mostrar tots els missatges

divendres, 4 de desembre del 2009

El Club de la Cançó. Mel. Pau Riba. El setè cel. Jaume Sisa. Morning has broken. Cat Stevens

Aquesta setmana Arice ens demana cançons sota el tema RELAX, així que he decidit posar tres cançons que, personalment, em relaxen.

També aconsellaria, entre altres, (però aquestes no caben en aquest lloc) El Concert per a violí i orquestra de Beethoven, o Sherezade de Rimsky-Korsakoff

La primera, mal que sembli estrany, de Pau Riba: Mel. Inclosa a l'àlbum "Jo, la donya i el gripau", pertany a una època molt feliç pel cantant, ja que acabava de nàixer el seu fill Jordi, a qui va dedicat tot el disc.

La segona, "El setè cel", de Jaume Sisa, pertany a un disc mític: "Qualsevol nit pot sortir el sol" el qual, estranyament, es va mantenir a dalt del top espanyol alguna setmana.

Quant a la tercera, "Morning has broken" de Cat Stevens quan encara no era Yusuf Islam, em recorda un del versos, per mi, més bonics de l'espanyol. Un vers del Cantar del Mio Cid que diu: "eixie el sol, Dios, e que fermoso apuntava".

Permeteu-me un consell: convindria sentir-la vora mar, a l'hora de sol ixent, quan de la ratlla de l'horitzó comença a apuntar una tímida ratlla fins la platja, i el sol comença a asomar sobre les ones. Ja sé que això em resulta més fàcil a mi, que visc a la mediterrànea, però algun avantatge havia de tenir qui açò escriu. O no?




MEL

Si passeu mai per davant de casa
No deixeu d’entrar una estona
Ens ajeurem al sol sota les branques
De la més gran de les figueres
Ens ajeurem al sol sota les parres
O sota un pi o d’una olivera
I deixarem que les abelles
Se’ns enduguin els pensaments
Al rusc per fer-ne mel

Ens ajeurem al sol sota les branques...

MIEL

Si alguna vez pasáis frente a mi casa
No dejéis de entrar un rato
Nos echaremos al sol bajo las ramas
De la mayor de las higueras
Nos echaremos al sol bajo las parras
O bajo un pino o un olivo
Y dejaremos que las abejas
Se lleven nuestros pensamientos
A la colmena para hacer su miel con ellos.

Nos echaremos al sol bajo las ramas...




EL SETÈ CEL

Història certa dels set cels
Set paradisos màgics i encantats
Història certa del set cels
Set nius de pau, de glòria i de felicitat

El primer cel és inventat
El primer gran invent de la terrestritat
I el segon cel imaginat
En una nit d’estiu a la vora del mar

El tercer cel dins d’un mirall
Reflexa les imatges d’un món ignorat
I el quart cel és irreal
Com un oasi verd en un desert estrany

Del cinquè cel res no se’n sap
No hi ha notícies d’aquest cel tan amagat
I el sisè cel està copiat
Del cel setè que s’ha engendrat dins del teu cap

EL SÉPTIMO CIELO

Historia cierta de los siete cielos
Siete paraísos mágicos y encantados
Historia cierta de los siete cielos
Siete nidos de paz, de gloria y de felicidad

El primer cielo es inventado
El primer gran invento de la terrestridad
Y el segundo cielo imaginado
En una noche de verano a la orilla del mar

El tercer cielo dentro de un espejo
Refleja las imágenes de un mundo ignorado
Y el cuarto cielo es irreal
Como un oasis verde en un desierto extraño

Del quinto cielo no se sabe nada
No hay noticias de aquel cielo tan escondido
Y el sexto cielo está copiado
Del séptimo cielo que se ha engendrado en tu cabeza.




MORNING HAS BROKEN

Morning has broken, like the first morning.
Blackbird has spoken, like the first bird.
Praise for the singing, praise for the morning,
Praise for them springing fresh from the Word.

Sweet the rain's new fall, sunlight from heaven.
Like the first dewfall, on the first grass.
Praise for the sweetnes of the wet garden,
Sprung in completeness where His feet pass.

Mine is the sunlight, mine is the morning.
Born of the one light Eden saw play.
Praise with elation, praise every morning;
God's recreation of the new day.

Morning has broken, like the first morning.
Blackbird has spoken, like the first bird.
Praise for the singing, praise for the morning,
Praise for them springing fresh from the Word.


Trobareu altres cançons a

El club de las canciones

divendres, 9 d’octubre del 2009

El club de la cançó. La complainte des filles de joie. Brassens. Vostè (tu, tu mateixa). Pau Riba

Avui Nyna ens proposa un tema ben difícil: la prostitució. Com abordar-lo?

Per un costat tenim la literatura que ens parla dels prostíbuls com una necessària (o simplement convenient) escola de formació sexual.

A aquest respecte em permet recomanar "Gràcies per la propina" de Ferran Torrent, on entre moltes altres coses, l'autor ens narra el regal d'aniversari d'un oncle als bessons protagonistes.

També recordo un article llegit al ja llunyà 68, a un periòdic, SP, de tendència hedillista, on el columnista, si mal no recordo, un metge ginecòleg anomenat Pozuelo, ens conta la història d'un home, feliçment casat, que mai no ha eixit del poblet on va nàixer, un poblet de la Castella profunda que un dia va amb els amics a laNegreta capital, a veure un partit de futbol. A l'eixida amb el comboi de la primera sortida tot sol amb els amics, se'n van de farra, i acaben de putes. Quan torna a casa, agafa la dona, li fot una bufetada, i li diu "Toma, pa que aprendas!"

Però si algun dia la prostitució va tenir (ho dubto) aquest costat amable, mai no ha deixat de ser un esclavatge immund, on els clients s'aprofiten del seu poder econòmic per humiliar l'altre.

Això és el que reflecteix aquesta cançó de George Brassens




LA COMPLAINTE DES FILLES DE JOIE

Bien que ces vaches de bourgeois [x2]
Les appell'nt des filles de joie [x2]
C'est pas tous les jours qu'ell's rigolent
Parole, parole
C'est pas tous les jours qu'elles rigolent

Malgrat que aquests cabrons burgesos
Les qualifiquen de xicones al•legres
No es passen el dies rient
Paraula, paraula
No es passen els dies rient


Aunque estos cerdos burgueses
Las llaman chicas alegres
No se pasan el día riendo
Palabra, palabra
No se pasan el día riendo.

Car, même avec des pieds de grues [x2]
Fair' les cents pas le long des rues [x2]
C'est fatigant pour les guibolles
Parole, parole
C'est fatigant pour les guibolles

Perquè, inclús amb peus de rabosa
Caminar sense descans pel carrer
És ben cansat per les cames
Paraula, paraula
És ben cansat per les cames.

Porque, incluso con pies de zorra
Caminar sin descanso por la calle
Es muy pesado para las piernas
Palabra, palabra
Es muy pesado para las piernas.


Non seulement ell's ont des cors [x2]
Des œils-de-perdrix, mais encor [x2]
C'est fou ce qu'ell's usent de grolles
Parole, parole
C'est fou ce qu'ell's usent de grolles

No només tenen durícies
També ulls de poll
Us espantaríeu del que fan servir com a sabates
Paraula, paraula
Us espantaríeu del que fan servir com a sabates.


No sólo tienen callos
También ojos de gallo
Es de locos los zapatos que usan
Palabra, palabra
Es de locos los zapatos que usan.

Y a des clients, y a des salauds [x2]
Qui se trempent jamais dans l'eau [x2]
Faut pourtant qu'elles les cajolent
Parole, parole
Faut pourtant qu'elles les cajolent

Hi ha clients, i també fill de putes
Que mai no es renten
Però també a aquests caldrà engalipar-los
Paraula, paraula,
També a aquests caldrà engalipar-los.


Hay clientes, tan guarros
Que no se han puesto nunca en remojo.
Pero es preciso engatusarlos
Palabra, palabra
Es preciso también engatusarlos.


Qu'ell's leur fassent la courte échelle [x2]
Pour monter au septième ciel [x2]
Les sous, croyez pas qu'ell's les volent
Parole, parole
Les sous, croyez pas qu'ell's les volent

Prendre'ls de la maneta
Per dur-los al setè cel
Els diners, creieu-me, bé que se’ls guanyen
Paraula, paraula
Els diners, creieume, bé que se’ls guanyen.


Auparlos
Hasta el séptimo cielo.
El dinero, creedme, no lo roban
Palabra, palabra
El dinero, creedme, no lo roban.


Ell's sont méprisées du public [x2]
Ell's sont bousculées par les flics [x2]
Et menacées de la vérole
Parole, parole
Et menacées de la vérole

La gent les menysprea públicament
Els polis les omplen d’empentes
I les amenaça la sífilis
Paraula, paraula
Les amenaça la sífilis.


La gente las desprecia públicamente,
Los polis las empujan
Y son pasto de la sífilis
Palabra, palabra
Y son pasto de la sífilis.


Bien qu'tout' la vie ell's fass'nt l'amour [x2]
Qu'ell's se marient vingt fois par jour [x2]
La noce est jamais pour leur fiole
Parole, parole
La noce est jamais pour leur fiole

Malgrat que es passin la vida fent l’amor
Que es casin vint vegades cada dia
La festa no és mai per elles
Paraula, paraula
La festa no és mai per elles.


Aunque se pasan la vida haciendo el amor
Y se casan veinte veces al día
No habrá boda nunca para ellas
Palabra, palabra
No habrá boda nunca para ellas.


Fils de pécore et de minus [x2]
Ris pas de la pauvre Vénus [x2]
La pauvre vieille casserole
Parole, parole
La pauvre vieille casserole

Fill d’una puta i d’un tarat
No et rigues de la pobra Venus
La pobra vella ramera
Paraula, paraula
La pobra vella ramera.


Hijo de una puta y de un tarado
No te rías de la pobre Venus
La pobre vieja ramera
Palabra, palabra
La pobre vieja ramera.


Il s'en fallait de peu, mon cher [x2]
Que cett' putain ne fût ta mère [x2]
Cette putain dont tu rigoles
Parole, parole
Cette putain dont tu rigoles

De poc ha estat, xiquet
Que aquesta puta no fos ta mare,
Aquesta puta de la que te’n rius
Paraula, paraula
Aquesta puta de la que te’n rius.

De poco ha ido, muchacho
Que esta puta no fuera tu madre
Esta puta de la que te ríes
Palabra, palabra
Esta puta de la que te ríes.



Però hi ha una altra forma d'encarar aquest tema. Tots ens prostituïm en algun moment o altre, al treball, a casa, a la vida.

Açò és el que ens diu Pau Riba en aquesta cançó inclosa al àlbum Diòptria.





VOSTÈ (TU, TU MATEIXA)

T'has omplert els ulls de flors,
i la boca, nas i orelles
per ignorar el crit i el plor
tu vols sants, roses i estrelles!

Et tinc a tocar del dit
però no em veus, no pots sentir-me
ets feliç, ets molt feliç
i m'ho diu el teu somriure.
Mira! t'insultaré.
Diré a tots que ets ben podrida
diré que ets prou innocent
però és clar, no pots sentir-me!
Ja crido i no cal cridar
(ja és bo que em facis la cara)
però no m'escoltaràs
perquè no pots escoltar-me
i és que

tens els ulls plens de flors
i la boca nas i orelles
per ignorar el crit i el plor
tu vols sants, roses i estrelles!

Tens molt bona educació
calles sempre i obeeixes
no dius mai que sí o que no
però bé t'amagues i reses.
Mai t'has posat un per què
del que has vist o el que veus ara,
fas el que sempre s'ha fet,
creus perquè creia el teu pare,
vas allà on et fan anar,
fas de gent i així t'agrades,
i se t'han fet els ulls grans,
i la mirada ensucrada.
Perquè

tens els ulls plens de flors
i la boca, nas i orelles
per ignorar el crit i el plor
tu vols sants, roses i estrelles!

T'has casat amb un bon jan
que et fou triat amb esmera
i has sofert la seva carn,
una llei crec que ho esmenta,
Ho has fet sempre amb gran despit,
tot i morir-te'n de ganes,
perquè ets dona per fer fills
i és el Destí qui així ho mana.
T'has casat el cor glaçat
per solucionar la vida
mai no te n'has adonat
t'estic dient prostituta!
però

tens els ulls plens de flors
i la boca, nas i orelles
no veus més enllà del nas
amb els peus en la mentida.

Si m'haguessis sentit bé
t'hauries girat senyant-te,
buscant a per tot qui és
aquella de qui jo parlo
i jo només parlo de tu
que si el món és amarg i brut
n'ets la principal culpable: tu
que els teus fills no saps què parlen,
que les negres les veus blanques, tu,
tu que sempre et justifiques
en la gran maldat dels altres: tu,
tu que amb rams de flors als ulls
et clavaràs patacada: tu,
tu que et moriràs per sempre
l'instant que deixis de viure: tu,
tu que no has fet ni desfet
tu que ni Déu ni el diable et
podran acusar o defensar
perquè

tens els ulls plens de flors
i la boca, nas i orelles
per ignorar el crit i el plor
tu vols sants, roses i estrelles!

USTED (TÚ, TÚ MISMA)

Te has llenado los ojos de flores,
y la boca, nariz y orejas
para ignorar el grito y el llanto
¡tú quieres santos, rosas y estrellas!

Casi puedo tocarte
pero no me ves, no puedes oirme
eres feliz, eres muy feliz
cosa que me dice tu sonrisa.
Mira, te insultaré.
Diré a todo el mundo que estás podrida
pregonaré lo inocente que eres
pero claro ¡no puedes oirme!
Grito, pero no hace falta
(ya es bueno que me mires)
pero no me escucharás
porque no puedes oirme
y es que

tienes los ojos llenos de flores
y la boca, nariz y orejas
para ignorar el grito y el llanto
¡tú quieres santos, rosas y estrellas!

Estás muy bien educada
callas siempre y obedeces
nunca dices sí o no
pero te escondes y rezas.
Nunca te has planteado el por qué
de lo que has visto o de lo que ves,
haces lo que siempre se ha hecho,
crees porque tu padre creía,
vas a donde te hacen ir,
eres como los demás y así te gustas,
y se te han agrandado los ojos,
y se te ha endulzado la mirada.
Porqué

tienes los ojos llenos de flores
y la boca, nariz y orejas
para ignorar el grito y el llanto
¡tú quieres santos, rosas y estrellas!

T'has casat amb un bon jan
que et fou triat amb esmera
i has sofert la seva carn,
una llei crec que ho esmenta,
Ho has fet sempre amb gran despit,
tot i morir-te'n de ganes,
perquè ets dona per fer fills
i és el Destí qui així ho mana.
T'has casat el cor glaçat
per solucionar la vida
mai no te n'has adonat
t'estic dient prostituta!
però

Te has casado con un buen tío
que te fue elegido con esmero
y has sufrido su carne,
una ley creo que lo dice,
lo has hecho con gran despecho,
aunque te morías de ganas,
porque eres mujer para parir hijos
y es el Destino quien así lo ordena.
Te has casado con el corazón helado
para solucionar tu vida
nunca te has dado cuenta
¡te estoy llamando prostituta!
pero

tienes los ojos llenos de flores
y la boca, nariz y orejas
no ves más allá de la nariz
estás instalada en la mentira.

Si me hubieras oído bien
te habrías vuelto santiguándote,
buscando por todas partes quien es
aquella de la que hablo
y yo únicamente hablo de tí
que si el mundo es amargo y sucio
eres la principal culpable: de tí
que ignoras de qué hablan tus hijos,
que lo negro lo ves blanco, de tí,
de tí que siempre te justificas
en la gran maldad de los otros: de tí,
de tí que con ramos de flores en los ojos
te darás una hostia, de tí,
de tí que te morirás para siempre
en el mismo instante en que dejes de vivir, de tí,
de tí, que no has hecho ni deshecho
de tí a quien ni Dios ni el diablo te
podrán acusar ni defender
porqué

tienes los ojos llenos de flores
y la boca, nariz y orejas
para ignorar el grito y el llanto
¡tú quieres santos, rosas y estrellas!

divendres, 28 d’agost del 2009

El club de la cançó. Cançó 7 en colors. Pau Riba. El País Basc. Raimon

Avui Karmen ha elegit com a tema Colors.

De Pau Riba, porto la "Cançó número 7 En Colors", una tendra història, una mica surrealista si voleu, de l'enfant terrible de la cançó catalana, incluida al seu mític àlbum, Diòptria.




CANÇÓ 7a EN COLORS

I
Ha plogut sobre el meu cap
i ha crescut herba molt fresca
he sortit a passejar
la testa florida i verda
perquè també s'hi han fet flors
com si jo fos una gerra
després ha sortit el sol
i he sentit olor de terra

Fixa't jo quin cap més verd
quina enveja, quina enveja!
papallones i ocellets
s'hi posen i les abelles
Fixa't jo quin cap més verd
quina enveja, quina enveja!

II
El vent m'ha dut grans de blat
i com que ja és primavera
les espigues s'han llevat
per damunt dels brins de l'herba
i han cobert les flors del foc
car també han crescut roselles
i per fer-me un cap tot d'or
el sol m'ha pansit la gespa.

Fixa't jo quin cap més groc
quina enveja, quina enveja!
papallones i ocellots
s'hi posen i les abelles
Fixa't jo quin cap més groc
quina enveja, quina enveja!

III
L'estiu m'ha dut la calor
i ha arribat el temps de sega
he anat a cal segador
-vinc perquè em segueu la testa
podeu segar tot el blat
però per res ni una rosella!
i he sortit al carrer gran
amb la testa ben vermella

Fixa't jo quin cap vermell
quina enveja, quina enveja!
papallones i grans ocells
s'hi posen i les abelles
Fixa't jo quin cap vermell
quina enveja, quina enveja!
oh, quina enveja em tens
oh, quina enveja em tens
oh, quina enveja em tens

IV
Les roselles s'han pansit
la tardor no té donzelles
i els meus cabells blancs i fins
m'han omplert de nou la testa
l'hivern m'ha cobert de neu
m'ha robat les flors i l'herba
i el fred m'ha fet presoner
amb el cap blanc com la pedra.

Fixa't jo quin cap més blanc
quina enveja, quina enveja!
ni papallones ni ocells
s'hi posen ni les abelles
On és la pluja on és?
On és el blat, on és l'herba?
On és la pluja, on és?

On és la pluja, on és?
on és, on és, on és?
on és la pluja, on és?

CANCION 7ª EN COLORES
I
Ha llovido sobre mi cabeza
Y ha crecido hierba muy fresca
He salido a pasear
La testa florida y verde
Porque también han crecido flores
Como si yo fuera una maceta
Después ha salido el sol
Y he sentido olor a tierra

Fíjate, yo, ¡qué cabeza más verde!
¡Qué envidia!,¡ qué envidia!
Mariposas y pajaritos
Se posan y las abejas
Fíjate, yo, ¡qué cabeza más verde!
¡Qué envidia!,¡ qué envidia!

II
El viento me ha traído granos de trigo
Y como ya es primavera
Las espigas se han levantado
Por sobre las briznas de hierba
Y han cubierto las flores del fuego
Porque también han crecido amapolas
Y para dorarme totalmente la cabeza
El sol me ha agostado el césped.

Fíjate, yo, ¡qué cabeza más amarilla!
¡Qué envidia!, ¡qué envidia!
Mariposas y pajarracos
Se posan y las abejas
Fíjate, yo, ¡qué cabeza más amarilla!
¡Qué envidia!, ¡qué envidia!

III
El verano me ha traído el calor
Y ha llegado el tiempo de siega
He ido a casa del segador
-Vengo para que me seguéis la testa
Podéis segar todo el trigo
Pero, ¡de ningún modo una amapola!
Y he salido a la calle grande
Con la testa muy roja

Fíjate, yo, ¡qué cabeza más roja!
¡Qué envidia! ¡qué envidia!
Mariposas y grandes pájaros
Se posan y las abejas
Fíjate, yo, ¡qué cabeza más roja!
¡Qué envidia! ¡qué envidia!
Oh, qué envidia me tienes!
Oh, qué envidia me tienes!
Oh, qué envidia me tienes!

IV
Las amapolas se han mustiado
El otoño no tiene doncellas
Y mis cabellos blancos y finos
Han llenado de nuevo mi cabeza
El invierno me ha cubierto de nieve
Me ha robado las flores y la hierba
Y el invierno me ha hecho prisionero
Con la cabeza blanca como una piedra

Fíjate, yo, ¡qué cabeza más blanca!
¡Qué envidia! ¡qué envidia!
Ni mariposas ni pájaros
Se posan, ni las abejas
¿Dónde está la lluvia, dónde?
¿Dónde el trigo?, ¿dónde la yerba?
¿Dónde está la lluvia, dónde?

¿Dónde está la lluvia, dónde está?
¿Dónde, dónde, dónde?
¿Dónde está la lluvia, dónde?




Però també voldria que escoltéssiu una cançó d'en Raimon, dedicada al País Basc. Molta gent pensa que Raimon és un cantant polític, un cantant protesta. Bé, algunes cançons, -més d'una- ha fet en aquest sentit. Però fonamentalment les seves cançons són versions de poetes, i cançons d'amor. Com aquesta que dedica al País Basc, als múltiples colors del verd al País Basc. I és que per als fills de València -aquest país que un dia, fa segles, li va guanyar la mà al desert, i que ara l'està perdent-, contemplar l'exhuberant exhibició de verds a la cornisa cantàbrica i al golf de Biskaia és un espectacle que ens enamora sense remei.




EL PAÍS BASC

Tots els colors del verd
sota un cel de plom
que el sol vol trencar.
Tots els colors del verd
en aquell mes de maig.

Portava el vent la força
d'un poble que ha sofert tant.
Portava la força el vent
d'un poble que ens han amagat.

Tots els colors del verd
sota un cel ben tancat.

I l'aigua és sempre vida
entre muntanyes i valls.
I l'aigua és sempre vida
sota la grisor del cel.

Tots els colors del verd
en aquell mes de maig.

És tan vell i arrelat,
tan antic com el temps
el dolor d 'aquella gent.
És tan vell i arrelat
com tots els colors del verd
en aquell mes de maig.

Tots els colors del verd,
gora Euskadi, diuen fort
la gent, la terra i el mar
allà al País Basc.

EL PAÍS VASCO

Todos los colores del verde
bajo un cielo plomizo
que el sol quiere romper,
Todos los colores del verde
en aquel mes de mayo.

Traía el viento la fuerza
de un pueblo que ha sufrido tanto,
traía la fuerza el viento
de un pueblo que nos han escondido.

Todos los colores del verde
en aquel mes de mayo.

Y el agua es siempre vida
entre montañas y valles
el agua es siempre vida
bajo el gris del cielo.

Todos los colores del verde
en aquel mes de mayo.

Es tan viejo y arraigado
tan antiguo como el tiempo
el dolor de aquella gente,
Es tan viejo y arraigado
como todos los colores del verde
en aquel mes de mayo.

Todos los colores del verde
gora euskadi dicen en alto,
la gente, la tierra y el mar
allá en el País Vasco.




Per acabar vull donar les gràcies a Rosa, per haver-me ajudat pujant aquesta última cançó, ja que continuo incapaç de fer-ho, i encara ignoro per què. Sap algú d'algun altre repositori on poder pujar les cançons?


Trobareu altres cançons sobre aquest tema a:

agueda
cata
conciertoarte
Cristina
Estoesplanb
Gatita
Hurano
Jose Mari
Karmenj
Lita
Mariana
Mayka
Nire
Noah
Nyna
Proparoxitono
Rosa
FJNC
Imerburu
Guille
Iñaki
Erprofe
Sarcaes
Celia
Arice
GriseoMitran
CortesAmador

divendres, 3 de juliol del 2009

El club de la cançó. La flor del taronger. Pau Riba

Avui, cata ha proposat com a tema de la setmana "les flors". De manera que entre les innumerables cançons que en el títol o en el text contenen aquesta paraula bé genèrica, bé particularitzada: lliris, roses, azutzenes, etc. he elegit aquesta de Pau Riba: La flor del taronger, continguda al disc Licors, editat l'any 77.










LA FLOR DEL TARONGER

Pau Riba

Vaig ser indigne del teu somni,
del teu regne d'ilusions
i com un cec dut pel dimoni
vaig fruir la destrucció.

Ara em fan mal les teus llàgrimes
i em fereix el teu dolor
i no puc fugir ni refugiar-me
dins un mur de contrició.

Jo no vull fer-te oblidar
ni vull fer-me perdonar
només vull que quedi tot
on el temps ho va deixar

No sé si fou necessari
odiar per estimar
ni sé si fou imprescindible
destruir per construir

però el destí és inexorable
i el que has fet no es pot desfer
l'arrepentiment no esborra
els fets gravats en la roda del temps

perquè l'atzar té una llei pròpia
no hi taronja sense flor del taronger,
l'efemèrides del temps exacte
només satisfà el present.

Vaig ser indigne del teu somni
del teu regne d'ilusions
i com un cec dut pel dimoni
vaig fruir la destrucció.

Ara em fan mal les teves llàgrimes
i em fereix el teu dolor
i no puc fugir ni refugiar-me
dins un mur de contrició.

No et demano confiança
i tampoc és fe ni esperança
només vull que ho deixis fer
i el temps ja ho posarà en clar.


LA FLOR DEL NARANJO

Pau Riba

Fui indigno de tu sueño
de tu reino de ilusiones
y como un ciego llevado por el demonio
disfruté con la destrucción

Ahora me duelen tus lágrimas
y me hiere tu dolor
y no puedo huir ni refugiarme
en un muro de contrición

Yo no quiero hacerte olvidar
ni quiero hacerme perdonar
sólo quiero que todo se quede
allá donde el tiempo lo dejó

No sé si fue necesario
odiar para amar
ni sé si fue imprescindible
destruir para construir

Pero el tiempo es inexorable
y lo que has hecho no se puede deshacer
el arrepentimiento no borra
los hechos grabados en la rueda del tiempo

Porque el azar tiene su propia ley
no hay naranjas sin flor del naranjo
la efemérides del tiempo exacto
sólo satisface al presente

Fui indigno de tu sueño
de tu reino de ilusiones
y como un ciego llevado por el demonio
disfruté con la destrucción

Ahora me duelen tus lágrimas
y me hiere tu dolor
y no puedo huir ni refugiarme
en un muro de contrición

No te pido confianza
y tampoco es fe ni esperanza
solo quiero que lo dejes estar
y el tiempo ya lo podrá en claro


Trobareu altres cançons sobre aquest tema a:

agueda
cata
conciertoarte
Cristina
Estoesplanb
Gatita
Hurano
Jose Mari
Karmenj
Lita
Mariana
Mayka
Nire
Noah
Nyna
Proparoxitono
Rosa
FJNC
Imerburu
Guille
Iñaki

divendres, 30 de gener del 2009

Taxista. Pau Riba

I avui acabem amb la darrera cançò de Diòptria. Taxista.

Per si us interessa aquestes són les cançons dels dos cd's que componen l'àlbum

Les he anat publicant, encara que desordenades, els darrers divendres amb les etiquetes pau riba i diòptria.

Dioptria I

1 Kithou
2 Rosa d'Abril (l'amor s'hi posa)
3 Noia de porcel·lana
4 Ars erotica (non est mihi)
5 Ja s'ha mort la besàvia
6 Helena desenganya't
7 Mareta bufona
8 Vostè (tu, tu mateixa)

Dioptria II

1 Cançó 7ª en colors
2 L'home estàtic
3 Simfonia num 1 (d'una nit d'un matí de nadal)
4 Simfonia num 2 (d'uns déus, d'uns homes)
5 Simfonia num 3 (d'un temps, d'uns botons)
6 Taxista




TAXISTA

Taxista
ja no vaig al cel
però no t'hi poses trist i queda't els diners
busca un nou passatge jo me'n vaig a peu

trobaràs potser una noia fent senyal amb una mà
tu faràs girar la porta i ella pujarà al davant
mirarà pel parabrises i tu endevinaràs on va
posaràs el cotxe en marxa i el motor se us endurà

taxista
no preguntis res
no baixis bandera tot anirà bé
fes la carretera i no pensis res més

veuràs com per les finestres els minuts es tornen d'or
com el dia es torna càlid i els colors es fan tresors
i com entre els camps de taronges i els prats verds coberts de grocs
anireu ficant-vos dintre d'una immensa flor de foc

Ah, taxista
t'he de dar un consell
que si és que aquesta història es fa realitat
oblida la pena ja no hi prendràs pas

sé que al cap de poca estona ella es posarà al volant
i el teu cotxe com un còndor es començarà a enlairar
volarà entre els núvols, tots els mars, dins dels volcans,
i per buits de nits eternes amb els astres per companys

taxista
ja no et caldran telescopis per entrar al regne del cels
ja no et caldran calidoscopis per ser un fill de l'univers
ja no et caldran microscopis per enfonsar-te en l'infern
ni et caldran estetoscopis per trobar l'amor etern

Taxista
sort
que tinguis sort

TAXISTA

Taxista
ya no voy al cielo
pero no te entristezcas y quédate el dinero
busca otro pasajero yo me largo a pie

Encontrarás quizás una muchacha levantando la mano
tu abrirás la puerta y ella subirá delante
mirará por el parabrisas y adivinarás a dónde va
pondrás el coche en marcha y el motor os llevará

taxista
no preguntes nada
no bajes bandera, todo irá bien
haz la carretera y no pienses en nada más

verás como por las ventanas los minutos se vuelven de oro
cómo el día se vuelve cálido y los colores se hacen tesoros
y cómo entre los campos de naranjas y los prados verdes cubiertos de amarillos
iréis metiéndoos dentro de una inmensa flor de fuego

Ah, taxista
te tengo que dar un consejo
que si acaso esta historia se hace realidad
olvida la pena, ya no volverás a tener

sé que al cabo de un rato ella se pondrá al volante
y tu coche como un cóndor empezará a elevarse
volará entre las nubes, todos los mares, dentro de los volcanes,
y por vacíos de noches eternas con las estrellas por compañía

taxista
ya no necesitarás telescopios para entrar en el reino de los cielos
ya no necesitarás calidoscopios para ser un hijo del universo
ya no necesitarás microscopios para hundirte en el infierno
ni necesitarás estetoscopios para encontrar el amor eterno

taxista
suerte
que tengas suerte

divendres, 23 de gener del 2009

Simfonia num 3 (d'un temps, d'uns botons). Pau Riba

A poc a poc el disc va arribant a la seua fi. Avui, de Diòptria, us porte la Simfonia num 3 (d'un temps, d'uns botons)

Una de les lletres més surrealistes i hippies del disc. O pot ser horaciana?

Segur que el seu avi Carles Riba, el gran poeta de Súnion, o d'Elegies de Bierville, se'n sentiria orgullós del net.




SIMFONIA NUM 3 (D'UN TEMPS, D'UNS BOTONS)

Amb les sabates descordades
sense mitjons als peus
amb un barret de palla al cap
ple de botons
he anat a seure al jardinet dels lliris
en espera del bon temps.(bis)

Anava per la regadora de zenc
que es mor de set de l’estiu
però en decantar el cos
de la cadira
se n’han anat tots els botons
I m’he posat a riure
de tant babau com sóc.(bis)

El terra ple de botons blancs
el sol encara fresc i l’aire fresc l l’aire fi
com una mandra i com una son
m’han fet posar malalt de poesia
us pensareu que és tot una mentida
però jo no us diré ni si ni no. (bis)

Només m’he tret una sabata
perquè se m’ha adormit un peu
i ha vingut una mosca
segurament la del bon temps
i m’ha semblat significatiu
i m’he posat content.(bis)

Diria que ja som a la Primavera
perquè sento l’olor que fa
i és l’hòstia de bonic el terra ple de botons.
els cucs de Sant Antoni
el peu adormit, el sol, la regadora
i les herbes del jardí. (bis)

Però quina por si vingués algú
i em trobés adormit el peu
i tots els botons per terra
i la regadora de zenc
i sense mitjons
i el barret al cap, i el barret al cap tot ple de botons.
Oh quina por, quina por que em fa...

Amb les sabates descordades
sense mitjons als peus
amb un barret de palla al cap
ple de botons
he anat a seure al jardinet dels lliris
en espera del bon temps.(bis)

SINFONÍA NUM 3 (DE UN TIEMPO, DE UNOS BOTONES)

Con los zapatos desatados
sin calcetines en los pies
con un sombrero de paja en la cabeza
lleno de botones
he ido a sentarme en el jardincito de los lirios
a esperar el buen tiempo (bis)

Iba a coger la regadera de cinc
que se muere de sed en el verano
pero al inclinar el cuerpo
desde la silla
se me han caído todos los botones
y me he echado a reir
de lo tonto que estoy (bis)

El suelo lleno de botones blancos
el sol todavía fresco y el aire fresco y el aire fino
como una pereza y como una somnolencia
me han hecho ponerme enfermo de poesía
creeréis que todo es mentira
pero yo no os diré ni sí ni no. (bis)

Sólo me he quitado un zapato
porque se me ha dormido un pie
y ha llegado una mosca
seguro que la del buen tiempo
y me ha parecido significativo
y me he alegrado. (bis)

Diría que ya estamos en primavera
porque siento el olor que hace
y es la hostia de bonito ver el suelo lleno de botones
las cochinillas
el pie dormido, el sol, la regadera
y las hierbas del jardín (bis)

Pero qué miedo si viniera alguien
y me viera con el pie dormido
y todos los botones por tierra
y la regadera de cinc
y sin calcetines
y el sombrero en la cabeza, y el sombrero en la cabeza lleno de botones
Oh qué miedo, qué miedo me da...

Con los zapatos desatados
sin calcetines en los pies
con un sombrero de paja en la cabeza
lleno de botones
he ido a sentarme en el jardincito de los lirios
a esperar el buen tiempo (bis)

divendres, 16 de gener del 2009

Simfonia num 2 (D'uns déus, d'uns homes)

Continuem amb el disc Diòptria de Pau Riba.

Aquesta vegada amb la Simfonia num 2 de la segona part de Diòptria (dedicada als homes, de la mateixa forma que la primera estava dedicada a les dones)

Aquesta segona part, publicada al 1970 sembla una propaganda electoral abans de temps.

Escoltem-la




SIMFONIA NÚM. 2: D'UNS DÉUS, D'UNS HOMES

(1ª part)

1. Pugeu a la barca, que naufragarem!
'nirem mar endintre fins a perdre el món
sobre l'aigua verda, sota el blau del cel
'manyagats de dia pels esclats del sol
embriacs de lluna i silenci d'estels
'ribarem molt lluny on, voltats d'horitzó,
trencarem la barca i ens enfonsarem.

2. Pugeu a la barca, que naufragarem!
tothom pensarà que ja ens hem ofegat
però ja podeu riure perquè no ho farem
quan hom no ho desitja, hom no es nega mai
'nirem sota l'aigua amb els ulls ben oberts
buscant per la història morta el rei dels mars
Algun peix dels 'rojos' ja ens dirà allà on és.

3. Pugeu a la barca, que naufragarem!
Neptú ens dirà hola amb ulls omnipotents
“—No fotem candela, tros de rei vellet,
que l'absolutisme se l'ha endut el vent”
El rei de les barbes veurà bé on anem
“—M'agradeu, grans brètols!” —dirà astutament
“—Teniu bona fusta i sabeu què voleu!”

(2ª part)

4. Pugeu a la barca, que naufragarem!
farem la república amb jo president
vosaltres ministres i el rei res de res
omplint-li la bossa ja el tindrem content
Amb les mars unides sota un sol govern
N’hi tindrem de sobra per fer el que farem
tindrem molta més força que el món de l'Oest

5. Pugeu a la barca, que naufragarem!
crearem un déu i farem tempestats
llençarem en terra mig mar tot sencer
amb grans maremàgnums nodrirem l'espant
sobre cada onada un gran cartell imprès:
“Tots els calés vostres llenceu-los al mar
que el gran déu de l'aigua ja té el misto encès”.

6. Pugeu a la barca, que naufragarem!
quan tots els diners del món siguin al fons
tornarem la calma i no els recollirem
'gafarem els peixos i tant sí com no
farem que se'ls mengin del primer al darrer
Després tornarem a les terres d'on som:
si avui fem verema, demà follarem.

SINFONÍA NUM 2: DE UNOS DIOSES, DE UNOS HOMBRES

(1ª parte)

1. ¡Subid a la barca, que vamos a naufragar!
iremos mar adentro hasta perder de vista la tierra
sobre el agua verde, bajo el azul del cielo
acariciados de día por los rayos del sol
ebrios de luna y silencio de estrellas
llegaremos muy lejos a donde, rodeados de horizonte,
romperemos la barca y nos hundiremos.

2. ¡Subid a la barca, que vamos a naufragar!
todos creeran que ya nos hemos ahogado
pero cómo nos vamos a reir porque no lo haremos
cuando uno no quiere, no se ahoga nunca
iremos por debajo del agua con los ojos abiertos
buscando por la historia muerta al rey de los mares
Algún pescado de los "rojos" ya nos dirá dónde está.

3. ¡Subid a la barca, que vamos a naufragar!
Neptuno nos saludará con ojos omnipotentes
"-No nos jodas, cacho rey viejo,
que el absolutismo se lo ha llevado el viento"
El rey de las barbas tendrá clara nuestra intención
"-¡Me caeis bien, pillastres!" dirá astutamente
"-Tenéis madera y sabéis lo que queréis!"

(2ª parte)

4. ¡Subid a la barca, que naufragaremos!
instauraremos la república, conmigo de presidente
vosotros de ministros y el rey nada de nada
llenándole los bolsillos ya lo tendremos contentos
Con los mares unidos bajo un gobierno único
tendremos de sobra para hacer lo que haremos
tendremos mucha más fuerza que todo el Occidente.

5. ¡Subid a la barca, que vamos a naufragar!
crearemos un dios y convocaremos tempestades
lanzaremos a tierra medio mar de una
con grandes tsunamis alimentaremos el espanto
sobre cada ola un gran cartel impreso:
"Todo vuestro dinero lanzadlo al mar
que el gran dios del agua ya ha encendido la cerilla".

6. ¡Subid a la barca, que vamos a naufragar!
cuando ya todo el dinero del mundo esté en el fondo
restauraremos la calma y no los recogermos
tomaremos a los peces y tanto si quieren como si no
les obligaremos a comérselo del primero al último
Luego regresaremos a las tierras donde nacimos:
si hoy vendimiamos, mañana pisaremos la uva.

divendres, 9 de gener del 2009

Vostè (tu, tu mateixa). Pau Riba

I avui, un cop passades les festes de Nadal, una altra cançó del disc Diòptria. Una amarga cançó d'amor, encara que no ho sembli. Per mi, una de les grans lletres de Riba, i una magnífica cançó.

I una foto d'un jovenet Pau, interpretant-la.




no em direu que no us sembla provativa.




VOSTÈ (TU, TU MATEIXA)

T'has omplert els ulls de flors,
i la boca, nas i orelles
per ignorar el crit i el plor
tu vols sants, roses i estrelles!

Et tinc a tocar del dit
però no em veus, no pots sentir-me
ets feliç, ets molt feliç
i m'ho diu el teu somriure.
Mira! t'insultaré.
Diré a tots que ets ben podrida
diré que ets prou innocent
però és clar, no pots sentir-me!
Ja crido i no cal cridar
(ja és bo que em facis la cara)
però no m'escoltaràs
perquè no pots escoltar-me
i és que

tens els ulls plens de flors
i la boca nas i orelles
per ignorar el crit i el plor
tu vols sants, roses i estrelles!

Tens molt bona educació
calles sempre i obeeixes
no dius mai que sí o que no
però bé t'amagues i reses.
Mai t'has posat un per què
del que has vist o el que veus ara,
fas el que sempre s'ha fet,
creus perquè creia el teu pare,
vas allà on et fan anar,
fas de gent i així t'agrades,
i se t'han fet els ulls grans,
i la mirada ensucrada.
Perquè

tens els ulls plens de flors
i la boca, nas i orelles
per ignorar el crit i el plor
tu vols sants, roses i estrelles!

T'has casat amb un bon jan
que et fou triat amb esmera
i has sofert la seva carn,
una llei crec que ho esmenta,
Ho has fet sempre amb gran despit,
tot i morir-te'n de ganes,
perquè ets dona per fer fills
i és el Destí qui així ho mana.
T'has casat el cor glaçat
per solucionar la vida
mai no te n'has adonat
t'estic dient prostituta!
però

tens els ulls plens de flors
i la boca, nas i orelles
no veus més enllà del nas
amb els peus en la mentida.

Si m'haguessis sentit bé
t'hauries girat senyant-te,
buscant a per tot qui és
aquella de qui jo parlo
i jo només parlo de tu
que si el món és amarg i brut
n'ets la principal culpable: tu
que els teus fills no saps què parlen,
que les negres les veus blanques, tu,
tu que sempre et justifiques
en la gran maldat dels altres: tu,
tu que amb rams de flors als ulls
et clavaràs patacada: tu,
tu que et moriràs per sempre
l'instant que deixis de viure: tu,
tu que no has fet ni desfet
tu que ni Déu ni el diable et
podran acusar o defensar
perquè

tens els ulls plens de flors
i la boca, nas i orelles
per ignorar el crit i el plor
tu vols sants, roses i estrelles!

USTED (TÚ, TÚ MISMA)

Te has llenado los ojos de flores,
y la boca, nariz y orejas
para ignorar el grito y el llanto
¡tú quieres santos, rosas y estrellas!

Casi puedo tocarte
pero no me ves, no puedes oirme
eres feliz, eres muy feliz
cosa que me dice tu sonrisa.
Mira, te insultaré.
Diré a todo el mundo que estás podrida
pregonaré lo inocente que eres
pero claro ¡no puedes oirme!
Grito, pero no hace falta
(ya es bueno que me mires)
pero no me escucharás
porque no puedes oirme
y es que

tienes los ojos llenos de flores
y la boca, nariz y orejas
para ignorar el grito y el llanto
¡tú quieres santos, rosas y estrellas!

Estás muy bien educada
callas siempre y obedeces
nunca dices sí o no
pero te escondes y rezas.
Nunca te has planteado el por qué
de lo que has visto o de lo que ves,
haces lo que siempre se ha hecho,
crees porque tu padre creía,
vas a donde te hacen ir,
eres como los demás y así te gustas,
y se te han agrandado los ojos,
y se te ha endulzado la mirada.
Porqué

tienes los ojos llenos de flores
y la boca, nariz y orejas
para ignorar el grito y el llanto
¡tú quieres santos, rosas y estrellas!

T'has casat amb un bon jan
que et fou triat amb esmera
i has sofert la seva carn,
una llei crec que ho esmenta,
Ho has fet sempre amb gran despit,
tot i morir-te'n de ganes,
perquè ets dona per fer fills
i és el Destí qui així ho mana.
T'has casat el cor glaçat
per solucionar la vida
mai no te n'has adonat
t'estic dient prostituta!
però

Te has casado con un buen tío
que te fue elegido con esmero
y has sufrido su carne,
una ley creo que lo dice,
lo has hecho con gran despecho,
aunque te morías de ganas,
porque eres mujer para parir hijos
y es el Destino quien así lo ordena.
Te has casado con el corazón helado
para solucionar tu vida
nunca te has dado cuenta
¡te estoy llamando prostituta!
pero

tienes los ojos llenos de flores
y la boca, nariz y orejas
no ves más allá de la nariz
estás instalada en la mentira.

Si me hubieras oído bien
te habrías vuelto santiguándote,
buscando por todas partes quien es
aquella de la que hablo
y yo únicamente hablo de tí
que si el mundo es amargo y sucio
eres la principal culpable: de tí
que ignoras de qué hablan tus hijos,
que lo negro lo ves blanco, de tí,
de tí que siempre te justificas
en la gran maldad de los otros: de tí,
de tí que con ramos de flores en los ojos
te darás una hostia, de tí,
de tí que te morirás para siempre
en el mismo instante en que dejes de vivir, de tí,
de tí, que no has hecho ni deshecho
de tí a quien ni Dios ni el diablo te
podrán acusar ni defender
porqué

tienes los ojos llenos de flores
y la boca, nariz y orejas
para ignorar el grito y el llanto
¡tú quieres santos, rosas y estrellas!

divendres, 19 de desembre del 2008

D'una nit, d'un matí de Nadal. Pau Riba. I dues nadales més. Bon Nadal a tots

I avui, a pocs dies de Nadal, voldria proposar-vos una nadala (villancico en espanyol) totalment atípica, com correspon a totes les cançons de Pau Riba, i sobre tot a les del disc Diòptria que estem revisitant.

Aquesta cançó, Simfonia num 1 D'una nit, d'un matí de Nadal, consta de dues parts, la primera de les quals ja havia pujat fa unes setmanes, però ara la tinc completa, així que us propose escoltar-la sencera.




SIMFONIA NUM 1 D'UNA NIT, D'UN MATÍ DE NADAL

1. LA NIT DE NADAL


1. Llum als carrers, de colors,
campanetes i estrelles,
cançons i nadales que s´emporta el vent
pels racons dels carrers plens de gent.
Lluminosa nit de Nadal!

2. Panderetes, simbombes,
trompetes de festa, barrets de paper, grans bigotis postissos, disfresses
i gresca, guitarra i timbal.
La joiosa nit de Nadal!

3. Amb el pas vacil·lant, la trompeta a la boca i l´ampolla a la má, de conyac, tot tocant, tot bevent,
caminant solitari i va i ve
per les Rambles avall.
La serena nit de Nadal!

4. heus aquí la baralla!
La dona que enmig del carrer vol que torni a la casa el marit
i no es gasti els diners convidant embriac
els companys a xampany.
L´amigable nit de Nadal!

5. heus aquí les riuades de gent que només perqué avui és Nadal s´han llançat al carrer disfressats,
fent soroll i cantant i cridant,
i els petits com els grans.
Es la plàcida nit de Nadal;

6. I heus aquí com les putes vestides de festa
quan entren i surten, avui mes que mai,
de les habitacions van cantant,
fent els preus molt mes alts
les cançons del suc de Nadal!

7. I del que era la Fira de Santa Llúcia,
les branques d´avet i de grèvol i els trossos de pi,
ara en resta sols una foguera
a sota de la catedral.
És la santa nit de Nadal!

8. I una cega velleta s´hi acosta i s´adorm
i una dona gitana hi apropa la cara i les mans
dels seus fills que gemeguen
de fred i de gana
és la clara nit de Nadal!

9. Mentre el fum se´n va ple de guspires i mentre un caixó vell s'enfonsa en el foc,
grups de gent que han anat a l'església
se'n va cap a prendre turrons i xampany.
Són poquets que han anat a la missa del gall.
Aquesta és la nit de Nadal!

2. EL MATÍ DE NADAL

1. Tímid, sortirà el sol
i el gall ja haura cantat durant la missa
d'ahir a mitjanit
quan els infants i el vells dormien
potser, si hi ha sort,
l'acollira un tapís blanc de neu festiva
que la gent gran, ahir,
sentí com queia lenta en volves molt petites.

2. Sortirà el sol, silent,
i buscarà els forats de les persianes
i els ulls adormits
que s'han tancat de matinada
ulls morts de la gent
que s'han passat la nit de "tasca" en "tasca"
els buscarà en els llits
i els homes es regiraran tibant les mantes.

3. Despertarà el Nadal!
però els homes no podran alçar la testa
tothom, dut pel son,
ignorarà que sense pressa
tot sol, un bon jai
se'n va petjant la neu blanca vers l'esglesia
i no sabran, tampoc,
que el bon Nadal s'espera ha temps a la finestra.

4. Qui sap si algun infant
despertarà i veurà les cases blanques
i amb crits, molt content,
ho anunciarà als germans i als pares
"Hi ha neu!" cridarà
i els germanets correran a la terrassa
mentre que els grans, també,
per "fe'l" callar voldran tirar-li una sabata.

5. Molt pocs, però uns quants, infants
sortiran gairebé oblidant vestir-se
allà on la neu
serà més blanca i més bonica
i el fred que farà
no el sentiran quan veuran que la joguina
serveix per fer combats
fins que s'aixeca el pare o l'àvia o es trenca un vidre.

6. Uns ninots fets de neu
escoltaran la veu de les campanes
que molt de matí
criden a missa a les criades
que amb fred, potser amb vent,
caminaran arrambades a les cases
des d'on rebran, d'un tir,
la bola blanca que un infant li haurà tirada.

7. Més tard, l'olor del gall
s'escamparà pel pis i per les cambres
i el nas de tothom
s'eixamplarà d'un cantó a l'altre
mentre somriuran
i obriran les parpelles ensonyades
i diran, a poc a poc,
"Per fi Nadal! A veure què ens duran a taula!"

SINFONÍA NUM 1 DE UNA NOCHE, DE UNA MAÑANA DE NAVIDAD

1. NOCHEBUENA


1. Luz en las calles, de colores
campanitas y estrellas
canciones y villancicos que se lleva el viento
por los rincones de las calles cubiertas de gente
Luminosa Noche de Navidad

2. Panderetas, zambombas
trompetas de fiesta, sombreros de papel,
grandes bigotes postizos, disfraces
y gresca, y guitarra y timbal
La alegre Noche de Navidad

3. Con el paso vacilante,
la trompeta en la boca y la botella en la mano
de coñac, tocando y bebiendo caminando solitario
va y viene por las ramblas abajo
La serena Noche de Navidad.

4. Y he aquí la pelea!
la mujer que, en mitad de la calle, quiere que vuelva a casa el marido
y no se gaste el dinero invitando, borracho,
a los compañeros a champagne.
La amigable Noche de Navidad.

5. Y he aquí las riadas de gente
que solo porque hoy es Navidad han salido a la calle disfrazados
haciendo ruido y cantando y gritando
los pequeños y los grandes
Es la plácida Noche de Navidad.

6. Y he aquí como las putas vestidas de fiesta
cuando entran y salen, hoy más que nunca,
de las habitaciones van cantando
haciendo los precios mucho más altos
las canciones del jugo de Navidad.

7. I de lo que era la feria de Santa Lucía
las ramas de abeto y de acebo y los trozos de pino
ahora solo queda una hoguera
abajo de la catedral.
Es la santa Noche de Navidad.

8. Y una ciega viejecita se acerca y se duerme
y una mujer gitana le acerca la cara y las manos
de sus hijos que gimen
de frio y de hambre
Es la clara Noche de Navidad.

9. Mientras el humo se va lleno de centellas
y mientras un viejo cajón se hunde en el fuego
grupos de gente que han ido a la iglesia
se van a tomar turrón y champagne
Son pocos los que han ido a la misa del gallo
Esta es la Noche de Navidad.

2. MAÑANA DE NAVIDAD

1. Tímido, saldrá el sol
y el gallo ya habrá cantado durante la misa
de ayer a medianoche
cuando los niños y los viejos dormían
quizá, si hay suerte,
lo acogerá una alfombra blanca de nieve festiva
que los mayores, ayer,
oyeron mientras caía, lenta, en copos muy pequeños.

2. Saldrá el sol, silencioso,
y buscará las rendijas de las persianas
y los ojos adormecidos
que se han cerrado de madrugada
ojos muertos de la gente
que se ha pasado la noche de tasca en tasca
los buscará en la cama
y los hombres se revolverán estirando las mantas.

3. ¡Despertará la Navidad!
pero los hombres no podrán levantar la cabeza
todo el mundo, empujado por el sueño,
ignorará que sin prisa
sólo, un pobre viejo
se encamina pisando la nieve blanca hacia la iglesia
y no sabrá, tampoco,
que la buena Navidad aguarda ya hace tiempo en la ventana.

4. Quién sabe si algún niño
despertará y verá las casas blancas
y a gritos, muy contento,
lo anunciará a los hermanos y a los padres
"¡Hay nieve!" gritará
y los hermanitos correran hacia el balcón
mientras que los mayores, también,
para hacer que se calle intentarán lanzarle un zapato.

5. Muy pocos niños, pero algunos,
saldrán olvidándose casi de vestirse
allá donde la nieve
será más blanca y más bonita
y el frío que hará
no lo sentirán cuando verán que el juguete
sirve para hacer combates
hasta que se levante el padre o la abuela o se rompa un cristal.

6. Unos muñecos de nieve
escucharán la voz de las campanas
que muy temprano
llaman a misa a las criadas
que con frío, quizás con viento,
caminarán pegadas a las casas
desde las que les alcanzará, de un tiro,
la bola blanca que un niño les habrá lanzado.


7. Más tarde, la olor del gallo
se esparcirá por el piso y las habitaciones
y la nariz de todos
se ensanchará de un lado a otro
mientras sonreirán
y abrirán los párpados soñolientos
y dirán, poco a poco,
"¡Por fin Navidad! ¡A ver qué nos pondrán en la mesa!"


I com que avui em sent esplèndid acabaré amb dues nadales més. Una espanyola, molt i molt antiga, i més bonica, encara:


Riu Riu Chiu






I una altra nadala tradicional més, aquesta catalana, El Cant dels Ocells, en la extraòrdinaria versió i interpretació de Pau Casals.




BON NADAL A TOTS

divendres, 12 de desembre del 2008

Mareta bufona. Pau Riba

I una altra cançó estranya de Pau Riba en aquest disc Diòptria que estem visitant.

Qui és el destinatari? Un bebé de pocs mesos, com sembla? O es tracta realment d'una mare amb demència senil avançada, una mare amb Alzheimer?

Quan per primer cop la vaig sentir, allà als llunyans anys setanta, ho tenia clar. Ara, després d'haver viscut la malaltia de ma mare, m'entren els dubtes.




MARETA BUFONA

Mare digues-m’ho, quants anyets tens?

Madre dímelo, ¿cuantos añitos tienes?

Au va mamà, au va mamà, au va mamà.

Vamos mamá, vamos mamá, vamos mamá.

Oh mare, digues, va, quants anyets tens?

Oh madre, di, vamos, ¿cuantos añitos tienes?

Au va mamà, au va mamà, au va mamà.

Vamos mamá, vamos mamá, vamos mamá.

No tinguis vergonya mare, fes-ho així amb els dits.

No tengas vergüenza madre, hazlo así con los dedos.

Oh va mare, corre, que t’estem esperant,

Oh vamos madre, corre, que te estamos esperando,

Va mareta bufona, mare, corre, digues quants anys tens.

Vamos madrecita bonita, madre, corre, di cuantos años tienes.

Mare, mare, salero, va que t’estem esperant.

Madre, madre, salero, vamos, que te estamos esperando.

Si no m’ho dius, mareta, no, no, no, no, no, no et donarem caramels,

Si no me lo dices, madrecita, no, no, no, no, no te daremos caramelos,

Oh mare, digues, va, quants anyets tens?

Oh madre, di, vamos, ¿cuantos añitos tienes?

Au va mamà, au va mamà, au va mamà.

Vamos mamá, vamos mamá, vamos mamá.

Oh mare, corre, va, quants anyets tens?

Oh madre, corre, va, ¿cuantos añitos tienes?

Au va mamà, au va mamà, digues, mamà,

Vamos mamá, vamos mámá, di, mamá.

No, no tingues vergonya mare, fes-ho així amb els dits.

No, no tengas vergüenza, madre, hazlo así con los dedos.

Au va mare, sigues bona minyona, digues quants anys tens.

Vamos madre, sé buena chica, di cuantos años tienes.

divendres, 5 de desembre del 2008

Helena, desenganya't. Pau Riba

I avui continuem amb el disc Diòptria de Pau Riba, amb la cançó Helena, desenganya't

Una tendra balada, això sí, amb una mala bava que impressiona.



HELENA, DESENGANYA'T

Helena: ara ja ets gran,
ja ets una noia,
se t'ha encès el cos,
els pits t'han crescut
i ara alces la cara;
t'hem de dir que els Déus
foren sempre els pares.

HELENA, DESENGÁÑATE

Helena: ahora ya eres mayor,
ya eres una muchacha,
se te ha encendido el cuerpo,
los pechos te han crecido
y ahora levantas tu cara;
te tenemos que contar que los Dioses
siempre fueron los padres.

dissabte, 29 de novembre del 2008

Ars erotica (non est mihi). Pau Riba

I avui, una nova cançó del disc Diòptria. Ars erotica (non est mihi) que, si mal no recorde del meu oblidat llatí, ha de significar una cosa així, com "L'art eròtic no és per mi"

No us recorda, una mica només, al Frank Zappa?




ARS EROTICA (NON EST MIHI)

Pau Riba

Ai Conxita Cases si en fa d'anys, si en fa d'anys (bis)
més de quinze i més de vint
tant a dins com fora el llit
que somnies en casar-te
per poder nomenar pare
a qui sigui el teu marit

Ai, Conxita Cases en tants anys, en tants anys (bis)
mai no t'has pintat els llavis
mai no t'has pintat els ulls
no t'has posat mai color
ni a les galtes ni al mentó
ni tant sols mal perfum

Ai, Conxita Cases d'anys ençà, d'anys ençà (bis)
sempre has dut calces enormes
i uns sostens com sacs de gra
samarretes amb floretes
i uns enagos amb puntetes
i les lligues molt avall

Ai, Conxita Cases tens trenta anys, tens trenta anys (bis)
i ets un mamellot de grassa
però tu dius que ja està bé
perquè vols un ventre enorme
per parir uns fills ben hermosos,
que si no, surten mal fets, surten mal fets.

Ai Conxita Cases, no digues que no. Que tothom ho sap.

Ai, Conxita Cases fa trenta anys, fa trenta anys (bis)
que ets un mamellot de grassa
però tu dius que ja està bé
tu vols que els fills se't facin homes
sans i exempts d'instints eròtics
de petits vols dormir amb ells

Ai Conxita Cases si en fa d'anys, si en fa d'anys (bis)
més de quinze i més de vint
tant a dins com fora el llit
que somnies en casar-te
per poder nomenar pare
a qui sigui el teu marit
Conxita!

*************************

ARS EROTICA (NON EST MIHI)

Ay Conxita Cases si hace años, si hace años (bis)
más de quince y más de veinte tanto dentro como fuera de la cama
que sueñas en casarte
para poder llamar padre
a quien sea tu marido


Ay Conxita Cases durante tantos años, durante tantos años (bis)
nunca te has pintado los labios,
nunca te has pintado los ojos,
nunca te has puesto colorete
ni en las mejillas ni en el mentón
ni siquiera un mal perfume

Ay Conxita Cases, de años acá, de años acá (bis)
siempre te has puesto bragas enormes
y unos sostenes como sacos de trigo
camisetas a flores
y enaguas con puntilla
y las ligas caídas.

Ay Conxita Cases tienes treinta años, tienes treinta años (bis)
y eres una bola de grasa
pero tú dices que ya está bien
porque quieres un vientre enorme
para parir unos hijos bien hermosos,
que si no, salen mal hechos, salen mal hechos.

Ay Conxita Cases, no digas que no. Que todo el mundo lo sabe.

Ay Conxita Cases hace treinta años, hace treinta años (bis)
que eres un bulto de grasa
pero tu dices que ya está bien,
tú quieres que los hijos se te hagan hombres
sanos y exentos de instintos eróticos
de pequeños quieres dormir con ellos.

Ay Conxita Cases si hace años, si hace años (bis)
más de quince y más de veinte 
tanto dentro como fuera de la cama
que sueñas en casarte
para poder llamar padre
a quien sea tu marido

divendres, 21 de novembre del 2008

Rosa d'Abril. Pau Riba

Continuant amb les cançons del divendres nit, del disc Diòptria, avui propose Rosa d'Abril.

Els catalans han sabut imposar al món un bonic costum cultural:

Pel 23 d'Abril, dia de Sant Jordi, i commemoració de Cervantes i de Shakespeare: Per Sant Jordi un llibre i una rosa.



Pau Riba, iconoclasta com sempre, ens diu en aquesta cançó a qui li donaria la rosa.





ROSA D'ABRIL (l'amor s'hi posa)

Pau Riba, Dioptria, EDIGSA, 1978

I

És el dia de la rosa
i m'ha sorprés sol, sol, solet.
No sé on ets. Vine'm a veure.
Sé que et dius Elisabet (bis)

II

Ning! M'he fet amb una rosa.
Nang! Tronada tradició!
Però, en fi, he d'entregar-la
i t'ha tocat ser el meu amor. (bis)

III

Per poder entregar la rosa
he fet memòria dels meus flirts.
Fins a cent! Toqui a qui toqui
i a tu t'ha tocat el 100. (bis)

IV

Entre els dits et tinc, la rosa.
Vam ser al llit un temps molt curt,
però ets francesa, ho juraria.
Sols tinc tres records de tu. (bis)

V

Tres colors, i ara, una rosa:
color blau d'alguns petons,
color blanc de bufetades,
i el color roig del rancor. (bis)

VI

No et mereixes tu la rosa,
princeseta del meu cor,
però ets el flirt cent de ma vida
i aquest cop has tingut sort. (bis)

Sort!

VII

Llençaré enlaire la rosa
per si el vent te la vol dur.
Lisa o Bet, no, elis, elis!
Ja mai més pensaré en tu. (4 vegades)


ROSA DE ABRIL (El amor se pone)

I

Es el día de la rosa
y me ha sorprendido, solo, solo, solito.
No sé dónde estás. Ven a verme.
Sé que te llamas Elisabet.(bis)

II

¡Ning! He conseguido una rosa.
¡Nang! Estrambótica tradición.
Pero, en fin, he de entregarla
y te ha tocado ser mi amor.(bis)

III

Para poder entregar la rosa
he recordado mis flirts.
¡Hasta cien! Toque a quien toque.
Y a tí te ha tocado el cien.(bis)

IV

Entre los dedos te la tengo, la rosa.
Compartimos cama muy poco tiempo,
pero eres francesa, lo juraría.
Sólo me quedan tres recuerdos tuyos.(bis)

V

Tres colores y ahora, una rosa,
color azul de algunos besos,
color blanco de bofetadas,
y el color rojo del rencor.(bis)

VI

No te mereces tú la rosa
princesita de mi corazón,
pero eres el flirt que hace cien en mi vida,
y esta vez has tenido suerte.(bis)

Suerte

VII

Lanzaré al aire la rosa
por si el viento te la quisiera llevar.
Lisa o Bet, no, Elis, Elis!
Ya jamás volveré a pensar en tí.(4 veces)

divendres, 14 de novembre del 2008

Kithou. Pau Riba

Seguint amb el disc Diòptria de Pau Riba, avui propose Kithou



KITHOU

Corria com folla, dansava molt bé
Heroica i bonica al mig del carrer
Rodava i girava, s'omplia de vent
i reia i callava i seguia corrent
S'inflava i botava els braços en creu
Tocava la sorra amb les puntes dels peus
i veia la lluna enmig de la nit
Nosaltres miràvem sense fer brogit
Era com un somni d'una nit d'estiu

M'invitava a còrrer i a dansar
Aquesta petita dansadora
Retornava a riure i a cantar
Cantant amb veu encisadora

I estava contenta i era feliç
Tots dos caminàvem fins sobre el pedrís
de la casa blanca quan tothom dormia
quan tothom callava ella em despedia
m'acomiadava fins a l'endemà
llavors em mirava i em dava la mà

Corria com folla, dansava molt bé
Heroica i bonica al mig del carrer
Rodava i girava, s'omplia de vent
i reia i callava i seguia corrent
S'inflava i botava els braços en creu
Tocava la sorra amb les puntes dels peus
i veia la lluna enmig de la nit
Nosaltres miràvem sense fer brogit
Era com un somni d'una nit d'estiu

Es deia Kithou, es deia Kithou....

KITHOU

Corría como loca, bailaba muy bien,
heroica y bonita en mitad de la calle,
rodaba y giraba, se llenaba de viento
y reía y callaba y seguía corriendo
se hinchaba y saltaba y los brazos en cruz
tocaba la arena con las puntas de los pies
y veía la luna en mitad de la noche
nosotros mirábamos sin hacer ruído
era como un sueño de una noche de verano.

Me invitaba a correr y a danzar
aquella pequeña bailadora
volvía a reir y a cantar
cantando con voz encantadora.

Y estaba contenta, y era feliz,
ambos caminábamos sobre el poyo
de la blanca casa cuando todos dormían
cuando todo el mundo callaba ella me despedía
me despedía hasta el día siguiente
entonces me miraba y me daba la mano.

Corría como loca, bailaba muy bien,
heroica y bonita en mitad de la calle,
rodaba y giraba, se llenaba de viento
y reía y callaba y seguía corriendo
se hinchaba y saltaba y los brazos en cruz
tocaba la arena con las puntas de los pies
y veía la luna en mitad de la noche
nosotros mirábamos sin hacer ruído
era como un sueño de una noche de verano.

Se llamaba Kithou, se llamaba Kithou...

divendres, 7 de novembre del 2008

Ja s'ha mort la besàvia. Pau Riba

I continuant amb les cançons del disc Diòptria, una altra cançó trencadora de l'iconoclasta Pau Riba




JA S'HA MORT LA BESÀVIA

1. Pel racó de l'hora baixa
al seu cor es pongué el sol
els seus ulls ja no respiren
i els seus llavis s'han glaçat.
Erta i blanca com un ciri
tot cremant els seus cabells
s'allunyà com les gavines
quan pujava dalt del cel.
De tant en tant es girava
fent-me adéu amb una mà
amb les flors de la mirada
i la cançó dels seus ulls morts.

Ahir es va morir la besàvia
l'àvia també s'ha de morir
la mort de la mare es prepara
i tu, more't pels teus fills!

2. La besàvia ja era morta
jo vaig veure el cos mort nu
entre els seus pits sense vida
la petjada d'una creu.
La besàvia morí blanca
sa pell blanca ignora el sol
blanca d'ànima covarda
sempre ha ignorat els colors.
Al racó de la besàvia
ara hi tinc un tros de món
que no sabia on posar-lo
ara el món s'ha fet més gros.

Ahir es va morir la besàvia
l'àvia també s'ha de morir
la mort de la mare es prepara
i tu, more't pels teus fills!

3. Que jo també em faré pare
que jo també faré fills
tu pariràs nois i noies
que voldran veure'ns morir.
Jo tinc la besàvia morta
l'àvia ja s'està acabant
la mare ja ha fet sa feina
ara tu i jo hem despertat.
Jo estimava la besàvia
la seva mort m'ha entristit
trist de tan content que estava
jo esperava que es morís.

Ahir es va morir la besàvia
l'àvia també s'ha de morir
la mort de la mare es prepara
i tu, more't pels teus fills!

YA SE HA MUERTO LA BISABUELA

1. Por los rincones del atardecer
en su corazón se puso el sol
sus ojos ya no respiran
y sus labios se han enfriado
yerta y blanca como un cirio
sus cabellos de fuego
se alejó como las gaviotas
mientras subía al cielo
De cuando en cuando se volvía
diciéndome adiós con la mano
con las flores de su mirada
y la canción de sus ojos muertos.

Ayer murió la bisabuela
la abuela también se morirá
la muerte de la madre se prepara
y tú, muérete por tus hijos.

2. La bisabuela ya estaba muerta
yo ví su cuerpo muerto y desnudo
entre sus pechos sin vida
la huella de una cruz
La bisabuela murió blanca
su piel blanca ignoró el sol
blanca de alma cobarde
siempre ignorando los colores.
En el rincón de la bisabuela
ahora tengo un trozo de mundo
que no sabía dónde meter
ahora el mundo se ha hecho más grande.

Ayer murió la bisabuela
la abuela también se morirá
la muerte de la madre se prepara
y tú, muérete por tus hijos.

3. Que yo también seré padre
que yo también haré hijos
tú parirás chicos y chicas
que querrán vernos morir.
Yo tengo la bisabuela muerta
la abuela ya se va muriendo
la madre ya ha hecho su trabajo
ahora tú y yo hemos despertado.
Yo quería a la bisabuela
su muerte me ha apenado
triste de tan contento que estaba
yo esperaba que muriese.

Ayer murió la bisabuela
la abuela también se morirá
la muerte de la madre se prepara
y tú, muérete por tus hijos.

dissabte, 1 de novembre del 2008

Simfonia núm 1 Pau Riba

Bé, avui divendres nit o dissabte matinada, continue amb el disc Diòptria, aquesta vegada amb una cançó: Simfonia núm 1 "Aquesta és la nit de Nadal"

La deixe amb un vídeo on la canta unplugged en una entrevista a la televisió i, sense imatges, amb la versió del disc Diòptria.

Primer aquesta versió del disc



i ara amb el vídeo, quan Pau Riba tenia les primeres orelletes.



I aquesta és la lletra

SIMFONIA NUM 1 LA NIT DE NADAL

1. Llum als carrers, de colors, 
campanetes i estrelles, 
cançons i nadales que s´emporta el vent 
pels racons dels carrers plens de gent. 
Lluminosa nit de Nadal! 

2. Panderetes, simbombes, 
trompetes de festa, barrets de paper, grans bigotis postissos, disfresses 
i gresca, guitarra i timbal. 
La joiosa nit de Nadal! 

3. Amb el pas vacil·lant, la trompeta a la boca i l´ampolla a la má, de conyac, tot tocant, tot bevent,
caminant solitari i va i ve
per les Rambles avall. 
La serena nit de Nadal! 

4. heus aquí la baralla! 
La dona que enmig del carrer vol que torni a la casa el marit 
i no es gasti els diners convidant embriac
els companys a xampany.
L´amigable nit de Nadal! 

5. heus aquí les riuades de gent que només perqué avui és Nadal s´han llançat al carrer disfressats, 
fent soroll i cantant i cridant, 
i els petits com els grans. 
Es la plàcida nit de Nadal; 

6. I heus aquí com les putes vestides de festa
quan entren i surten, avui mes que mai,
de les habitacions van cantant, 
fent els preus molt mes alts
les cançons del suc de Nadal! 

7. I del que era la Fira de Santa Llúcia, 
les branques d´avet i de grèvol i els trossos de pi,
ara en resta sols una foguera 
a sota de la catedral. 
És la santa nit de Nadal! 

8. I una cega velleta s´hi acosta i s´adorm 
i una dona gitana hi apropa la cara i les mans 
dels seus fills que gemeguen 
de fred i de gana 
és la clara nit de Nadal! 

9. Mentre el fum se´n va ple de guspires i mentre un caixó vell s'enfonsa en el foc, 
grups de gent que han anat a l'església 
se'n va cap a prendre turrons i xampany.
Són poquets que han anat a la missa del gall.
Aquesta és la nit de Nadal! 

SINFONÍA NUM 1 LA NOCHE DE NAVIDAD

1. Luz en las calles, de colores
campanitas y estrellas
canciones y villancicos que se lleva el viento
por los rincones de las calles cubiertas de gente
Luminosa Noche de Navidad

2. Panderetas, zambombas
trompetas de fiesta, sombreros de papel, 
grandes bigotes postizos, disfraces
y gresca, y guitarra y timbal
La alegre Noche de Navidad

3. Con el paso vacilante, 
la trompeta en la boca y la botella en la mano
de coñac, tocando y bebiendo caminando solitario
va y viene por las ramblas abajo
La serena Noche de Navidad.

4. Y he aquí la pelea!
la mujer que, en mitad de la calle, quiere que vuelva a casa el marido
y no se gaste el dinero invitando, borracho,
a los compañeros a champagne.
La amigable Noche de Navidad.

5. Y he aquí las riadas de gente
que solo porque hoy es Navidad han salido a la calle disfrazados
haciendo ruido y cantando y gritando
los pequeños y los grandes
Es la plácida Noche de Navidad.

6. Y he aquí como las putas vestidas de fiesta
cuando entran y salen, hoy más que nunca, 
de las habitaciones van cantando
haciendo los precios mucho más altos
las canciones del jugo de Navidad.

7. I de lo que era la feria de Santa Lucía
las ramas de abeto y de acebo y los trozos de pino
ahora solo queda una hoguera
abajo de la catedral.
Es la santa Noche de Navidad.

8. Y una ciega viejecita se acerca y se duerme
y una mujer gitana le acerca la cara y las manos
de sus hijos que gimen
de frio y de hambre
Es la clara Noche de Navidad.

9. Mientras el humo se va lleno de centellas
y mientras un viejo cajón se hunde en el fuego
grupos de gente que han ido a la iglesia
se van a tomar turrón y champagne
Son pocos los que han ido a la misa del gallo
Esta es la Noche de Navidad.