Divendres cançó. Hara nun diran. Mafalda Arnauth

I avui, continuant amb el projecte Etxea, el tall vuité del primer Cd, Hara nun diran, una preciosa cançó d'emigració, cantada per Mafalda Arnauth, una de les millors fadistes actuals, digna hereva d'Amália Rodrigues.

Però abans alguns dibuixos més

HARA NUN DIRAN
(Iparragirre)

Hara nun diran mendi maiteak!
Hara nun diran zelaiak!
Basarri eder zuri-zuriak
iturri eta ibaiak.
Hendaian nago txoraturikan
zabal-zabalik begiak
hara España, lur hoberikan
ez du Europa guziak.

Gero pozik bai Donostiara
Okendoarren lurrera
zeru polit hau utzi beharra
nere anaiak, hau pena!
Irutxulueta maitagarria
lore-tokia zu zera
Veneziaren grazi guziak
gaur Donostian badira.

Oi, Euskal Herri, eder maitea!
Hara hemen zure semia
bere lurrari muin egitera
beste gabe etorria.
Zuregatikan emango nuke
pozik bai nere bizia
beti zuretzat hil arteraino
gorputz ta arima guzia.

Agur bai, agur, Donostiako
nere anaia maitiak
Bilbaotikan izango dira
aita zaharraren berriak.
Eta gainera hitz neurtuetan
garbi esanez egiak
Sudamerikan zer pasatzen dan
jakin dezaten herriak.

HARA NUN DIRAN
(Iparragirre)

Ahí están los montes queridos,
ahí están los prados
los caseríos hermosos, blanquísimos,
las fuentes y los ríos.
Estoy en Hendaya loco de contento
los ojos totalmente abiertos;
¡Ahí está España! ¡Tierra mejor
no la hay en Europa entera!

Luego voy feliz a San Sebastián,
a la patria de Oquendo,
¡Qué pena, hermanos,
tener que dejar este cielo tan lindo!
Irutxulueta encantadora,
tú eres un florido jardín;
de Venecia las gracias todas
tiene nuestra Donostia.

¡Oh, Euskal Herria hermosa y querida!
aquí está tu hijo, venido expresamente
a besar tu suelo.
Por ti daría contento mi vida;
y entregarte hasta la muerte
mi cuerpo y alma enteros.

Adiós, pues,
hermanos queridos de Donostia,
desde Bilbao tendréis
noticias del viejo padre;
y además en verso
la verdad claramente contada
de lo que pasa en Sudamérica
para que todos lo sepan.

HARA NUN DIRAN
(Iparragirre)

Allà hi ha els pujols estimats,
allà hi ha els prats
les masies formoses, blanquíssimes,
les fonts i els rius.
Sóc a Hendaya boig d'alegria
els ulls totalment oberts;
Allà hi ha Espanya! Terra millor
no n'hi ha en tot Europa!

Després me'n vaig feliç a Sant Sebastià,
a la pàtria d'Oquendo.
Quina pena, germans,
haver de deixar aquest cel tan preciós!
Irutxulueta encisadora,
tu ets florit jardí;
de Venècia les gràcies totes
té la nostra Donostia.

Oh, Euskal Herria formosa i estimada!
Aquí hi ha el teu fill, vingut expressament a
besar el teu terra.
Per tu donaria content la meva vida;
i entregar-te fins a la mort
el meu cos i ànima sencers.

Adéu, doncs,
estimats germans de Donostia,
des de Bilbao tindreu
notícies del vell pare;
i a més a més en vers
la veritat clarament explicada
del que passa a Sud-amèrica
perquè tothom ho sàpiga.

Divendres cançó. Joxe Migelen batela

I avui, continuant amb Etxea, al tall seté del primer CD una havanera clàssica, cantada per un munt d'amics:

Joao Afonso, Seydu, Vitorino, Leo Minax, Tito Paris, Andres Calamaro i Luis Rami

Però abans, uns quants dibuixos més:

JOXE MIGELEN BATELA

Joxe Migel
Migel Joxe
Joxe Migel
Migel Joxeren batela.

Joxe Migelen batela
txitxarrua ta berdela
Joxe Migelen batela
txitxarroa ta berdela.

Ixasuntziak doiazenian
bixigutan itxasora
neskatilek hartuten dabe
tresna guztien ardura.

Joxe Migel...

Lojetan gertatuten dire
karnada t'aparejuek
biharamongo egunian
prest dana euki daidien.

Joxe Migel...

Lojetako neskatiliak
txalopak datozenian
hasten dira gorabeheretan
otzara zaharren atzian.

Joxe Migel...

JOXE MIGELEN BATELA

José Miguel
Miguel José
José Miguel
El batel de Miguel José

El batel de José Miguel trae chicharro y verdel.

Cuando los barcos salen a la mar a por besugo,
quedan las chicas al cuidado de los utensilios.

Preparan en las lonjas el cebo y los aparejos,
para que al día siguiente lo tengan todo bien preparado.

Cuando llegan las barcas, empieza el ajetreo
de las chicas de las lonjas con sus viejas cestas.

JOXE MIGELEN BATELA

Josep Miquel
Miquel Josep
Josep Miquel
La barca d'en Miquel Josep

La barca d'en Josep Miquel porta sorell i verdet.

Quan els vaixells surten a la mar a la recerca del besuc,
les noies es queden i s'ocupen dels estris.

Preparen a les llotges l'esquer i els ormeigs,
perquè l'endemà ho tinguin tot ben preparat.

Quan arriben les barques, comença l'atrafegament
de les noies de les llotges amb les seves velles cistelles.

Divendres cançó. Ikusten Duzu Goizean. Pedro Guerra

I avui, seguint amb el projecte Etxea, al tall número 7, una cançó de Jean Baptiste Elinzanburu, un basc francès de Lapurdi del segle XIX. Cantada per un dels meus cantautors preferits, el canari Pedro Guerra.

I dos dibuixos més

IKUSTEN DUZU GOIZEAN
(Jean Baptiste Elizanburu)

Ikusten duzu goizean argia hasten denean
menditto baten gainean etxe ttipitto aintzin xuri bat
lau haitzondoren erdian xakur xuri bat atean
iturriño bat aldean han bizi naiz ni bakean.

Nahiz ez den gaztelua maite dut nik sorlekua
aiten aitek hautatua. Etxetik kanpo zait iduritzen
nonbeit naizela galdua nola han bainaiz sortua
han utziko dut mundua galtzen ez badut zentzua.

Etxean ditut nereak akilo, haitzur, goldeak
uztarri eta hedeak. Iazko bihiez ditut oraino
zoko guziak beteak. Nola igaro urteak
emaiten badu bertzeak ez gaitu hilen goseak.

Landako hirur behiak esnez hanpatu ditiak
ahatxe eta ergiak. Bi idi handi kopeta-zuri
bizkar-beltz, adar-handiak zikiro, bildots guriak
ahuntzak eta ardiak nereak dire guziak.

Ez da munduan gizonik erregerik ez printzerik
ni bezein urusa denik. Badut andrea, badut semea
badut alaba ere nik osasun ona batetik
ontasun aski bertzetik zer behar dut gehiago nik?

Goizean hasiz lanean arratsa heldu denean
nagusi naiz mahainean. Giristino bat ona dut hartu
nik emaztea hartzean ez du mehe egunean
sartuko uste gabean xingar hezurrik eltzean.

Piarres ene semea nahiz oraino gaztea
da mutiko bat ernea. Goizean goizik bazken erdira
badarama artaldea segituz nere bidea
nola baitu egitea ez du galduko etxea.

Ene alaba Kattalin bere hameka urtekin
ongi doa amarekin. Begiak ditu amak bezala
zeru-zola bezin urdin uste dut denborarekin
oraiko itxurarekin andre on bat dion egin.

Ez dugu behar lurrean ongi bizirik etxean
utzi laguna gosean. Ez du beharrak sekulan jotzen
gure etxeko atean non ez duen mahainean
oturuntza ordu denean leku bat gure aldean.

Ene andrea, Maria ez da andre bat handia
bainan emazte garbia. Irri batentzat badut etxean
nik behar dudan guzia galdegiten dut grazia
dudan bezala hasia akabatzeko bizia.

IKUSTEN DUZU GOIZEAN
(Jean Baptiste Elizanburu)

¿La ves por la mañana, con las primeras luces, en una colina, una casita de fachada
reluciente, entre cuatro robles, con un perrito blanco en el portal y una fuentecilla al lado?
Allí vivo yo, tranquilamente.

Aunque no sea un palacio, amo mi casa natal, elegida por mis antepasados.
Fuera de casa me encuentro como si estuviese perdido.
Como allí soy nacido, allí dejaré este mundo si no pierdo el sentido.

Tengo en casa mis propias aguijadas, azadas, arados, yugos y correas.
Por el momento me sobra, por todas partes, grano del año pasado.
No moriremos de hambre, si éste produce igual.

Tres vacas pastan en el pradorepletas de leche las ubrescon sus terneras y novillos.
Hay dos bueyes de cara blancay lomo negro, con grandes cuernos,carneros, tiernos corderos,
cabras y ovejas; todos ellos son míos.

No hay en el mundo hombre alguno, ni príncipe ni rey, más feliz que yo.
Tengo una mujer, un hijo, una hija, por otra parte buena salud,
y además suficientes bienes. ¿Qué más puedo pedir?

Comienzo mi tarea por la mañanapero cuando llega la noche soy dueño de la mesa.
Cuando me casé con mi mujer me hice con una buena cristiana.
En días de abstinencia, no introducirá en el puchero hueso alguno de tocino, ni tan siquiera por descuido.

Piarres es mi hijo, muy espabilado para lo joven que es.
Muy temprano lleva ya el rebaño a los pastos. Si sigue mis pasos,
como parece que hará, no perderá la hacienda.

Mi hija Kattalin, a sus once años, se parece a su madre.
Tiene sus mismos ojos, parecen el fondo del cielo azul.
Creo que con el tiempo, por lo que veo, se convertirá en una buena mujer.

Al vivir sobradamente, no debemos en la tierra dejar hambriento al compañero.
La necesidad nunca llama a la puerta de nuestra casa, salvo en el caso
de que dispongamos un buen banquete y haya un sitio a nuestro lado.

Mi esposa María, es una hacendosa mujer, no demasiado corpulenta.
Con una sonrisa consigo en casa cuanto quiero.
Pido la gracia de acabar mi vida como la empecé.

IKUSTEN DUZU GOIZEAN
(Jean Baptiste Elizanburu)

La veus al matí, amb les primeres clarors, en un pujol, una caseta de façana
lluent, entre quatre roures, amb un gosset blanc al portal
i una petita font al costat? Allà visc jo, tranquil·lament.

Tot i que no sigui un palau, estimo la meva casa natal, escollida pels meus avantpassats.
Fora de casa em trobo com si estigués perdut.
Com que allà sóc nascut allà deixaré aquest món si no perdo el seny.

Tinc a casa les meves pròpies agullades, aixades, arades, jous i corretges.
De moment em sobra, per totes bandes, gra de l'any passat.
No ens morirem de gana, si aquest any és igual de bo.

Tres vaques pasturen al prat ple de llet el braguer amb les seves vedelles i vedells.
Hi ha dos bous de cara blanca i llom negre, amb grans banyes, marrans, tendres xais,
cabres i ovelles; tots ells són meus.

No hi ha al món cap home, ni príncep ni rei, més feliç que jo. Tinc una dona,
un fill, una filla, per altra banda bona salut, i a més a més
suficients béns. Què més puc demanar?

Començo la meva tasca al matí però quan arriba la nit sóc amo de la taula.
Quan em vaig casar amb la meva dona vaig aconseguir una bona cristiana.
En dies d'abstinència, no posarà a l'olla cap os de porc, ni tan sols per descuit.

En Pere és el meu fill, molt espavilat per la seva joventut.
Molt d'hora porta el ramat a les seves pastures. Si segueix els
meus passos, com sembla que farà, no perdrà la hisenda.

La meva filla Caterina, que té onze anys, s'assembla a sa mare.
Té els mateixos ulls, semblen el fons del cel blau. Crec que amb el
temps, pel que veig, es convertirà en una bona dona.

En viure sobradament, no devem a la terra deixar afamat al company.
La necessitat mai truca a la porta de casa nostra, excepte en el cas que disposem
un bon banquet i hi hagi un lloc al nostre costat.

La meva esposa Maria, és una dona treballadora, no gaire corpulenta.
Amb un somriure aconsegueixo a casa tot el que vull.
Demano la gràcia d'acabar la meva vida tal com la vaig començar.

Divendres cançó. Maitia nun zira. Ginesa Ortega. Lluís Llach

I avui, sesió doble:

Primer escoltarem el tall número 5 del primer CD d'aquest projecte: la versió d'aquesta trista cançó d'amor feta per Ginesa Ortega

I ara el tall número 2 del segon CD, amb la versió de Lluís Llach

.



I dos dibuixos més abans de la lletra

MAITIA NUN ZIRA

Maitia, nun zira?
Nik ez zaitut ikusten
ez berririk jakiten
nurat galdu zira?
Hala kanbiatu da
zure deseina?
Hitz eman zenereitan
ez behin, bai berritan
enia zinela!

Hala kanbiatu da…

Ohikua nauzu
ez nauzu kanbiatu
bihotzian beinin hartu
eta zu maitatu.
Aita jeloskor batek dizu kausatu.
Zure ikustetik
gehiago mintzatzetik
hark nizu pribatu.

Aita jeloskorra!
Zuk alaba igorri
arauz ene ihesi
komentu hartara.
Are eta ez ahal da sarturen serora!
Fede bedera dugu
Alkarri eman tugu
Gauza segurra da.

Zamariz iganik
jin zauzkit ikustera
ene konsolatzera
aitaren ixilik.
Hogoi eta laur urte baditut beterik.
Urte baten burian
nik ez duket ordian
Aitaren axolik.

Alaba diener
erranen dit orori:
"So'gidaziet eni
beha ene erraner.
Gaztetto direlarik, untsa diziplina!
Handitu direnian
berant date ordian
nik badakit untsa".

MAITIA NUN ZIRA

¿Dónde estás, amada mía? No te veo, ni tengo noticias tuyas,
¿dónde te has perdido? ¿Acaso ha cambiado tu designio?
Me dijiste, una y otra vez que eras mía.

Soy la de siempre, no he cambiado, mi corazón decidió amarte a ti.
Un padre celoso ha provocado esto.
Él me priva de verte y hablar contigo.

Padre celoso, mandas a tu hija, como si huyese de mí, a ese convento.
De todos modos no ingresará monja. Mantenemos nuestra palabra,
nos hemos prometido, es la pura verdad.

Ven a verme cabalgando en tu caballo, ven a consolarme,
a escondidas de mi padre. Tengo cumplidos veinticuatro años,
dentro de otro más, ya no tendré que preocuparme de mi padre.

A todas las hijas les digo: "fijaros en mí, haced lo que yo os digo.
Mientras son jóvenes, la disciplina es buena!
Cuando sean mayores, será tarde entonces; bien que lo sé".

MAITIA NUN ZIRA

On ets estimada meva? No et veig, ni tinc
notícies teves, on t'has perdut?
Potser ha canviat el teu designi? Em vas dir
una i altra vegada que eres meva.

Sóc la de sempre, no he canviat, el meu cor
va decidir estimar-te a tu. Un pare gelós ha
provocat això. Ell em priva de veure't i de
parlar amb tu.

Pare gelós, envies a ta filla, com si fugís de
mi, a aquest convent. De totes maneres no
ingressarà monja. Mantenim la nostra
paraula, ens hem promès, és la pura veritat.

Vine a veure'm cavalcant en el teu cavall,
vine a consolar-me, d'amagat de mon pare.
Tinc complerts vint-i-quatre anys, d'aquí a un
altre any, ja no hauré de preocupar-me de
mon pare.

A totes les filles els dic: "fixeu-vos en mi, feu
el que jo us dic. Mentre són joves, la
disciplina és bona! Quan siguin grans, serà
tard aleshores; bé prou que ho sé."

Divendres cançó. Urzo Xuria. Teresa Salgueiro

Aquest tall número 4 d'aquest doble CD Etxea, cantat per la vocalista de Madredeus, la portuguesa Teresa Salgueiro, és una versió d'una coneguda i popular tonada de Mozart.

I, com als post anteriors, dues cases més

URZO XURIA

Izar batek zerutik
klaritatez beterik
gauaz ere argitzen dizu
beste ororen gainetik
dudatzen dut baduienez
mundu huntan parerik. (Bis)

Izar haren begia
hain da xarmagarria
koloriak xuri-gorri
perfekzionez betia
eria ere senda liro
haren begitartiak. (Bis)

Urzo xuria errazu
norat juaiten ziren zu.
Espainiako bortiak
oro elur dituzu
gaurko zure ostatu
gure etxian baduzu. (Bis)

Ez nau lotsatzen elurrak
gutiago gau ilunak.
Zurekilan pasa nitzake
gauak eta egunak
gauak eta egunak
desertu eta oihanak. (Bis)

Urzoa eder airian
ederrago mahainian.
Zure parerik ez da
Espainia guzian
ez eta ere Frantzian
iguzkiaren azpian. (Bis)


URZO XURIA

Una estrella resplandece en el firmamento y destaca
en la noche entre todas las demás;
dudo que haya otra en el mundo que se le pueda equiparar.

Es tan encantadora su mirada, su color sonrosado,
plena de perfección, su rostro podría hasta
curar a un enfermo.

Dime a dónde vas, blanca paloma.
Todos los puertos de España están cubiertos de nieve;
hospédate esta noche en nuestra casa.

No me asustan ni la nieve ni la noche cerrada,
contigo podría pasar noches y días.
Noches y días y desiertos y selvas.

La paloma es hermosa volando y más hermosa en la mesa.
No he visto otra como tú en toda España,
ni en Francia, ni bajo el sol.

URZO XURIA

Una estrella resplandeix al firmament i
destaca a la nit entre totes les altres;
dubto que n'hi hagi cap altra al món que se
l'hi pugui equiparar.

És tan encisador el seu esguard, el seu color
rosat, plena de perfecció, el seu rostre podria
fins i tot curar un malalt.

Digue'm on vas, blanc colom. Tots els ports
d'Espanya estan coberts de neu; allotja't
aquesta nit a casa nostra.

No m'espanten ni la neu ni la negra nit, amb
tu podria passar nits i dies. Nits i dies i
deserts i selves.


El colom és bonic volant i més bonic a la
taula. No n'he vist cap altre com tu en tot
Espanya, ni a França, ni sota el sol.

Divendres cançó. Bazkaldurikan bapo-bapo i Din Don

Continuant amb Etxea, avui, el tercer tall d'aquest doble CD combina dues cançons de festa, la primera, Bazkaldurikan bapo-bapo, cantada per Ana Belén i Victor Manuel, mentre que a la segona Din-Don, s'hi afegeixen Olga Cerpa i Emilio Aragón.

I dos dibuixos més

BAZKALDURIKAN BAPO-BAPO

Bazkaldurikan bapo-bapo
goazen bai plazara,
hantxen egingo degu
gogotik algara.

Oraindikan, mutilak
tragotxo bat bota,
bota, bota beste bat,
oraindikan bota.

Bazkaldurikan bapo-bapo
goazen bai plazara,
hantxen egingo degu
gogotik algara.

Tragoarekin zaigu, zaigu,
barrena pixkortu,
ez zan gizon makala
hau zuena sortu.

Oraindikan, neskatxak
tragotxo bat bota,
bota, bota beste bat,
oraindikan bota.

Bazkaldurikan bapo-bapo
goazen bai plazara,
hantxen egingo degu
gogotik algara.

Oraindikan, mutilak
tragotxo bat bota,
bota, bota beste bat,
oraindikan bota.

BAZKALDURIKAN BAPO-BAPO

Después de almorzar bien a gusto,
vámonos a la plaza,
allí montaremos
una buena juerga.

Esperad, chicos,
echemos todavía otro traguito.
echemos, echemos uno más,
echemos todavía.

Después de almorzar bien a gusto,
vámonos a la plaza,
allí montaremos
una buena juerga.

El trago nos ha reanimado
el interior
no fue un hombre cualquiera
quien esto inventó.

Venga, chicas,
echemos el último traguito.
echemos, echemos uno más,
echemos todavía.

Después de almorzar bien a gusto,
vámonos a la plaza,
allí montaremos
una buena juerga.

BAZKALDURIKAN BAPO-BAPO

Després d'esmorzar ben a gust,
anem a la plaça
allí farem
una bona festa.

Espereu, nois,
fem encara un altre glopet,
fem, fem-ne un més,
fem-lo encara.

Després d'esmorzar ben a gust,
anem a la plaça
allí farem
una bona festa.

El glopet ens ha reanimat
per dins
no fóu un home qualsevol
qui això va inventar.

Vinga, noies,
fem l'últim glopet,
fem, fem-ne un més,
fem-lo encara.

Després d'esmorzar ben a gust,
anem a la plaça
allí farem
una bona festa.

DIN DON
(C. M. Alberdi)

Din don, din don, din don
orain hameikak
din don, din don, din don
laster hamabixek.
Dun! Jo dik ordu bata
din don ordu bixek
holako erlojurik
ez zaukek Azpeitixek.

Mi tío procurador
mi padre alkate
mis hermanas maestras
conmigo cásate.
Ai! Mírame, gaxua!
Erantzun ezazute
zertarako hoiekin
ezkontzen zerate?

Din don…

Mi aittitte relojero
mi tía jostune
mi hermano mixionero
conmigo cásate.
Ai! Mírame, gaxua!
Erantzun ezazute
zertarako hoiekin
ezkontzen zerate?

Din don…

Gipuzkoa erdian
Izarraitz menpian
Urola barrenian
Azkoitiko herrian.
Ai! Mírame, gaxua!
Erantzun ezazute
zertarako hoiekin
ezkontzen zerate?

Din don…


DIN DON
(C. M. Alberdi)

Din-don, din-don.
Ahora son las once,
din-don, din-don,
pronto las doce.
¡Dun! Dió la una,
din-don, las dos,
Azpeitia no tiene
un reloj como éste.

Mi tío procurador,
mi padre alcalde,
mis hermanas maestras,
cásate conmigo.
¡Ay! Mírame, pobrecilla.
Contestadme:
¿Cómo os casáis
con esa gente?

Din-don…

Mi abuelo relojero,
mi tía costurera,
mi hermano misionero,
cásate conmigo.
¡Ay! Mírame pobrecilla,
y contestadme:
¿Cómo os casáis
con esa gente?

Din-don…

En el centro de Gipuzkoa,
bajo el Izarraitz,
bien entrado el valle de Urola,
en el pueblo, pobrecilla,
y contestadme:
¿Cómo os casáis
con esa gente?

Din don…

DIN DON
(C. M. Alberdi)

Din-don, din-don.
Ara són les onze,
din-don, din-don,
aviat les dotze.
Dun! La una,
din-don, les dues,
Azpeitia no té
un rellotge com aquest.

El meu oncle procurador,
el meu pare alcalde,
les meves germanes mestres,
casa't amb mi.
Ai! Mira'm, pobreta.
Contesta'm:
com és que us caseu
amb aquella gent?

Din- don…

El meu avi rellotger,
la meva tia costurera,
el meu germà missioner,
casa't amb mi.
Ai! Mira'm pobreta,
i contesta'm:
com és que us caseu
amb aquella gent?

Din-don…

Al centre de Gipuzkoa,
sota l'Izarraitz,
ben endinsat a la vall d'Urola,
en el poble, pobreta,
i contesta'm:
com és que us caseu
amb aquella gent?

Din-don…

Divendres cançó. Bautista Bazterretxe. Lidia Pujol i Olga Cerpa

Un cop finalitzat, divendres passat, el cicle dedicat a Joies Robades de Joan Isaac, on aquest cantant versionava en català un seguit de cançons en castellà, reprenem el, ja iniciat fa unes setmanes, projecte etxea, en què un grapat d'amics del gran acordionista Kepa Junkera canten les cançons en euskera que aquest ha triat per al projecte.

Com podreu anar comprovant, i espere que l'audició de les cançons us empente a comprar el disc, el resultat és espectacular.

Avui presentem el tall número dos del primer CD, "Bautista Bazterretxe", Bautista el de la casa del costat, crec entendre, i si no, que em corregesca l'amic Nire, cantat per les cantautores, Lídia Pujol, catalana, i Olga Cerpa, canària, en un magnífic duel d'imprecació - resposta.

I tal com ja vaig fer amb la cançó anterior, deixe aquí dos dibuixos més dels que els cantants li van anar regalant en agraïment, supose, per la seua participació.

BAUTISTA BAZTERRETXE

Bautista Bazterretxe mutiko pijua
neri gurdi ardatza (Bis) ostuta dijua.
Beltxak eta txuriak ibiliko zaitu
neri gurdi ardatza (Bis) emate’ez baidazu.

Gurdi ardatza ezik itai ta aria
besteren behar gabe (Bis) badaukat neria.
Sega, poto, labana gainera bostortza
ferian erosia (Bis) daukat nik zorrotza.

Nere idi pariak dauzka zintzarriak
lepotikan zintzilik (Bis) koilarez jarriak.
Gainera uztarria ta kopetakuak
ontza urre onekin (Bis) erositakuak.

Zerorrek nahiko gauza dezula diozu
baina gurdi ardatza (Bis) neri ostu didazu.
Pagatu bihar dezu larrutik ederki
ez badezu ardatza (Bis) entregatzen aurki.

Buru gogorrak badu berekin kaltia
ez dedan gauza nola (Bis) nahi dezu ematia?
Zentzua galdurikan aurkitzen zerade
bestela behintzat horla (Bis) ariko ez zinake.

Gezur ta abar zabiltza Bautista, tranpian
zu bezain gezurtirik (Bis) ez da probintzian.
Zure berri dakite inguruko denak
ibiltzen dituzula (Bis) gauza besterenak.


BAUTISTA BAZTERRETXE

Bautista Bazterretxe noi espavilat,
allà se'n va havent-me robat l'eix del carro.
La passaràs magra si no em tornes l'eix del carro.

No sols l'eix sinò també la falç i el rastell els tinc meus,
sense necessitar els de ningú; tinc dalla, atuell, navalla
i a més una arada esmolada comprada a la fira.

La meva parella de bous té esquellots penjats del coll
com un collaret; a més el jou i els frontals,
comprats amb bones unces d'or.

Dius tenir-ne prou, però a mi m'has robat l'eix del carro.
Si no me'l tornes immediatament
ben car ho pagaràs.

La tossuderia porta amb ella la seva desgràcia.
Com vols que et doni el que no tinc?
Deus haver perdut el seny, car, si no, no et comportaries així.

Bautista, trampós, sempre amb mentides,
no n'hi ha un altre més fals que tu en tota la província.
Tots els del voltant et coneixen i saben bé com fas servir les coses dels altres.


BAUTISTA BAZTERRETXE

Bautista Bazterretxe, chico espabilado,
ahí se marcha habiéndome robado el eje del carro.
Las vas a pasar moradas si no me devuelves el eje el carro.

No sólo el eje sino también la hoz y la rastra los tengo míos,
sin necesitar los de nadie; tengo guadaña, colodra, navaja
y además un arado afilado, comprado en la feria.

Mi pareja de bueyes tiene cencerros colgados del cuello
a modo de collar; además el yugo y los frontales,
comprados con buenas onzas de oro.

Dices tener lo suficiente,
pero a mí me has robado el eje del carro.
Si no me lo devuelves inmediatamente lo pagarás bien caro.

La cabezonería lleva consigo su desgracia.
¿Cómo quieres que te dé lo que no tengo?
Has debido de perder el sentido pues, de lo contrario, no te comportarías así.

Bautista, tramposo, siempre con mentiras,
no hay otro más falso que tú en toda la provincia.
Todos los del entorno te conocen y saben bien cómo usas las cosas del prójimo.

Divendres cançó. Joan Isaac. Una presentació i dos bonus track

I acabem ja aquesta revisió del disc Joies Robades.

I l'acabarem en pla senyors, com toca. Amb la presentació situada al tall 13 d'un disc de 12 cançons, segons ens diu Joan Isaac, i dues cançons més, una de Serrat i una altra de Sacchi.

Començarem per la presentació que és tota una declaració de principis

Com podeu imaginar no ha estat gens fàcil escollir dotze cançons per aquest espectacle, en tot cas aquesta és una tria molt personal i que obeeix a tot un univers íntim que forma part de la meva memòria musical.

Como podéis imaginar no ha sido nada fácil escoger doce canciones para este espectáculo, en todo caso esta es una selección muy personal y que obedece a todo un universo íntimo que forma parte de mi memoria musical.

Però més enllà de tot això voldria aquesta nit retre un homenatge, un modest homenatge des de l'admiració i el respecte més profund a tots aquells homes i dones que des de la paraula, la poesia i la música han cregut i creuen que encara és possible defensar l'emoció i la sensibilitat davant de la mediocritat i de la banalitat.

Pero más allá de todo esto querría esta noche rendir un homenaje, un modesto homenaje desde la admiración y el respeto más profundo a todos aquellos hombres y mujeres que desde la palabra, la poesía y la música han creído y creen que todavía es posible defender la emoción y la sensibilidad frente a la mediocridad y la banalidad.

A tots aquells que ja no hi són:
Brel, Ferré, Brassens, Víctor Jara, Yupanqui, Carlos Cano, Ovidi, Amílcare Rambaldi.

A todos lo que ya no están:
Brel, Ferré, Brassens, Víctor Jara, Yupanqui, Carlos Cano, Ovidi, Amílcare Rambaldi.

A tots aquells que encara hi són:
Serrat, Raimon, Maria del Mar, Llac, Pi de la Serra, Silvio, Pablo, Aute, Paco, Sisa, Conte, Caetano.

A todos los que todavía siguen:
Serrat, Raimon, Maria del Mar, Llac, Pi de la Serra, Silvio, Pablo, Aute, Paco, Sisa, Conte, Caetano.

A tots.

A todos.

Els grans i els petits, els coneguts i els desconeguts, i també com no a tots vosaltres que amb la vostra complicitat heu fet que malgrat totes les dificultats encara creiem en aquest ofici meravellós de fer cançons, si més no, diferents.

Los grandes y los pequeños, los conocidos y los desconocidos, y también, como no, a todos vosotros que, con vuestra complicidad habéis hecho que a pesar de todas las dificultades todavía creemos en este maravilloso oficio de hacer canciones, si otra cosa no, diferentes.

A tots, gràcies per existir.

A todos, gracias por existir.

David Simó a la bateria
Jordi Camp al baix
el quartet de cordes invisibles: Pere Bardagí, Josep Enric Tarrassó, Qim Albau i Xavier Blanc
piano, teclats, arreglos i direcció: Xevi Ibañez
i a les guitarres, també als arreglos i a la direcció: en Joan Garrové
al so: el Toni Puig
i a baix,: amagat gravant Enric Casamitjana
i també, me n'oblidava, a tota la gent de l'Espai

Moltes gràcies i bona nit

I seguim amb els dos regals, els dos bonus tracks del disc.

El primer, la versió en català de "Aquellas pequeñas cosas", cantada per Serrat a qui acompanya Isaac al piano, fent un duo al final. Com que la cançó és molt coneguda i la traducció és gairebé literal, pense que no cal traduir-la.

Aquelles petites coses
(Joan Manuel Serrat)

Un sempre es creu
que les marceix
el temps i l'absència.
Però el seu tren
ara se'n va,
ara retorna...
Són aquelles petites coses
que ens va deixar un temps de roses
en un racó, en un paper o en un calaix.

Pacients, t'assetgen
com aquell lladre
darrere una porta.
Et tenen pres
sota els seus peus
com fulles mortes
que el vent aixeca aquí o allà.
S'enlairen tristes per arreu
i ens fan plorar sense avisar
quan ningú no ens veu…

I ja per acabar el tall 15 una cançó de Sergio Secondiano Sacchi, directament en italià, on és acompanyat per Mauro Pagani

IL MOMENTO PER LEI
LA TEVA HORA
TU MOMENTO

(Sergio Secondiano Sacchi - Joan Isaac)

Il pianista se ne è andato
insieme all'ultimo autobus
e ogni stella suona un blues nella sua scia
mentre la tua fantasia
non si spoglia mai di lei
e sveglia quelle danze che non sai.
Si sono spenti gli orizzonti
nella tua rosa dei venti
ti accontenti del risveglio di un aprile
ma i cancelli del cortile
si spalancano per voi
e la luna sta guardando dove vai.

El pianista se n'ha anat
amb l'últim autobús
i cada estrella canta un blues al seu pas
mentre la teua fantasia
no t'abandona mai
i desvetlla balls desconeguts.
Més enllà dels horitzons
en la teua rosa dels vents
t'acontentes amb el despertar d'un abril
però les portes del pati
resten obertes per tu
i la lluna està contemplant cap on vas.

El pianista se ha marchado
con el último autobús
y cada estrella canta un blus a su paso
mientras tu fantasía
nunca te abandona
y te muestra bailes que desconocías.
Más allá del horizonte
en tu rosa de los vientos
te contentas con el despertar de un abril
pero las puertas del patio
están abiertas para tí
y la luna contempla tu camino.

E tu vai, vai, se lo vuoi
è arrivato il momento per lei
è arrivato il momento di amarla
e tu vai, é il momento per lei.

I tu vaja, vaja, si ho vols
ha arribat el teu moment
ha arribat el moment d'estimar-la
i tu vaja, és la teva hora.

Y tú, vaya, vaya, si lo deseas
ha llegado tu momento
ha llegado el momento de amarla
y tú, vaya, és tu momento.

Troverai cento stagioni
tra canzoni a buon mercato
e tu mi chiedi quanto dura primavera
forse durerá una sera
durerà una sera e basta
però che sia una sera come questa.
C'è silenzio e come vedi
non ha fedi né certezze
se bastasse potrei darti una risposta
ma ti dico solo resta
ancora un poco qui con me
e prendi questa musica che va.

Trobaràs cent estacions
entre les cançons barates
i em preguntes quant dura la primavera
potser durarà una tarda
durarà una tarda i prou
però que sigui una tarda com aquesta.
Hi ha silenci i com veus
no hi ha fe ni certesa
que pugui donar-te una resposta
però et dic només queda't
encara un poc aquí amb mi
i escolta aquesta música que sona. 

Encontrarás cien estaciones
entre las canciones baratas
y me preguntas cuanto durará la primavera
quizás durará una tarde
durará una tarde y basta
pero que sea una tarde como esta.
Hay silencio y puedes ver
que no hay creencia ni certeza
que te pueda dar una respuesta
y sólo te digo quédate
todavía un poco aquí conmigo
y escucha esta música que suena.

E le strade sono piene
di finestre e di bugie
vorrei darti un passaporto per l'inferno
ma il tepore dell'inverno
ti accarezza e vuole te
e la luna sta guardando cosa fai
ma tu resti e il fuoco tace
tace il buio e questa voce
si alza il giorno sui tuoi sogni e sul mio sguardo
e il domani è già un ricordo
che cammina insieme a me
e accompagna questa musica che va.

I els carrers estan plens
de finestres i mentides
voldria donar-te un passaport per l'infern
però la calor de l'hivern
t'acarona i et vol
i la lluna està contemplant què fas
però tu et quedes i el foc calla
calla la foscor i aquesta veu
s'aixeca el dia sobre el teu somni i sobre la meua mirada
i el futur és ja un record
que camina al meu costat
i acompanya aquesta música que sona.

Y las calles están llenas
de ventanas y mentiras
querría darte un pasaporte al infierno
pero el calor del invierno
te acaricia y te quiere
y la luna vigila lo que haces
pero tú te quedas y el fuego calla
calla la oscuridad y esta voz
amanece el día sobre tu sueño y sobre mi mirada
y el mañana ya es un recuerdo
que camina a mi lado
y acompaña esta música que suena.

Divendres cançó. La Magdalena. Joan Isaac

Continuant amb l'audició del disc Joies Robades, avui posarem el tall núm 12, "La Magdalena", una versió de la cançó de Sabina "Una canción para la Magdalena"

Escoltem primer la versió original

UNA CANCIÓN PARA LA MAGDALENA

Si, a media noche, por la carretera
que te conté,
detrás de una gasolinera
donde llené,
te hacen un guiño unas bombillas
azules, rojas y amarillas,
pórtate bien y frena.
Y, si la Magdalena
pide un trago,
tú la invitas a cien
que yo los pago.

Acércate a su puerta y llama
si te mueres de sed,
si ya no juegas a las damas
ni con tu mujer.
Sólo te pido que me escribas,
contándome si sigue viva
la virgen del pecado,
la novia de la flor de la saliva,
el sexo con amor de los casados.

Dueña de un corazón,
tan cinco estrellas,
que, hasta el hijo de un Dios,
una vez que la vio,
se fue con ella.
Y nunca le cobró
la Magdalena.

Si estás más solo que la luna,
déjate convencer,
brindando a mi salud, con una
que yo me sé.
Y, cuando suban las bebidas,
el doble de lo que te pida
dale por sus favores,
que, en casa de María de Magdala,
las malas compañías son las mejores.

Si llevas grasa en la guantera
o un alma que perder,
aparca, junto a sus caderas
de leche y miel.
Entre dos curvas redentoras
la más prohibida de las frutas
te espera hasta la aurora,
la más señora de todas las putas,
la más puta de todas las señoras.

Con ese corazón,
tan cinco estrellas,
que, hasta el hijo de un Dios,
una vez que la vio,
se fue con ella,
Y nunca le cobró
la Magdalena.

I, a continuació, la versió de Joan Isaac

LA MAGDALENA

Si a mitjanit a la carretera
que t’he explicat,
darrere aquella benzinera on he emplenat,
et fan l’ullet unes bombetes
vermelles, blaves i groguenques,
comporta't bé i frena.
I si la Magdalena
demana un trago,
tu convida-la a cent,
que jo te’ls pago.

Si a medianoche en la carretera
que te he explicado,
tras aquella gasolinera donde he llenado,
te hacen guiños unas bombillas
rojas, azules y amarillentas,
pórtate bien y frena.
Y si la Magdalena
te pide un trago,
tú invítala a cien,
que yo te los pago.

Acosta’t a la porta i truca,
si t’estàs morint de set.
Si amb la dona ja no suportes
l'avorriment,
sols et demano que m’escriguis,
i conta'm si encara segueix viva
la verge pecadora,
la núvia de la flor de la saliva,
el sexe enamorat que no empresona.

Acércate a la puerta y llama,
si te estás muriendo de sed.
Si con tu mujer ya no soportas
el aburrimiento,
sólo te pido que me escribas,
y me cuentes si todavía sigue viva
la virgen pecadora,
la nova de la flor de la saliva,
el sexo enamorado que no aprisiona.

Mestressa d'aquell cor
tan cinc estrelles
que fins el fill d'un déu
un cop que la veié
va fugir amb ella
(i mai no l'hi va cobrar,
la Magdalena).

Dueña de aquel corazón
tan cinco estrellas
que hasta el hijo de un dios
una vez que la vió
huyó con ella
(y nunca le cobró,
la Magdalena).

Si et trobes més sol que la lluna,
deixa't engatussar
i brinda tranquil amb una
que ja sabràs.
I quan us pugin les begudes,
el doble del que et demani
pels seus favors li dónes,
que a casa de Maria de Magdala
les males companyies
són les mes bones.

Si te encuentras más sólo que la luna,
déjate engatusar
y brinda tranquilo con una
que ya sabrás.
Y cuando os suban las bebidas,
el doble de lo que te pida
por sus favores le darás,
que en casa de María de Magdala
las malas compañías
son las mejores.

Si portes greix a la guantera
i l'ànima per estimbar,
aparca prop dels seus malucs
mel i caviar.
Entre dues corbes redemptores
la més prohibida de les fruites
t’espera fins l’aurora,
la més senyora de totes les putes,
la més puta de totes les senyores.

Si tienes grasa en la guantera
y el alma a punto de despeñarse,
aparca cerca de sus caderas
miel y caviar.
Entre dos curvas redentoras
la más prohibida de las frutas
te espera hasta la aurora,
la más señora de todas las putas,
la más puta de todas las señoras.

Amb aquest tros de cor
tan cinc estrelles
que fins el fill d'un déu
un cop que la veié
va fugir amb ella
(i mai no l'hi va cobrar,
la Magdalena).

Con aquel pedazo de corazón
tan cinco estrellas
que hasta el hijo de un dios
una vez que la vió
huyó con ella
(y nunca le cobró,
la Magdalena).

Divendres cançó, Gènova per a nosaltres. Joan Isaac

Restablerta ja la possibilitat de pujar les cançons (upload) a GoEar, reprenc aquesta sèrie dedicada a Joan Isaac i les seues Joies Robades.

Aquest tall 11é del disc és una versió pràcticament literal d'una de les meues cançons preferides, Genova per noi, del grandíssim Paolo Conte.

I si bé m'agrada molt, del contrari no el portaria aquí, Joan Isaac, res a veure la romàntica tendresa daquesta versió del català, contra l'esplèndida força del cantant italià.

Escoltem primer Paolo Conte

GENOVA PER NOI

Con quella faccia un po' così
quell'espressione un po' così
che abbiamo noi prima di andare a Genova
che ben sicuri mai non siamo
che quel posto dove andiamo
non c'inghiotte e non torniamo più.

Eppur parenti siamo un po'
di quella gente che c'è lì
che in fondo in fondo è come noi, selvatica,
ma che paura ci fa quel mare scuro
che si muove anche di notte e non sta fermo mai.

Genova per noi
che stiamo in fondo alla campagna
e abbiamo il sole in piazza rare volte
e il resto è pioggia che ci bagna.
Genova, dicevo, è un'idea come un'altra.
Ah, la la la la la la

Ma quella faccia un po' così
quell'espressione un po' così
che abbiamo noi mentre guardiamo Genova
ed ogni volta l'annusiamo
e circospetti ci muoviamo
un po' randagi ci sentiamo noi.

Macaia, scimmia di luce e di follia,
foschia, pesci, Africa, sonno, nausea, fantasia...
e intanto, nell'ombra dei loro armadi
tengono lini e vecchie lavande
lasciaci tornare ai nostri temporali
Genova ha i giorni tutti uguali.

In un'immobile campagna
con la pioggia che ci bagna
e i gamberoni rossi sono un sogno
e il sole è un lampo giallo al parabrise...

Con quella faccia un po' così
quell'espressione un po' così
che abbiamo noi che abbiamo visto Genova
che ben sicuri mai non siamo
che quel posto dove andiamo
non c'inghiotte e non torniamo più.

I ara, la versió de Joan Isaac

GÈNOVA PER A NOSALTRES

Amb aquell gest un poc així,
aquella cara un poc així,
que tenim tots quan viatgem a Gènova,
que fins i tot no estem segurs
que en aquell lloc estrany i obscur
algú no se'ns mengi i no en tornem mai més.

Con aquel gesto un poco así,
aquella cara un poco así,
que tenemos todos cuando viajamos a Génova,
que incluso no estamos seguros
que en aquel lugar extraño y oscuro
no se nos coma nadie y ya no regresemos nunca.

I, malgrat tot, en som parents, d'aquella gent,
que ja sabem que, com nosaltres, és una mica selvàtica.
Però quina por que ens fa aquell mar
que es mou de nit com embogit,
que no s'atura i no s'encalma mai.

Y a pesar de todo somos parientes de aquella gente,
de la que sabemos que, como nosotros, es un poco salvaje.
Pero qué miedo nos da aquel mar
que se mueve de noche enloquecido,
que no se para y no se calma nunca.

Gènova per a nosaltres
(que som del fons de la campanya,
i el sol és un tresor escàs que el veiem poc,
la resta és pluja que ens amara),
Gènova, com deia, és una idea com una altra.
Ah... la, la, la, la, la.

Génova para nosotros
(que vivimos al fondo en la campiña,
donde el sol es un tesoro escaso que vemos poco,
y el resto es lluvia que nos empapa),
Génova, como decía, es una idea como otra.
Ah... la, la, la, la, la.

Amb aquell gest un poc així,
aquella cara un poc així,
que tenim tots després de veure Gènova,
i cada cop que l'ensumem,
circumspectes ens movem,
distrets i errants com rodamóns.

Con aquel gesto un poco así,
aquella cara un poco así,
que ponemos todos después de ver Génova,
y cada vez que la olemos,
circunspectos nos movemos,
distraidos y errantes como vagabundos.

Macaia, mona de llum i de follia,
tenebra, peixos, gent africana, nàusea, fantasia...
I mentre a l'ombra dels seus armaris
guarden els llins amb flors de lavanda,
deixa'ns que retornem a les tempestes.
A Gènova els dies tots s’assemblen.

Macaia, mona de luz y de locura,
tinieblas, peces, gente africana, náuseas, fantasía...
y mientras, a la sombra de sus armarios
guardan la ropa con flores de lavanda,
déjanos que regresemos a las tempestdes.
En Génova todos los días se parecen.

En una immòbil terra humida
on la pluja és una amiga,
els llagostins són part del somni;
i el sol, un llampec groc al parabrisa.

En una inmóvil tierra húmeda
donde la lluvia es una amiga,
los langostinos forman parte del sueño;
y el sol, un relámpago amarillo en el parabrisas.

Amb aquell gest un poc així,
amb aquella cara un poc així,
que tenim tots després de veure Gènova…

Con aquel gesto un poco así,
con aquella cara un poco así,
que ponemos todos después de ver Génova...

Divendres cançó. Haurtxo txikia. Estrella Morente

Incapaç de pujar noves cançons, i esperant que només siga un problema transitori, deixe en suspens la sèrie Joies Robades i en comence una altra: Etxea.

El projecte "Casa" que això vol dir en euskera "Etxea", ha acabat sent un magnífic disc que aconselle. Una sèrie de cantans no bascos, amics del gran acordeonista Kepa Junkera, cantaran en euskera tot un seguit de cançons populars basques. I a més a més li regalaren els seus dibuixos, com aquests dos






Aquesta és la introducció del projecte, en euskera, espanyol i català, tal com ve en el disc (a banda de gallec, portuguès, anglès i francès)

ETXEA

Zatoz, nahi duzunean. Gure etxea zabalik dago, giltza kanpoan aurkituko duzu jarria. Proiektu honekin hasi nintzenean, zirriborro bat besterik ez zen etxea. Lehenengo zutabeak jaso genituen, teilak hodeietarantz joan ziren hegan, oinarriak sakon errotu ziren. Abesti tradizionalek eta euskarak ongi etorria egin zieten eraikuntzan parte hartzera hurbildutako guztiei. Etxeak itxura hartu du, baserri eta loft arteko zerbait da, haritzaren eta altzairuaren arteko nahasketa. Leihoak zabaldu dira gure ostatu hau aireberritzeko, eta atzo Habanan eta bihar Manilan izango den aireari sartzen uzteko. Mila esker musikaz eta emozioz beteriko etxe bat egiten lagundu duzuen guztioi.

Ven cuando quieras. Nuestra casa está abierta, la llave queda puesta por fuera. Cuando empecé este proyecto la casa era solo un boceto, Las primeras vigas fueron lIegando, la tejas volaban hacia las nubes, los cimientos fueron asentándose. Las canciones tradicionales y el euskera recibían a todos los que se iban acercando a compartir su construcción. La casa ha tomado forma, una mezcla de caserío y loft , una mezcla de roble y acero. Las ventanas se abren para que este refugio se ventile y deje entrar el aire que ayer estuvo en La Habana y mañana estará en Manila. Gracias a todas y a todos por hacer una casa llena de música y emociones.

Vine quan vulguis. Casa nostra és oberta, la clau queda posada per fora. Quan vaig començar aquest projecte la casa tan sols era un esborrany. Les primeres bigues van anar arribant, les teules volaven cap els núvols, els fonaments es van anar assentant. Les cançons tradicionals i l'euskera rebien a tots els que s'anaven apropant a compartir la seva construcció. La casa ha pres forma, una barreja de masia i loft, una barreja de roure i acer. Les finestres s'obren per tal que aquest refugi es ventili i deixi entrar l'aire que ahir va ser a L'Havana i demà a Manila. Gràcies a tots i totes per fer una casa plena de música i emocions.

I la primera cançó, haurtxo txikia, una preciosa nana cantada per Estrella Morente. No sé euskera, però he buscat a un diccionari i haurtxo significa nen petit, bebé, mentre que txiki significa petit. Per tant, supose que haurtxo txikia vindrà a ser (el) petit bebé.

HAURTXO TXIKIA

Haurtxo txikia negarrez dago
ama, emaiozu titia.
Aita gaiztoa tabernan dago
pikaro jokalaria.
Aita jokuan, ama lanian.
Hauxe bai negargarria!
Eskerrak zuri, lore polita
alaitzen dezu etxia.
La ra la...

Ardoa edan, txanponak galdu
horlaxe dabil aitatxo.
Jainko maitia, gutaz erruki
erruki zazu amatxo.
Inoiz aitatxo txintxotzen bada
oi zeinen esker haundia!
Orduantxe nik bai ekarriko
zapata berri txuriak.
La ra la...

Begiak xabalik ametsetan
ari naiz oso polliki.
Aitak eltzian zure papattak
txitxi ordez sartu dizkit.
Joku gaizto, txar, zikin, ziztrina
nondikan haugu sortua?
Nere maitetxo kuttun pollita
hik dek alperrik galdua.
La ra la...

Ama gaxoa lanez ta lanez
osoro zaigu hondatu
halere aitatxok errukirik
bat ere ez dio hartu.
Negar ta negar beti nahigabez
inontxo ere pozik ez
ama zerura joan zanetik
inortxok maitasunik ez.
la, la, la...

HAURTXO TXIKIA

El pequeño bebé llora y llora,
madre, dale de mamar;
y el malvado padre está en la taberna,
el muy pícaro jugador.
El padre jugando a cartas, la madre trabajando.
¡Esto sí que es penoso!
Menos mal, mi hermosa flor,
que tú alegras esta casa.
La-ra-la…

Beber vino y perder dinero
así anda tu padrecito.
¡Amado Dios! ¡Apiádate de nosotros,
apiádate de esta madre!
Si algún día se enmienda el padre
¡Oh, qué gran gracia sería!
¡Entonces sí que yo te traería
zapatitos blancos y nuevos!
La-ra-la…

Con los ojos abiertos, soñando
estoy con mucha calma.
Tu padre me ha puesto en el puchero
tus zapatitos en lugar de carne.
¡Juego maldito, malvado, cochino, miserable!
¿Cuál es tu procedencia?
A mi hermoso bien amado
tú lo has echado a perder.
La-ra-la…

La pobre madre, de tanto trabajo,
está totalmente acabada,
sin embargo, el padre no se ha apiadado
en absoluto de ella.
Ahogándose en llantos, siempre apenada,
sin encontrar gozo en ningún sitio.
Desde que su madre se fue al cielo
ya no hay nadie que le quiera.
La-ra-la…

HAURTXO TXIKIA

El petit nadó plora i plora,
mare, dóna-li el pit;
i el malvat pare és a la taverna,
el molt picardiós jugador.
El pare jugant a cartes, la mare
treballant.
Això sí que és penós!
Encara sort, la meva formosa flor,
que tu alegres aquesta casa.
La-ra-la…

Beure vi i perdre diners
així està ton pare.
Estimat Déu! Compadeix-te de nosaltres,
compadeix-te d'aquesta mare!
Si algun dia millora el pare
Oh, quina gran gràcia seria!
Aleshores sí que jo et portaria
sabatetes blanques i noves!
La-ra-la…

Amb els ulls oberts, somiant
estic molt calmada.
Ton pare m'ha posat al tupí
les teves sabatetes enlloc de carn.
Joc maleït, malvat, porc, miserable!
Quina és la teva procedència?
Al meu formós estimat
tu l'has fet malbé.
La-ra-la…

La pobra mare, de tanta feina,
està totalment acabada,
tot i així, el pare no s'ha compadit d'ella
en absolut.
Ofegant-se en llàgrimes, sempre trista,
sense trobar alegria enlloc.
Des que sa mare se'n va anar al cel
ja no hi ha ningú que l'estimi.
La-ra-la…

Divendres cançó. Ed io tra di voi. Joan Isaac

Temporalment interrompudes les pujades a GoEar, no he pogut pujar una de les meues favorites d'aquest disc "Joies Robades" que estic seriant: Gènova per a nosaltres. Espere que la setmana que ve, s'hagen resolt els problemes i poder continuar.

Així que avui he buscat per la xarxa i he trobat aquesta preciosa versió d'un clàssic de l'immens chansonnier armeni-francès Charles Aznavour: "E moi dans mon coin", cantada a duo amb Sergio Cammariere al Tenco 2008, meitat en italià "Ed io tra voi", meitat en català "I jo al meu racó"

Comencem per la versió original de Charles Aznavour

Et moi, dans mon coin

Lui il t'observe
Du coin de l'œil
Toi tu t'énerves
Dans ton fauteuil
Lui te caresse
Du fond des yeux
Toi tu te laisses
Prendre à son jeu

Et moi dans mon coin
Si je ne dis rien
Je remarque toutes choses
Et moi dans mon coin
Je ronge mon frein
En voyant venir la fin

Lui il te couve
Fiévreusement
Toi tu l'approuves
En souriant
Lui il te guette
Et je le vois
Toi tu regrettes
Que je sois là

Et moi dans mon coin
Si je ne dis rien
Je vois bien votre manège
Et moi dans mon coin
Je cache avec soin
Cette angoisse qui m'étreint

Lui te regarde
Furtivement
Toi tu bavardes
Trop librement
Lui te courtise
A travers moi
Toi tu te grises
Ris aux éclats

Et moi dans mon coin
Si je ne dis rien
J'ai le cœur au bord des larmes
Et moi dans mon coin
Je bois mon chagrin
Car l'amour change de main

I continuem amb el propi Charles Aznavour (Aznavourian era el seu cognom real) cantant la versió en italià:

Ed io tra di voi

Lui di nascosto osserva te
tu sei nervosa vicino a me
lui accarezza lo sguardo tuo
tu ti abbandoni al gioco suo.
Ed io tra di voi se non parlo mai
ho visto già tutto quanto
ed io tra di voi capisco che ormai
la fine di tutto é qui.
Lui sta spiando che cosa fai
tu l'incoraggi perché lo sai
lui sa tentarti con maestria
tu sei seccata che io ci sia.
Ed io tra di voi se non parlo mai
osservo la vostra intesa
ed io tra di voi nascondo così
l'angoscia che sento in me.
Lui di nascosto sorride a te
tu parli forte chissà perché
lui ti corteggia malgrado me
tu ridi troppo hai scelto già.
Ed io tra di voi se non parlo mai
ho gonfio di pianto il cuore
ed io tra di voi da solo vedrò
la pena che cresce in me.

I, ja per fi, aquesta versió de Joan Isaac, que comença en italià (primera estrofa i mitja segona) i continua en català (l'estrofa i mitja restants)

Ed io tra voi - I jo, al meu racó

Lui di nascosto, osserva te
Tu sei nervosa, vicino a me
Lui accarezza, lo sguardo tuo
Tu ti abbandoni, al gioco suo
Ed io tra di voi, se non parlo mai
Ho visto già, tutto quanto
Ed io tra di voi, capisco che ormai
La fine di tutto è qui.

Él a escondidas, te observa
tu estás nerviosa, junto a mí.
Él acaricia tu mirada
tú te abandonas a su juego
Y yo en mi rincón, si nunca hablo
lo he visto ya todo
Y yo en mi rincón, comprendo que ya
el fin de todo ha llegado.

Lui stà spiando, che cosa fai
Tu l'incoraggi, perchè lo sai
Lui sà tentarti, con maestria
Tu sei seccata, che io ci sia
I jo al meu racó, no goso parlar
Observo la vostra entesa
I jo al meu racó amago amb dolor,
L'angoixa que sento dins meu.

Él vigila lo que haces
tu le animas, porque lo sabes
Él sabe tentarte con maestría
tu estás incómoda de que yo lo vea
Y yo en mi rincón, no me atrevo a hablar
Observo vuestra complicidad
Y yo en mi rincón escondo con dolor,
la angustia que siento en mi interior.

Ell d'amagades, sempre et somriu
Tu parles ràpid, perquè ja ho saps,
Ell et festeja, malgrat que el veig
Tu somrius massa, ja has escollit
I jo al meu racó, m'enfonso en el plor
Que inunda el cor de tristesa,
I jo al meu racó acarono sol,
La pena que sento dins meu.

Él a escondidas, siempre te sonríe
tú hablas rápido porque ya lo sabes,
Él te corteja, aunque lo estoy viendo
Tú sonríes demasiado, ya has elegido
Y yo en mi rincón, me hundo en el llanto
que inunda mi corazón de tristeza,
Y yo en mi rincón acaricio sólo,
la pena que siento en mi interior.

Ed io tra voi no parlo mai
la fine di tutto è qui

Y yo en mi rincón no hablo nunca
el fin de todo ha llegado

Divendres cançó. L'unicorn. Joan Isaac

I avui, Joan Isaac s'atreveix amb un veritable clàssic, L'unicorn de Silvio Rodriguez, i li surt tan bé que és acompanyat pel propi autor de la cançó.

Com sempre, primer, l'original

Unicornio (o Noticia)

Mi unicornio azul
ayer se me perdió.
Pastando lo dejé
y desapareció.
Cualquier información
bien la voy a pagar.
Las flores que dejó
no me han querido hablar.

Mi unicornio azul
ayer se me perdió.
No sé si se me fue,
no sé si extravió,
y yo no tengo más
que un unicornio azul.
Si alguien sabe de él,
le ruego información.
Cien mil o un millón
yo pagaré.

Mi unicornio azul
se me ha perdido ayer,
se fue.

Mi unicornio y yo
hicimos amistad,
un poco con amor,
un poco con verdad.
Con su cuerno de añil
pescaba una canción.
Saberla compartir
era su vocación.

Mi unicornio azul
ayer se me perdió
y puede parecer
acaso una obsesión,
Pero no tengo más
que un unicornio azul
—y aunque tuviera dos
yo solo quiero aquel—.
Cualquier información
la pagaré.

Mi unicornio azul
se me ha perdido ayer,
se fue.

I ara la versió de Joan Isaac, amb un duo del propi Silvio

L'unicorn

El meu unicorn blau
ahir es va escapar.
El vaig deixar pastant
i a casa no ha tornat.
A qui me'n doni informació
la hi pagaré molt bé.
Les flors que em va deixar
no m'han volgut parlar.

Mi unicornio azul
ayer se escapó.
Lo dejé paciendo
y no ha vuelto a casa.
Al que me dé información
se la pagaré muy bien.
Las flores que me dejó
no me han querido hablar.

El meu unicorn blau
ahir es va escapar.
No sé si s'ha perdut,
no sé si se n'ha anat.
I jo no tinc res més
que el meu unicorn blau.
Si algú en sap res, d'ell,
li'n prego informació.
Cent mil o un milió
jo pagaré.

Mi unicornio azul
ayer se escapó.
No sé si se ha perdido,
no sé si se ha ido.
Y yo no tengo nada más
que mi unicornio azul.
Si alguien sabe algo, de él,
le ruego información.
Cien mil o un millón
le pagaré.

El meu unicorn blau
ahir se'm va escapar.
Ahir...

Mi unicornio azul
ayer se me escapó.
Ayer...

L'unicorn i jo
vam fer gran amistat.
Una mica amb amor,
una mica amb veritat,
la seva banya anyil
pescava una cançó.
Saber-la compartir
era una vocació.

El unicornio y yo
hicimos gran amistad.
Un poco con amor,
un poco con verdad,
su cuerno añil
pescaba una canción.
Saberla compartir
era una vocación.

El meu unicorn blau
ahir se'm va escapar
i a algú li pot semblar
que estic obsessionat.
Però jo no tinc res més
que el meu unicorn blau.
Ni que en tingués dos...
Jo només vull aquest.
A qui me'n doni informació
li ho agrairé.

Mi unicornio azul
ayer se me escapó
y a alguien le puede parecer
que estoy obsesionado.
Pero yo no tengo nada más
que mi unicornio azul.
Aunque tuviera dos...
Yo sólo quiero éste.
A quien me dé información
se lo agradeceré.

El meu unicorn blau
ahir se'm va escapar.
Adéu…

Mi unicornio azul
ayer se me escapó.
Adiós...

Divendres cançó. Jugar per jugar. Joan Isaac

I avui, divendres sant, dia de processons penitencials envaint tots els carrers, nit de tambors i encaputxats, i desafinades trompetes, dóna la casualitat que la cançó versionada per Joan Isaac és un juganer vals del Sabina i l'Ariel Rot: Jugar per jugar.

Espere que aquesta cançó servesca per desintoxicar-nos de tanta hipocresia. I tranquils, que aquesta invasió ja s'acaba.

Jugar por jugar

(Joaquín Sabina - Ariel Rot)

Sugiero que el más triste de los presos
tenga derecho a sábanas de seda;
bendita sea la boca que da besos
y no traga monedas.

Propongo corromper al puritano,
espiar en la ducha a las vecinas,
ir a quitarle al dios de los cristianos
su corona de espinas.

Nada de margaritas a los cuerdos,
hay que correr más que la policía
para bailar el vals de los recuerdos
llorando de alegría.

La vida no es un bloc cuadriculado
sino una golondrina en movimiento
que no vuelve a los nidos del pasado
porque no quiere el viento.

Se aconseja dormir a pierna suelta
lejos de tentaciones de diseño,
que no pase de largo por tu puerta
el hombre de tus sueños.

La rana esconde un príncipe encantado,
tu boca un agridulce de membrillo
¡qué ganas de un cursillo acelerado
de besos de tornillo!

Y jugar por jugar
sin tener que morir o matar,
y vivir al revés
que bailar es soñar con los pies.

Conviene entrar penúltimo en la meta
de la vuelta a la infancia en patinete
y fusilar al rey de los poetas
con balas de juguete.

Por qué no doctorarse en cremalleras
como hace la hormiguita por tu espalda
e hilvanar con jirones de banderas
braguitas rojigualdas.

Hacen falta cosquillas para serios,
pensar despacio para andar deprisa,
dar serenatas en los cementerios
muriéndose de risa.

I ara la versió de Joan Isaac

Proposo que el mes trist de tots els presos
tingui dret a dormir en llençols de seda.
Beneïda la boca que només besa
i no empassa monedes,
i no empassa monedes.

Propongo que el más triste de todos los presos
tenga derecho a dormir en sábanas de seda.
Bendita la boca que sólo besa
y no traga monedas,
y no traga monedas.

Corrompre els puritans sense manies.
Espiar a la dutxa les veïnes
i al bon déu dels cristians, anar i robar-li
la corona d'espines,
la corona d'espines.

Corromper a los puritanos sin manías.
Espiar en la ducha a las vecinas
y al buen dios de los cristianos, ir y robarle
la corona de espinas,
la corona de espinas.

I als assenyats, ni rams, ni margarides.
Cal córrer més que la policia.
Que el record es un vals que només es balla
plorant, però d'alegria,
plorant, però d'alegria.

Y a los sensatos, ni ramos, ni margaritas.
Hay que correr más que la policía.
Que el recuerdo es un vals que sólo se baila
llorando, pero de alegría,
llorando, pero de alegría.

La vida no l'entenc quadriculada
i sí com el vol de la gavina,
que mai més no torna al niu de la memòria
si el vent no la convida,
si el vent no la convida.

La vida no la entiendo cuadriculada
sino como el vuelo de la gaviota,
que jamás vuelve al nido de la memoria
si el viento no la invita,
si el viento no la invita.

Dormir fins al migdia s'aconsella.
Fugir d'imposicions dels que dissenyen.
Que no passi de llarg quan es presenti
un somni a la finestra,
un somni a la finestra.

Dormir hasta el mediodía es aconsejable.
Huir de imposiciones de los diseñadores.
Que no pase de largo, cuando se presente
un sueño en la ventana,
un sueño en la ventana.

La teva boca amaga un encanteri,
com hi ha un bell príncep dins la granota.
Quin goig poder especialitzar-se
a fer petons de rosca,
a fer petons de rosca!

Tu boca esconde un encantamiento,
igual que hay un hermoso príncipe dentro de la rana.
Qué alegría poder especializarse
en dar besos de tornillo,
en dar besos de tornillo!

I jugar per jugar,
sense haver de morir o matar.
Viure a l’inrevés
i ballar somiant amb els peus.

Y jugar por jugar,
sin tener que morir o matar.
Vivir al revés
y bailar soñando con los pies.

Convé arribar penúltim a la meta
quan retornem corrent a la infantesa.
Afusellar al matí el rei dels poetes
amb bales de fireta,
amb bales de fireta.

Conviene llegar penúltimo a la meta
cuando regresamos corriendo a la infancia.
Fusilar de madrugada al rey de los poetas
con balines de feria,
con balines de feria.

Per què no doctorar-se en cremalleres
i subtilment creuar la teva esquena,
i fabricar amb retalls de mil senyeres
calcetes catalanes,
calcetes catalanes?

¿Por qué no doctorarse en cremalleras
y sutilmente cruzar tu espalda,
y fabricar con retales de mil banderas
braguitas catalanas,
braguitas catalanas?.

Ens falten pessigolles per a seriosos,
meditar molt per funcionar de pressa.
I als cementiris blancs fer-hi revetlles
morint en la gran festa,
morint en la gran festa.

Necesitamos cosquillas para serios,
meditar mucho para funcionar rápido.
Y en los cementerios blancos organizar botellones
muriendo en la gran fiesta,
muriendo en la gran fiesta.

La cançó del divendres. Gent Sola. Joan Isaac

I avui, a la vuitena cançó del disc que vinc pujant, Joies Robades, Joan Isaac s'atreveix amb una cançó, preciosa com totes, d'un dels millors cantautors hispans que conec, el canari Pedro Guerra.

Com sempre, deixe en primer lloc la versió original de l'autor

Gente sola

(Pedro Guerra)

Hay gente en la cola de todos los cines
gente que llora gente que ríe
gente que sube y que baja de un coche
gente en el rastro y en los ascensores
gente en la guagua en el metro
en la lluvia en un árbol
gente en la cuesta vestida desnuda cantando
gente con sombra con dudas
gente que añora y que ayuda
gente que vive a la moda que viene y que va
pero qué sola está

Hay gente que sueña que abraza a otra gente
gente que reza y luego no entiende
gente durmiendo en el borde del río
gente en los parques gente en los libros
gente esperando en los bancos de todas las plazas
gente que muere en el borde de cada palabra
gente que cuenta las horas gente que siente que sobra
gente que busca a otra gente en la misma ciudad
pero qué sola está

gente en el ruido y el humo de todos los bares
gente que en su corazón multiplica los panes
gente con ramos de flores gente borracha de amores
gente que cava su fosa que no puede más
pero qué sola está

gente con ramos de flores gente borracha de amores
gente que cava su fosa que no puede más
pero qué sola está

I, a continuació, la versió de Joan Isaac

Gent sola

Hi ha gent a la cua de tots els cinemes.
Hi ha gent que plora i gent que festeja.
Hi ha gent que puja i baixa dels cotxes.
Gent als encants que tria i remena.
Gent als taxis,
al metro, a la pluja, en un arbre.
Gent que passeja.
Gent vestida, nua, que canta.
Gent assetjada pel dubte.
Gent que enyora i que ajuda.
Gent que viu a la moda,
que ve i que se'n va.
Però que sola que està!

Hay gente haciendo cola en todos los cines.
Gente que llora y gente que corteja.
Gente que sube y baja de los coches.
Gente en los mercadillos removiendo y eligiendo.
Gente en los taxis,
en el metro, bajo la lluvia, en unárbol.
Gente que pasea.
Gente vestida, desnuda, que canta.
Gente asediada por las dudas.
Gente que añora y gente que ayuda.
Gente que vive a la moda,
que viene y se va.
Pero qué sóla que está!

Hi ha gent que somia que abraça i que l'abracen.
Hi ha gent que resa i no s'ho creu gaire.
Gent vagarosa a prop de la riba.
Gent als jardins, gent en els llibres.
Hi ha gent que espera
en els bancs de totes les places.
Hi ha gent que es mor
en el límit de cada paraula.
Hi ha gent que compta les hores.
Hi ha gent que sent que fa nosa.
I gent que busca mes gent
en la immensa ciutat.
Però que sola que està!

Hay gente que sueña que abraza y es abrazada.
Gente que reza sin acabárselo de creer.
Gente errando junto a la orilla.
Gente en los jardines, en los libros.
Gente que espera
en los bancos de todas las plazas.
Gente que muere
al límite de cada palabra.
Gente que cuenta las horas.
Gente que siento que molesta.
Y gente que busca otra gente
en la inmensa ciudad.
Pero qué sóla que está!

Gent en el fum i el soroll de mil bars insondables.
Gent que en el fons del seu cor edifica miracles.
Hi ha gent que du rams de roses.
Gent que de cop s'enamora.
Gent que es cava la fossa
i que vol acabar.
Però que sola que està!

Gente entre el humo y el ruído de mil bares insondables.
Gente que en el fondo de su corazón edifica milagros.
Gente que lleva ramos de rosas.
Gente que, de repente, se enamora.
Gente que se cava la tumba
y quiere acabar.
Pero qué sóla que está!